El retorn de la maquinària propagandística

L’atac japonès a la base de Pearl Harbor, el 7 de desembre de 1941, va precipitar l’entrada d’Estats Units a la guerra. El Congrés declarava la guerra a Japó l’endemà.

Hitler, al seu torn, la declarava als Estats Units el dia 11 de desembre.

La guerra suposà el retorn de la propaganda entesa com activitat oficial del govern.

En termes generals, les iniciatives governamentals més importants foren:

- Office of War Information (OWI): Dirigida per Elmer Davis. Sobre l’OWI caigué la responsabilitat de la política informativa general del govern. Entre d’altres coses, s’ocupà de controlar els rumors, impulsant el Rumor Project.

Gordon Allport en fou assessor. Leonard Doob hi treballà directament.

- Office of Strategic Services (OSS): Dirigida per William Donovan. Unitat similar al SOE britànic, però amb feines també del PWE. També Allport assessorà en alguna ocasió⁶⁹⁵.

693 Se n’ocupava un agent, G124, que figurava ser un periodista free-lance i estava en contacte amb publicacions com The Nation, The New Republic i The Postal Service Monitor. Cf. Morrell, Sydney (10.07.1941). S.O.1 New York. Organisation Plan. FO 898/103. The National Archives, Kew, pàgina 1.

694 Vegeu, per exemple, les reunions de David Bowes-Lyon, del PWE britànic, amb James Rogers, de l’OSS (cf. Rogers, James Grafton i Thomas F. Troy (1987). Wartime Washington: the secret OSS journal of James Grafton Rogers, 1942-1943. Frederick, Md., University Publications of America, pàgines 60 i 82).

No van faltar tensions (vegeu, per exemple, pàgina 171). A més de l’OSS, també l’OWI va comptar amb col·laboració britànica. Vegeu, per exemple, l’informe sobre la participació d’un agent del SOE en els preparatius per obrir una escola de propaganda a Long Island (G.101 (06.04.1943). To CM. HS 8/38. The National Archives, Kew).

- Psychological Warfare Division (PWD) de l’Exèrcit: Dirigida pel general Robert McClure. A semblança del PWE britànic. Daniel Lerner en fou membre.

- Research Branch (RB) de la Divisió d’Informació i Educació de l’Exèrcit:

Dirigida per Samuel A. Stouffer. Tenia dues unitats: la Survey Research Unit, i l’Experimental Unit. Aquesta última estava dirigida per Hovland i l’equip de Yale.

- Program Surveys Division del Departament d’Agricultura: Amb Rensis Likert, que proporcionava personal de recerca de camp⁶⁹⁶.

Anteriorment ja s’ha fet esment de la War Communication Research que Harold Lasswell duia a terme a la Library of Congress⁶⁹⁷.

El primer pas per bastir l’òrgan propagandístic nordamericà tingué lloc l’11 de juliol de 1941. Naixia l’Office of Coordinator of Information (COI) per

To collect and analyze all information and data, which may bear upon national security; to correlate such information and data; and to make such information and data available to the President and to such departments and officials of the Government as the President may determine⁶⁹⁸.

N’estava al càrrec William Donovan⁶⁹⁹. Comptava amb una Oral Intelligence Unit, que entrevistava viatgers acabats d’arribar d’arreu; la Foreign Nationalities Branch, per recollir informació de residents als Estats Units que fossin originaris de l’estranger, i la Visual Presentation Branch, que preparava documentals i il·lustracions. Dirigia també la propaganda via ràdio i publicacions a través del Foreign Information Service (FIS).

El seu àmbit d’acció no arribava a Llatinoamèrica, que ja estava tota la influència de l’Office of Coordinator of Inter-American Affairs (CIAA) de Nelson Rockefeller.

Organisme creat l’agost de 1940 a partir de la Divisió de Relacions Culturals del

695 Cf. Herman, Ellen (1995). The Romance of American Psychology: Political Culture in the Age of Experts. Berkeley, University of California Press, pàgina 44.

696 No es pararà especial atenció a la feina d’aquesta unitat. Tenia per objecte conèixer les actituds i opinions de la població civil per mitjà d’entrevistes en profunditat. Cap a 1942 tenia 200 treballadors i un pressupost de 332.000 dòlars. Amb el desenvolupament de l’OWI, aquest grup va perdre finançament de la Divisió el 1943. Va acabar trobant fons del Federal Reserve Board i altres agències, mentre alguns dels seus components van marxar a altres projectes (cf. Capshew, James H. (1999). Psychologists on the march: science, practice, and professional identity in America, 1929-1969. Cambridge, Cambridge University Press, pàgines 120 i 121).

697 Cf. Manning i Romerstein Historical dictionary of American propaganda, pàgina 158.

698 Ordre presidencial, recollida a Ibid., pàgina 70.

699 Donovan, William J. (1883-1959). Heroi de la Primera Guerra Mundial, era conegut amb el sobrenom de Wild Bill. Nomenat Coordinador d’Informació (COI) l’11 de juliol de 1941. Després continuà com a cap de la oficina hereva, l’OSS, el 1942. Rebé formació i consells dels serveis secrets anglesos.

