El boc expiatori en el període d’entreguerres

Dans le document 1.1.1. Objectius de la recerca (Page 149-155)

RECERCA NORDAMERICANA (1927-1955)

3.1.1. El boc expiatori en el període d’entreguerres

El problema del CPI arribà amb el temps de pau. El desengany que seguí al tractat de Versalles deixà la propaganda en mal lloc. Els mèrits del CPI van esdevenir càrrecs en contra seva. “This was the greatest fraud ever sold to the public in the name of patriotism and religion”500, diria un antibel·licista el 1927. “Truth was crucified during de war”, sentenciaria el doctor per la Universitat de Columbia Peter Odegard el 1930501. Alguns tenien la sensació que poble havia estat enganyat, tant als Estats Units com a la resta de potències aliades502. Aquella promesa d’un món feliç no es va complir, i la Gran Depressió va fer més pregona la ferida. No va faltar qui culpava directament la

498 Cf. Ibid. Anys després escrivia un estudiós: “Mr. Lloyd George [primer ministre britànic] has stated in print that careful investigations disclosed no case of Belgian children with hands cut off” (Hamlin, Charles Hunter (1927). The War Myth in United States History. New York, Vanguard Press / Association to Abolish War, pàgina 86). James Mock i Cedric Larson publicaven una apologia del CPI el 1939, en un intent de capgirar la percepció negativa que es tenia de la seva actuació (El llibre és Mock, James Robert i Cedric Larson (1939). Words that Won the War. The story of the Committee on Public Information, 1917-1919.

Princeton, Princeton University Press).

499 Cf. Winkler, Allan (1978). The politics of propaganda: the office of war information 1942-1945. New Haven, CT: Yale University Press, pàgina 3.

500 Hamlin The War Myth in United States History, pàgina 92.

501 Odegard, Peter (1931). The American public mind. New York, Columbia University Press, pàgina 197.

Odegard, Peter H. (1901-1966). Va estudiar a la Universitat de Washington i es va doctorar a la de Columbia, on també va donar classes en el Departament de Public Law and Government, sota la guia de professors com John Dewey. Després d’una breu estada al Williams College (1929-30), va anar a la Ohio State University (1930-38). Va canviar algunes vegades més, fins establir-se a Berkeley.

502 Vegeu, per exemple, el treball de Ponsonby de 1928 (Ponsonby, Arthur Augustus William Harry Baron Ponsonby (1928). Falsehood in war-time : containing an assortment of lies circulated throughout the nations during the Great War. Lond., Allen & Unwin).

propaganda de l’entrada a la guerra, sola503 o junt amb els grans banquers i la indústria armamentística504.

La propaganda esdevingué el boc expiatori505: era una fera poderosa que havia seduït les masses i havia dominat les voluntats de societats senceres. Amb el temps, aquesta concepció dels efectes de la comunicació de massa rebria el nom de paradigma de l’agulla hipodèrmica, i així s’ha considerat tradicionalment en els estudis de comunicació: la propaganda o els mitjans de comunicació massius actuarien sobre les persones, anàlogament, tal com una agulla penetra en el cos humà. Per bé que la metàfora no sorgís en aquell període d’entreguerres, ni tampoc fos reivindicada per cap autor en particular506, té l’encert de donar una imatge simplificada de quin era el sentir del moment.

Però, més enllà de l’experiencia del CPI ¿Què era la propaganda? ¿Era un tipus de comunicació que anava intrínsecament vinculada a la guerra, o que podia tenir sentit en temps de pau? Un dels que va donar resposta va ser Walter Lippmann, el gran periodista del moment. El 1922, en el ja clàssic tractat Public Opinion, definiria la propaganda en aquests termes:

What is propaganda, if not the effort to alter the picture to which men respond, to substitute one social pattern for another?507

503 Cf. Millis, Walter (1935). Road to War: America 1914-1917. Boston, Houghton Miflin El llibre de Millis va ser particularment influent en alertar el lector americà de la influència que havien exercit els britànics per implicar-los, segons Spourle. (Sproule, J. Michael (1997). Propaganda and democracy: the American experience of media and mass persuasion. Cambridge, Cambridge University Press, pàgina 45).

504 Resumeix aquesta posició el llibre de 1934 Merchants of Death (Engelbrecht, Helmuth Carol i Frank Cleary Hanighen (1934). Merchants of Death. A study of the international armament industry. London, Routledge & Sons. Citat a Glander Origins of mass communications research during the American Cold War : educational effects and contemporary implications, pàgina 11).

