Propagandistes britànics en sòl nordamericà

In document 1.1.1. Objectius de la recerca (Page 193-196)

RECERCA NORDAMERICANA (1927-1955)

3.3.2. Propagandistes britànics en sòl nordamericà

El desenvolupament de la propaganda britànica fou anterior en el temps al de l’americana. Els Estats Units van ser, des de bon principi, un dels camps d’acció prioritaris dels britànics, amb l’objectiu de donar el màxim suport possible a les forces que des de dins del país combatien a la tendència aïllacionista: els internacionalistes americans, producte de l’elit angloamericana a la qual pertanyia també el president Roosevelt682.

Les iniciatives del Regne Unit en l’àmbit estrictament propagandístic683 van ser, tal com s’ha vist anteriorment, tant blanques com negres:

Iniciatives blanques

1) Inter-Allied Information Committee (IAIC): organisme creat per ajudar els esforços propagandístics que feien als Estats Units els països aliats amb Gran Bretanya.

2) British Press Service (BPS): òrgan creat l’octubre de 1940 per a la propaganda pròpiament britànica. Es va instal·lar al número 30 de Rockefeller Plaza, prop de la British Library of Information, i de la National Broadcasting Company, la

681 Ibid., pàgina 238. En opinió d’Allport, la moral democràtica exigia “the strength that derives from the integrated energy of the whole personality”.

682 Cf. Cull, Nicholas John (1995). Selling war: the British propaganda campaign against American

"neutrality" in World War II. New York ; Oxford, Oxford University Press, pàgina 200.

683 No van faltar activitats de difícil classificació, però òbviament orientades a la mateixa finalitat. Així, per exemple, l’aleshores enllaç entre la BBC i les companyies radiofòniques americanes (aleshores National, Columbia i Mutual Broadcasting Corporation), Roger Eckersley, recorda com havia de gestionar intervencions de personatges britànics en actes als Estats Units, via ràdio. (cf. Eckersley The BBC and all that Pàgina 203).

CBS i de bastants diaris de Nova York684. Tenia oficina també a l’Ambaixada de Washington i a Chicago685.

3) British Overseas Press Service, que recollia butlletins britànics i retalls de premsa americana per ajudar els propagandistes anglesos que treballaven a Llatinoamèrica, Àsia, Europa i les colònies. Era un apèndix de la BPS, com també ho era la British Library of Information (BLI)686.

Totes les activitats de propaganda blanca es van agrupar sota el paraigua del British Information Service (BIS) a partir de 1941687. També arribaven als Estats Units els serveis de la BBC, que tenia oficina a Nova York.

Iniciatives negres

Gràcies a una informació de juliol de 1941 que es conserva als Arxius, es poden conèixer totes els operacions propagandístiques clandestines aleshores en marxa. En opinió d’un historiador posterior, aquesta relació d’activitats està “plena d’exageracions”688. Malgrat tot, pot donar idea dels moviments que la intel·ligència britànica feia en territori americà.

Les iniciatives de propaganda negra tenien un triple objectiu: 1) Destruir la propaganda enemiga i contrarestar la tendència aïllacionista; 2) utilitzar el prestigi i la neutralitat dels Estats Units dirigint la seva propaganda contra les potències de l’Eix i contra els països ocupats i, 3) enviar propaganda subversiva a països de Sudamèrica689. Comptaven amb els següents canals de disseminació de propaganda:

684 Cull Selling war: the British propaganda campaign against American "neutrality" in World War II, pàgina 120.

685 Cf. Bowes-Lyon, David i Ritchie Calder (25.05.1942). Report of Political Warfare Mission to the United States. FO 898/106. The National Archives, Kew, pàgina 14.

686 Cf. Ibid., pàgina 14.

687 Com en el cas de l’OCD, o el Communications Group de Rockefeller, en cap denominació d’aquestes iniciatives apareix la maleïda paraula “propaganda”.

