El qüestionari per indagar en les representacions dels estudiants de mestre sobre el temps històric i el seu estudiants de mestre sobre el temps històric i el seu

ensenyament

El qüestionari vol indagar en les representacions dels estudiants de l’Ensenyament de Mestres sobre la història, el temps històric i el seu ense-nyament, així com també pretén saber quin és l’origen d’aquestes representa-cions. Els estudiants tenen una àmplia experiència en l’aprenentatge de la his-tòria i coneixements diversos sobre el temps històric, encara que aquests no estiguin estructurats. La finalitat és saber quines són les seves representacions.

Això vol dir investigar el grau de coneixement dels diversos conceptes tempo-rals i, també, descobrir les relacions que estableix entre els diferents concep-tes.

El model d’estructura conceptual del temps s’utilitza per conèixer la ma-duresa de les representacions de l’alumnat de l’ensenyament de mestres sobre el temps històric. El qüestionari permetrà comparar l’estructura conceptual sobre el temps amb els esquemes de coneixement dels estudiants. En aquest sentit, el qüestionari és exhaustiu en el tractament dels conceptes temporals.

Indaga en l’origen de les representacions i en les experiències d’ensenyament i aprenentatge sobre aquests conceptes.

El qüestionari va estar contestat per 33 estudiants de l’Ensenyament de Mestres de 3er curs de l’especialitat d’Educació Primària. Va ser realitzat en dues sessions d’una hora i mitja cada una, durant les quals l’investigador va estar present en tot moment. El qüestionari (veure l’annex) consta de 83 qües-tions en total - cada una de les quals pot incloure més d’una pregunta -, que s’han de respondre, seleccionar, valorar, relacionar, comentar. Aquestes qües-tions es classifiquen en 5 blocs.

A) Dades personals, d’estudi i de formació universitària (01, 02, 03)

B) Experiències escolars sobre la història i el temps històric, i representacions de la història (04, 05, 06, 07)

C) Representacions del temps històric I: mapa conceptual, qualitats i delimitaci-ons de la comprensió del temps (08, 09, 10)

D) Representacions del temps històric II: temporalitat humana, canvi i continuï-tat (11, 12)

E) Representacions del temps històric III: sobre el control i la gestió del temps, com a coneixement i com a poder (13, 14, 15). Perspectives pràctiques (16)

Veiem el contingut de cada un dels apartats del qüestionari.

01) Dades generals de l’estudiant, les dades personals, el sexe, l’edat, el lloc de naixement i el de la residència habitual

02) Estudis realitzats i tipologia de centres en Educació Infantil, Primària i Se-cundària, així com altres tipus d’estudis

03) Raons que han motivat els estudis universitaris i l’especialitat. Valoració de la formació per ensenyar les diferents àrees curriculars i coneixements més significatius

04) Indagació sobre els records a l’Educació Primària, sobre l’ensenyament de la història, els recursos que feia servir el mestre o activitats concretes. Valora-ció dels aprenentatges històrics, influències en la seva concepValora-ció de la histò-ria i el seu ensenyament. Referències al temps històric

05) Experiències a l’Educació secundària, records sobre l’ensenyament de la his-tòria, els recursos que es feien servir a les classes, la valoració dels aprenen-tatges, influències en les idees sobre la història i el seu ensenyament. Refe-rències concretes al temps històric

06) Experiència d’estudi de la història i el temps històric en la universitat. Canvis en les representacions

07) Indagació en les representacions sobre la funció de la història i les metes del seu ensenyament i aprenentatge a primària

08) Llistat de conceptes temporals, lliure i sense cap ordre, i un mapa conceptual que relacioni aquests conceptes, amb la possibilitat d’afegir-ne de nous 09) Representacions sobre les qualitats del temps. Grau de coneixement sobre la

irreversibilitat, la indissolubilitat del temps amb l’espai, la relativitat i la

multiplicitat del temps

10) Representacions sobre les delimitacions de la comprensió del temps. Delimi-tacions de l’àmbit d’aplicació del temps: la ciència, les creences i l’experiència personal. Delimitacions de l’origen i la naturalesa del temps:

abastament, direccionalitat i pensament

11) Representacions sobre la temporalitat humana. El passat: record i memòria.

