Ivone Kirkpatrick i les emissions cap a Europa

Dans le document 1.1.1. Objectius de la recerca (Page 101-109)

h. Avaluació de resultats

2.3.2. Ivone Kirkpatrick i les emissions cap a Europa

Des del punt de vista de l’organització interna, la guerra va suposar per a la BBC una contracció del servei al Regne Unit i una expansió dels serveis dirigits a l’estranger284. El gener de 1939 s’havien usat sis idiomes forans; al desembre eren catorze285. El mes de juny, en un memoràndum a la resta de membres del Gabinet, el secretary of state for Foreign Affairs Viscount Halifax286, afirmava d’aquestes emissions: “it has proved itself

281 Les diferències de la BBC no només les tenia el PWE, sinó també alguns departaments del govern.

Vegeu, per exemple, Ministry of Information Relations between Govt. Depts. and B.B.C. INF 1/168B. The National Archives, Kew.

282 Stephens Political Warfare Executive.

283 SOE (10/01/1943). The Value of Black Broadcastings (R.U.'s) to S.O.E. FO 898/26. The National Archives, Kew, pàgina 1. Cf. també: Lockhart i Young The diaries of Sir Robert Bruce Lockhart (1939-1965), pàgina 25.

284 Les emissions en idiomes forans van comptar amb tot el finançament necessari per part del govern (Calder, Angus (1969 - re 1986). The people's war: Britain 1939-45. Longon, London, pàgina 358).

285 Cf. Briggs The BBC: the first fifty years, pàgina 181.

286 Edward Frederick Lindley Wood. Va ser el màxim responsable del Foreign Office entre febrer de 1938 i desembre de 1940. Fou precedit i succeit per Anthony Eden.

a powerful antidote, by correction and by contrast, to the propaganda of the totalitarian States, and it has penetrated effectively into Germany”287.

El novembre de 1940 van començar les emissions dirigides a Albània. El serbocroat es va sentir per primera vegada l’abril de 1941. En un llibre publicat enmig de la guerra, l’any 1943, es recull la següent enumeració d’idiomes i temps d’emissió setmanals per a Europa. En total 12.650 minuts cada setmana288:

Francès 35,5 hores Noruec 8 h.

Alemany 34,5 h. Flamenc i francès (Bèlgica) 6 h.

Italià 20 h. Búlgar 5 h.

Holandès 12 h. Danès 5 h.

Polonès 12 h. Hongarès 5 h.

En txec 11 h. Finès 3,5 h.

Romanès 10 h. Suec 3,5 h.

Serbocroat 10 h. Albanès 2 h.

Castellà 9 h. Maltès 30 min.

Grec 9 h. Patois (Luxemburg) 20 min

Portuguès 9 h.

Pel que fa a la resta del món, la primavera de 1943 es van introduir serveis en bengalí, gujarati, marathi, cantonès i mandarí, francès per a Canadà, grec per a Xipre, malai, singalès, tàmil, i tailandès. Al final de l’any s’havia arribat als 45 idiomes289.

Orgànicament, el 1941 hi hagué una certa reorganització dels serveis exteriors de la BBC290. L’anterior BBC Overseas Service es dividí en l’European Division sota el

287 Eden, Anthony (10.07.1939). Foreign Publicity. CAB 24/288. The National Archives, Kew. El director de la DNB, l’agència de notícies oficial alemana, en una visita a Londres a principis de 1939 confirmava que hi havia una audiència creixent dels serveis de la BBC en alemany (cf. Mansell Let truth be told: 50 years of BBC external broadcasting, pàgines 58 i 59).

288 Cf. Lean, Edward Tangye (1943). Voices in the Darkness. The story of the European radio war.

London, Secker & Warburg.

289 Briggs The BBC: the first fifty years. Alguna altra font parla de 47 (Calder The people's war: Britain 1939-45, pàgina 358). Al final de la guerra el total d’idiomes van ser 48, i restransmetien cada dia l’equivalent a sis dies sencers (Beachcroft British Broadcasting, pàgina 26).

control d’Ivone Kirkpatrick291, i la Overseas Services Division, sota la responsabilitat de J. Beresfold Clark292. El mateix any visqué la creació del PWE, sota el qual havia de quedar la propaganda cap a l’enemic i els països ocupats, i per tant tenia cert predicament sobre la branca europea de la BBC293. Amb aquests canvis, es posava per primera vegada sota un sol comandament totes les emissions als països europeus. La reforma del funcionament de la BBC va ser iniciativa de Kirkpatrick, un home del FO, i fou vist com un pas cap a la pèrdua d’independència de la Corporació respecte del govern. Però la realitat acabaria demostrant que Kirkpatrick, un cop instal·lat en la seva responsabilitat, va romandre lleial a la BBC i va saber defensar la independència de criteri davant les més altes instàncies294. La seva llarga experiència al F O –fou destinat a Alemanya durant els anys 30- i el seu prestigi li permeteren interlocució de primer nivell.

