Els rumors podien ser classificats en diversos tipus. John Rayner presentava a Brooks aquesta divisió en funció del públic al qual es dirigien, el maig de 1941:
- Dirigits a cercles dirigents i ben informats: són rumors de temàtica principalment política
- Dirigits a homes i dones del carrer: rumors que donin quelcom extraordinari o inusual
Junt amb aquests dos, també es podria considerar un tercer tipus:
192 Pickering, Ms. (probablement 1943). Rumours in Spain, as Analysed by The Spanish Press. FO 898/70. The National Archives, Kew. Pickering copia els casos concrets d’una nota sense signatura que va aparèixer a La Vanguardia (és probable que també en altres diaris), el 10 de desembre de 1942. Per aquella notícia sabem que el primer aldarull fou el 1835.
- Rumors operacionals: aquells que busquen moure els oients a fer una determinada acció, com ara acumular monedes de níquel193
Els agents del SOE als Estats Units van deixar escrita una altra proposta de classificació, amb data 30 de novembre del mateix any 1941:
- Rumors estratègics: ordenats pels més alts responsables a Londres i que tenen per públic objectiu les autoritats d’Alemanya, Itàlia i Japó. Tenen, per tant, una circulació restringida.
- Rumors de propaganda: pensats per una audiència més gran, com ara la població en el seu conjunt dels països enemics i dels països ocupats per l’enemic194
En els inicis del l’UP s’arribava a precisar no només el públic de cada rumor sinó també l’objectiu de cadascun d’ells, en funció d’unes directives aprovades a tal efecte.
Així, en la minuta de 8 de novembre de 1940, trobem rumors
- per crear hostilitat vers els alemanys, dirigits a Bèlgica i per a ús general - per crear hostilitat als alemanys, dirigits a França
- per crear alarma i abatiment, dirigits a Àustria
- per crear desconfiança entre Itàlia i Alemanya, per a ús general195. Dos mesos més tard trobem, entre d’altres, aquests altres tres exemples:
To promote invasion fears
“Sir William Bragg has been knighted for perfecting the uranium bomb” 196
Italy.- To contribute to countering the Italian British atrocity-to-prisoners campaign:
“The “Queen Elizabeth” has been sent round Africa to take Italian prisoners to India” 197
Germany:- to create apprehension and to increase the impression of the enormous importance of American attitude:-
193 Rayner, John (01.05.1941). Memoràndum a Brigadier Brooks. FO 898/70. The National Archives, Kew.
194 Peterson, Mr. (30.11.1941). Nota a Mr. Bowes-Lyon, Mr. Adams, Mr. Barry, Colonel Chambers, Mr.
Ingrams, Sir Hanne Wischer. FO 898/70. The National Archives, Kew.
195 Desconegut U. P. Committee.
196 Sinclair To Mr. R. Murray: at the Meeting of the J.I.C. on Tuesday the 14th January. La veritat és que William Lawrence Bagg (1890-1971), premi Nobel de física el 1915, fou fet Cavaller pel rei George VI el 1941. La part de mentida és la suposada motivació.
197 Ibid.
“One of the planes in the Bremen raid was flown experimentally direct from Newfoundland.”198.
Des de ben aviat, es van establir unes directives sobre les quals l’UP havia de treballar cada àmbit territorial. En un principi, eren molt generals, però amb el pas del temps es van anar fent més i més completes. Les directives podien ser com les que segueixen, corresponents als 17 d’octubre de 1941:
GENERAL
(1) Certainty of British victory.
(2) Speed of American help.199
Aquestes dues orientacions generals s’adaptaven segons l’àrea geogràfica: França, Nord d’Àfrica, Portugal, Itàlia, Balcans i Espanya, país sobre el qual se suggeria:
It is suggested that joke rumours would go especially well in Spain (1) Crack up France as against Mussolini.
(2) Joke about Suñer’s tendency to collaborate with the Germans.
(3) Provoke hatred of Germans200.
Com és natural, les aplicacions concretes en cada país serveixen per fer més propera la visió de la realitat que la directiva general vol promoure. Així explicava John Rayner a Reginald Hoare, el 5 de juliol de 1942, aquesta relació entre els objectius generals i els objectius particulars:
Additional more particular objectives are sought from the Regions and are from time to time added to the repertory, so to speak, of “targets”. An example is the recent series of sibs designed to assist in preventing French workers going to Germany. It should be added that a target, once adopted, is run every week in one form or another, so as to give continuity to the campaign, until events or other considerations make it expedient to drop it. For example, during the last six weeks, under the general objective of invasion the following specific targets were aimed at:
“Evidence of long-term Anglo-U.S. Plans” (twice); “Evidence of German Fears of Invasion” (six times); “Confusion about Time and Place” (six times); “apprehension about Commando Raids” (twice); “Allied Preparedness and New Weapons” (six times). Among other targets have been: “To lower morale of the German Army” (five
198 Ibid. El Newfoundland era un vaixell hospital britànic que transportava ferits de guerra a Canadà, i en el viatge de tornada recollia els que ja estaven recuperats. Casualment, la Luftwaffe va atacar-lo el 13 de setembre de 1943, molt després d’aquest rumor.
