Les primeres anàlisis dels rumors

Enmig d’aquesta efervescència intel·lectual d’entreguerres, apareixen les primeres reflexions sobre el poder de convicció i de creença dels rumors. Lippman⁵⁸⁷ es fa ressò de la profunda i meticulosa recerca duta a terme pel belga Fernand van Langenhove⁵⁸⁸ i publicada el 1916 sobre els rumors de les suposades atrocitats comeses per la població i els capellans belgues sobre l’exèrcit germànic durant la Primera Guerra Mundial⁵⁸⁹. L’autor, amb l’objectiu d’exculpar els belgues de tals acusacions, fa un estudi minuciós del fenomen del rumor.

El 1923, Bernays analitza un rumor fora de l’àmbit del propagandista. Presenta el problema d’opinió pública que un rumor pot arribar a provocar en un establiment, i quin seria el paper de l’assessor de relacions públiques:

A nationally famous New York hotel found that its business was falling off at an alarming rate because of a rumor that it was shortly going to close and that the site upon which it was located would be occupied by a department store. Few things are

587 Lippmann Public opinion, pàgina 100.

588 Van Langenhove Fernand (1889–1982), Format en ciències socials, ciències polítiques i administratives i enginyeria comercial, tots estudiats a la Universitat Lliure de Brussel·les. Secretari científic de l’Institut de Sociologia entre 1910 i 1914. La seva investigació s’orientà després cap a l’estudi de la formació de les nacionalitats. De tota manera, és més coneguda la seva faceta com a polític. De retorn a Bèlgica el 1918, fou primer director de l’Oficina d’Estudis Econòmics. Cap del gabinet del ministre d’afers estrangers el 1926; tres anys més tard, secretari general del ministeri, i després de la Segona Guerra Mundial representà el seu país a l’ONU (1947-1957).

589 Van Langenhove The Growth of a Legend : A Study Based upon the German Accounts of Francs-Tireurs and "Atrocities" in Belgium Se n’ha fet una reedició l’agost del 2008.

more mysterious than the origins of rumors, or the credence which they manage to obtain. Reservations at this hotel for weeks and months ahead were being canceled by persons who had heard the rumor and accepted it implicitly.

The problem of meeting this rumor (which like many rumors had no foundation in fact) was not only a difficult but a serious one. Mere denial, of course, no matter how vigorous or how widely disseminated, would accomplish little.

The mere statement of the problem made it clear to the public relations counsel who was retained by the hotel that the only way to overcome the rumor was to give the public some positive evidence of the intention of the hotel to remain in business. It happened that the maitre d’hôtel was about as well known as the hotel itself. His contract was about to expire. The public relations counsel suggested a very simple device.

“Renew his engagement immediately for a term of years”, he said. “Then make public announcement of the fact. Nobody who hears of the renewal or the amount of money involved will believe for a moment that you intend to go out of business”.

The maitre d’hôtel was called in and offered a five-year engagement. His salary was one which many bank presidents might envy. Public announcement of his engagement was made. The maitre d’hôtel was himself something of a national figure. The salary stipulated was not without popular interest from both points of view. The story was one which immediately interested the newspapers. A national press service took up the story and sent it out to all its subscribers. The cancellation of reservations stopped and the rumor disappeared⁵⁹⁰.

El 1934, Cantril assenyala⁵⁹¹ com un deure de la social psychology l’estudi del gossip and rumor en tant que fenomen de la vida corrent. Admet que ha estat un tema abordat en algunes publicacions, però que encara hi ha pocs estudis “observational”. S’hauria de partir de les següents preguntes d’investigació:

Why do people like to gossip?

With what subjects is gossip usually concerned?

Why is gossip characteristic of small towns?

What is the relationship between rumor and cultural homogeneity?

Has radio reduced the effect of rumor?⁵⁹²

Cantril detecta referències als rumors i a la xafarderia com a objecte d’estudi en un article de Richard LeGallienne de 1912⁵⁹³, en un treball de Carl Jung de 1916⁵⁹⁴, en un altre d’Edgar Swift de 1918⁵⁹⁵ i en el manual d’Emory Bogardus de 1924⁵⁹⁶.