505 Cf. Winkler The politics of propaganda: the office of war information 1942-1945, pàgina 3.

506 L’expressió agulla hipodèrmica no apareix en Lasswell. Deborah Lubken critica Werner J. Severin i James W. Tankard, perquè en la història dels estudis de comunicació es dóna entendre així. Sosté Lubken: “it is likely that the metaphor of a hypodermic needle was circulated among Bureau researchers, who went on to propagate the label. This explanation lends credence to the straw man argument made by Land, Brebner, Chaffee and Hochheimer, and others: the label was applied retroactively to a notion of media influence too extreme to be anything but a caricature, as a useful foil to the Bureau’s ‘limited effects’

findings” (Lubken, Deborah (2008). Remembering the Straw Man: The Travels and Adventures of Hypodermic. Dins The history of media and communication research: contested memories. David W. Park i Jefferson Pooley. New York, Peter Lang: 19-42 Pàgina 35) . L’etiqueta possiblement prové d’una interpretació posterior en un informe de 1953 obra de Katz, de l’escola de Columbia (Katz, Elihu (1953).

The Part Played by People: a New Focus for the Study of Mass Media Effects. New York, Bureau of Applied Social Research. B-0482-3). Vegeu, també, Katz, Elihu i Paul Felix joint author Lazarsfeld (1955).

Personal influence; the Part Played by People in the Flow of Mass Communications, Glencoe.

507 Lippmann Public opinion, pàgina 26.

La propaganda podria suposar un perill per a la democràcia en la mesura que els governs volguessin —mitjançant els nous mecanismes de persuasió— aconseguir la

“manufacture of consent”. Per a qualsevol que conegui el funcionament de la propaganda, afirmava Lippman, “the opportunities for manipulation open to anyone who understands the process are plain enough”508.

Lippmann, junt amb el filòsof John Dewey509, són considerats els dos grans comentaristes sobre el públic en la democràcia durant el període d’entreguerres. El primer pressuposava una audiència dèbil: era, en cert sentit, una visió pessimista, elitista i paternalista510. En canvi, Dewey era tot el contrari, i creia que la gent del carrer tenia intel·ligència com per dirigir la societat511. Aquest últim, en acabar la primera guerra mundial, es preguntava críticament “whether the word ‘news’ is not destined to be replaced by the word ‘propaganda’”512.

Durant aquells anys, apart de fer-ho en el llibre de Lippmann, la perspectiva crítica513

—o com a mínim recelosa— va cristal·litzar altres llibres, com el de George Seldes514. En major nombre aparegueren articles a revistes i a diaris, alertant dels perills d’un periodisme adulterat per la propaganda i per les relacions públiques, que venien a ser una derivació de la propaganda en el camp comercial. Un d’aquests articles estimava que 42 de 64 notícies locals publicades en un diari novaiorquès havien estat reescrites o copiades de notes enviades per agents de premsa515. Els crítics alertaven també del perill d’adulteració de les pel·lícules, de les predicacions a les esglésies i de l’ensenyament. I

508 Ibid., pàgina 248.

509 Dewey, Jhon (1859-1952). Fou destacat filòsof i professor a Chicago 10 anys i des de 1905 a Columbia University. President de American Philosophical Association, va defensar la intervenció americana a la Primera Guerra Mundial, i considerava que els filòsofs havien d’implicar-se en les causes polítiques (http://c250.columbia.edu/c250_celebrates/remarkable_columbians/john_dewey.html).

510 Afirmava, per exemple: “it is not possible to assume that a world, carried on by division of labor and distribution of authority, can be governed by universal opinions in the whole population”. Lippmann Public opinion, pàgina 362.

511 Sobre aquests dos autors vegeu Sproule Propaganda and democracy: the American experience of media and mass persuasion, pàgines 92-97.

512 Sproule, J. Michael (1987). "Propaganda Studies in American Social Science: The Rise and Fall of the Critical Paradigm", Quarterly Journal of Speech 73: 60-78, pàgina 64.

513 En els nostres dies, Noam Chomsky ha encarnat aquesta crítica, fent-la extensiva també a la concepció de democràcia que tenien tant Lippmann com Dewey. Per veure la seva visió de la propaganda durant la Primera Guerra Mundial i el període posterior, vegeu Chomsky, Noam (1997). Media Control: the Spectacular Achievements of Propaganda. New York, Seven Stories, pàgines 5-25.

514 Seldes, George (1935). Freedom of the Press. Indianapolis, New York, Bobbs-Merrill Co.

515 Cf. Sproule Propaganda and democracy: the American experience of media and mass persuasion pàgina 41.

per damunt de tot, es malfiava de les intencions del govern. El professor de la Universitat d’Ohio Frederick Lumley, animat per Dewey, va observar la propaganda amb visió esfereïda en el seu llibre de 1933 The propaganda Menace:

To the present writer education and propaganda are contradictions in terms and mutually exclusive. Some students of propaganda, as we shall soon see, assume that there is "good" propaganda and "bad" propaganda, speaking in rather colloquial terms. As propaganda is here conceived there is no such thing as "good"

propaganda, and whatever promotional work has passed and now passes under that name had better be called something else in the interests of clear thinking516. Des d’un punt de vista diametralment oposat al de Lumley, Edward L. Bernays ja havia sortit al pas d’aquest problema de llenguatge en la seva obra de 1923 Crystallizing Public Opinion:

The only difference between “propaganda” and “education”, really, is in the point of view. The advocacy of what we believe in is education. The advocacy of what we don’t believe in is propaganda. Each of these nouns carries with it social and moral implication. Education is valuable, commendable, enlightening, instructive.

