• Aucun résultat trouvé

El patriotisme científic i la moral nacional

Dans le document 1.1.1. Objectius de la recerca (Page 190-193)

RECERCA NORDAMERICANA (1927-1955)

3.3.1. El patriotisme científic i la moral nacional

Els anys immediatament anteriors a l’entrada d’Estats Units a la Guerra veieren el naixement d’altres iniciatives concurrents en els seus objectius amb la Fundació Rockefeller i el govern americà.

La preocupació no es referia únicament a la qüestió aïllacionista: es percebia la necessitat de reforçar la moral nacional. En efecte. L’auge del feixisme i el nazisme era preocupant, però la caiguda de França sota la seva pressió no tenia raons només militars: en opinió de molts comentaristes, la derrota era deguda a la manca d’una moral nacional cohesionada. Per tant, als Estats Units, van obrir-se vies i iniciatives per promoure l’harmonia social i la moral nacional671.

671 Cf. Wall, Wendy (2008). Inventing the "American way" : the politics of consensus from the New Deal to the civil rights movement. New York ; Oxford, Oxford University Press, pàgines 87 i següents.

El juliol de 1940, per exemple, nasqué el Committee for National Morale672 (CNM), vinculat al Council for Democracy. Aplegava psicòlegs, sociòlegs, politòlegs i experts en opinió pública per tractar les qüestions referides a la moral de la població. Entre els prop de 100 experts673 trobem Gordon Allport, Hadley Cantril, Gregory Bateson, Elmer Davis, Leonard Doob, Erich Fromm, George Gallup, Kurt Lewin o Margaret Mead.

El comitè va enviar les conclusions de la seva anàlisi a la Casa Blanca. Es transmetia inquietud: afirmaven que la propaganda, en la mesura que afectava la qüestió de la moral del poble, no es podia deixar simplement en mans dels periodistes i dels polítics, sinó que havia de ser comandada per experts amb coneixements pràctics sobre manipulació del públic674. Tal propaganda, però, no havia de ser una reedició del CPI de George Creel durant la Primera Guerra Mundial, ni tampoc una còpia de la maquinària propagandística alemanya. Al seu entendre, calia quelcom diferent: una propaganda inequívocament partidària de la democràcia i basada en la ciència675. Com a efecte del suggeriment, el govern americà creava el 20 de maig de 1941 l’Office of Civillian Defence (OCD), sota la direcció de Fiorello LaGuardia, alcalde de Nova York.

L’invent, però, no va acabar de quallar: LaGuardia estava més interessat en defensa civil, i no en defensa moral, terme que recordava la propaganda de la Primera Guerra Mundial, és a dir, que suggeria una impopular voluntat de control. Tot i que Roosevelt compartia la preocupació del CNM sobre la moral, mai no va fundar un organisme que donés a entendre —amb el seu nom— que s’ocupava d’aquesta qüestió, per evitar suspicàcies676.

Per la seva banda, el National Research Council677 (NRC) va posar en marxa, dins la seva Divisió d’Antropologia i de Psicologia, un comitè d’emergència, Emergency

672 El seu fundador fou Arthur Upham Pope, que va col·laborar amb l’exèrcit durant la Primera Guerra Mundial. Sobre aquesta iniciativa vegeu Parkovnick, Sam (1998). Gordon Allport, civilian morale and the institutionalizacion of social psychology, 1940-1942. Cheiron 30th Annual Meeting. San Diego, >CA, University of San Diego, pàgina 2.

673 També hi havia experts en afers exteriors, art, economia, educació, medicina, música i tradició, Per obtenir una llista completa vegeu: Farago, Laszlo i Lewis Frederick Gittler, Eds. (1942). German Psychological Warfare. Committee for National Morale. New York, Putnam's Sons, pàgines 298-302.

674 Cf. Manning i Romerstein Historical dictionary of American propaganda, pàgina 64.

675 Cf. Parkovnick Gordon Allport, civilian morale and the institutionalizacion of social psychology, 1940-1942, pàgina 5.

