La interpretació de l’acció

6.1. La valoració de la pràctica: tercera entrevista als estudiants i entrevista als mestres tutors

S’ha fet una valoració de la pràctica triangulant els materials de l’informe de pràctiques, les observacions i la valoració de l’investigador, i a partir de les entrevistes de valoració dels estudiants (tercera entrevista) i les entrevistes de valoració dels mestres tutors. Les entrevistes realitzades als tu-tors van tenir una durada d’uns 45 minuts aproximadament, es van realitzar al migdia, a les mateixes escoles, entre 5 i 15 dies després d’acabades les pràcti-ques. Les entrevistes als alumnes de pràctiques van tenir lloc entre una i dues setmanes després d’acabades les pràctiques. Van tenir també una durada apro-ximada de 45 minuts.

Les entrevistes als mestres tutors i als estudiants de pràctiques van tenir una estructura molt semblant, es van fer preguntes sobre els mateixos temes, encara que durant les entrevistes les temàtiques tractades van derivar-se, en determinades ocasions, a aspectes diferents segons qui contestava les pregun-tes i segons, evidentment, les respospregun-tes que es donaven. D’aquesta manera podem comparar l’opinió del professorat tutor amb la de l’alumnat de pràcti-ques. A continuació reproduïm l’esquema previ preparat per realitzar les en-trevistes.

1. Sobre l’ensenyament del temps històric

1.1. Quina ha estat l’actuació de l’alumnat de pràctiques en la pràctica i en relació a l’ensenyament del temps històric?

1.2. Quin ha estat el paper del mestre tutor?

1.3. Quina és l’opinió del mestre tutor sobre el procés d’ensenyament del temps històric?

2. Sobre la seqüència didàctica

2.1. Com valores els materials curriculars utilitzats per a l’ensenyament del temps històric?

2.2. Quins canvis s’haurien d’introduir després de l’experimentació de la seqüència didàctica?

3. Sobre l’aprenentatge del temps històric dels nens i nenes

3.1. El treball dels nens i nenes en el desenvolupament de les sessions i les activitats

3.2. L’aprenentatge del temps històric per part dels nens i nenes

Per a la comparació de les valoracions dels mestres tutors i de l’alumnat de pràctiques, es buiden els aspectes més significatius de les respectives opi-nions. Un quadre ajuda a la comparació de cada apartat de l’entrevista.

Apartat de l’entrevista La valoració del mestre o la mestra tutora...

La valoració de l’alumne/a de pràctiques...

1. Sobre l’ensenyament del temps històric 1.1. Quina ha estat l’actuació

de l’alumnat de pràctiques per ensenyar el temps histò-ric?

1.2. Quin ha estat el paper del mestre tutor?

1.3. Quina és l’opinió del mestre tutor sobre el procés d’ensenyament del temps his-tòric?

2. Sobre la seqüència didàctica 2.1. Com valores els materials curriculars utilitzats per a l’ensenyament del temps his-tòric?

2.2. Quins canvis s’haurien d’introduir a la seqüència didàctica?

3. Sobre l’aprenentatge del temps històric dels nens i nenes 3.1. El desenvolupament de

les sessions i de les diferents activitats en el treball dels nens i nenes

3.2. L’aprenentatge del temps històric per part dels nens i nenes

6.2. Tractament de les dades

Aquesta recerca s’ha definit com a qualitativa o etnogràfica, basada en estudis de cas, i crítica transformadora pels seus objectius de millora de la formació inicial per a l’ensenyament del temps històric. La seva metodologia és diversa, amb instruments més o menys quantitatius, com el qüestionari, i qualitatius, com les entrevistes o les observacions, i altres com els documents escrits. Hi ha una gran quantitat de dades recollides de diferent naturalesa, que assegura la fiabilitat de la recerca, a la qual també contribueix la triangulació temporal, de mètodes i persones. Però la gran acumulació d’informació que s’ha realitzat necessita al mateix temps d’un tractament adequat per fer-la fun-cional i efectiva per donar resposta als objectius de la investigació.

Per demostrar la qualitat d’una investigació Eisenhart i Howe (1992) de-fensen la necessitat de buscar criteris generals, que puguin ser aplicats tant a la recerca educativa quantitativa com qualitativa, encara que s’hagin d’adaptar a les situacions específiques. Aquests autors presenten cinc criteris per arribar a una argumentació científica vàlida, que penso que han estat respectats en a-questa recerca.

a) Ajustament entre les qüestions investigades, els procediments d’obtenció d’informació i les tècniques de tractament de les dades.

En aquest cas, penso que la metodologia s’adapta de manera correcta a l’anàlisi de les representacions dels estudiants i la relació amb la se-va pràctica per ensenyar el temps històric.

b) Aplicació eficaç de la recollida i anàlisi de dades, quant a les compe-tències de tractament i síntesi de les dades. Per posar ordre a la gran quantitat d’informació recollida es van seguir les tres fases proposa-des per Huberman i Miles (1991): condensació, presentació sintetit-zada i elaboració i verificació de les conclusions.

c) Coherència amb el coneixement previ construït, amb una tradició te-òrica i un cos de coneixements d’una determinada àrea. Tot i la curta tradició investigadora de l’àrea, hi ha a l’actualitat una tradició sufici-ent en el nostre camp d’estudis de cas en la formació inicial (per e-xemple Fuentes, 1995; Bravo, 2002; Riera, 2003; Llobet, 2005).

d) Presa de consciència de les restriccions derivades dels valors, l’acceptació del debat ètic i de la importància de la recerca en la mi-llora de la pràctica educativa. El debat ètic i el respecte pels partici-pants, així com la importància de la pràctica, ha estan un referent de la recerca.

e) La globalitat, en el sentit que és necessari respondre de manera ho-lística als quatre punts anteriors. Penso que en aquesta recerca es respon de manera conjunta a la claredat, coherència, competència en els procediments i l’equilibri entre la qualitat tècnica de l’estudi i els valors associats al mateix. Els criteris de credibilitat (Guba, 1981;

Lincoln i Guba, 1985) han estat una guia en aquesta recerca.