La guerra dels móns: el poder i els seus límits

Dans le document 1.1.1. Objectius de la recerca (Page 159-170)

RECERCA NORDAMERICANA (1927-1955)

3.1.3. La guerra dels móns: el poder i els seus límits

Com a confirmació de tots els temors i lliçó per a investigadors i públic, un sorprenent succés d’influència massiva va tenir lloc el 30 d’octubre de 1938: l’emissió d’Orson Welles per la ràdio Columbia Broadcasting System (CBS) en la qual s’anunciava una invasió d’extraterrestres. Welles, aprofità la festivitat de Halloween per a fer una mena de simulacre de noticiari, inspirant-se en la novel·la del britànic Herbert George Wells La guerra dels móns550. D’acord amb les informacions que transmetia, els marcians haurien pres terra a Groves Mill, Nova Jersey. Molts oients s’ho van creure i el pànic es va escampar a gran velocitat. L’audiència potencial del programa era, pels estàndards de l’època, gegantina: 27,5 dels 32 milions de llars nordamericanes comptaven amb ràdio, proporció molt major que la de les llars amb telèfon, instal·lació d’aigua, electricitat o cotxe. Sembla que el nombre d’oients reals va rondar els 6 milions, una sisena part dels quals va prendre’s la broma com a real551.

Però el programa radiofònic no va ser una broma simplement. Era un exemple del poder -temible i al mateix temps fascinant— d’aquells nous mitjans de comunicació. Un equip format per Cantril i les investigadores Hazel Gaudet i Herta Herzog va voler passar de les generalitzacions a les puntualitzacions: va analitzar els seus efectes i va publicar els resultats l’any 1940 en el llibre The invasion from Mars. Study in the Psychology of Panic552. El text va merèixer una lectura i revisió prèvia a mans del

549 Ibid., pàgines 244 i 245.

550 Wells, H. G. (1898). The War of the Worlds. London, W. Heinemann.

551 Cf. Cantril, Albert Hadley (1941). The Psychology of Social Movements. New York, John Wiley & Sons, pàgina 24, i també Kapferer, J-N (1989). Rumores. El medio de difusión más antiguo del mundo, Plaza &

Janés, pàgina 81.

552 Cantril, Gaudet i Herzog The Invasion from Mars. A study in the psychology of panic.

professor de Harvard Gordon Allport, per bé que es tractava d’un dels fruits del Princeton Radio Project, centre fundat el 1937 i dirigit per Paul F. Lazarsfeld553.

Els investigadors feren una enquesta sobre 135 oients. Conclogueren que el pànic havia sorgit bàsicament per un error de judici. La qüestió de fons era ¿perquè algunes persones van interpretar el programa com a ficció i altres van pensar que era narració de fets reals?

Un dels factors que van influir en la credibilitat de l’emissió radiofònica fou de caràcter social, en concret la inestabilitat d’importants normes socials als ulls d’alguns oients: crisi econòmica, inseguretat en el treball, desocupació, por a la guerra, amenaça del comunisme i del feixisme, desig en algunes persones de que passés una catàstrofe com a forma d’evasió de les seves moltes preocupacions...

When a culture is highly stable and in a state of complete equilibrium, it means that the frames of reference of the individuals constituting the culture are in complete conformity with the norms of that culture. It means, furthermore, that the frames of reference of individuals are, for them, completely adequate pathways in an environment that is satisfying their needs. Such an ideal state of affairs has certainly never existed for long in any large cultural group. Unrest, change, frustration, dissatisfaction are the rule. For at least a segment of the population current norms are inadequate to meet personal physical and psychological needs.

Individual frames of reference either do not conform to accepted norms, as in the case with radical thinker, or do not adequately explain to the individual the dissatisfaction he is experiencing (...)554.

