Institute for Propaganda Analysis (IPA)

Dans le document 1.1.1. Objectius de la recerca (Page 155-159)

RECERCA NORDAMERICANA (1927-1955)

3.1.2. Institute for Propaganda Analysis (IPA)

L’atmosfera de prevenció envers les tècniques de propaganda va augmentar encara més conforme evolucionaven algunes d’aquelles formes de maquinària propagandística dictatorial esmentades per Childs en el cinquè factor531.

Una de les iniciatives en la qual es manifestà tal estat d’ànim fou l’Institute for Propaganda Analysis (IPA), Creat l’octubre de 1937, va ser possiblement la connexió més directa del debat acadèmic amb la voluntat de reforma social532. El primer president fou el psicòleg social Albert Hadley Cantril533. Com Childs, Cantril era docent a Princeton, i com Doob, s’havia doctorat al Harvard d’Allport. Cantril estava aleshores començant una intensa carrera en l’àmbit de la comunicació: amb Gordon Allport havia publicat un assaig sobre la ràdio el 1935534, un dels primers treballs d’estudi dels mitjans.

530 Childs An Introduction to Public Opinion, pàgina 78.

531 Vegeu, a més de la cita anterior, Childs, Harwood L., Ed. (1936). Propaganda and Dictatorship: A Collection of Papers. Princeton, Princeton University Press.

532 Cf. Sproule "Propaganda Studies in American Social Science: The Rise and Fall of the Critical Paradigm", pàgina 67.

533 Cantril, Albert Hadley (1906-1969). Deixeble d’Allport, de Harvard. Obtingué el doctorat en aquesta universitat l’any 1931. Docent a Darmouth College (1931-1932), a Harvard (1932-1935), a Columbia (1935-1936) i finalment a Princeton (1936). Un dels fundadors de Public Opinion Quarterly. El 1940 obrí l’Office of Public Opinion Research a la Universitat de Princeton, que després prendria el nom de Institute for International Social Research. Durant la guerra va analitzar la propaganda que arribava a Llatinoamèrica per a l’Office of Coordinator of Inter-American Affairs (CIAA), i va ser consultor de l’Office of War Information (OWI).

534 Cantril, Albert Hadley i Gordon Willard Allport (1935). The Psychology of Radio. New York & London, Harper & Bros.

El professor de Columbia Clyde R. Miller, per la seva banda, va ser el responsable del dia a dia de l’IPA amb el càrrec a secretari. Miller havia treballat com a periodista durant la Primera Guerra Mundial, i va sortir-ne convençut que havia estat enganyat per la propaganda535. Era d’aquells que veien necessari alertar i prevenir la població:

altrament, la propaganda d’entreguerres portaria altra vegada els Estats Units a un conflicte a Europa536. Va dotar l’IPA d’un consell assessor format per Charles Beard, Robert S. Lynd, Edgar Dale i Leonard Doob, entre d’altres537.

Els promotors de l’IPA —líders d’opinió i educadors— analitzaven la propaganda relacionada amb la guerra que pogués fer el govern, però també relacionada amb altres problemes més domèstics, com ara el Ku Klux Klan, els grups feixistes o comunistes, la mateixa publicitat, que vivia també un gran desenvolupament538; és a dir, els grups de pressió i la propaganda independent del govern, de llarga tradició al país. En definitiva, l’IPA parava atenció a tot allò que, en la mesura que pogués implicar manipulació de les ments dels ciutadans, era vist com una amenaça per la democràcia539.

Definia la propaganda com “expression of opinion or action by individuals or groups deliberately designed to influence opinions or actions of other individuals with reference to predetermined ends”540.

L’IPA edità un butlletí, Propaganda Analysis, que va arribar als 10.000 subscriptors541 i amb el qual pretenia ajudar els ciutadans intel·ligents a no deixar-se enredar per trucs propagandístics. A tal efecte va dissenyar uns mètodes d’anàlisi que va ensenyar en prop de 500 high schools i en grups diversos, com esglésies, associacions

535 Treballava per al diari Plain Dealer de Cleveland. Va fer una estada a França amb la Força Expedicionària Americana. Allà tingué ocasió de conèixer alguns corresponsals (cf. Miller, Clyde R.

(1939). How to detect and analyze propaganda. New York, The Town Hall, Inc., pàgines 6-11).

536 Cf. Ibid., pàgina 5.

537 Sproule "Propaganda Studies in American Social Science: The Rise and Fall of the Critical Paradigm", pàgina 67.

538 Vegeu, per exemple, Odegard The American public mind. Odegard afirma: “the past masters of propaganda in the United States are the advertising men” (pàgina 189). Referent a l’activitat de grups de pressió, segons aquest autor, més de 500 associacions tenien centrals a Washington buscant “directly or indirectly to mold public opinion and public policy” (pàgina 78).

539 Cf. Jowett i O'Donnell Propaganda and persuasion.

540 Miller How to detect and analyze propaganda, pàgina 13.

541 Sproule "Propaganda Studies in American Social Science: The Rise and Fall of the Critical Paradigm", pàgina 67.

cíviques i fòrums542. Entre els fruits de la seva tasca figura l’enumeració de set mecanismes de propaganda543. Són:

1) The Name Calling: fa formar-nos un judici sense examinar la prova en la qual hauria de basar-se. Aquí el propagandista apel·la al nostre odi i a la nostra por, donant noms negatius a les persones, els grups, les nacions, les races, les polítiques, les pràctiques, les creences i els ideals que vol que condemnem.