676 Cf. Ibid., pàgina 7. El CNM va continuar amb algunes activitats, com patrocinar un llibre sobre propaganda nazi el 1942 (cf. Farago i Gittler, Eds. German Psychological Warfare).

677 Organització privada fundada el 1916. Junt amb la National Academy of Sciences (NAS), la National Academy of Engineering (NAE), i l’Institute of Medicine (IOM), són conegudes com les acadèmies

Committee in Psychology, format per 10 membres678 representants de les sis associacions de psicologia, més altres membres del gremi i de la pròpia NRC. Aquest comitè d’emergència es va proposar atendre les peticions d’ajut sobre problemes psicològics procedents d’agències federals. Mirarien de cercar formes de donar-ne resposta, mantenir un seguiment del treball psicològic que s’anés fent a càrrec de les diferents agències i informar sobre tal treball a la comunitat científica679. Va tenir 22 trobades: 3 a les acaballes de 1940, cinc el 1941, sis el 1942, quatre el 1943 i una el desembre de 1945. Gordon Allport, com un dels representants de la Society for the Psychological Study of Social Issues (SPSSI), assistí a les 13 primeres, entre octubre de 1940 i setembre de 1942. També hi era Leonard Carmichael, responsable del National Roster.

Un dels problemes que concernien l’Emergency Committee era el problema de la moral civil. Per abordar els factors psicològics relacionats amb la moral, el NCR va organitzar un congrés els dies 2 i 3 de novembre de 1940. Tingué 27 participants: 2 antropòlegs, 2 psiquiatres, 2 membres de l’exèrcit i 21 psicòlegs. Entre aquests últims es trobaven Hadley Cantril, Karl Dallenbach, Rensis Likert i el mateix Gordon Allport, que presidia. Allport encoratjava la professió a posar la ciència al servei de la causa, superant qualsevol complexe d’inferioritat:

If the psychologist is tempted to say that he knows too little about the subject he may gain confidence by watching the inept way in which politicians, journalists, and men in public life fence with the problems of propaganda, public opinion, and morale680.

El professor de Harvard posava l’èmfasi en una concepció democràtica de la moral.

Hi havia una manera de preservar la bona salut de l’ànim del poble, diferent a la utilitzada per la psicologia nazi, que pretenia l’aïllament dels soldats i de les persones

nacionals. Té com a objectiu –aprovat pel govern dels Estats Units- d’aconsellar la gestió pública i promoure la ciència. Rebé quantiosos ajuts de les Fundacions Rockefeller i Carnegie.

678 Carl E. Guthe (Universitat de Michigan, NRC), Karl M. Dallenbach (Cornell, American Association for the Advancement of Science), Gordon Allport (Harvard, Society for the Psychological Study of Social Issues), R. A. Brotemarkle (Pennsylvania, American Association for Applied Psychology), Leonard J.

Carmichael (Tufts College), Walter S. Hunter (Brown University), Walter R. Miles (Yale, American Psychological Association), Carroll Pratt (Rutgers, Society of Experimental Psychologists), Dael Wolfe (Chicago, Psychometric Society), Robert M. Yerkes (Yale). Cf. Dallenbach, Karl M. (1941). "The Emergency Committee in Psychology", Journal of Consulting Psychology 1(5): 42-43 i Dallenbach, Karl M.

(1941). "The Work of the Emergency Committee in Psychology", Journal of Consulting Psychology 3(5):

210-216.

679 Cf. Dallenbach, Karl M. (1946). "The Emergency Committee in Psychology, National Research Council", American Journal of Psychology 59(4): 496-582, pàgina 499.

680 Allport, Gordon Willard (1941). "Psychological Service for Civilian Morale", Journal of Consulting Psychology 3(5): 235-239, pàgina 235.

respecte dels “facts and unwelcome points of view”. Si es volia servir al país com a psicòlegs, calia fixar els valors democràtics com a premisa. “Having secured this personal orientation we can work more effectively in assisting others to face the approaching storm with open eyes, alert intelligence, and zestful confidence”681, sentenciava.

Dans le document 1.1.1. Objectius de la recerca (Page 190-193)