Kirkpatrick comptà amb un ajudant (Assistant Controller), Harman Grisewood295, imposat per la pròpia BBC en un gest de desconfiança vers la incorporació externa.

Grisewood, a la casa des de 1933, representava la vella guàrdia. Kirkpatrick mai n’havia demanat, d’assistent, i el nomenament no va despertar-li simpatia. Grisewood no tenia experiència en afers internacionals ni sabia idiomes. I, a més, afegí desenfadadament el

290 Escapa al propòsit d’aquest treball descriure la BBC en el seu conjunt. Frederick Ogilvie fou director general entre juliol de 1938 i gener de 1942. Després compartiren comandament Robert W. Foot i Cecil Graves (1942-1943). El 1944 passaren el testimoni a William Haley, que durà fins 1952. El Home Service va tenir també un advisor: A.P.Ryan.

291 En aquest punt passa a primer pla Nöel Newsome. Prèviament, les emissions cap a Europa havien estat domini especialment de J.S.A. Salt, que des de 19 de juliol de 1940 era director dels European Services. Newsome era responsable del European News Department que s’havia creat, ja abans de començar la guerra, sota la direcció del Overseas News Editor (Mansell Let truth be told: 50 years of BBC external broadcasting, pàgines 81-83).

292 Cf. The British Broadcasting Corporation BBC Handbook 1942, pàgina 7. L’establiment d’aquests dos controllers figura com una recomanació en un memoràndum de 26 de desembre de 1940 dirigit al War Cabinet pel Chancellor of the Exchequer, Kignsley Wood (Wood, Kingsley (16/12/1940). British Broadcasting Corporation. CAB 66/14/21. The National Archives, Kew).

293 Dirà Kirkpatrick a les seves memòries: “I should receive my political guidance from P.W.E. except in respect of the neutral countries (Spain, Portugal and Sweden), which remained the preserve of the Ministry of Information”. Kirkpatrick The Inner Circle, pàgina 158. L’assumpció d’aquesta nova funció –ell era ja Controller de la BBC per a emissions a l’estranger des del 3 de febrer de 1941- fou el 9 d’octubre de 1941.

294 Ell mateix remarca a les seves memòries que, “I rarely tried to interfere in the day-to-day handling of affairs” (Ibid., pàgina 167).

295 Grisewood, Harman Joseph Gerard, (1906-1997) fou locutor de ràdio, executiu de la BBC i escriptor.

Les seves primeres col·laboracions començaren el 1929. L’any 1933 s’incorpora establement. Va ser Assistant Controller de l’European Division entre 1941 i 1945. Va ocupar després diverses responsabilitats, fins ser adjunt al director general entre 1955 i 1964 (cf. Miall, Leonard (19/01/1997).

Obituary: Harman Grisewood. The Independent, London).

controller del FO, era també catòlic: “two Catholics”, comentà, “some people will make trouble”296.

Passat el temps, Grisewood definiria Kirkpatrick com “omnicompetent and always active”297, com la veritable ànima del servei europeu. Per a Lockhart era, simplement,

“the key man in the European Service of the BBC”298.

El fet és que ambdós van acabar entenent-se, en benefici del propi servei de la BBC299, i l’adjunt va acabar assumint el comandament durant nou mesos al final de la guerra300. Grisewood recordaria Kirkpatrick en la lluita contra les intromissions del PWE: “he enjoyed the combat and was mostly successful”301.

Nöel Newsome302, director de les emissions cap Europa sota Kirkpatrick, maldà per treure profit d’aquesta protecció.