Seria el cas de titllar algú d’herètic, per exemple.

2) The Glittering Generalities: el propagandista identifica el seu programa amb la virtut utilitzant “paraules virtuoses”. Apel·la als nostres sentiments d’amor, generositat i fraternitat. Usa paraules com veritat, llibertat, honor o progrés.

3) The Transfer: el propagandista trasllada l’autoritat i el prestigi d’alguna cosa que respectem cap a la cosa que ell vol que respectem. És el cas de quan un polític aconsegueix que una església, o un país doni suport a les seves polítiques. Posa l’exemple de com els propagandistes de tots els països usaren la creu sigui per aprovar o per condemnar la guerra. Allà on els anglesos deien: ‘For God, for King and country’; els alemanys exclamaven ‘Gott mit uns’.

4) The Testimonial: Posar algun testimoni que avali la afirmació del propagandista. És propaganda quan realment el testimoni —o font fiable per al receptor— no està qualificat per fer un judici sobre el tema en concret.

5) The Plain Folks: el propagandista intenta convèncer que ell o les seves idees són les idees de la gent, perquè ell és un d’ells.

6) The Card Stacking: quan fa servir totes les arts de l’engany per guanyar el suport. Juga les cartes en contra de la veritat, emfatitzant unes coses i menystenint unes altres, ometent fets, etc.

7) The Band Wagon: apel·la al desig —que tothom té— de seguir a la multitud (carrossa de músics, és la traducció). Cerca el moviment de la gent en favor de la causa, però d’una manera massiva, apel·lant al moviment de tot un col·lectiu (els miners, els aris, etc.).

L’efecte de la propaganda està condicionat per les opinions propies de l’audiència, que al seu torn venen condicionades per l’entorn cultural:

542 Miller How to detect and analyze propaganda, pàgina 22.

543 Cf. Ibid., pàgines 27-32. Els enumera i explica només els tres primers.

Our own opinions, even with respect to today’s propagandas have been largely determined for us by mental conditioning, environment. We are born white or black, Jewish or Gentile, Catholic or Protestant, rich or poor. We have been reared in urban or rural communities, North or South, East or West. Our parents have been devout believers, ardent free-thinkers, or indifferent to religious doctrine. Our beliefs and actions mirror the conditioning influences of home and neighborhood, church and school, vocation and political party. We resemble those whose inheritance and environment are similar to ours; we are bound to them by ties of common experience. We tend to respond favorably to their opinions and propagandas because they are “our kind of people”.544.

Per defensar-se de la propaganda, Miller anima a fer anàlisi d’un mateix, i preguntar-se exactament perquè actuem i creiem com ho fem en els diferents conflictes. La millor manera, al seu entendre, de combatre la propaganda, és

To suspend our judgment until we obtain essential facts and implications involved in the propaganda. We must ask: Who is the propagandist? Is he consciously and intentionally trying to influence our thoughts and actions? For what purpose does he use words and symbols? What are their exact meanings? What do they mean to the propagandist’s interests? Do his interests coincide with the interests of most citizens?545.

El IPA desaparegué amb l’entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial, i ja no va tornar a funcionar546. El darrer número del butlletí, de gener de 1939, afirmava que no podien continuar amb la seva tasca, perquè podria ser vista com aliada dels enemics del govern.

L’ambient bèl·lic, en efecte, no afavoria l’anàlisi asèptic i desapassionat547. A més, a l’IPA i al moviment d’anàlisi de la propaganda no li van faltar crítics. William Garber aprofitaria la desaparició de l’Institut per fer un anàlisi d’aquest moviment. Els acusava d’haver promogut un “cheap skepticism and a pseudo-sophistication which rejected everything prior to analysis”548. Defensava que

The proper way to understand the phenomenon of propaganda is not primarily through the study of the rhetorical and psychological tricks employed, but rather by an analysis of the total social context of the propaganda under investigation, conceiving the whole as a dynamic field of stresses and strains wherein the force of propaganda plays its part. Second, I maintain that the first approach not only is

544 Ibid., pàgines 32 i 33.

545 Ibid., pàgines 33 i 34.

546 Hi hagué altres iniciatives contra la propaganda pels mateixos anys., per exemple, el National Council for Social Studies va dedicar el seu Yearbook de 1937 a la propaganda. (National Council for the Social Studies (1937). Education Against Propaganda. Arlington, National Council for the Social Sciences).

547 Cf. Institute for Propaganda Analysis (1939). We Say Au Revoir. Propaganda Analysis. New York, IPA:

1. Citat a Jowett i O'Donnell Propaganda and persuasion, pàgina 228.

548 Gerber, William (1942). "Propaganda Analysis - To What Ends?", American Journal of Sociology 48(2):

240-245, pàgina 241.

inadequate but is dangerous an harmful in that it fosters the delusion that the solution lies in emulating the propagandist’s tricks rather than in removing the social causes which make them possible.

I concloïa:

Analysis of antidemocratic propaganda must be made in terms of total social context, not only because this is a more enlightened approach than the piece meal dissection into sterile rules and tricks, but because only this approach can provide us with effective means of dealing with the disease at its roots. The answer to a propaganda of fear must lie in the removal of the causes of fear549.

Dans le document 1.1.1. Objectius de la recerca (Page 155-159)