sobre el temps històric
Capítol 1. Fonaments de la recerca
1. Justificació inicial i objectius de la investigació
1.1. L’origen de la recerca
L’origen d’aquesta investigació s’ha de buscar en dues inquietuds perso-nals en el camp de l’ensenyament de les ciències socials, al qual em dedico des de fa 23 anys. La primera és el meu interès per la didàctica de la història a primària i per l’ensenyament del temps històric. La segona és la preocupació per a que el professorat del futur superi els problemes que tradicionalment arrossega l’aprenentatge de la història a l’ensenyament obligatori. He passat per totes les etapes educatives des de l’Educació Infantil a la Universitat i m’he dedicat també des de fa molts anys a la formació permanent. Tinc el convenciment que la millora de la formació inicial ajudarà a la renovació de l’ensenyament de la història, però per a aquesta difícil tasca cal una recerca específica, un debat compartit i la seva aplicació als programes universitaris.
La meva activitat professional durant 10 anys com a mestre en escoles de primària em va portar a interessar-me per la didàctica de la història. De fet, durant la meva diplomatura de magisteri en l’especialitat de ciències socials, es van creuar en el meu camí les experiències de Ciari (1979), un dels funda-dors del Movimento di Cooperazzione Educativa a Itàlia. També vaig tenir la sort de poder debatre sobre l’ensenyament de la història amb el que ara és el
director d’aquesta tesi. El seu magisteri i alguns dels seus treballs sobre l’ensenyament i l’aprenentatge del temps històric van ser trobades decisives per a que dediqués el meu esforç a la temàtica de l’aprenentatge de la tempo-ralitat (Pagès, 1988 i 1989). D’altra banda, el coneixement de la línia oberta a Itàlia sobre l’ensenyament del temps històric a l’escola primària em va eixam-plar una mica més el camí amb els treballs de Calvani (1986), Mattozzi (1986) i d’altres1.
Els meus estudis per a la llicenciatura d’història i els cursos de doctorat en el Departament d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, van servir per tenir millors instruments d’anàlisi i, també, per rea-firmar el meu propòsit d’investigar en l’ensenyament de la història i del temps històric.
La meva experiència en la formació permanent del professorat durant més de 15 anys, a Catalunya i a Espanya, i les meves experiències de treball amb mestres dels Moviments de Renovació Pedagògica, col·laborant en de-bats i en activitats per a les escoles2, m’ha permès conèixer les dificultats que té el professorat per poder definir un currículum d’ensenyament de la història i sobre el temps històric a les diferents etapes de l’educació obligatòria.
El meu treball en la formació inicial del professorat d’Educació Infantil i Primària a la Universitat Rovira i Virgili, em va donar la possibilitat d’aplicar les meves idees sobre l’ensenyament de la història als estudiants de mestre. La situació de l’ensenyament del temps històric feia preveure la necessitat de canvis decisius en la Didàctica de les Ciències Socials. D’altra banda, també he pogut experimentar materials curriculars sobre l’ensenyament del temps històric en escoles de primària i a la mateixa formació inicial3.
1Per exemple Bacchi (1986), Bodei (1986), Landi (1988) o la perspectiva més psicològica de Pontecorvo (1988).
2 Gràcies a aquesta col·laboració han aparegut vàries publicacions en forma de llibre o d’articles, per exemple es poden consultar Ramírez i Santisteban (2001, 2002), dos treballs de cooperació per a l’ensenyament de la història i del temps històric amb escoles públiques del Vallès Occidental.
3 Per exemple, un conveni amb el Museu d’Història de Catalunya ha permès al llarg d’una sèrie
Aprendre a ensenyar el temps històric en la formació del professorat era un objectiu que s’anava concretant a poc a poc en les meves intencions per a la investigació. I la línia de recerca sobre la formació inicial oberta a la UAB per Joan Pagès em va semblar ideal en aquesta direcció. He pogut compartir aquest camp del coneixement de la Didàctica de les Ciències Socials amb al-tres professors i professores (Bravo, et.al., 2000), alguns dels quals ja han pre-sentat la seva tesi doctoral (Bravo, 2002; Riera, 2003; Llobet, 2005), el que ha facilitat el treball dels que hem arribat després a la fi d’aquesta tasca.
Un dels camins per introduir noves maneres d’entendre l’ensenyament de la història i del temps històric a primària és, sens dubte, la investigació so-bre la formació inicial del professorat per a una possible aplicació dels seus resultats en la meva pròpia pràctica, així com la possibilitat de traslladar i compartir aquest debat amb altres membres de la comunitat científica amb els mateixos interessos. Com afirma Ibernón:
“Investigar, en educación como en cualquier otra disciplina, es ne-cesario para generar cambios, para revisar el conocimiento educativo constituido por la evidencia, la experimentación y la intuición y para ge-nerar nuevo conocimiento que permita una mejor educación de los ciuda-danos”.
(Ibernón, 2002, 7)
Donades aquestes qüestions prèvies, es planteja aquesta recerca que s’inicia amb el convenciment que cal conèixer què pensen i com pensen el temps històric els estudiants de mestre, com entenen que s’ha de portar a ter-me la pràctica del seu ensenyater-ment i com concreten les seves idees en un pro-cés d’experimentació a les escoles.
d’anys l’experimentació de materials de treball per a l’ensenyament de la temporalitat històrica a les escoles de primària i a l’ensenyament de mestres (Gavaldà i Santisteban, 2001, 2002).