688 Cull Selling war: the British propaganda campaign against American "neutrality" in World War II, pàgina 134.

689 Cf. Morrell, Sydney (10.07.1941). S.O.1 Organisation. FO 898/103. The National Archives, Kew, pàgina 1. L’autor es coneix, per referència en un paper adjunt. Encara que s’ha consultat el document original, cal assenyalar que una part d’aquest document ha estat reproduït almenys ja una vegada, a Cull Selling war:

the British propaganda campaign against American "neutrality" in World War II, pàgines 132-134. Un any més tard, en l’informe de Bowes-Lyon i Calder es fa esment de la tasca a Sudamèrica (vegeu Apèndix D de Bowes-Lyon, David i Ritchie Calder (18.05.1942). Report of Political Warfare Mission to the United States. FO 898/106. The National Archives, Kew). A finals de 1941 l’organització de la qual depenia l’SO1, el SOE, féu un estudi de tota la correspondència amb origen o destí Llatinoamèrica, per si podria utilitzar-se algun canal com a branca per arribar a Europa. També dirigien campanyes de rumors contra interessos japonesos (vegeu Apèndix I d’aquest document). Aquesta campanya de propaganda dins

1) Contactes amb periodistes: citen explícitament l’excorresponsal a Alemanya Dorothy Thompson690, Walter Winchell i Edgar Mowrer691. N’hi ha molts d’altres. Els feien servir per posar en circulació rumors que d’alguna manera afavorissin els objectius propagandístics aliats. En ocasions, els rumors es passaven per via oficial -BPS i BLI— o via corresponsals de diaris britànics a Nova York. Però en termes general la regla, com s’escau en la propaganda negra, era mantenir en secret a la premsa americana la veritable font de les notícies692.

2) Organitzacions “americanes” (les cometes són posades pel mateix redactor de l’informe). La SO1 operava a través de les següents iniciatives:

a. The Non-Sectarian Anti-Nazi League: per destapar i denunciar agents enemics o defensors de l’aïllacionisme.

b. The League for Human Rights: organització depenent de la American Federation of Labour, que al seu torn agrupava 4 milions de sindicalistes.

c. American Labour Committee to aid British Labour. Una altra branca de la mateixa federació.

d. Friends of Democracy. Aquesta i la següent eren organitzacions intervencionistes militants.

e. Fight for Freedom Committee.

f. Committee for Inter-American Cooperation

g. America Last: mer experiment provocatiu, perquè el gran moviment aïllacionista es coneixia pel nom America First.

Des d’Estats Units, els britànics feien també propaganda dirigida cap a Europa, en el marc de l’estratègia propagandística analitzada, en part, en el capítol anterior. Consistia principalment en la disseminació de rumors i les emissions de ràdio. La cobertura d’aquestes dues activitats era periodística, perquè bona part del personal eren

Estats Units s’explica també a SOE (09.10.1941). Notes on Co-operation between Ministry of Information and S. O. E. in Regard to Foreign Propaganda. HS 8/306. The National Archives, Kew.

690 Aquesta periodista, expulsada d’Alemanya per la seva postura crítica davant els nazis, era qualificada per Time el 1939 com una de les dues dones més influents dels Estats Units (http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,762402,00.html).

691 També excorresponsal a Europa, treballaria durant la guerra a l’OFF i a l’OWI.

692 Cf. Morrell S.O.1 Organisation. pàgina 2.

periodistes. Es denominava British & Overseas Features. El canal principal per introduir rumors era la Overseas News Agency (ONA), de la qual deien haver pres el control però que no tenia cap vinculació aparent amb el govern britànic. Aquesta agència enviava els rumors creats per la delegació de l’SO1 a Nova York o bé facilitats per l’oficina de Londres als diaris de països neutrals, en forma de notícies. També s’intentava fer-los córrer entre els corresponsals estrangers als Estats Units693.

Els esforços britànics no expliquen l’entrada d’Estats Units a la guerra, però segurament van contribuir a preparar l’opinió pública a acceptar-la en el moment en què el president Roosevelt va decidir-la.

La col·laboració angloamericana, com era d’esperar, va augmentar durant el període restant de la Segona Guerra Mundial694.

In document 1.1.1. Objectius de la recerca (Page 193-196)