En el seu moment més àlgid, els serveis europeus de la BBC emetien des de les 3 del matí fins a les 2 de la matinada del dia següent. En hores punta servien quatre butlletins de notícies diferents simultàniament cada quart d’hora. En total, emetien diàriament més de 250.000 paraules durant més de 50 hores303. Del total de temps, més del 60% era per a notícies, i la resta per a commentaries d’actualitat304. Donava feina, al final de la

296 Per a més complicació, Bruce Lockhart també era catòlic. El mateix Grisewood, que recull l’incident, afegeix: “When I looked up at him again it seemed the thought the prospect more amusing than daunting and I was reminded of my father’s advice about the hostility and suspicion which Catholics were bound to attract in public life, and how the signs of these should never be met by bitterness or counter-hostility”

(Grisewood, Harman Joseph Gerard (1968). One thing at a time. An autobiography. London, Hutchinson, pàgina 140).

297 Ibid., pàgina 144.

298 Lockhart Comes the Reckoning, pàgina 249.

299 En una ocasió que Kirkpatrick va posar-se malalt, li va passar la responsabilitat a Grisewood tot dient-li: “I trust you absolutely”. I li indicava que les dues persones que havia de tractar com amigues eren Bracken i Lockhart (cf. Grisewood One thing at a time. An autobiography, pàgina 145).

300 Cf. Miall Obituary: Harman Grisewood.

301 Grisewood One thing at a time. An autobiography, pàgina 143.

302 Incorporat a la BBC al començament de la guerra, procedent de la secció d’Internacional (foreign desk) del Daily Telegraph (cf. Briggs The BBC: the first fifty years, pàgina 189). El juliol de 1942 es va casar amb Shiela Gran Duff, que era l’editora del servei en txec de la BBC (Mansell Let truth be told: 50 years of BBC external broadcasting, pàgina 182). Posteriorment no va deixar escrites memòries de què es tingui constància. Va prologar una sel·lecció de textos emesos durant aquells anys. (Krabbe, Henning (1947).

Voices from Britain. Broadcast history, 1939-45. London, George Allen & Unwin.) Més endavant s’ofereix un retrat més extens d’aquest personatge.

303 Cf. Kirkpatrick The Inner Circle, pàgina 159.

304 Aquesta proporció és la que es tenia l’any 1944, moment en el qual eren 44 les hores diàries d’emissió, i 28 les dedicades a notícies (Roberts Twenty millions listen to London. Pàgina 30).

guerra, unes 1.200 persones305. Eren un servei que volia “speak with European voice to an European audiences about European ideas”306.

Els dos principals serveis cap a Europa eren l’alemany307 i el francès308. Respecte a les emissions en alemany, s’estimà que durant la tardor de 1944 i l’hivern de 1945 l’audiència d’aquest servei era d’entre deu i quinze milions de persones al dia309. Des de bon principi van procurar guanyar-se a tres grups d’alemanys: els anti-Nazis (“the many thousands of former Social-Democrats, Conservatives, Catholics and others”), les persones que no tenien creences fermes i algun que altre nazi310. La prioritat estava en el segon i el tercer grup: “the anti-Nazis are certainly in need of news and of encouragement, but we should not be making the best use of our propaganda to address it to people who are already opposed to the Nazi regime”, afirmaria un document de gener de 1940311.

Regia la intenció de preparar butlletins de notícies que “assert the truth rather than deny lies”312; i se centressin en “give the German people not views but news”313; i, per descomptat, “not to conceal unfavourable news”314 i donar-les, si és possible, abans que l’enemic donés la seva versió315. Crossman, cap de la secció alemanya, defensava la inclusió de notícies sobre les victòries nazis, quan no hi havia més remei:

305 Cf. Kirkpatrick The Inner Circle, pàgina 168.

306 Newsome, Nöel (11/1942). The European Service. Principles and Purposes. Problems and Policy Points. FO 898/41. The National Archives, Kew.

307 Responsabilitat de Hugh Carleton Greene, antic corresponsal a Alemanya per al Daily Telegraph.

308 Sota Darsie Gillie, un periodista que havia estat corresponsal a Varsòvia per al Morning Post, i després a París per al Manchester Guardian.

309 Briggs The BBC: the first fifty years, pàgina 237.

310 “Persons who, although they don’t doubt the wisdom of Goebbels’s listening restrictions, are curious to hear the British vresion or what is happening. They probably believe that we are both lying. Others perhaps are listening in order to feed their anger. Others because it is their duty to do so” (Ritchie, Douglas E. (20/01/1940). Broadcasting to an Enemy Country. NERI 3/1. The Churchill Archives Centre, pàgina 2).

311 Ibid. pàgina 1.

312 Stewart, Andrew (13.09.1939). To: Mr. Alec Wilson. INF 1/161. The National Archives, Kew.

313 Desconegut (03/11/1941). To H. Gaitskell. FO 898/182. The National Archives, Kew. Vegeu també Crossman, el 1949: “news should always take priority over views” (Crossman Supplementary Essay.

pàgina 342).

