El Departament Electra House

Dans le document 1.1.1. Objectius de la recerca (Page 28-34)

BRITÀNICA (1939-1945): R UMORS I BBC

2.1.2. El Departament Electra House

La primera iniciativa del govern britànic en el camp de la propaganda contra l’enemic nazi rebé el nom de Departament Electra House (EH)45. Havia nascut per impuls del primer ministre Neville Chamberlain poc després de la crisi de Munich, l’octubre de 1938. Orgànicament, depenia del Foreign Office. El seu lideratge fou

40 Desconegut (1939). Extract From Manual of Military Intelligence in the Field. Chapter 1V. Publicity and Propaganda in the Field. FO 898/04. The National Archives, Kew, pàgina 16.

41 Desconegut Ibid., pàgina 13.

42 Bartlett, Frederic Charles (1886-1969). Britànic. Professor de psicologia a la Universitat de Cambridge.

La seva principal aportació és un llibre de 1931: Remembering. En el moment d’esclatar la Segona Guerra Mundial era ja una autoritat reconeguda públicament, amb distincions i publicacions diverses.

43 Bartlett Political Propaganda, pàgina 134.

44 Ibid., pàgina 144.

45 Les anades i vingudes del govern britànic durant els dos primers anys de la guerra –fins a la creació del PWE- en la qüestió de la propaganda a l’enemic han estat definides com “successive and usually unsatisfactory compromises between conflicting aspirations and interests of Whitehall departments and their ministers” (Mansell Let truth be told: 50 years of BBC external broadcasting, pàgina 71). Electra House estava al Victoria Embarkment. Després va mudar al número 2 de Fitzmaurice Place (W1, Londres). El seu successor, Political Warfare Executive, acabaria estant repartit entre Bush House, seu de la BBC, i Woburn Abbey.

encomanat, precisament, a Stuart46. Valentine Williams47 n’era el segon48. Herbert Shaw i Terry Harman pertanyien al primer equip49.

Stuart concebia una estratègia propagandística contra Alemanya en diverses etapes:

In the first stage we should attempt to sow doubt of the wisdom of the Nazi Government in embarking on a European War, and to foster anxieties and hesitations. The mind of large sections of the German public, shocked, questioning the need for war, and apprehensive of its consequences, might be exceptionally receptive. Moreover, the precautions against British propaganda by air and wireless might not be complete. broadcasts for the truth of events would be ideal from our point of view.

The third stage would be that in which, having learned through our various sources of information that fissures were beginning to appear behind the enemy fronts, to insert the points of our wedges and apply leverage. It is only at this stage that propaganda would attain its full potential effectiveness50.

Pel que es desprèn de l’escrit, es mantenia el compromís amb la transmissió acurada de fets, i hi havia l’esperança en els beneficis de la reputació que tal compromís reportaria. D’acord amb aquesta lògica, el més important era aconseguir recopilar informació fiable en el termini més breu possible, per respondre així ràpidament a qualsevol desinformació escampada per l’enemic:

Speed will obviously be a vital factor. Every effort must be made to reply immediately to enemy broadcasting propaganda through the same medium if it be available, and, if not, by the swiftest possible leaflet distribution. The times of obtaining information and of preparation and distribution of matter must be reduced to a minimum51.

46 Stuart participava des de feia un temps com a principal responsable en les tasques de preparació de la nova maquinària propagandista. Vegeu, per exemple, la cinquena reunió del subcomitè del Ministeri d’Informació, el 14 de desembre de 1938 (Sub-committe, Ministry of Information (14.12.1938). Extract from the Minutes of the Fifth Meeting of the Ministry of Information Sub-committee, held on 14th December, 1938. FO 898/01. The National Archives, Kew).

47 Williams, Valentine (1883–1946). Periodista i escriptor. Durant la primera Guerra Mundial va ser cronista per al Daily Mail. Segon de Campbell Stuart a l’inici del Departament EH. Se’l pot conèixer per la seva obra novel·lística, del gènere de misteri i policíac.

48 Cf. Mackenzie The secret history of SOE: Special Operations Executive, 1940-1945, pàgina 76.

49 Sobre la política propagandística d’aquesta primera etapa, vegeu: Department Electra House (02.09.1940). Notes on the Policy of Department E.H. FO 898/03. The National Archives, Kew.

50 Stuart Propaganda in Enemy Countries. Notes on Policy. pàgina 2.

51 Ibid., pàgina 2.

La informació introduïda en fulletons o pamflets (leaflets) havia de ser fiable del tot, però també admetia una certa elaboració, que la fes ben atractiva als ulls de l’enemic.

Continua Stuart:

The leaflet is a literary medium governed by laws of its own. Brevity, simplicity and cogency are vital. (...) The leaflets we should employ would be of one demi-octave sheet, and since they must be clearly legible, the maximum content, using both sides, would not exceed 400 words. They would be drafted with German or Italian mentality and point of view constantly in mind. (...) The German equivalence of many words we might wish to use bear moreover different meanings to the German reader. Consequently our leaflets would be conceived in the language in which they would ultimately appear, and while we might suggest or convey the particular ideas to be embodied, we should have largely to rely upon our language experts to give them the most effective form52.

