h. Avaluació de resultats
2.4.4. La credibilitat en els efectes a llarg termini
La credibilitat no era una finalitat en si mateixa, sinó mitjà per assolir un objectiu que els mateixos propagandistes han deixat escrit.
Quin era, aquest objectiu? Segons Bartlett, la propaganda dirigida a l’enemic són tres paraules: demoralisation, division i provocation461. Lockhart concebia la funció de la political warfare del PWE en dos punts: “1. To assist military action by so affecting the morale of the enemy as to impair and finally to destroy his will to continue the war” i
“2. To sustain and support by every means in our power our friends in Europe”462. El manual editat pel PWE definia propaganda com “an attempt to direct the thinking of the
458 SOE Methods of Morale Warfare. pàgina 3.
459 Wehrmacht The Officer's Part in the Fight against Rumours.
460 SOE Methods of Morale Warfare. pàgina 3.
461 Cf. Bartlett Political Propaganda, pàgina 144.
462 Cf. Lockhart Political Warfare - General Survey. pàgina 1.
recipient, without his conscious collaboration, into predetermined channels”463. Deia Bowes-Lyon dels rumors: “they are expected to induce a certain frame of mind in the general public”464.
Els rumors tenien per objecte “to induce alarm, despondency and bewilderment among the enemies, and hope and confidence among the friends” 465. Les notícies de la BBC perseguien també una finalitat, encara que de forma menys evident (“the news should seem guileless although it must not be so”466). Crossman afirma: “it would be fair to state that at present the policy of our German Propaganda is not to make any direct appeal to Germany, but to provide Germans with an indispensable information service which indirectly, by the very information provided, plays on latent hopes and fears, thereby creating uneasiness and war weariness”467.
Se cercava, en suma, la victòria psicològica, que acompanyés i facilités la victòria militar: si ens hem d’atendre als conceptes ensenyats a l’escola del PWE, es perseguia un efecte a llarg termini: “to get the audience to draw from those truths the conclusions you require”, és a dir “to shape their thoughts and opinions on the subject you are talking about468.
Des d’aquest punt de vista, la credibilitat no és un efecte la finalitat del qual s’esgoti en si mateix –en el fet que l’audiència cregui la informació que l’emissor transmet. Aquí és un efecte subordinat a un altre efecte major: és una condició sine qua non per a la persuasió469. En altres paraules, fa possible l’efecte propagandístic de configurar o modificar la forma de pensar de l’audiència.
Per obtenir aquest efecte, per tant, calia saber quina era la forma de pensar de la qual partia l’audiència. En efecte, els propagandistes britànics van intentar tenir un bon coneixement del frame of mind dels oients per, després, orientar els missatges en el sentit que poguessin modificar aquest frame en els punts que ells desitjaven canviar:
463 PWE The Meaning, Techniques and Methods of Political Warfare (confidential). pàgina 4.
464 Bowes-Lyon Political Warfare Executive. Rumours. pàgina 1.
465 Ibid.
466 Newsome Weekly Propaganda Background Notes. Pàgina 4.
467 Crossman To Bruce Lockhart. Pàgina 2.
468 Desconegut Reference Notes for Lecture 4: Long- and Short-Term Propaganda. Pàgina 1.
469 Cf. Lerner Sykewar: psychological warfare against Germany D-Day to VE-day, pàgina 31.
“what matters is no what we here, but what people on the spot are saying or feeling”470, afirma Leeper, perquè –afegeix Walmsley- “a ‘story’ if it is to live must be couched in the terms and written in the framework familiar to the group in which it is to be spread”471. La Wehrmacht reconeixeria: “the enemy rumours are psychologically very cleverly adapted to the weaknesses of the German people”472.
La propaganda que practicaven era “conducted in such a way as to conform with the feelings of a large section of the population in the country to which it is directed”473. Procuraven conéixer la actitud de l’audiència, per intentar encertar en la presentació del missatge i en l’elecció de l’emissor. Demostraven així que eren conscients que
The listener’s attention is usually absorbed by the speakers’ political attitude, and provided this is different, it is possible for two R.U.s to spread the same rumour, one attacking and pretesting against the situation reported, the other praising and applauding it, but both reporting the same situation474.
La feina d’intel·ligència i la formació dels propis responsables d’elaborar el missatge –en la seva majoria amb experiència periodística prèvia a Alemanya- semblen avalar aquest punt imprescindible d’empatia efectiva. Les notícies satisfeien la necessitat d’informació fiable del que estava passant: “that thirst for news will induce man to receive propaganda which they might otherwise be disposed to reject” 475. El gran èxit de Newsome va ser comprendre que les informacions que eren percebudes com a notícies eren molt més demandades i més respectades que aquelles que s’enquadraven com propaganda. Igualment els rumors s’afavorien per aquesta set de notícies: “the gossip habit has been growing throughout the world in the last years in relation and in proportion to the lack of authoritative information to be gathered from the Press”476. I els rumors satisfeien també aquella petita vanitat humana que descriu el manual de political warfare: “the essence of rumouring is that you know what nobody else knows and that you want everybody else to know that you know what they don’t know”477.
470 Leeper Black Propaganda.
471 Walmsley Propaganda to the enemy. Pàgina 4.
472 Wehrmacht The Officer's Part in the Fight against Rumours.
473 Leeper Black Propaganda.
474 Desconegut Most Secret. Political warfare by rumour... pàgina 1
475 Calder Propaganda Methods & Machinery. pàgina 4.
476 Hoare Nota per a sir Alexander Cadogan.
477 PWE The Meaning, Techniques and Methods of Political Warfare (secret). pàgina 7
* * *
Segons un rumor mai no confirmat, el senador aïllacionista nordamericà Hiram Johnson afirmà, en el moment que Estats Units va entrar a la Primera Guerra Mundial:
“The first casualty when war comes is truth”.
Segons un altre rumor, però aquest confirmat, el primer ministre Winston Churchill comentà a Stalin el 1943: “Truth is so precious that she must often be attended by a Bodyguard of Lies”478.
Segons ha deixat escrit el periodista i polític Richard Crossman, el lema dels propagandistes britànics a l’inici de la Segona Guerra Mundial era: “Truth will prevail”479.
Sense ser mentida les dues primeres, potser sigui més plausible la tercera afirmació:
que, malgrat tot, la veritat acabi prevalent.
478 Vegeu http://www.winstonchurchill.org/learn/photo-gallery/churchill-trivia/541-statesmanship.
479 Crossman Supplementary Essay. pàgina 324.