590 Bernays Crystallizing Public Opinion (2ed), pàgines 14-16.

591 Cantril, Albert Hadley (1934). "The Social Psychology of Everyday Life", The Psychological Bulletin 31(5): 297-330.

592 Ibid., pàgina 309.

El 1935 Doob assenyala els rumors com a recurs propagandístic la validesa del qual submissive attitude, however, will depend on other pre-existing attitudes within the mental field which may tend either to increase or to decrease the size of the sphere of unpredictability. The spinster may have the reputation for telling lies and, consequently, her gossip will be discredited; the soldier who heard the atrocity story already had been acquainted with similar stories and this new tale simply reinforced his attitude toward the enemy; (...) Rumors, in short, will be transmitted and perhaps believed more readily than material that is recognized as propaganda (6a3.

Principle of Selection of Propaganda), but the rate of their transmission will also be a function of the individuals whom they confront⁵⁹⁷.

Doob recull també una notícia del New York World-Telegram, segons la qual una empresa de propagandistes s’oferia a les firmes comercials per escampar rumors a llocs públics, com concerts, trens, taxis, competicions esportives, etc⁵⁹⁸.

A l’altra banda de l’Atlàntic, al Regne Unit, Bartlett escrivia el 1940 en el seu manual de propaganda un petit tractat sobre el rumor⁵⁹⁹:

In fact a popular rumour, to be effective, must have a certain trapping of detail to give it apparent verisimilitude. The rumour is therefore started off with an accompaniment of detail of the unverifiable kind. Is, as sometimes happens, the detail is changed into the verifiable sort in the course of oral transmission, and if then this detail turns out to be wrong, except in conditions of very great public excitement, the rumour is swiftly scotched and will die. This indicates the easiest way of countering rumours. It is of little use merely to deny them blankly. The better way is to tie them up with details that have no face value, and then the rumours will tend to appear silly and to die of their own accord.

593 LeGallienne, Richard (1912). "The Psychology of Gossip", Munsey's Magazine 48: 123-127. Estableix una analogia entre el llibre bíblic de Job i la dinàmica psicològica de les xafarderies.

594 Jung, Carl G. (1916). Analytical Psychology. New York, Moffat Yard. L’any següent publicaria Jung, C.

G. (1917). A contribution to the psychology of rumor. Dins Collected Papers on analytical psychology. C.

G. Jung. New York, Moffit Yard: 166-190. La seva fou una aproximació psicoanalítica als rumors.

595 Swift, Edgar James (1918). Psychology and the Day's Work: a study in the application of psychology to daily life. New York, Scribner.

596 Bogardus, Emory Stephen (1924). Fundamentals of Social Psychology. New York, Century.

597 Doob Propaganda: its psychology and technique., pàgina 401. També fa referència als rumors no intencionats i als rumors intencionats en altres àmbits com la política.

598 L’article referit és de Liner Houser, publicat el 18 d’octubre de 1934.

599 Res fa pensar que estigués al corrent de les activitats de creació de rumors que es coïen al Departament EH.

A whisper campaign is fairly easy to start, provided that it has the suitable emotional setting; bun once it has been started it becomes very uncontrollable and may do its authors more harm than good. Very little is known for certain about the principle of social recall. Such study as has been made, however, shows very clearly that if a story is introduced into a community and passed on from member to member, it normally suffers a large number of surprising changes. Details may be omitted, invented, distorted, and the sense of the final form may even be the precise opposite to that of the original. The more foreign the story is the more likely are these things to happen, for there is one dominant principle in all the changes.

The material will move towards a form which is already conventional within the community to which it goes, and in line with the most influential features of individual interest and social culture. It is also established that, at least in most social groups, if there is anything dramatic in form in the details that survive the first few changes, this will tend to be heightened, oppositions and contrasts will be sharpened, and such rumor as can be assimilated is very likely indeed to be singularly persistent.

Finally, it is quite certain that rumour requires an emotional setting if it is to be accepted readily, to spread far, and to have any influence⁶⁰⁰.