La fricció entre el context social i la pròpia visió del món, aquesta última definida aquí com frame of reference555 individual, connecta amb una habilitat directament responsable del judici que els oients feien del programa: la critical ability, capacitat

553 Havia estat Cantril, de fet, qui li obrí les portes de Princeton. Lazarsfeld, Paul F. (1901-1976). Exiliat austríac. El seu interès per la psicologia social i aplicada ve de la seva època de militant de les joventuts socialistes a Viena, en ple auge del nacionalisme. Els preocupava saber la raó de perquè la seva propaganda no tenia èxit. Després dels estudis a la Universitat de Viena, el 1927 s’incorpora en el primer equip d’un centre de recerca aplicada anomenat Wirtschaftspsychologische Forschungsstelle, que presidia Karl Bühler. El 1933 obté una beca de la Fundació Rockefeller i marxa als Estats Units. En acabar, 1935, decideix no tornar a Viena. El 1936 esdevé director un centre de recerca a la Universitat de Newark. Un any després és nomenat director del Radio Research Project a la Universitat de Princeton.

Aquest centre es trasllada a Columbia un any més tard, i allí és contractat com a professor al Departament de Sociologia. El centre de recerca es diria, a partir de 1944, Bureau of Applied Social Research. La seva gran contribució als estudis de comunicació seria The People’s choice, de 1944 (Lazarsfeld, Paul Felix, Bernard Berelson i Hazel Gaudet (1944). The People's Choice. How the voter makes up his mind in a presidential campaign. New York, Duell, Sloan & Pearce).

554 Cantril, Gaudet i Herzog The Invasion from Mars. A study in the psychology of panic., pàgines 153 i 154.

555 En les planes següents s’usarà indistintament el terme frame, la traducció enquadrament o bé marc de referència com a sinònims. En castellà, el terme fou traduït per marco de experiencia. A propòsit de l’ús i de la traducció del terme frame seguim el criteri de Aira (Aira, Antoni (2007). La construcció mediàtica de l'agenda política. El pes del màrqueting polític en les estratègies partidistes. El cas de l'enquadrament mediàtic de l'Estatut de Catalunya 2006. Barcelona, Universitat Ramon Llull).

crítica, definida com “capacity to evaluate the stimulus in such a way that they were able to understand its inherent characteristics so they could judge and act appropriately”556.

La alta capacitat crítica es manifestava557 en persones que eren fonamentalment escèptiques i van voler examinar les proves abans de donar-hi crèdit, o bé en d’altres que van interpretar-lo com un joc perquè comptaven amb un coneixement especial, el qual van relacionar amb el programa de forma que actués com a “frame of reference for their own orientation”.

Com mesurar la critical ability? “There is no direct way to measure it”558. Malgrat això, sí que es podria cercar indirectament correlacions positives o negatives amb indicadors com l’educació, l’edat o la posició econòmica. La conclusió era que, si bé persones amb menys ingressos eren més proclius a creure, no era cert que les persones amb diners necessàriament tinguessin més capacitat crítica. L’element veritablement diferencial era l’educació: a més educació, més critical ability. Per educació entenien nivell d’estudis, però també —a falta d’estudis— substitutius com la intel·ligència innata, l’interès per l’aprenentatge, determinats trets de la personalitat o simplement alguna informació especial referent al cas particular que transmetia l’emissió radiofònica559.

La critical ability podia estar més desenvolupada o menys en funció de l’educació, i al mateix temps podia ser més influïda o menys en funció de dos altres factors: la susceptibilitat i la situació d’escolta. La susceptibilitat -“susceptibility-to-suggestion-when-facing-a-dangerous-situation”560— es palesaria en indicatius com insecurity, phobias, amount of worry, lack of self-confidence, fatalism i religiosity561. La situació

556 Cantril, Gaudet i Herzog The Invasion from Mars. A study in the psychology of panic. pàgines 111 i 112.

557 Cf. Ibid., pàgina 111.

558 Ibid., pàgina 112.

559 Cf. Ibid., pàgina 122.

560 Ibid., pàgina 130.

561 Van definir 11 possibles criteris que podrien resultar indicatius del nivell de susceptibilitat, encara que de les entrevistes només van aconseguir extreure informació sobre els set esmentats. Els quatre criteris descartats per falta d’informació foren: creença en la ciència, preocupació extraordinària quan s’està involucrat en una catàstrofe, prejudici racial i nerviosisme crònic.

d’escolta, com el seu nom indica, és el conjunt de circumstàncies que envoltaren la recepció del programa562.