Departament d’Estat del govern, la CIAA se centrà en contrarestar la propaganda nazi a la regió, fins al punt d’esdevenir —de fet— en una agència d’informació de guerra⁷⁰⁰.

Sense autorització oficial, Donovan inicià una secció especialitzada en espionatge, sabotatge i activitats subversives, entre les quals s’hi comptaven campanyes de rumors i pamflets clandestins⁷⁰¹. Després d’un viatge a Anglaterra a l’estiu de 1940, i d’establir a Londres una oficina el novembre de 1941, treballaria colze a colze amb el SOE i el PWE⁷⁰². Al seu torn, els britànics ajudarien la nova institució amb l’ensenyament dels seus propis mètodes, a través de l’oficina que obriren als Estats Units⁷⁰³.

Aquesta mena d’activitats subversives no agradaren ni al Federal Bureau of Investigation (FBI) ni a alguns membres de la mateixa COI, com ara l’escriptor i guionista Robert Sherwood, que estava al front del FIS. El seu parer era mantenir el FIS només per propaganda blanca, però Donovan la volia també per propaganda negra⁷⁰⁴. Aquestes tensions derivaren en la divisió de la pròpia COI entre l’OWI⁷⁰⁵ i l’OSS, el 13 juny de 1942. Des d’aleshores, l’OWI seria el principal òrgan de propaganda oficial del govern dels Estats Units. En paral·lel s’obria un departament especialitzat en operacions subversives entre les quals s’hi comptava la propaganda negra: l’OSS. Aquesta oficina durà tota la guerra i desaparegué el 1945, però fou l’embrió de la Central Intelligence Agency (CIA), que naixeria el 1947⁷⁰⁶.

La OWI fou la gran responsable de la propaganda durant tota la guerra a partir del 13 juny de 1942. La direcció caigué sobre el periodista Elmer Davis, provinent de la CBS.

L’OWI assumia la propaganda blanca tant interna (fer la guerra ‘comprensible’ al poble

700 Manning i Romerstein Historical dictionary of American propaganda, pàgina 70.

701 Aquesta secció era l’equivalent als anglesos Secret Intelligence Service (SIS) i SOE (Bowes-Lyon i Calder Report of Political Warfare Mission to the United States. Pàgina 6 i Apèndix A). La col·laboració amb els anglesos fou estreta. El maig de 1942, per exemple, els del FIS demanaren al SOE ajuda per distribuir un pamflet “illustrating the Nazi persecution of the Roman Catholic Church”, per a distribuir a Portugal, Espanya, França i Llatinoamèrica (Apèndix A d’aquest document, pàgina 1). Informació abundant sobre FIS, vegeu Apèndix B del mateix informe.

702 Cf. McDonald, Lawrence H. (1992). The OSS and Its Records. Dins The Secrets War : the Office of Strategic Services in World War II. George C. Chalou. Washington DC, National Archives and Records Administration: 78-102, pàgina 82.

703 Cf. Manning i Romerstein Historical dictionary of American propaganda, pàgina 205.

704 McDonald The OSS and Its Records. pàgina 83.

705 Existí també l’Office of Facts and Figures (OFF). Efímera institució, nascuda l’octubre de 1941 i dirigida per l’escriptor Archibald MacLeish. L’OFF depenia de l’OCD i se centrava principalment en el públic intern dels Estats Units. Entre les poques activitats que va poder emprendre hi ha les primeres accions governamentals contra els rumors. L’any següent, en la reestructuració de la COI, s’acabaria unint a la FIS per formar l’OWI.

706 Cf. Simpson Science of Coercion : Communication Research and Psychological Warfare, 1945-1960, pàgina 25.

americà) com externa. No assumí el poder que havien tingut Creel i el seu CPI, perquè va romandre sota la vigilància atenta del Congrés. La seva tasca es va desenvolupar dintre de límits estrets⁷⁰⁷, amb problemes de coordinació dins l’administració, manca de suport dels Departaments o del Congrés: dificultats motivades en bona part per la malfiança que l’activitat de propaganda despertava en la població.

En el transcurs de la guerra, aquelles prevencions fruit de l’idealisme inicial es van anar girant vers a una visió més realista, i el contacte amb els britànics permeté veure com una altra democràcia havia aplicat les tècniques de la propaganda sense gaire escarafalls. Tal com féu la BBC, els responsables de l’OWI van intentar seguir una

‘estratègia de la veritat’, i no posar en entredit les seves pròpies conviccions: d’aquí que quedés fora dels seus dominis la propaganda ‘negra’.

Entre altres resultats, l’OWI va impulsar el que amb el temps s’ha conegut com la creació de propaganda militar —lligada als objectius de les campanyes de l’exèrcit⁷⁰⁸— i també la construcció d’una nova imatge de la societat americana davant ella mateixa i a l’estranger: l’American Way of Life, una idealització del país, de la bondat dels seus ciutadans i de la honestedat dels seus objectius. Una imatge que, si bé no direm que fos completa, sí estava en sintonia amb la forma com molts americans veien la guerra i es veien a si mateixos. Van aconseguir transmetre amb convenciment que una victòria dels seus seria bona notícia per al món sencer⁷⁰⁹.