600 Bartlett Political Propaganda., pàgines 91-93.

De l’olla a pressió que era l’opinió pública sobre propaganda en vigílies de la Segona Guerra Mundial als Estats Units en va sortir la primera proposta de convertir la recerca sobre comunicació social en disciplina científica. El mèrit es deu, molt principalment, al suport que va prestar la Fundació Rockefeller.

La família més rica dels Estats Units tenia les atencions posades sobre les ciències socials des del 1922 a través del Laura Spelman Memorial⁶⁰¹, que el 1928 es fusionaria amb la Fundació Rockefeller⁶⁰². Coincidint amb l’inici de les hostilitats a Europa, comunicació de massa⁶⁰⁵. En els preparatius —agost de 1939— la voluntat de Marshall era no donar-li cap connotació política ni cap rellevància pública. L’esclat de la guerra el setembre, però, va provocar un canvi de plans. En la primera reunió, el mateix

601 Establert per John D. Rockefeller el 1918 en memòria de la seva dona.

602 The Rockefeller Foundation (1928). Annual Report 1928. New York, pàgina 2. Els Annual Report de la Fundació són accessibles a través d’Internet (http://www.rockefellerfoundation.org/about-us/annual-reports).

603 A més, formaven part del grup, entre d’altres, Lyman Bryson, especialista en educació d’adults; Lloyd A. Free, editor de la revista Public Opinion Quarterly, també fundada per Rockefeller; Geoffrey Gorer, antropòleg format a Oxford; Robert S. Lynd, sociòleg de la Universitat de Columbia; I. A. Richards, teòric literari; Donald Slesinger, antic degà de Ciències Socials a Chicago i director de l’American Film Center;

Charles A. Siepmann, analista de la BBC; i Douglas Waples, investigador en comunicació impresa i comportament de lectura a la universitat de Chicago. Cf. Peters, John Durham i Peter Simonson (2004).

Mass communication and American social thought: key texts, 1919-1968. Lanham; Oxford, Rowman &

Littlefield Publishers, pàgina 136. I també Gary, Bret (1996). "Communication Research, the Rockefeller Foundation, and Mobilization for the War on Words, 1938-1944", Journal of Communication 46(3): 124-147, pàgina 133.

604 Marshall, John (1903-1980). Va treballar a la Divisió d’Humanitats de la Fundació Rockefeller, com a subdirector (1933-1940) i com a director associat (1940-1962). Després fou director associat de la Divisió d’Humanitats i Ciències Socials (1962-1970). Sota la seva coordinació, els pares fundadors del Mass Communication Research van treballar en el paradigma comú d’aquest camp de recerca. Fou el llibre de Cantril i Allport sobre la ràdio l’element que va despertar Marshall l’interès en aquesta recerca. El primer projecte que es concretà fou la Office of Radio Research. Oferiren la direcció a Cantril, que va declinar tot recomanant a Lazarsfeld i quedant-se ell d’adjunt (cf. Glander Origins of mass communications research during the American Cold War : educational effects and contemporary implications., pàgina 85).

605 El document de la Fundació, amb data 12 d’agost de 1939 deia “to develop a disciplined approach to the study of mass communication, through such media as radio, motion pictures, and print” (citat a Gary

"Communication Research, the Rockefeller Foundation, and Mobilization for the War on Words, 1938-1944", pàgina 131).

setembre, Marshall va suggerir als participants que es tingués en compte la immediata utilitat que aquests estudis podien tenir. Rockefeller intentava així sumar aquell concret esforç científic a la necessitat d’ajudar el govern en l’emergència que suposava la nova situació internacional. Es van establir, així, dues línies de treball: fer un mapa científic de l’estudi de la comunicació i dissenyar un pla extragovernamental per combatre la propaganda nazi i mobilitzar el suport a la guerra⁶⁰⁶.