El present: instant i història recent. El futur: creences, ideologies i ciència 12) Representacions del canvi i la continuïtat. Les qualitats dels canvis: la

selec-ció de l’angle d’observaselec-ció temporal (curta durada, llarga durada), la inci-dència (estructura, conjuntura) i el ritme (cicle, crisis). L’avaluació dels can-vis: velocitat o acceleració (evolució, revolució), quantificació (creixement, desenvolupament) i criteris per jutjar la maduresa dels canvis (transició, transformació). Valoració del procés, en funció de l’ordre o el desordre: ten-dències positives (progrés, modernitat) o negatives (decadència)

13) Representacions sobre la gestió i el control del temps, sobre la mesura física del temps, sobre els instruments de mesura del temps (calendari, rellotge) i sobre la cronologia, que s’explica a partir de la successió i la simultaneïtat 14) Representacions sobre l’ordenació i la classificació dels esdeveniments,

so-bre la periodització i l’explicació històrica, causal i intencional

15) Representacions sobre el control i el poder sobre el temps. Distribució del temps en la nostra societat (temps de treball, temps d’oci). Reestructuració del temps i control personal del temps. La construcció del temps i la inter-venció social com a domini conscient del temps futur

16) Perspectives pràctiques. Capacitats per ensenyar història i temps històric a l’educació primària

Les preguntes que apareixen al qüestionari són de naturalesa diversa se-gons els objectius que es volen aconseguir o sese-gons la naturalesa dels concep-tes que s’estan analitzant.

a) Unes preguntes són tancades, és a dir, hi ha dues o tres opcions i s’ha d’escollir una.

b) D’altres qüestions permeten certa llibertat en les respostes, hi ha vàri-es opcions i, a més a més, vàri-es poden afegir d’altrvàri-es. Dins d’aquvàri-est grup, existeixen preguntes que demanen una valoració numèrica de

l’1 al 5. D’altres demanen escollir entre quatre qualificacions: “gens, poc, força, molt”.

c) Altres preguntes són obertes, per exemple quan es demanen records relacionats amb conceptes temporals concrets. Sempre es demana una exemplificació o justificació de les seves respostes, i de vegades que faci un mapa conceptual com una possible representació dels seus es-quemes de coneixement.

d) Per últim, un altre tipus de qüestions no tenen cap mena de limitació en les respostes. En algunes ocasions es demana una valoració lliure de coneixements, d’aprenentatge de conceptes, d’experiències relaci-onades amb la temporalitat, etc.

Els resultats del qüestionari en la seva totalitat s’han buidat a l’annex cor-responent. Això ha comportat un gran esforç de transcripció, però necessari per a una anàlisi ajustada dels resultats. Les estadístiques i les gràfiques aju-den en la interpretació. Les gràfiques s’han utilitzat per presentar els resultats de manera més clara, més visual, a més a més, mostren la classificació que s’ha realitzat de les respostes de l’alumnat.

El qüestionari és un instrument d’origen quantitatiu, però aquí s’utilitza com a complement de la investigació etnogràfica o antropològica d’un grup de persones. Algunes respostes del qüestionari permeten una fàcil ordenació i classificació a partir de estadístiques i gràfiques. D’altres respostes més heu-rístiques presenten més dificultats per classificar-les, però a partir de l’establiment de tipologies es pot arribar a una representació gràfica que facili-ta la descripció i la interprefacili-tació.

La primera lectura dels resultats es realitza establint una sèrie de blocs de resultats, agrupant les respostes de diferents preguntes per establir unes prime-res classificacions. Aquesta primera pprime-resentació de comentaris literals dels estudiants, ja siguin justificacions, ampliacions o opinions sobre qualsevol aspecte. Una segona anàlisi es fa comparant els grups de respostes i comentant

l’estadística o la representació gràfica. Aquesta s’inclou sempre que faciliti la comprensió dels resultats o que faci més clara la nostra valoració.