Canvis en l’oferta universitària i la docència

El segon conjunt de canvis que contextualitzen les pautes d’accés a la universitat és aquell relacionat amb l’estructura de les titulacions que s’ofereixen i els nous mètodes de docència-aprenentatge.

Un dels factors més rellevants que s’han produït en aquest àmbit és el que es troba en el marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), o més conegut com a Pla Bolonya. És la culminació d’un procés de convergència europea en l’àmbit universitari iniciat al 1988 amb la Magna Charta Universitatum. Diferents són els aspectes que Haug (2003) atribueix com a causes d’aquesta etapa en la política universitària europea:

a) L’emergència d’un mercat laboral europeu que reclama un reconeixement i compatibilitat de les titulacions entre els diferents països, en un context de major necessitat del Livelong Learning (l'aprenentatge al llarg de la vida).

b) La pèrdua d’atractiu de l’educació universitària europea davant, sobretot, la nord-americana, juntament amb una disminució de la població en edat universitària per un efecte demogràfic a nivell europeu, i que cal cobrir amb joves d’altres regions.

c) Ineficiència del sistema d’educació superior en termes de taxes d’abandonament i de mobilitat interna.

d) L’experiència i l’èxit aconseguit amb els programes de mobilitat com Erasmus o Leonardo, que pretén cobrir al 10% dels estudiants europeus i que posa de relleu la necessitat de compatibilitzar les titulacions universitàries.

Davant aquest context, la voluntat de convergència europea impulsa la Declaració de Bolonya (1999) subscrita per 29 països, i un seguit de passos successius en el que es pretén fixar un marc de referència comú per a les titulacions, un sistema compatible de crèdits (European Credit Transfer System) i l’eliminació de les barreres a la mobilitat.

Un espai coherent, compatible i competitiu, per abans del curs de 2010 (Daza Pérez, 2013).

47 Són tres els principals canvis que s'han derivat d'aquest impuls europeu i que es van desenvolupar a Catalunya sota el paraigües de la Llei d'Universitats de Catalunya (LUC) (2003). Per una banda destaca el nou model pedagògic caracteritzat per dos grans eines: l'aprenentatge basat en competències i la formació contínua al llarg de la vida. El primer sorgeix amb l'objectiu de tractar de fer compatibles títols obtinguts en contextos diferents, identificant unes competències curriculars (sabers) i transversals (saber fer i saber estar) derivades de la educació formal. Els plans d'estudi de les titulacions són curosament desglossats, avaluats i desenvolupats en base a competències. Això es troba en el marc del què Barnett (2000) anomena la performativity del currículum, que és la tendència cap a uns continguts més aplicats i pragmàtics, amb pedagogies que utilitzen les TIC, les competències tranversals i l'autoavaluació.

Alguns autors defineixen com un contrasentit aquest aprenentatge basat en competències, al definir-les com adquiribles per la mera participació als plans d'estudi formals prèviament definits, i pervertint així la idea genuïna de competència més lligada a l'individu i a la multidimensionalitat (Planas, 2013).

El segon eix, el livelong learning, posa èmfasi en la necessitat de que l'aprenentatge, més o menys formal, s'allargui al llarg de la vida en un procés de requalificació i reciclatge permanent. Trenca així la successió educació-treball, per integrar-la i fer-la bidireccionals.

El segon canvi i molt lligat a aquest primer és el canvi en el còmput dels crèdits.

L'European Credit Transfer System (ECTS) és l'eina principal per a la convergència europea de les universitats al fixar una mètrica comuna per a tots els països, i permetre l'equiparació i la transferència d'alumnes i títols entre universitats. La principal diferència amb la mètrica antiga és que s'hi inclouen tant les hores presencials (teòriques i pràctiques), com les tutories, seminaris, exàmens, hores d'estudi i treball fora de l'aula.

Cada crèdit ECTS equival entre 25 i 30 hores, i sumen 60 crèdits per curs i 240 per titulació en el cas espanyol³⁸.

38 Cal remarcar-ho ja que no en tots els països europeus són els mateixos crèdits els requerits. Per exemple a Portugal en són 180 ECTS.