Marshall era de l’opinió que calia trobar una forma de propaganda genuïnament democràtica⁶⁰⁷. El preocupava la preservació de la democràcia, i per això la propaganda emergia com un problema: es coneixia el seu poder de la Primera Guerra Mundial, i es contemplava aleshores un desplegament de proporcions desconegudes amb l’arribada del nazisme⁶⁰⁸. Calia una contrapropaganda? Era legítim en democràcia respondre a la propaganda amb propaganda?

Si fer propaganda implica voler influir sobre la societat, els dilemes ètics que aquesta postura plantejava eren de la següent naturalesa: podem defensar la democràcia intentant cercar la forma de manipular l’opinió pública? Els impulsors de la iniciativa estimaven que sí es podia fer. Ells, en la seva majoria,

perceived that opinion control and propaganda, although otherwise insidious in American civil society, were necessary instruments of modern warfare, even in a democracy⁶⁰⁹.

Altres participants discreparen d’aquest plantejament, que consideraven autoritari.

Slesinger afirmà:

We have been willing, without thought, to sacrifice both truth and human individuality in order to bring about given mass responses to war stimuli. We have thought in terms of fighting dictatorships-by–force through the establishment of dictatorship-by-manipulation⁶¹⁰.

606 Cf. Pooley, Jefferson (2008). The New History of Mass Communication Research. Dins The history of media and communication research : contested memories. David W. Park i Jefferson Pooley. New York ; Oxford, Peter Lang: 43-69, pàgina 52.

607 Citat a Gary "Communication Research, the Rockefeller Foundation, and Mobilization for the War on Words, 1938-1944", pàgina 125.

608 Sobre les activitats de propaganda nazi a Estats Units vegeu, entre d’altres, Seldes Freedom of the Press, pàgines 127 i ss.

609 Gary "Communication Research, the Rockefeller Foundation, and Mobilization for the War on Words, 1938-1944", pàgina 129.

610 Slesinger, 29 de setembre de 1939. Citat Ibid. Pàgina 133, i també a Simpson, Christopher (1994).

Science of Coercion : Communication Research and Psychological Warfare, 1945-1960. New York, Oxford University Press, pàgina 23.

En la seva opinió, “the result of most propaganda is to turn people into automatons, reacting blindly and incapable of thought”⁶¹¹. Lynd, per la seva banda, sí estava d’acord en mobilitzar-se en favor del govern: defensava una activa manipulació de l’opinió pública per guiar la societat americana i que s’abandonés la idea de confiar la resolució dels reptes plantejats a la responsabilitat i la capacitat de l’home del carrer; era millor que es deixés el govern de l’emergència nacional en mans d’experts. Però aquest mateix expert discrepava de l’orientació que prenia l’altra línia de treball (els estudis de comunicació) que trobava objectivista i quantitativa⁶¹².

Les tensions eren, bàsicament, entre un liberalisme administratiu centralitzat per l’Estat i un llibertinisme civil; entre el paper dels intel·lectuals com a crítics independents o com a instrument de poder, i entre la fe en els experts com a guardians de les bones maneres i la sospita sobre aquells que deien actuar en nom del poble⁶¹³.

El Communications Group es va reunir 10 vegades i elaborà 30 documents. Needed Research in Communication, amb data de juny de 1940, ve a ser com una mena de document fundacional de la Mass Communication Research. Es tractava del primer intent d’assentar les bases, el paradigma, per a un nou camp de recerca. L’enfocament era positivista, i s’orientava a l’experimentació:

If communication research was to be credible by virtue of its objectivity, it had to employ methods that would produce verifiable results⁶¹⁴.

La necessitat d’obtenir credibilitat va empènyer els pares de la Mass Communication Research a un plantejament d’estudi de l’objecte similar a l’aproximació que feien les ciències experimentals: mètodes quantitatius i neutralitat política⁶¹⁵. Eren científics, no reformadors socials.

611 Citat a Gary "Communication Research, the Rockefeller Foundation, and Mobilization for the War on Words, 1938-1944", pàgines 133 i 134.

612 Ibid., pàgina 133.

613 Cf. Ibid., pàgina 129.

614 Ibid., pàgina 126

615 Cf. Sproule "Propaganda Studies in American Social Science: The Rise and Fall of the Critical Paradigm", pàgina 69.