Cantril ja havia utilitzat el concepte de frame en un article al Journal of Abnormal and Social Psychology el 1938563, en el qual va analitzar els factors que podien determinar els judicis predictius referits a esdeveniments socials. Afirmava:

If no external structuration is given to provide a frame of reference for prediction, then a relevant internal frame of reference will give structure to the social stimuli and determine the prediction. Where no external structuration is apparent, uniformity of predictive judgments is proportional to the similarity of the internal structurations of the individuals involved564.

D’aquesta manera, la Guerra dels móns esdevenia simultàniament el gran símbol del poder omnímode dels mitjans i l’exemple científicament comprovat de què tal poder té alguns límits. En efecte, quan Cantril i el seu equip mesuren la importància de la critical ability, el frame of reference i tots els factors del context de recepció, estant fent un primer qüestionament de l’eficàcia de la propaganda i els mitjans de massa.

El concepte de frame, aquest element atenuador o intensificador de la influència dels mitjans, no era exclusiu de Cantril. El seu col·laborador Muzafer Sherif565, en un treball sobre la psicologia de les normes socials de 1936, havia afirmat que l’enquadrament

Perhaps is a general psychological phenomenon... Our general theme in this book is that in the course of the life history of the individual and as a consequence of his contact with the social world around him, the social norms, customs, values, etc., become interiorized in him. These interiorized social norms enter as frames of reference among other factors in situations to which they are related, and thus

562 Cantril, Gaudet i Herzog The Invasion from Mars. A study in the psychology of panic., pàgina 139 i ss.

La diversitat de situacions possibles va fer impossible establir cap generalització. Sí que es veien alguns elements recurrents, com l’efecte confirmatiu que podia tenir el comportament de les persones al voltant de l’oient, la posició de l’oient dins el grup, la immediatesa del perill o la separació de l’àmbit familiar.

563 Cantril, Albert Hadley (1938). "The prediction of social events", Journal of Abnormal and Social Psychology 33: 364-389.

564 Ibid., pàgina 387. Cantril afirmava que –quan es donava aquesta absència d’estructuració externa i prevalia la interna- l’objectivitat era impossible: “Whenever the prediction of a social event is based wholly or in part upon an internal frame of reference, objectivity is rare if not impossible, because of ego-involvement” (Cantril "The prediction of social events", pàgina 388).

565 Sherif, Muzafer (1906-1988). Considerat un dels pioners de la social psychology. Turc, després d’estudiar a la Universitat d’Istanbul, va treure un segon màster el 1932, a Harvard. Doctor per Columbia el 1935. Va tornar a Turquia. L’oposició al nazisme li va costa la presó. Finalment Estats Units va fer gestions perquè tornés a Amèrica el 1944. Va donar classes en nombroses universitats, entre les quals hi ha Princeton i Yale. Quan es va retirar era professor a la Universitat de Pennsylvania (http://www.nytimes.com/1988/10/27/obituaries/muzafer-sherif-82-psychologist-who-studied-hostility-of-groups.html).

dominate or modify the person’s experience and subsequent behavior in concrete situation566.

L’any 1936 també el va utilitzar Saul B. Sells567; el 1937 publicà Heinz Ansbacher568. Un any més tard, Hadley Cantril en l’esmentat article569, John G. Darley570, Artur W.

Kornhauser571, Douglas McGregor572 i Ross Stagner573. Del 1939 foren els treballs de W.

S. Watson i George W. Hartmann574.

Si bé tota aquesta recerca en frame va més relacionada en l’estudi de les actituds dels receptor que no tant en la propaganda en si mateixa considerada, l’actitud —d’acord amb definicions com la de Doob— és precisament l’objecte que la propaganda busca dominar.

