h. Avaluació de resultats
2.3.4. Reaccions de l’audiència
Balfour no troba en la seva recerca ni un sol cas en el qual la BBC difongués una notícia que sabés prèviament que era falsa: afirma que allà on es pugui sostenir que va estar involucrada en un engany, ella mateixa va ser la primera enganyada397. Un dels treballadors de la BBC sentenciava passada la guerra que moltes proves demostraven que els seus programes “were listened to in enemy and occupied countries in spite of the penalties imposed for listening, and much was done in many practical ways to foster the underground movements in many countries”398. Ja abans d’acabar el conflicte, les estimacions d’audiència directa de les emissions en alemany rondaven els vint milions, estimació que es va quedar curta quan es van recopilar més dades un cop derrotada Alemanya. I l’audiència indirecta era la que rebia les notícies a través de publicacions clandestines, molt major399. A més, altres emissores redifonien els serveis informatius de la BBC pel seu compte400. Kirkpatrick, responsable últim de l’orientació política del servei, assegurà que “throughout the war we received a constant flow of letters from
396 Grisewood One thing at a time. An autobiography, pàgines 143-144. Grisewood omet el nom de Newsome al llarg de totes les seves memòries.
397 Balfour Propaganda in war, 1939-1945 : organisations, policies and publics in Britain and Germany, pàgina 428.
398 Eckersley The BBC and all that, pàgina 210.
399 Roberts Twenty millions listen to London. pàgina 30.
400 Beachcroft British Broadcasting, pàgina 21.
listeners in Europe”401, un torrent d’informació que els ajudava a anar corregint i millorant el producte. Una senyora holandesa assegurava que “nowadays I believe nothing but the BBC and the Bible”, i un escritpor txec considerava que “in a world of poison the BBC has become the great antiseptic”402.
L’interès en mantenir fora de tot risc la reputació de la BBC com a emissora que deia la veritat, es va mantenir fins el final de la Guerra403. Malgrat no van faltar crítiques404, el balanç final fou satisfactori per la BBC405. George Orwell, que havia treballat des de 1941 fins el 24 de novembre de 1943 a la BBC, malgrat les crítiques que li va propinar reconeixia el mateix any 1944 en un article en premsa:
...in my experience the B.B.C. is relatively truthful and, above all, has a responsible attitude towards news and does not disseminate lies simply because they are “newsy”. Of course, untrue statements are constantly being broadcast and anyone can tell you of instances. But in most cases this is due to a genuine error, and the B.B.C. sins much more by simply avoiding anything controversial than by direct propaganda. And after all (...) its reputation abroad is comparatively high. Ask any refugee from Europe which of the belligerent radios is considered to be the most truthful. So also in Asia. Even in India, where the population are so hostile that they will not listen to British propaganda and will hardly listen to a British entertainment programme, they listen to B.B.C. news because they believe that it approximates to the truth.
Even if the B.B.C. passes on the British official lies, it does make some effort to sift the others. Most of the newspapers, for instance, have continued to publish
404 Era un lloc comú l’afirmació que la BBC havia de ser molt acurada. Una severa crítica en els primers anys els acusava de no ser-ho prou: “it is axiomatic that the B.B.C. in wartime should, among England’s friends, maintain its reputation for veracity and objectivity, and, among England’s enemies, establish such a reputation. If German listeners will not believe our broadcasts, our broadcasts fail at the beginning of their task. This is not to say that news bulletins should in fact be objective and veracious, but that htey should appear to be so. B.B.C. German News Bulletins are not objective or veracious, nor do they appear to be so.” Desconegut (18/09/1941). Criticism on B.B.C. German Broadcasts. FO 898/182. The National Archives, Kew, pàgina 1.
405 Entre les mostres d’aprovació, vegeu les recollides a Roberts Twenty millions listen to London. pàgina 32.
406 Orwell, George (21/04/1944). As I Please, 21. Tribune, London Dins Orwell, George (1998). I Have Tried to Tell the Truth 1943-1944. London, Secker & Warburg, pàgines 164 i 165. En la mateixa línia va deixar escrit un professor del PWE: “TRUTH should be made the touchstone of our propaganda” perquè
“that bold and wise decision has reaped a golden dividend, for today, when de truth about our cause is far from unpalatable (and sounds almost good enough to have been invented) our listeners in Europe,
Aquestes proves de la reputació de les seves emissions a l’estranger no eren meres impressions. Arribaven, i eren molt benvingudes, reaccions dels oients, a partir d’opinions recollides per agents sobre el terreny, per persones del propi govern britànic i propers, o bé de refugiats que arribaven a Londres procedents dels escenaris de guerra i ocupació. Així, per exemple, el consell de dos joves francesos que el gener de 1943 recomanen que la BBC critiqui no només la persecució nazi contra els jueus sinó també la situació de patiment de molts francesos que estan igualment en camps de concentració407.