El 4 de setembre de 193953, un cop esclatada la guerra contra Alemanya, el govern creà el Ministeri d’Informació (MOI). Era responsable tant de la publicity, la política informativa del govern54, com de la propaganda, especialment per a la pròpia població i per a països aliats55. Algunes de les seves activitats serien la censura i el combat contra els rumors enemics en terreny britànic.

Els principis rectors d’aquest departament quedaren recollits en un memoràndum signat per John Reith56, segon titular d’aquesta cartera57, datat el 26 de gener de 1940 i

52 Ibid., pàgina 3.

53 Data oficial de creació.

54 S’entenia publicity com “proces whereby an accurate account of events as they occur is conveyed to the public”, mentre que la propaganda cerca influir l’opinió “in some desired direction”. La primera deixa el judici al receptor; la segona intenta dirigir el pensament de l’audiència cap a unes conclusions.

(Desconegut Extract From Manual of Military Intelligence in the Field. Chapter 1V. Publicity and Propaganda in the Field. pàgines 12 i 13). Vegeu també: Calder, Ritchie (10.09.1943). Propaganda Methods & Machinery. FO 898/99. The National Archives, Kew, pàgina 4.

55 El govern britànic tenia ja l’experiència d’un Ministeri d’Informació, erigit durant l’anterior guerra europea. D’aquella ocasió es guardaren algunes bones lliçons, com la contractació de professionals del món dels mitjans: Lord Northcliffe (Alfred Harmsworth, propietari del The Times i del Daily Mail), George Mair (del Manchester Guardian), Lord Beaverbrook (Max Aitken, propietari del London Evening Standard i del Daily Express), W. D. Roome (editor del Daily Mirror) o els escriptors Ian Hay (John Hay Beith) i Herbert George Wells entre d’altres. Aquell ministeri d’informació fou creat el 4 de març de 1918. Per conéixer la seva estructura i funcionament, vegeu Beaverbrook, Lord (09.1918). The Organisation and Functions of the Ministry of Information. INF 4/9. The National Archives, Kew. Especialment interessant, a efectes del present treball, és l’apartat Nature of propaganda (pàgina 11). La importància de la font d’informació o del frame, que es veuran més endavant, ja hi són presents: “the greater part of propaganda must be conducted quietly and unofficially and without advertisment. The Ministry can advertise its wares, but it dare not advertise the vendor”; “it is the frame of mind in which the world is found at the close of war which will determine the world’s future”.

56 John Reith (1889-1971) va ser el primer responsable de la British Broadcasting Company el 1922 (les emissions van començar el 14 de novembre, i ell es va incorporar el 29 de desembre de 1922). Fou el primer director general quan va passar a ser corporació amb Royal Charter el 1927. Excombatent de la Primera Guerra Mundial, en els anys previs a la Segona fou acusat de tenir certa simpatia vers els règims feixistes. Això no va obstar per a què fos cridat, primer per ocupar la cartera d’Informació amb Chamberlain i de Transports amb Churchill, per passar després a Works and Buildings.

dirigit al War Cabinet58. Són un conjunt de suggeriments que foren posteriorment discutits en seu governamental el 30 del mateix mes59. El text sembla referit a la població britànica, però “the substance applies to the Empire, to allied, neutral and even enemy countries, mutatis mutandis”60.

PRINCIPLES AND OBJECTIVES OF BRITISH WARTIME PROPAGANDA A. CALL TO ARMS, TO EFFORT, TO SELF SACRIFICE.

1. This is your war, the people’s war. You decided rightly, that it had to come. You wage it; no one else can. You will end it; for it can’t be fought without you. You would be responsible, as well as your leaders, if it ended in defeat.

2. The war has only just begun. There are many dangers ahead. The Germans owing to their numbers are the greatest military power in the world. For seven years Hitler and the Nazi Party have been building them into a war machine. There may be discontent, but it has no voice; opposition, but it has no power. It is that war machine you have to beat. To that extent you are fighting the German people – 80 million of them.

3. The dangers ahead may be physical dangers – bombing, privation. You can’t be sure till they happen. The Germans have been taught to be ruthless and to hate the British. They are merciless.

4. One of the worst dangers is apathy on your part. It could lose the war because this is a war of wills as well as guns. Don’t be neutral-minded.

5. Remember your word is pledged to France and other countries. Their security is yours.

6. No war was even won without effort, suffering, sacrifice. Make up your minds to them as your enemies have long since. In freedom you must be as quick to discipline and self-surrender as men in the bonds of dictatorship.

B. WHAT IS AT STAKE.

1. What is at stake is the ideal of a good life which free men have created through two thousand years. A life based on equal justice, respect for the individual, family affection and love of truth.

2. Nazi Germany boasts the justice of the Gestapo, the break up of the family, and truth distorted to serve ruthless party ends.