L’OWI va gastar, en el transcurs de la guerra, gairebé 133 milions de dòlars⁷¹⁰. Tot i els èxits, la feina de l’OWI va demostrar que la propaganda no era aquella força irresistible que Lasswell havia pronosticat. Va ser una peça important, sí, però no fou ni de lluny la principal arma en el conflicte bèl·lic⁷¹¹.

D’altra banda l’OSS de William Donovan comptava amb tres grans àrees: serveis, intel·ligència i operacions. Cap al final de la guerra, en el seu conjunt, la OSS arribaria

707 Winkler The politics of propaganda: the office of war information 1942-1945, pàgina 7.

708 Per exemple, idear cançons sobre temes relacionats amb Rússia per fer entrar millor l’aliança entre els Estats Units i la URSS, en el transcurs de la guerra.

709 Cf. Winkler The politics of propaganda: the office of war information 1942-1945, pàgines 153-157. Wall Inventing the "American way" : the politics of consensus from the New Deal to the civil rights movement, pàgina 106.

710 cf. Glander Origins of mass communications research during the American Cold War : educational effects and contemporary implications, pàgina 54.

711 Cf. Winkler The politics of propaganda: the office of war information 1942-1945, pàgines 150 i 151.

als gairebé 13.000 treballadors repartits en més de 40 sucursals i unitats⁷¹². Fou l’equivalent al anglesos SOE, SIS (també conegut com MI6), PWE i Foreign Office Research Department. Elmo B. Roper, expert en enquestes del setmanari Fortune i que després fundaria el Roper Center for Public Opinion Research⁷¹³, esdevingué un dels directius d’aquesta institució, com a deputy director.

Per àrea d’intel·ligència s’entenia principalment la FNB i la Research and Analysis Branch (R&A). En la R&A, William L. Langer de Harvard⁷¹⁴ i Sherman Kent de Yale reclutaren personal de les principals universitats americanes. Les més compromeses foren els seus propis centres, per aquest ordre, Yale i Harvard⁷¹⁵. També reclutaren científics socials estrangers que cercaven asil als Estats Units. Tal és el cas d’alguns components de l’Escola de Frankfurt, com Herbert Marcuse, de l’Institut für Sozialforschung i la New School⁷¹⁶, Friedrich Pollock o Arkadij Gurland⁷¹⁷. Cap al final de la guerra, la R&A comptava amb uns 900 experts treballant en la recol·lecció i l’anàlisi de dades. Hi havia historiadors, economistes, antropòlegs, geògrafs, psicòlegs i sociòlegs, entre d’altres. Alguns professors incorporaven tot el seu equip d’estudiants, amb la qual cosa es generà una gran concentració de coneixement i un treball

712 Cf. McDonald The OSS and Its Records. pàgina 85. El càlcul que ofereix Glander, però, és de 30.000, citant com a font United States. Senate. Committee to Study Governmental, Operations (1976).

Supplementary reports on intelligence activities. Book VI of the Final report of the select comm. to study governmental operations with respect to intelligence activities. April 23 (under authority of the order of April 14), 1976. [S.l.], USGPO, pàgines 138-155. Atès que McDonald és posterior, ens ajustarem a la seva estimació.

713 Fou l’any 1947, a la Universitat de Connecticut.

714 En la seva autobiografia, Langer passa molt somerament sobre aquesta experiència (Langer, William L. (1977). In and Out of the Ivory Tower. New York, Neale Watson, pàgines 180-193).

715 Cf. Winks, Robin W. (1992). Getting the Right Stuff: FDR, Donovan and the Quest for Professional Intelligence. Dins The Secrets War : the Office of Strategic Services in World War II. George C. Chalou.

Washington DC, National Archives and Records Administration: 19-38, pàgines 20 i ss. Un exagent de l’OSS i posteriorment agent de la CIA dels anys 50, aquesta última agència estava plena “politicaly liberal young men and women from the finest Ivy League [a part de les dues universitats ja esmentades, Brown, Columbia, Cornell, Dartmouth, Princeton i Pennsylvania] campuses and with impeccable social and establishment” procedència. Encara que la descripció correspont a un període posterior a l’OSS, recull l’esperit dels orígens. Vegeu: Colby, William Egan i Peter joint author Forbath (1978). Honorable men : my life in the CIA. New York, Simon and Schuster, pàgina 77. Colby seria director de la CIA entre 1973 i 1976.

716 Simpson Science of Coercion : Communication Research and Psychological Warfare, 1945-1960, pàgina 27.

717 Sobre aquesta col·laboració, vegeu Katz, Barry M. (1989). Foreign intelligence : research and analysis in the Office of Strategic Services, 1942-1945. Cambridge, Mass., Harvard University Press. Respecte a la qüestió particular aquí esmentada, vegeu pàgina 33.