48 S'ha acabat transformant radicalment la docència a la universitat durant la primera dècada dels 2000, especialment respecte el mètode d'avaluació continua implícita en els crèdits ECTS que ha implicat un augment dels requisits d'assistència i del treball diari i actiu per a superar una assignatura. Ha comportat, per tant, una major dificultat per seguir el ritme de treball requerit, i dificultats davant d'algunes formes pedagògiques concretes com el treball en grup, especialment per a col·lectius concrets. Encara que també ha tingut conseqüències positives com la major integració acadèmica i social de l'estudiant (Elias, Masjuan, & Sanchez-Gelabert, 2012; Padilla Carmona, 2012).

Al requerir l'assistència i el treball diari per a l'avaluació continuada, el sistema ECTS permet formalitzar-ho numèricament. La nova mètrica respon, a més, a l'augment del treball fora de l'aula que aquesta nova forma de docència ha comportat. Si bé, el canvi en el còmput de crèdits en si mateix no suposa cap gran transformació, si que ho és la nova forma de docència que hi ha el darrera. Això és així, ja que l'augment del l'exigència del treball fora de l'aula, es vincula amb la major o menor capacitat de fer-ho per determinats col·lectius, com els que combinen els estudis amb un treball remunerat.

Per últim, i probablement el canvi més visual des de fora la universitat, és la desaparició de les diplomatures, les llicenciatures i les diferents enginyeries per un únic tipus de titulació: el grau, amb una duració de 4 anys³⁹. Això implica que les diplomatures i enginyeries tècniques s'han allargat un any respecte el model antic.

Tenint en compte que les diplomatures van ser una de les opcions educatives proporcionalment més utilitzades per col·lectius com l'alumnat d'origen social baix, per la seva menor duració i preu final (Antonio Ariño, Llopis, & Soler, 2014), el pas a 4 anys pot haver afectat aquesta dinàmica i la forma com hi accedeixen (Troiano et al., 2014a).

Aquest canvi en l'estructura universitària no és neutre. Té com a objectiu establir una estructura comuna de Bachelor de contingut més generalista de 3 anys i un posterior Post-grau d'especialització de 2 anys, resultant en general en un esquema 3+2. L'estat espanyol, tot i aplicar l'estructura de graus i post-graus, per diferents raons va optar per desenvolupar un esquema 4+1, amb una major comparabilitat amb l'antic model existent

39Algunes titulacions van conservar els 5 o 6 anys, com Medicina, Veterinària o Arquitectura.

49 però establint una diferència important amb el sistema d'altres països de l'EEES. A més d'aquest canvi, l'adaptació a l'EEES també ha permès la creació de diferents nous graus i la flexibilització de la oferta.

Cinc anys després, i amb només dues promocions de graduats en aquests nous graus europeus, l'estat espanyol va aprovar un nou decret que pretenia equiparar, ara sí, l'estructura universitària al 3+2 (Real Decret 43/2015). Les característiques més rellevants d'aquesta nova legislació són les següents:

a) L'objectiu del canvi és dotar de major flexibilitat al sistema universitari espanyol, permetent titulacions de 3 anys o de 4. Alhora pretén apropar-se al model europeu del 3+2, per tal d'afavorir la mobilitat internacional dels estudiants i la comparabilitat dels títol universitaris.

b) Es dota de completa autonomia per part de les universitats, a l'hora d'aplicar aquesta flexibilització de l'oferta educativa. Per tant, es pot aplicar o no, i en tots els títols o no, en funció de cada universitat.

c) El canvi es permet com a gradual, podent-se aplicar des del curs de 2015 però respectant l'autonomia universitària.

d) Algunes titulacions universitàries escapen d'aquesta flexibilització ja que estan subjectes a altres normatives europees o estatals (Enginyeries, Arquitectures, Medicina...).

En el moment de la lectura d'aquesta recerca aquesta reforma està actualment aturada per acord de la CRUE, que va decidir posposar el seu desplegament fins el curs 2017-18. Tot i això, el mateix organisme ha premés pel curs de 2016 la creació de graus de 3 anys sempre i quan siguin graus de nova creació o en anglès. A nivell espanyol són 24 els graus de 3 anys per 2016 (4 d'ells a Catalunya). Si bé aquest canvi no afecta a l'alumnat en els anys analitzats en aquesta recerca, és l'última gran reforma universitària que s'ha aprovat a l'estat espanyol i convé apuntar-ne les línies principals.

50