Les estratègies d'accés a la universitat

Com ja s'ha introduït en el punt 1.2.1 d'aquest capítol es dimensionalitza les estratègies d'accés en dos aspectes: el què, relacionat amb la tria de la titulació, i el com, relacionat amb la forma de cursar els estudis. Ambdues dimensions interactuen entre si, ja que sovint el com cursar una titulació està vinculat amb quina titulació concreta s'està cursant.

Pel que fa a la tria de la titulació es destaquen algunes estratègies concretes lligades a l'àmbit administratiu. Per una banda es treballa sobretot tres elements que responen a diferents punts de l'etapa universitària: l'entrada, el procés i la sortida.

a) El preu de la titulació: el sistema universitari de l'estat espanyol presenta una característica que no trobem en general en altres contextos europeus: el preu dels estudis universitaris varia segons la titulació (en alguns casos el preu es pot quasi doblar). Això pot ser una font de diferenciació interna i d'estratègia d'accés de l'estudiant, en escollir titulacions més barates o més cares en funció dels recursos econòmics disponibles. Una titulació amb un preu més alt representa una estratègia de major risc, al presentar elements afegits que poden dificultar la consecució dels estudis universitaris.

169 b) La dificultat de la titulació: dins el ventall de titulacions ofertades algunes se les vincula amb un nivell de dificultat major que d'altres. En aquest punt ens referim principalment als continguts de la titulació, més que als horaris o altres dificultats. Una titulació amb un nivell de dificultat alt representa una estratègia d'accés de major risc, especialment pels estudiants amb unes capacitats més baixes. Un estudiant podria optar per evitar aquelles titulacions més difícils amb un objectiu de reduir el risc i assolir els estudis.

c) El retorn de la titulació: per últim no totes les titulacions presenten les mateixes sortides laborals, tant a nivell d'ocupació com de la qualitat d'aquesta.

Aquelles titulacions amb un major retorn representen en el fons una estratègia d'accés que pondera el risc a la baixa, ja que pot ser un incentiu per assumir certs elements de risc addicionals.

A part d'aquestes característiques d'entrada, procés i sortida relacionades amb la titulació, en l'estratègia del què cursar ressalta un altre element: l'ordre de preferència.

En el moment de la preinscripció a la universitat l'estudiant ordena diferents titulacions de major a menor preferència, per tal de si no accedeix a la primer opció, ho pugui fer a la segona o successives. Aquesta ordenació és una estratègia en la que es posa en relació la motivació i els elements de risc que associa a cada titulació. Una estratègia clara de reducció del risc és optar com a primera opció per titulacions en les que el risc sigui menor, tot i no correspondre a la principal motivació de l'estudiant.

Finalment, també cal apuntar la duració dels estudis. Especialment abans del desplegament del graus adaptats a l'EEES, la distinció entre titulacions de cicle curt i cicle llarg presenten diferències quant al nombre d'anys requerits per completar la formació. Passa el mateix amb els dobles graus. Com més llarga és la duració de la titulació, més risc de fracàs presenta aquesta opció i per tant s'espera que els fills d'origen social baix optin per titulacions de menys duració com a forma de reduir aquest risc (Troiano & Elias, 2013).

Per l'altra banda, la dimensió del com cursar la titulació es pot vincular amb diferents àmbits, no només l'administratiu. A nivell administratiu l'estudiant en el moment de la matriculació pot optar per cursar el màxim nombre d'assignatures (les recomanades) o bé escollir cursar-ne menys. Reduir les assignatures cursades permet reduir el risc de

170 l'accés al centrar-se en un menor nombre d'assignatures, i sovint està relacionada amb el temps disponible per part de l'estudiant.

Un dels elements que defineixen aquest temps disponible és la compaginació dels estudis amb una feina remunerada. Per a l'estudiant que compagina els estudis, a més, pot significar una reducció del risc al generar recursos econòmics per fer front als costos o pel fet assegurar-se un retorn laboral i una experiència laboral abans de finalitzar els estudis (Troiano & Elias, 2013). Però també pot representar una estratègia d'augment del risc al disposar de menor temps per la dedicació als estudis. El motiu d'aquesta compaginació i el significat que té per l'estudiant serà, per tant, clau.

Altres elements de l'àmbit extrauniversitari és la situació residencial i la dedicació en els estudis fora de la universitat. Un estudiant independitzat de la llar familiar pot significar un major risc en exigir sovint dedicar esforços extra a la cura de la llar i la manutenció. No obstant quan aquesta nova residència s'ha buscat per tal de reduir el cost del desplaçament a la universitat, constitueix una reducció clara dels elements de risc de tipus econòmic. Pel que fa a la dedicació, el nombre d'hores que l'estudiant dedica a l'estudi a casa i el major o menor seguiment de la titulació està relacionat amb la gestió del risc i l'estratègia d'accés que configura.

Finalment, l'estratègia d'accés es pot produir en l'àmbit actitudinal, distingint dos aspectes principals:

a) Les expectatives que manté l'estudiant en relació als estudis. Què espera dels estudis o quina confiança té dipositada en ells. Una estratègia de reducció del risc percebut és assumir unes expectatives altes i tenir una actitud positiva i optimista. Però també ho pot ser fixar unes expectatives baixes per tal de reduir l'ansietat (Cantor, Norem, Niedenthal, Langston, & Brower, 1987). Pe Dyson i Renk (2006) serien estratègies focalitzades en les emocions, a partir de la reinterpretació, l'acceptació o la denegació de les expectatives.

b) La implicació amb els estudis a nivell actitudinal. L'engagement o el disengagement amb la pràctica de l'estudiant i amb els continguts de la titulació, com a forma de gestionar l'estrès i, per tant, el risc.

171 Tots aquests elements, entre d'altres, configuren el que s'ha definit com a estratègia d'accés i es concreten amb la gestió que es fa entre el risc estimat i les motivacions de l'estudiant. Aquestes estratègies, per tant, poden ser de major o menor risc en funció de com es configuren els diferents elements.