Conceptualització de les estratègies d'accés a la universitat

1.2.1. Conceptualització de les estratègies d'accés a la universitat

Les estratègies d'accés a la universitat constitueixen el principal objecte d'estudi d'aquesta recerca i, per tant el model d'anàlisi proposat tracta de construir un model per a l'explicació de les diferents configuracions d'aquestes. Però què entenem per estratègies d'accés a la universitat?

Per estratègia s'entén un conjunt de decisions i accions que van orientades cap a una mateixa direcció o finalitat i produeixen un resultat concret. En aquest cas, la direcció que segueixen aquestes decisions i accions és fer possible l'entrada a la universitat i possibilitar-ne l'èxit. L'objecte d'estudi, tal com s'exposarà al llarg del capítol, es focalitza bàsicament en aquells individus que accedeixen a la universitat, deixant fora de l'anàlisi els que segueixen altres itineraris educatius. Així doncs, les estratègies analitzades són les que es produeixen en els estudiants que efectivament han accedit a la universitat, deixant per altres ocasions l'anàlisi d'estratègies d'accés fracassades, o estratègies orientades cap a altres itineraris educatius. Responen a la pregunta de: què és el que ha fet possible l'accés a la universitat?

El concepte d'estratègia al·ludeix a un procés intencional, interconnectat i adaptatiu que recull bé l'essència de l'objecte d'estudi, i és per això que és idoni parlar d'estratègies.

a) Intencional: tal com s'ha definit en l'aproximació metodològica de la recerca, s'adopta un forma d'entendre les lògiques d'acció basada en les raons i les

136 intencions dels individus. La configuració d'aquestes estratègies d'accés, doncs, esdevé un procés intencional dels estudiants per tal de fer possible aquest accés en base a uns desitjos, unes creences i unes oportunitats. Parlar d'estratègies en aquest sentit ens allunya de decisions impulsives o aleatòries, i ens permet remetre'ns a decisions preses amb una intencionalitat, siguin aquestes decisions més o menys deliberatives i més o menys conscients.

b) Interconnectat: una estratègia fa referència a un procés amb múltiples dimensions i fases que estan interconnectades entre si. Una decisió concreta en una dimensió, modifica o limita les demés. L'accés a la universitat esdevé també un procés interconnectat on hi intervenen dimensions econòmiques, acadèmiques, motivacionals, laborals, etc. Cada una d'aquestes parts s'articulen per configurar una estratègia d'accés concreta.

c) Adaptatiu: per últim, les estratègies tenen un component adaptatiu que ens és útil també per al nostre objecte d'estudi. És un procés adaptatiu ja que representa un ajust a un entorn contextual, familiar i personal concret del qual se'n deriven una sèrie de dificultats i possibilitats.

L'alumnat que accedeix a la universitat fa un major o menor ajust a un seguit de condicionants derivats dels recursos disponibles, les capacitats acadèmiques o les diferents percepcions de l'estudiant i que defineixen un risc concret; a més ho fa per tal de donar resposta a unes motivacions concretes. Aquests elements estan imbricats també en un context socioeconòmic i institucional determinat. Així doncs, l'estratègia d'accés a la universitat no és res més que una forma d'ajust a aquests elements. És el resultat d'una interacció de diferents atributs de l'individu i l'entorn, tal i com es desenvoluparà en els pròxims punts.

Pel que fa a les formes d'adaptar-se a aquests entorns, aquestes poden ser molt diferents. Amb l'objectiu de simplificar la realitat, la recerca tracta d'abordar tres àmbits on es pot produir aquest ajust. Per una banda el més visible és el que es produeix en l'àmbit administratiu, en el sentit que s'utilitzi una o una altra de les eines administratives disponibles com les beques, les titulacions ofertades o la tria d'una via lenta. És en aquest àmbit d'ajust en el qual ens centrem en major mesura degut a les característiques de les dades disponibles. Un segon àmbit d'ajust pot ser l'extrauniversitari, que fa referència a aquells aspectes laborals, residencials, o

137 relacionals que es produeixen fora del marc universitari que s'utilitzen a l'hora d'accedir-hi. És un àmbit d'ajust molt ampli que recull la dimensió biogràfica de les eleccions educatives. Per últim, l'ajust es pot produir també en l'àmbit actitudinal que recull els discursos i actituds cap als estudis que adopten els estudiants.

És principalment a partir d'aquests tres àmbits d'ajust que l'estudiant configuraria les estratègies d'accés a la universitat: unes decisions administratives, una situació extrauniversitària concreta i unes actituds determinades.

Figura 3.3. Conceptualització de les estratègies d'accés.

Font: elaboració pròpia.

S'ha descrit com entenem les estratègies, en quins àmbits es produeixen principalment i, per últim, es distingeix quines dimensions presenten tal i com les conceptualitzem (figura 3.3). Així doncs, les estratègies d'accés que s'analitzen aquí es poden dividir en dues gran dimensions:

a) La tria de la titulació (el què): la tria de la titulació és una part important de l'estratègia d'accés a la universitat i que convé separar de la resta de parts degut a la seva importància. Molts cops aquesta tria està limitada tant per l'oferta com pels recursos acadèmics i econòmics disponibles per cada estudiant. Ja s'ha definit anteriorment el ventall de titulacions disponibles com un mercat imperfecte, estratificat per diferents característiques tals com l'àrea científica, el preu, el prestigi, la dificultat, etc. La tria de la titulació és un ajust a un entorn

138 definit per les capacitats acadèmiques i les aspiracions de l'estudiant entre d'altres aspectes. Aquesta dimensió de l'estratègia d'accés és sobretot administrativa.

b) La forma de cursar la titulació (el com): inclou aspectes relacionats amb la dedicació, les actituds o la compaginació amb una feina remunerada. Sovint aquests aspectes depenen de la titulació cursada, i per això és aconsellable distingir a nivell analític una dimensió de l'altra. Així doncs aquesta dimensió inclou un àmbit d'ajust sobretot administratiu, però també extrauniversitari i actitudinal.

1.2.2. Un model decisional de les estratègies d'accés a la universitat segons