El retorn fou en ocasions sistemàticament recollit en publicacions com ara la primerenca Weekly Extracts from Correspondence and Reports408, o la B.B.C. Surveys of European Audiences: exhaustius estudis sobre la qualitat de la recepció del senyal, la reacció dels oients, els seus gustos, les seves queixes, les dificultats, etc. Un número que es conserva als Arxius és el de 15 de març de 1943, referit al que anomenen Balkan Countries409. Es recullen detalls com que a Romania les emissions són molt seguides, i els oients truquen als seus amics comentant les notícies de la BBC però referint-se a ella com Daisy, per evitar problemes (escoltar l’emissora londinenca era exposar-se a càstigs410); o que en aquest mateix país la colònia grega segueix les emissions en grec, que també hi arriben; o fins i tot un altre que es queixa que l’accent dels locutors és
including the Germans, believe what they hear in the European Service of the B.B.C.” (Maschwitz Weapons of Political Warfare: Broadcasting (Elementary Lecture). pàgina 5).
407 Cf. Stons, Peter (02/01/1943). To Lt. Colonel Gielgud. FO 898/26. The National Archives, Kew.
408 Es conserva un exemplar, amb data Maig 1940, al Churchill Archives Centre. Recull extractes de sense més comentari. El volum de correspondència d’on procedeixen aquests textos està enumerat per zones geogràfiques: països àrabs (62), Bèlgica (2), Xipre (1), Finlàndia (2), França (326), Alemanya (1), Grècia (5), Holanda (18), Hongria (29), Itàlia (42), Luxemburg (1), Noruega (1), Polònia (42), Portugal (39), Romania (1), Espanya (7), Suècia (21), Suissa (43), Turquia (2) i Estats Units (2). Cf. Overseas Intelligence Department BBC (1940). Weekly Extracts from Correspondence and Reports. NERI 3/8. The Churchill Archives Centre, interior portada. La setmana del 12 d’agost la correspondència ascendia a 294 cartes (Overseas Intelligence Department BBC (12/08/1940). Weekly Extracts from Correspondence and Reports. NERI 3/8. The Churchill Archives Centre, Cambridge interior portada); la del 26 del mateix mes, era de 349 (Overseas Intelligence Department BBC (26/08/1940). Weekly Extracts from Correspondence and Reports. NERI 3/8. The Churchill Archives Centre, Cambridge).
409 BBC (15.03.1943). Surveys of European Audiences. Balkan Countries. HS 5/172. The National Archives, Kew. En el Churchill Archives Centre es conserva una sèrie d’informes servits en l’espai d’una setmana, que cobreix totes les audiències: països ocupats per l’enemic (BBC (10.03.1941). Monthly Surveys of European Audiences. Enemy-Occupied Countries. NERI 3/8. The Churchill Archives Centre, Cambridge), França (BBC (11.03.1941). Monthly Surveys of European Audiences. France. NERI 3/8. The Churchill Archives Centre, Cambridge), Grècia i països neutrals i no bel·ligerants (BBC (14.03.1941).
Monthly Surveys of European Audiences. Greece, Non-Belligerents and Neutrals. NERI 3/8. The Churchill Archives Centre, Cambridge) i, finalment, països enemics (BBC (17.03.1941). Monthly Surveys of European Audiences. Enemy Countries. NERI 3/8. The Churchill Archives Centre, Cambridge).
410 A França i Bèlgica entre sis mesos i dos anys de presó; a Alemanya i Europa central, llargs períodes de treballs forçats; a Polònia i sudest d’Europa, la mort (cf. Roberts Twenty millions listen to London.
pàgina 30).
massa propi de Transilvània i que caldria compensar-ho amb algun que parlés el romanès estàndard.