Propaganda is insidious, dishonest, underhand, misleading517.

Bernays, expert en relacions públiques i extreballador del CPI de Creel518, no es aliè al fet que la propaganda sigui mal vista, i mira de contrarestar:

To the average person, this profession is still unexplained, both in its operation and actual accomplishment. Perhaps the most definite picture is that of a man who somehow or other produces that vaguely defined evil, “propaganda”, which spreads an impression that colors the mind of the public concerning actresses, governments, railroads519.

516 Lumley, Frederick Elmore (1933). The Propaganda Menace. New York, London, Century Co., pàgina 21. Esmenta les definicions de Dunlap (Dunlap, Knight (1925). Social psychology. Baltimore, Williams &

Willkins, 1927, pàgina 247), Strong (Strong, E.K. The Control of Propaganda as a Psychological Problem.

Scientific Monthly. XIV: 234), Wreford (Wreford, R. J. R. G. (April, 1923). Propaganda, Evil and Good.

Nineteenth Century: 514-524), Odegard (Odegard The American public mind, pàgina 197), Bernays (Bernays, Edward L. (1928). Propaganda. New York, Horace Liveright, pàgina 150), l’anglès Campbell Stuart (Stuart Secrets of Crewe House. The story of a famous campaign) i Lasswell, entre molts d’altres.

Altres autors van analitzar problemàtiques emparentades amb la propaganda, com ara els grups de pressió. Vegeu, per exemple, l’estudi sobre la Anti-Saloon League de Peter Odegard l’any 1928 (Odegard, Peter H. (1928). Pressure Politics. The story of the Anti-Saloon League. New York, Columbia University Press).

517 Bernays, Edward L. (1926). Crystallizing Public Opinion (2ed). New York, Boni & Liveright, pàgina 12.

Criticat durament per Lumley (Lumley The Propaganda Menace, pàgina 26).

518 Cf. Sproule "Propaganda Studies in American Social Science: The Rise and Fall of the Critical Paradigm", pàgina 64.

519 Bernays Crystallizing Public Opinion (2ed), pàgines 11 i 12. El mateix autor publicaria just després un llibre titulat, senzillament, Propaganda (Bernays Propaganda). Allà sortiria en defensa del concepte: “I’m aware that the word ‘propaganda’ carries to many minds an unpleasant connotation. Yet whether, in any instance, propaganda is good or bad depends upon the merit of the cause urged, and the correctness of the information published” (pàgina 20). Per a ell, “propaganda is simply the establishing of reciprocal understanding between individual and a group” (pàgina 150).

Aquest vaguely defined evil necessitava un anàlisi en profunditat. Un dels pioners en l’observació de la propaganda amb ulls de científic —i el més influent de la seva generació— fou el professor de Chicago Harold Lasswell520. El 1927 va donar el primer curs sobre propaganda i opinió pública i presentà un llibre que esdevindria un clàssic dels estudis de comunicació: Propaganda Technique in the World War.

Lasswell —que després se l’ha identificat com defensor del paradigma de l’agulla hipodèrmica— afirmava que “propaganda is one of the most powerful instrumentalities in the modern world”521, al temps que defensava la necessitat de contrastar amb dades la creença general en la seva influència omnímoda:

Generalizations about public opinion stick because they are plausible and not because they are experimentally established522.

Calia, doncs, establir experimentalment quin era tal poder, quins els seus límits i quines les seves potencialitats. Altrament, la propaganda corria el risc de ser engolida per una generalització que l’estava embolcallant de misteri i de sospita.

Parlar de propaganda és entrar en el món de la seducció i de la persuasió que el poder pot exercir per guanyar-se la voluntat dels súbdits:

Propaganda is a concession to the willfulness of the age. The bonds of personal loyalty and affection which bound a man to his chief have long since dissolved.

Monarchy and privilege have gone the way of all flesh, and the idolatry of the individual passes for the official religion of democracy. It is an atomized world, in which individual whims have wider play than ever before, and it requires more strenuous exertions to co-ordinate and unify than formerly. The new antidote to willfulness is propaganda. If the mass will be free of chains of iron, it must accept its chains of silver. If it will not love, honor and obey, it must not expect to escape seduction.