El professors de Harvard Gordon W. Allport i Jerome S. Bruner van constatar la difusió del concepte en un estudi de les publicacions dels 14 journals més importants sobre psicologia, que abastava una selecció d’articles dels darrers 50 anys: en total, 1.500 articles575. Allport oferí un resum dels resultats obtinguts en un discurs576 amb ocasió de la Trobada Anual de l’American Psychological Association el setembre de 1939:

Frame of reference has to do with any context whatever that exerts a demonstrable influence upon the individual’s perceptions, judgments, feeling, or action. Often the influence is —to use Kölher’s term— ‘silent’. Of the existence of frames the subject himself is only partially aware and unless he is well warned the

566 Sherif, Muzafer (1936). The Psychology of Social Norms. New York & London, Harper & Bros, pàgines 43 i 44.

567 Sells, S. B. (1936). "The atmosphere effect: an experimental study of reasoning", Archives of Psychology 29(200).

568 Ansbacher, H. (1937). "Perception of number as affected by the monetary value of the objects", Ibid.

30(215).

569 Cantril "The prediction of social events",

570 Darley, J. G. (1938). "Changes in measured attitudes and adjustments", Journal of Social Psychology 9: 189-199.

571 Kornhauser, A. W. (1938). "Attitudes of economic groups", Public Opinion Quarterly 2: 260-268.

572 McGregor, D. (1938). "The major determinants of the prediction of social events", Journal of Abnormal and Social Psychology 33: 179-204.

573 Stagner, Ross (1938). "Measuring relationships among group opinions", Public Opinion Quarterly 2:

622-627.

574 Watson, W. S. i G. W. Hartmann (1939). "Rigidity of a basic attitudinal frame", Journal of Abnormal and Social Psychology 34: 314-336.

575 Van fer una tria del material a raó d’un any per dècada.

576 El discurs, presidencial, tingué lloc a la 47ena assemblea, el dia 7 de setembre. Sortí publicat el gener següent (Allport, Gordon Willard (1940). "The psychologist's frame of reference", Psychological Bulletin 37:

1-28) Es pot trobar també a http://psychclassics.yorku.ca/Allport/frame.htm.

investigator too may overlook them entirely. (...) Many frames, of course, especially those encountered in psychophysics, are neutral and impersonal in type, providing simple spatial and temporal orientations. Others are personal and ego-involving.

The position of college buildings upon a campus is an impersonal spatial system that orients and directs our excursions to and from our classes; but our status within the collegiate hierarchy is of a more personal order, charged with intimate importance to ourselves, and determining affective attitudes of motivational significance. Dynamic and social psychologist are especially concerned with these personal, ego-involving frames, and are often able to show that what are sometimes thought to be neutral-perceptual judgments, even the judgments of scientists themselves, are not wholly determined by and objectively established frame, but are entangled deep in the web of personality.

The relation of frames to attitudes and to traits is a problem yet to be worked out. These concepts all refer in various gradations to complex and relatively persistent forms of mental organization577.

Cantril mateix proposaria un esquema conceptual -que és “essentially an elaboration of that originally presented by Muzafer Sherif in The Psychology of Social Norms”578- l’any 1941 a The Psychology of Social Movements. Constata que encara no hi ha un esquema general fixat i adequat per explicar els problemes de la psicologia dels moviments socials, i que els conceptes de context personal i entorn social poden ajudar en la feina d’interpretar-los.

The search of concepts that will account for the behavior of man in his social life and that will follow the rule of scientific parsimony is by no means an easy one, For human beings are not static, not amenable to indefinite manipulation and control.

(...) Behavior at any moment must always be regarded as a function of the environment and of the particular pattern of predisposition influencing the individual at that moment. Hence statements about men in social life are limited by both the environmental context and the motivational factors that are operating when observations are made579.

A tal efecte, fa una explicació “purely functional” per definir un explanatory framework. Els (1) frames queden definits com “general and consistent points of view”580 que surten dels (2) estàndards de judici de cada persona. Al seu torn, les (3) actituds no serien més que una derivació, una conseqüència dels frames aplicats a situacions concretes. Aquestes són les tres peces del context mental.

