Diferències en els costos relatius

El segon bloc de factors que diferencien les eleccions en funció de posició social d'origen és el relacionat amb els costos del estudis. Si bé el preu del crèdit és en general semblant per a tothom independentment de l'origen social, no passa el mateix amb el cost relatiu. Normalment els costos directes dels estudis universitaris derivats de la matrícula o el material escolar, o els costos indirectes derivats del transport són força estables per a tothom o, inclús, són menors pels individus d'origen social baix degut a ajuts econòmics o beques.

No obstant això, quan relativitzem aquest cost amb la situació socioeconòmica de cada estudiant observem que no podem dir el mateix del cost relatiu. Diferents elements expliquen aquesta diferència, que està relacionada amb els efectes secundaris de l'origen social. Els efectes que actuen en el càlcul cost-benefici de les eleccions educatives.

En primer lloc els costos directes i indirectes de l'educació cal posar-los en relació amb els ingressos o els recursos econòmics dels quals disposen els estudiants i les seves famílies. El mateix cost real serà molt major des d'una òptica relativa en funció dels recursos dels que es disposa, de la capacitat de fer-hi front. Aquesta capacitat es deriva per exemple del nivell de renta, el nombre de menors a la llar, la situació de la família amb el treball remunerat, etc. (Albert, 1998; Carabaña, 2004b; De Pablos & Gil, 2007;

Rahona López, 2009). I això es produeix més enllà de percepcions o creences de diferent índole sinó també de forma objectiva. El mateix succeeix amb el cost d'oportunitat, aquells beneficis que es deixen de percebre durant el temps que es dedica als estudis. No té el mateix pes en tots els individus: per als alumnes amb menors recursos econòmics el fet de no percebre beneficis durant un temps, pot ser molt més determinant que per a un alumne que disposa d'un suport econòmic major per poder mantenir-se sense necessitat de participar en el mercat laboral.

Un altre element que relativitza el cost d'estudiar és la disposició o no d'una beca o ajut econòmic. Generalment els ajuts econòmics estan destinats a les famílies amb menors recursos i es requereix d'un llindar econòmic màxim per poder-ne gaudir. No obstant, cal dir que en el cas espanyol l'alumne sovint es matricula a la universitat sense

103 saber si obtindrà o no la beca que ha sol·licitat, i per tant l'efecte que té en el cost relatiu està molts cops ponderat o matisat per aquesta incertesa.

A més, cal contemplar la possibilitat de que el cost sigui tingut en compte no només en termes monetaris, sinó també com a inversió de temps o benestar psíquic (ansietat, por, estrés, etc.). Així, l'oposició a la continuació dels estudis per part de l'entorn del jove pot provocar un estat de major por al fracàs, en comparació a la situació molt més amable que experimentaria un estudiant on trobés un recolzament en l'entorn, ja sigui en la família, amistats o professorat. El cost psicològic pel primer escenari seria major que en el segon. Tal com afirmen Dyson i Renk (2006), en les situacions en que les demandes són majors que les capacitats de fer-hi front es produeix una situació d'estrès.

Aquest estrés està relacionat amb un pitjor resultat acadèmic i per tant a unes majors opcions de fracàs en l'elecció educativa, esdevenint així un cost afegit.

Un altre element interessant que pot explicar les diferències en els costos relatius des d'una òptica més psicològica, és el sentiment de deute que desenvolupen els estudiants amb els pares, en funció de la legitimitat que atorga la família als estudis (D. Langa, 2005; Troiano, Elias, & Sanchez-Gelabert, 2014b). Així doncs, els estudiants d'origen social baix experimentarien el fet de seguir en el sistema educatiu com un privilegi i es sentirien culpables de representar una càrrega per la seva família, mentre que els estudiants d'origen social mitjà i alt naturalitzarien el seu pas educatiu i entendrien la inversió familiar com a legitima. Per als universitaris de la Regió Metropolitana de Barcelona s'ha identificat un sentiment de deute envers els pares més marcat entre els fills i filles d'origen social baix (especialment entre les noies) i que això els fa viure amb un major estrés el seu pas per la universitat (Troiano, Elias, & Sanchez-Gelabert, 2014).

A mateix preu, doncs, diferent sentiment de deute cap a la família segons l'origen social, sumant-se al cost monetari.

Mingat i Eicher (1982) afirmen també que el cost relatiu és més elevat per aquell que ha de demanar prestat els recursos ja sigui mitjançant beques o crèdits, que aquell que pot fer-hi front directament, degut a l'augment de la inseguretat que provoca el primer escenari.

104 Un altre tipus de cost és el de dislocation o misfit que es produirà en funció del nou context educatiu. El fet de preveure sentir-se fora de lloc, en un ambient diferent al qual s'està socialitzat per la posició social pròpia, implica un cost real als estudiants que desencaixen (Archer, Leathwood, & Hutchings, 2002; Reay et al., 2001; Voigt, 2007).

El cost d'aquest desencaix es concreta en el desclassament que ha de realitzar l'estudiant amb els possibles efectes que té en la vida exterior al sistema educatiu, al perdre el contacte amb els antics vincles o la reconstrucció de la pròpia identitat. En la por a sentir-se sol en un ambient amb unes pràctiques diferents a les teves (Feu, 2012). El desencaix es pot produir tant per unes pràctiques institucionals concretes, com per la composició social dels estudiants del lloc de destí.

A l'hora de realitzar una elecció educativa els estudiants utilitzen informacions diverses. Generalment aquesta informació s'obté de fonts interpersonals, com la família, les amistats o el professorat, el què es coneix com a coneixement calent (Fondevila, Carreras, & Del Olmo, 2012). No obstant, en ocasions aquesta informació s'ha de buscar, i això implica també un cost a nivell econòmic, d'inversió de temps o inclús psicològic relacionat amb la sensació d'inseguretat. Els estudiants d'origen social baix no tenen un accés a la informació tant senzill, ja que sovint són els primers membres de la família que accedeixen a la universitat (Ball, Davies, David, & Reay, 2002). Això pot ser especialment significatiu en relació a les beques que l'estudiant podria tenir a disposició, però en desconeix la seva existència o el procediment per a obtenir-ne.

Per últim, en el cantó dels beneficis o dels incentius de retorn de les diferents opcions, alguns autors plantegen una diferència també entre posicions socials. Així les posicions socials altes obtindrien majors beneficis al assolir un nivell educatiu superior (independentment de les motivacions), ja que les xarxes socials familiars permetran posar en joc el capital social dels estudiants i obtenir una millor posició laboral (Erikson

& Jonsson, 1996). El benefici potencial d'un nivell educatiu superior, pot ser objectivament diferent.

Així doncs, el cost al qual ha de fer front l'estudiant en cada opció educativa i els beneficis d'aquesta poden ser objectivament diferents en funció de l'origen social, degut als diferents elements que s'han enumerat, entre d'altres. I això es produiria més enllà de percepcions o motivacions diferents, que tractarem a continuació.

105