El retorn podia ser també en forma de comunicació interna dins d’algun dels organismes implicats en l’esforç bèl·lic, com per exemple el SOE o el MOI: és el cas de l’informe sobre l’audiència grega de la BBC a Istanbul, del 16 de novembre de 1942:
“People think very highly of the B.B.C. and have absolute faith in what it says”411. També eren considerats mostra d’èxit les aparicions en premsa, com en el cas dels rumors. El diari finès Etela-Suomen Sanomat –Finlàndia era cobel·ligerant amb Alemanya contra la URSS- reconeixia allò que als seus ulls era una barreja de veritats amb mentides com una propaganda molt perillosa, donat que “it is difficult for the average person to draw forth the grain of truth from the cleverly blended mixture”412.
La reputació davant l’audiència era la principal força de la BBC, i també l’objectiu a destruir de la propaganda alemanya. En les classes de formació del PWE s’explicava com un error en una notícia era explotat en contra de l’emissora:
In 1940 the B.B.C reported mistakenly that the Potsdamer Bahnhof in Berlin had been hit, Eighteen months later, the vast majority of criticism of the B.B.C. coming out of Germany were still referring to this single item as “proof” that B.B.C. was unreliable413.
La lliçó recollia les mesures que prengué la BBC per no repetir l’error:
For many years now the B.B.C. German Service has not only rigidly excluded items not believed to be true; it has refrained from using items, especially on the effects of bombing, which were believed to be true but had not yet been verified414. Aquesta política, conclou el professor, tingué el seu efecte:
As a result of this policy, German home propagandists from Goebbels downwards devote a large part of their time to attacking the “objectivity hounds”
who listen to the B.B.C. As long as 3rt January 1942 the official German News Agency, attacking black listeners in Germany, gave the reason –and thereby the justification- for England’s choice of method:
1. The slogan already spread abroad before the war and unfortunately one which had become a fixed conception, about the decency, the ‘fair play’ of the English and their methods;
411 Kanghelidis, Miss (16/11/1942). Report on the B:B:C's Greek Audience in Istanbul. HS 5/472. The National Archives, Kew.
412 Citat dins: Newsome Weekly Propaganda Background Notes.
413 Walmsley Propaganda to the enemy. pàgina 2.
414 Ibid., pàgina 3
2. The tendency of Germans to regard anything coming from outside and everything which in any way appears to be objective as being alone true415.
En les seves memòries, Kirkpatrick recordarà la bona acollida a l’exterior i la fredor de portes endins:
When the war ended the leaders in the liberated countries spoke with one voice when they asserted that without the B.B.C. it would have been impossible to organise and maintain the resistance. All manifested their gratitude with touching generosity, but we were rather prophets without honour in our own country (...) I myself received a curt letter from the Foreign Office telling me that my years of service with the B.B.C. would not rank for pension or gratuity416.
En un llibre amb motiu del 60è aniversari del World Service de la BBC, reconeix que
“what the last war showed was that if broadcasts are to be effective over a period they have to be credible”417. Aquest fou el mèrit de l’equip liderat per Kirkpatrick i Newsome. Noms, aquests dos, que apareixen només escadusserament en la història oficial de la BBC, i no a propòsit d’aquesta tasca en favor de la credibilitat.
415 Ibid., pàgina 3.
416 Kirkpatrick The Inner Circle.
417 Walker, Andrew (1992). A skyful of freedom: 60 years of the BBC World Service. London, Broadside Books, pàgina 59.
Conforme avancen els mesos de la guerra i especialment després del desembarcament de Normandia (6/6/1944), la història de la propaganda britànica s’uneix a l’evolució de la propaganda nordamericana. A efectes de la finalitat d’aquest treball, però, n’hi ha prou en saber que els canvis organitzatius i de personal que van donar-se en el bienni 1944-1945 no van alterar els criteris i les tècniques propagandístiques fins ara relatades. Recordem que la pregunta de fons és sobre la credibilitat: què fa un missatge creïble? què porta l’audiència a atorgar credibilitat a una determinada informació?
Ens interessa, doncs, com aconseguir resultar creïbles a oïdes del poble i de l’exèrcit enemic, i a oïdes de societats que reben constantment una propaganda –la nazi- orientada a minar el prestigi i la credibilitat dels missatges de color britànic. Hem vist dues vies per fer-ho: els rumors i la BBC. D’acord amb l’esquema de la comunicació de Lasswell, les dues estratègies tenien en comú diversos elements:
Rumors European Service BBC
Who Govern Britànic
What històries infundades fets i comentaris dels fets
To Whom poble enemic i ocupats
How mitjans clandestins emissions radiofòniques oficials
Why guanyar la guerra / imposar en la ment dels alemanys la voluntat aliada
With what effects credibilitat