199 Desconegut (17.10.1941). Political Pointers for Sibs. FO 898/70. The National Archives, Kew.
200 Desconegut Ibid. Un altre exemple és la directiva per Espanya de 10 de juliol. Tenia dos punts, un d’ells (els atacs a Suñer) similar. L’altre era “attack Germans of hypocrisy in pretending they are Christian crusaders” (cf. Adams, Mr. (08.07.1941). Nota a Mr. Rayner. FO 898/70. The National Archives, Kew).
times); “To lower morale of the German Navy” (five times); “To lower morale of the German Air Force” (three times); “To aggravate Axis transport difficulties” (once);
“To undermine civilian morale about the food situation” (six times); etc201.
Un exemple de campanya amb objectius, àrea geogràfica i públic definits és la coneguda com Aguecheek, desenvolupada pel SOE entre febrer de 1943 i agost del mateix any202 en col·laboració amb l’MI5 i la Naval Intelligence Division (NID).
L’objectiu era “to counteract sabotage to British shipping by Axis agents in Spanish ports, especially in Seville”. Deia així:
The British are proposing to cut off their orange imports from Spain, because Axis agents and saboteurs have made it dangerous for British shipping to put into Seville and other Spanish ports
L’avantatge que tenia aquest rumor es que seria recolzat per una acció diplomàtica a Madrid. “The rumor has, in fact, a strong basis of truth”, afegia. Es buscava, en concret,
A. To cause all connected with the Spanish fruit trade (fruit growers, packers, dockers, foremen, etc.,) to watch out for saboteurs. We should hope that on the water-front in particular Axis agents might be given a rough time.
B. To drive home the propaganda line that Spain suffers from German activities.
If its orange trade with Britain is discontinued or even threatened, the Axis propaganda line will obviously be that this is because the British are short of shipping. We want to get in first with our own propaganda line, which should create resentment against Germans amongst Spaniards whose livelihood is threatened by this loss of trade.
En el millor dels casos, l’èxit del rumor contribuiria a que es prenguessin accions violentes contra els agents enemics. La campanya es va engegar simultàniament en els ports, en els cercles comercials espanyols i en els canals especials de comunicació que des de Portugal anaven a Espanya. Pels papers que es conserven, sembla que hi hagué dubtes sobre l’eficàcia de la campanya, i agents sobre el terreny expressaren reserves.
De tota manera, sí és conserva alguna reacció, com la de 21 d’abril, on s’informa des de Tànger203 que
201 Rayner, John (05.07.1942). Nota a Sir. Reginald Hoare. FO 898/70. The National Archives, Kew. La circular a tot l’equip on es comentaven aquests targets és de 26 de maig de 1942, i està feta pel mateix John Rayner (Rayner, John (26.05.1942). Nota a Mr. Duncan Wilson, Mr. Goetz, Dr. Beck, Mr. Barman, Mr. Harman, Comander Martelli, Mr. Murray, Mr. Gannon, Dr. McCurdy / Sir Reginald Hoare, Colonel Chambers, For Information. FO 898/70. The National Archives, Kew).
202 Tota la informació es troba a la carpeta: SOE (30.03.1941). SOE/Spain 48. Aguecheek. HS 6/967. The National Archives, Kew Vegeu també: SOE SOE War Diary 57. Propaganda. pàgina 113. Els rumors destinats específicament a Espanya són molt nombrosos. Vegeu, per exemple, SOE (12.1940-06.1942).
SOE/Spain 27. Propaganda Whispers. HS 6/946. The National Archives, Kew.
203 Des de Tànger precisament ja s’havien dut a terme altres campanyes anteriorment. El 28 de març de 1941 (Foreign Office (28.03.1941). To mr. Gascoigne (Tangier). HS 3/215. The National Archives, Kew), rebien a la ciutat del FO una llista d’onze rumors per distribuir, molts ells relacionats amb França, i un amb
The rumour has already reached high Spanish official circles here in the person of General Uriarte, who took it so seriously that he has despatched a warning wire to Madrid on the subject.