577 Ibid., pàgines 24 i 25.

578 Cantril The Psychology of Social Movements, pàgina xi. En aquest mateix llibre Cantril afirma d’Allport que va ser “the person who first interested me in the field of psychology”.

579 Ibid., pàgina xii.

580 Ibid., pàgina 20. Cantril esmenta dues complicacions més del context mental, a banda de l’overlapping i del short-circuiting: la differential organization i l’ego involvement.

En un mateix individu, marcs, de referència estàndards de judici i actituds poden sobreposar-se les unes amb les altres (overlapping) o poden sorgir desconnectades entre elles (short-circuiting). Seria el cas, per exemple, de les modes, quan desperten actituds irreflexives que no sembla que hagin de tenir relació amb enquadraments interioritzats.

Tals descoordinacions tendeixen a resoldre’s en processos de racionalització:

If a person has a frame of reference without being aware of the standards from which is derived, then he will, when questioned, attempt to defend his point of view by thinking up good reasons for it. Or if the has attitudes toward people, issues or objects which are note derived from any frame of reference he may at times find it necessary to concoct some rationale for his opinions -a rationale that will lead him either to the temporary acceptance of definite values or to a larger consistent framework which will give his attitudes some “reasonable” basis581.

Aquest esquema conceptual serveix per explicar el fenomen massiu de credibilitat de la Invasion from Mars: el milió de persones que van prendre com a real la retransmissió foren aquelles que –per la novetat de l’estímul- no tenien ni marc de referència ni estàndards de judici específics que els poguessin proveir de l’actitud correcta.

“Uncritically they accepted a standard of judgment which proved to be false”, afirma.

Això ens porta al fenomen de la suggestió: una persona és susceptible de suggestió quan (1) no té el context mental adient per interpretar l’estímul rebut (és a dir, la informació), o bé quan (2) el seu context mental és tant rígid que l’estímul és automàticament jutjat en funció d’aquest context abans i tot d’haver examinat l’estímul en si mateix. En el

581 Ibid., pàgines 23 i 24.

CONTEXT MENTAL

actituds

marcs de referència

Estàndards de judici

primer cas l’error ve donat pel desconcert; en el segon, per la voluntat de creure estímuls molt determinats i rebutjar d’altres. D’aquí es deriven quatre condicions de suggestibilitat, que Cantril explica d’aquesta manera:

1) “An individual has no standard of judgment or frame of reference adequate to interpret a given situation and wants some standard or frame of reference”. En aquest cas les persones estaran més disposades a acceptar qualsevol interpretació que els sembli “plausible” (“that is, as long as it does not conflict with any standard they feel they can rely on”) per sortir del seu desconcert. Hi ha dos elements que hi influiran: l’extensió del desconcert i la intensitat del desig de sortir-ne. Per il·lustrar el funcionament d’aquestes dues noves variables Cantril posa el següent exemple:

If two people have equally inadequate mental contexts, the individual who is extremely anxious to know how to orient himself in a given situation that may have important consequences for him will be more likely to accept a hearsay rumor than the individual who is not so personally involved. Thus the Germans, in their march through the Low Countries and northern France in the summer of 1940, had their agents in distant towns spread the news that nearby villages had just fallen into German hands. The people in the towns, anxious to know the course of a war which might at any moment threaten their lives, readily believed the false news, became panicky, and starting their trek west, this congesting the roads used by advancing Allied troops the way the Germans wanted them to582.

582 Ibid., pàgina 66. És en aquestes situacions de confusió quan les persones són especialment suggestibles a eslògans i símbols. Compleixen la funció psicològica: “somehow express the dissatisfactions from which people have been suffering and at the same time imply a new direction and

582 Ibid., pàgina 66. És en aquestes situacions de confusió quan les persones són especialment suggestibles a eslògans i símbols. Compleixen la funció psicològica: “somehow express the dissatisfactions from which people have been suffering and at the same time imply a new direction and

Dans le document 1.1.1. Objectius de la recerca (Page 159-170)