314 Lockhart, Robert H. Bruce (01/02/1942). To Mr. Bracken. FO 898/182. The National Archives, Kew. Ell mateix dirà en una carta: “I think this policy is a right one. It does not mean that I am in favour of emphasising bad news” (Lockhart, Robert H. Bruce (23/01/1942). To Major Desmond Morton. FO 898/182.

The National Archives, Kew). Desmond Morton era l’assistent personal de Winston Churchill.

315 Cf. Boyle, David (12/11/2001). Why spin didn't help win World War II. New Stateman, London.

in such a phase, we must limit ourselves to the humbler task of building and maintaining an audience (i. e. saying things which interest them) and at the same time depressing and dismaying them by indirect means316.

Hi havia la consciència, en paraules de Kirkpatrick, d’estar treballant “on a long term basis”317. En una reunió el 1941 afirmava

Inventions and impersonations must be judged in terms of the advantage to be gained. This country must be careful not to sacrifice long-term credibility unless the advantage was considerable- say, the equivalent of the destruction of a Division318. La decidida restricció de les notícies als fets contrastats i a les informacions acurades no vol dir que la programació de les emissions, en el seu conjunt, no comptessin amb un pla de treball i unes directives que alineessin la BBC amb la resta de l’esforç bèl·lic d’una manera o d’una altra319. Es volia guanyar la guerra, però assentant les bases per a una concòrdia futura que previngués d’ulteriors enfrontaments. Diria Newsome: “it is no our purpose to accelerate victory by means which would merely sow the seeds of future wars”, en el sentit que “we seek to render our victory desiderable by giving evidence that we intend to substitute concord for strife among all peoples, choosing their own governments”320.

En aquest context, hi havia el convenciment que la notícia podia ser una poderosa arma de propaganda. La BBC a Europa, en aquest sentit, havia de ser sobretot “an effective weapon in our war armoury”321. Diu Kirkpatrick en un document intern:

There is a general scepticism of and aversion from “official propaganda”. Our broadcasts, if they are to be effective, should therefore not have the appearance of being angled or loaded with propaganda. This does not mean that we should abandon the attempt to do propaganda, but merely that we must not be obvious.

316 Crossman, Richard H. S. (03/11/1941). To Bruce Lockhart. FO 898/182. The National Archives, Kew, pàgina 2. Comenta Briggs: “Imitating Goebbels, outdoing him, might have its place in 1942 and 1943 within the context of war and in relation to the enemy: in the long run, it was corrupting and in conflict with everything implied in the term ‘responsible broadcasting’” Briggs The history of broadcasting in the United Kingdom. Volume III: The War of Words, pàgina 434.

317 Respecte una notícia crítica amb el govern en les emissions a Alemanya, Kirkpatrick escrivia a Lockhart: “if we were doing propaganda on a short term basis the item would clearly be objectionable. But on a long therm basis we cannot afford to suppress everything inconvenient to our cause” (Kirkpatrick, Ivone (20/01/1942). To Bruce Lockhart. FO 898/182. The National Archives, Kew.

318 Citat a Grisewood One thing at a time. An autobiography, pàgina 139.

319 Vegeu, per exemple, PWE (18/02/1942). Working Plan for B.B.C. German Programmes. FO 898/182.

The National Archives, Kew.

320 Newsome The European Service. Principles and Purposes. Problems and Policy Points.

321 Kirkpatrick, Ivone (25/08/1942). Foreword of The European Audience of British Broadcasts in English.

FO 898/41. The National Archives, Kew Les emissions en anglès tenien aleshores a tot Europa una audiència aproximada d’un milió d’oients. Això suposava una cinquena part de tots els europeus que entenien l’idioma anglès.

Information upon which he can rely is what the European listener primarily requires322.

El treball per preparar notícies amb efectivitat propagandística és feixuc. Entre els documents que es conserven figuren estudis d’audiències, segmentació de públics, establiments de missatges per cadascun dels segments, siguin soldats destinats al front, mares dels soldats, treballadors de factories o membres del partit Nazi de baixa qualificació323. Sobre les mares dels soldats, per exemple, feien aquest perfil:

What are their fears? Death of son. That long war makes it inevitable.

What are their hopes? Safe reunion324. Sobre els majors de 40 responien:

What do we want them to do? Hedge on national socialism.