Propaganda is a reflex to the immensity, the rationality and willfulness of the modern world. It is the new dynamic of society, for power is subdivided and diffused, and more can be won by illusion than by coercion. It has all the prestige of the new and provokes all the animosity of the baffled. To illuminate the mechanisms of propaganda is to reveal the secret springs of social action, and to

520 Lasswell, Harold (1902-1978) Està considerat un dels pares de la Mass Communication Research com impulsor que fou del grup patrocinat per la Fundació Rockefeller (vegeu 3.2.1.). Es va doctorar en ciència política a la Universitat de Chicago, on fou professor entre 1922 i 1938. Considerava John Dewey com una de les seves influències. Fou director de la War Communications Research de la Library of Congress (1939-1946). Després, es va incorporar al claustre de Yale (1946-1971) i per poc temps a la City University de Nova York (1971-1972). Figura preeminent en el període d’entreguerres, a partir de 1945 la seva influència minvà en l’àmbit de la comunicació però continuà en el de la ciència política.

521 Lasswell Propaganda Technique in the World War, pàgina 220.

522 Ibid., pàgina 5.

expose to the most searching criticism our prevailing dogmas of sovereignty, of democracy, of honesty, and of the sanctity of individual opinion523.

L’esforç de Lasswell no va ser solitari. L’any 1934, Harwood L. Childs, professor a Princeton, feia inventari de tota la recerca en opinió pública existent fins aquell moment. Esmenta 26 publicacions sobre propaganda i guerra en general i fins a 45 només sobre la Primera Guerra Mundial524.

El professor de la Universitat de Yale Leonard W. Doob, psicòleg format sota la guia de l’eminent professor de Harvard Gordon Allport525, va publicar Propaganda: its psychology and technique el 1935526. Definia la propaganda intencionada com “a systematic attempt by an interested individual (or individuals) to control the attitudes of groups of individuals through the use of suggestion and, consequently, to control their actions”, i la no intencionada com “the control of the attitudes and, consequently, the actions of groups of individuals through the use of suggestion”527.

En una enciclopèdia de Ciències Socials, Lasswell oferia el 1937 aquesta definició:

in the broadest sense is the technique of influencing human action by the manipulation of representations. These representations may take spoken, written, pictorical or musical form528.

William Albig, professor de Sociologia a la Universitat d’Illinois, constatava el 1939 que la guerra havia generat a la paraula propaganda un problema greu d’opinió pública:

“it acquired the sinister connotation of special pleading that, from concealed sources, distributed untrue or only partly true information for devious routes”529.

523 Ibid., pàgina 222.

524 Childs, Harwood L. (1934). A Reference Guide to the Study of Public Opinion. Princeton, Princeton University Press, pàgines 57 a 60. El mateix autor donaria la seva pròpia definició de propaganda l’any 1940: “to propagandize is to propagate –not human beings, animals, or plants- but ideas, principles and doctrines” (Childs, Harwood L. (1940). An Introduction to Public Opinion. New York, Wiley, pàgina 75).

525 Es va doctorar a Harvard l’any 1934. Dedica el llibre, precisament a Gordon W. Allport.

526 Doob, Leonard William (1935). Propaganda: its psychology and technique. New York, H. Holt & Co.

Doob era partidari d’una propaganda que promogués els valors bàsics de la societat. Bona part de la feina recauria en els líders (cf., pàgines 411 – 412).

527 Ibid., pàgina 89.

528 Lasswell, Harold D. (1937). Propaganda. Dins Encyclopedia of the Social Sciences. E. R. A. Seligman i A. Johnson. New York, Macmillan. 12: 521-528. Citat a Severin i Tankard Communication theories:

Origins, Methods, and Uses in the Mass Media, pàgina 109.

529 Albig Public Opinion, pàgina 284. Igualment Childs: “since the World War the word “propaganda” has acquired an invidious connotation, less frequently in the writings of serious students than in discussions by popular commentators” (Childs An Introduction to Public Opinion, pàgina 79).

Un any més tard, Childs resumiria en sis els factors que van marcar l’evolució del paper de la propaganda a Estats Units des del final de la Primera Guerra Mundial fins el 1940:

(1) the increasing use of propaganda by governmental agencies, national, state, and local; (2) the availability of new instruments of mass impression such as the radio and motion pictures; (3) refinements in technique accompanied by greater specialization, as illustrated by the rise of public-relations counselors and the use of more precise methods for charting changes in public opinion; (4) increased attention of business executives to problems of public relations and propaganda as distinct from those of advertising; (5) the rise of dictatorial propaganda machines and a more intensive competition of propagandas in the field of international relations; and (6) an increasing emphasis upon the specialized study of propaganda as a social phenomenon530.

Dans le document 1.1.1. Objectius de la recerca (Page 149-155)