Perfils d'estudiants i experiències universitàries

Passar de considerar l’alumnat com un tot, a identificar-ne i posar en valor les diferències internes per a l’anàlisi del sistema universitari, ha passat a ser essencial pel fet que les tres dimensions del pas per la universitat (l'accés, la performance i els outputs) poden estar condicionades i definides a partir d'aquestes diferències. Són varis els autors i les òptiques teòriques que han tractar d'identificar quines són les causes o factors que incidirien en aquests comportaments difierenciats segons perfils. Sense la voluntat de construir ara un marc teòric exhaustiu i articulat, sí que s'apunten algunes de

54 les línies d'anàlisi que s'han desenvolupat per tal de posar èmfasi en el perfil d'estudiant com a element d'anàlisi.

Bean & Metzner (1985) plantegen que allò que diferencia les experiències entre els diferents perfils d'alumnat es principalment la socialització. Els estudiants que viuen fora del campus presentarien una socialització diferent que els que ho fan en el mateix campus, al mantenir unes relacions diferents tant amb la resta de l'alumnat com amb la pròpia universitat. Això pot tenir un impacte en l'absentisme, el seguiment de les classes o el suport de tercers. Pels autors, en els estudiants non-traditional el pes dels factors del seu entorn pesen més que els factors acadèmics en la decisió d'abandonar els estudis universitaris i en la desafecció degut a aquesta socialització.

Això lliga amb el concepte d'engagement, entès com el procés pel qual els estudiants s'integren i es vinculen a la universitat i a la tasca com a estudiants (A. Sanchez-Gelabert & Elias, 2013). Relacions socials fortes amb els companys de classe, amb el professorat i amb la pròpia institució (serveis, equips esportius, voluntariat, associacionisme...) afavoriria una major integració de l'estudiant i una vinculació directa amb el rendiment acadèmic. Molt relacionat també amb l'entorn de aprenentatge que es produeix en cada titulació amb major o menor implicació del professorat (Laing &

Robinson, 2003), i per tant introduint diferències intra-universitat. Alumnat non-traditional que estudiï a temps parcial, que tingui càrregues familiars o que treballi a temps complert, pot trobar-se amb dificultats per assolir el mateix engagement que els seus company i, per tant, majors obstacles en el rendiment acadèmic. Aquesta és la tesi que Elias et al. (2012) defensen al observar com els canvis pedagògics que han tingut lloc amb l'EEES pot haver contribuït a un re-engagement de certs perfils d'estudiants.

La perspectiva culturalista que afirma l'existència d'uns hàbitus institucionals de Bourdieu també serveix per il·lustrar diferències en les experiències entre perfils d'alumnat. Així, perfils que no encaixin en els hàbitus o codis d'un grup escolar o titulació, veurien afectades les seves oportunitats i motivacions que repercutiria en les seves experiències a la universitat. En aquests sentit, els alumnes s'autoseleccionarien en grups escolars en els quals l'encaix fos major a nivell de valors, motivacions i experiències, reproduint un diferenciació horitzontal i la creació de subcultures escolars

55 dins de la universitat (Reay, Davies, David, & Ball, 2001) per reduir la sensació de desencaix.

Així doncs, una altra de les explicacions és la que es basa en l'efecte composició de Coleman et al. (1966)⁴⁰ que es derivaria en part d'aquesta l'autoselecció cap a determinades opcions educatives. Sosté que la composició dels centres o grups escolars és més important en la performance escolar de l'alumne que les dinàmiques pedagògiques o la pròpia qualitat del professorat (Benito & Gonzàlez-Balletbò, 2013).

La composició pot actuar a través d'un efecte contagi de les pràctiques i disposicions escolars dins d'un grup (Thrupp, Lauder, & Robinson, 2002), o del capital social o relacional dels alumnes (Daza Pérez, 2013) entre estudiants non-traditionals i estudiants tradicionals. Així, grups escolars (classe, titulació...) amb una majoria d'estudiants non-traditional es podria contagiar i reafirmar les motivacions i pràctiques d'aquest perfil d'alumnat, mentre que si són minories es produiria al revés (Torrents, Merino, Garcia, &

Valls, s.d.).

Per últim, la línia teòrica més desenvolupada i no necessàriament contraposada a les altres, és la que sosté que diferents perfils d'alumnat presenten diferents costos i preferències i, per tant, el seu accés a la universitat, la seva performance i els seus outputs seran també diferents. Alguns perfils d'estudiant presenten oportunitats de temps i de recursos econòmics diferents, ja sigui per la compaginació amb el mercat laboral, per les càrregues familiars o per el tipus de feina desenvolupada (Tamsin Hinton-Smith, 2012). Les diferències en les oportunitats no possibiliten a tots els perfils assumir en el mateix grau els costos que es deriven dels estudis universitaris.

Al nivell de les preferències, característiques socials concretes es cristal·litzen en motivacions o preferències diferents que porten a actuar diferent als individus. Les expectatives dels estudiants estaran construïdes sobretot en base al que les famílies i el professorat de secundària dipositen en cada perfil d'alumne, podent generar el què es coneix com a efecte Pigmalió o profecia autocomplerta (Feu, 2012; Termes, 2015). Des d'un punt de vista de la institució, l'expansió educativa i la reducció del valor social del títol universitari per la creixent competència, porta als alumnes a demandar una

40Congut com l'"Informe Coleman".

56 diversificació de l'oferta per tal de distingir-se del gran grup d'universitaris en un procés, també, d'autoselecció, creant accessos i experiències diferents segons tipus d'estudiants.

Aquestes són algunes de les moltes eines d'anàlisi que permeten donar compte de les diferències que s'observen entre perfils d'alumnat a l'hora d'accedir a la universitat, en les experiències que tenen durant el seu pas per aquesta, i en la sortida i inserció al mercat laboral. Cal destacar la importància d'observar el comportament i les experiències dels estudiants de forma diferenciada i no sota esquemes ideals únics per tothom (Bean & Metzner, 1985; Tamsin Hinton-Smith, 2012; D. Langa, 2005). Aquesta línia d'investigació és plenament actual i cada cop són més les investigacions que tenen en compte la diversitat d'estudiants en l'estudi del sistema universitari.

Amb aquest epígraf s'ha volgut destacar, per tant, la importància d'incloure el perfil d'estudiant com a element d'anàlisi de la universitat. S'han apuntat algunes perspectives teòriques que ho justifiquen, tot i que en el capítol II es realitza una revisió teòrica més en detall i sistematitzada, aplicada concretament en l'anàlisi del comportament de diferents perfils d'estudiants en termes d'origen social.

57