57 El primer, Hugh MacMillan, va durar menys d’un mes, fins el 5 de gener de 1940. John Reith va durar fins el 12 de maig. Després van venir Alfred Duff Cooper (12 de maig de 1940 fins a 20 de juliol de 1941), Brendan Bracken (20 de juliol de 1941 fins 25 de maig de 1945) i dos més fins al final de la guerra.

58 Instància que era la màxima autoritat executiva del govern, presidida pel Primer Ministre. Cf. Holt, Thaddeus (2008). The deceivers: Allied military deception in the Second World War. London, Folio Society Volum 1, pàgines 143-144.

59 Sobre la data de la deliberació, vegeu Hood, Stuart (30.01.1940). Carta a Sir Campbell Stuart. FO 898/03. The National Archives, Kew.

60 Reith, John (26.01.1940). Principles and Objectives of British Wartime Propaganda. FO 898/03. The National Archives, Kew.

3. Defeat means the end of life as we understand it in Western Europe.

4. It also means:

(a) A permanently disabled Britain, the command of the seas lost, under the thumb of the strongest Continental power.

(b) The Gestapo, the concentration camp, Nazi vengeance on yourself and a quarter of the world, including many weak peoples who look to you for protection.

These evil things strike at your home, your children, your trade untion [sic] your politics, your religion.

(c) That the peoples now enslaved by Germany must abandon hope of liberation.

5. A compromise peace with an unbeaten Germany would be defeat in the long run.

6. Victory means

(a) Release dor [sic] Germany’s victims

(b) The right to live, think, vote, talk and worship God as you choose.

(c) That the new world which must rise from the war will be Christian and not Satanic, spiritual and not material.

7. You are fighting for justice and decency between man and man, nation and nation.

8. This is the war by the people and for the people; your effort, your victory.

C. THE WAY TO VICTORY.

1. We shall win the war by our strength; but that includes will and economic power as much as military power.

2. We are making and immense effort, by sea, land and air. Our army, navy, air force are alert and valiant.

3. Our industrial and financial resources are vital for victory. Work for victory;

save for victory.

4. Be of good heart: we fight for the right and against evil; we have with us, in growing strength, the free nations of the Empire from the ends of the earth; the French, our allies, are a brave and unconquerable people.

5. But no magnitude of strength and resources is in itself enough. There must be a concentration of mind as well. A determination and a will to victory.

6. The greater the will, the greater the effort, the sooner victory, peace and the security of a better world61.

61 Ibid., pàgines 1 i 2.

En els documents que es conserven en els arxius no es recull el resultat de la deliberació que tingué el War Cabinet sobre aquest memoràndum. De tota manera, a efectes del present treball, els suggeriments del ministre serveixen per donar idea de quins eren els principis orientadors de la seva política: se solemnitza un cert compromís amb la veritat. Hi ha love of truth, en paraules del ministre.

Estem a gener de 1940. Des de l’inici de la guerra el setembre de 1939, Stuart i els seus intenten amb les seves activitats, primerament, deteriorar les relacions entre el govern nazi i el seu poble, i en segon lloc, afeblir la resistència germànica minant la seva moral62. Uns mesos més tard, el 2 de setembre de 1940, el Departament EH informa els diferents exèrcits sobre els arguments i les línies de treball propagandístic que duu a terme i s’hi troben traces, d’aquest amor a la veritat. Així, referint-se a la propaganda sobre la guerra en l’aire, recomana:

The extent of German air losses is steadily emphasised; this is done partly to undermine the morale of the Luftwaffe and the German public; it is also intended to undermine the confidence of the German public in the communiqués of the Oberkommando. For the latter purpose, quotations from neutral press or wireless commentators are very useful. First-hand reports serve the same purpose, since their personal element carries a certain conviction; but first-hand reports, in air war as in sea war propaganda, are chiefly useful because they are “audience getters”

and are a good way of sugaring the propaganda pill63.

L’elecció de fonts d’informació que siguin creïbles per al públic alemany sembla ser la preocupació principal del redactor. Enlloc es parla de manipular les dades. Només és permès d’emfatitzar, o d’ensucrar el relat dels fets. El document, fins i tot, admet que s’està fent servir poc el qualificatiu de “indiscriminate bombing” quan es refereixen als bombardejos alemanys. Per què? “The reason is, frankly, that there is not much evidence so suport the case”64.

Uns mesos abans, en un document de treball del mateix departament s’admet la possibilitat d’exagerar una realitat, però de forma molt prudent:

owing to the existing disparity between the relative air strength of the enemy and the Allies, a most effective and valuable use of propaganda would surely be to

62 Vegeu Stuart, Cambpell (10.01.1940). Publicity in Enemy Countries. FO 898/03. The National Archives, Kew Epígraf Propaganda Policies, pàgines 1 i 2.

63 Department Electra House Notes on the Policy of Department E.H. pàgines 4 i 5.

64 Ibid., pàgina 5.

convey to the German people that our powers of retaliation were greater that would actually be the case65.

De tota manera, més endavant remarquen de nou: “there is no more valuable propaganda than news of military successes”.

Dans le document 1.1.1. Objectius de la recerca (Page 28-34)