What are their fears? That 1914-18 will be repeated. That they are too old to face chaos and a fresh start again. Poverty. That their savings will be worthless.

What are their hopes? Of victory. Of order if Germany is defeated. That younger men will be blamed. Of old age pensions. Of ease325.

Les notícies de la BBC eren tant bones armes de propaganda, que eren utilitzades per editors de diaris clandestins com a font d’informació primordial326.

El coneixement de l’audiència i les condicions de recepció proporcionava valuosa informació per la seva feina. Les notícies en alemany es donaven en frases curtes per sortejar les interferències que, sabien, podien provocar les mateixes autoritats alemanyes. Un dels seus recursos era recuperar veu enregistrada de Hitler per refutar declaracions posteriors d’ell mateix327, un recurs pensat per a la mateixa audiència d’aquelles anteriors locucions del Fürher. Es feren, fins i tot, plans sobre el tractament de contingències, com seria la invasió d’Espanya per part de les potències de l’Eix.

Entre els elements del pla figuren temes per a la propaganda, els reforços que

322 Ibid.

323 Cf. PWE (12/1941). Plan of Political Warfare. Germany. FO 898/182. The National Archives, Kew.

324 PWE To whom are we talking? FO 898/182. The National Archives, Kew.

325 Ibid.

326 L’any 1942 tenien consciència de l’ús del servei en anglès per part de diaris clandestins de Bèlgica, Holanda (Parole i Vrij Nederland), Catalunya, Noruega i Polònia. Cf. BBC European Intelligence Section (25/08/1942). The European Audience of British Broadcasts in English. FO 898/41. The National Archives, Kew, pàgina 20.

327 Briggs The BBC: the first fifty years, pàgines 223 i 224.

necessitaria el servei en espanyol de la BBC, les possibles reaccions que tindrien els diferents sectors del règim i, fins i tot, com s’hauria de tractar a les notícies a Don Juan de Borbó328.

El problema, en tot cas, era com poder trobar notícies que realment anessin en la direcció que es buscava, de forma que les campanyes propagandístiques no quedessin recloses en els programes coneguts com talks i commentaries:

A glance through the Master Schedule of B.B.C. Campaigns shows that considerably more than half of all the campaign themes listed will not naturally come into news bulletins, and therefore will have to be relegated entirely to talks.

This is not a satisfactory position, since we know that -with the penalties for listening- the vast majority of German listeners probably listen only to bulletins329. La forma de resoldre aquest problema era, en opinió del redactor d’aquesta proposta, fer cas de la dita “Names make News”, i crear notícies (News Creation):

by placing material expressing our campaign ideas in speeches by prominent people, interviews, newspaper articles, etc., here and in America and in the neutral countries, we can have a great volume of material of a news character for re-quotation back to Germany330.

Així, per exemple, en un Working Plan sobre les emissions en alemany de la BBC de 1942, suggereix transmetre “indirectly, throught quotations, etc”331 la idea propagandística de que el Regne Unit i els seus aliats proporcionen la perspectiva d’una economia internacional, planificada i sense ànim de lucre per a la reconstrucció d’Europa332. El truc recorda la proposta que John Barry havia defensat en el seu escrit

328 Cf. PWE (04/12/1942). Plan for Political Warfare in the Contingency that Germany and Italy Invade Spain or the Balearics. FO 898/248. The National Archives, Kew.

329 Desconegut (01/02/1942). News Creation for the German Section. FO 898/182. The National Archives, Kew.

330 Desconegut Ibid. Vegeu també Desconegut (03/02/1942). Contacts Needed for News Creation. FO 898/182. The National Archives, Kew. Aquí parla de la necessitat de comptar amb aliats a la premsa: “we should need, (i) An initial contact with the Editor of each of the Nationals in order to win his cooperation to the ideas of running material from time to time in his paper with a special eye to requoting to Germany, and (ii) we should need him to nominate one of his subordinates as our contact for day-to-day working.

330 Desconegut Ibid. Vegeu també Desconegut (03/02/1942). Contacts Needed for News Creation. FO 898/182. The National Archives, Kew. Aquí parla de la necessitat de comptar amb aliats a la premsa: “we should need, (i) An initial contact with the Editor of each of the Nationals in order to win his cooperation to the ideas of running material from time to time in his paper with a special eye to requoting to Germany, and (ii) we should need him to nominate one of his subordinates as our contact for day-to-day working.

Dans le document 1.1.1. Objectius de la recerca (Page 101-109)