Canvis en les regles d'accés a la universitat

Dins d'aquest conjunt de canvis en destaquen tres: l'augment dels preus públics, la modificació de la Prova d'Accés a la Universitat (PAU) i l'obertura de la via d’accés de l'alumnat procedent dels Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS), l'itinerari educatiu-professional post-obligatori de nivell superior.

27És el principal període d'anàlisi que es realitza en aquesta recerca.

CFGS accés per quotes

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Àmbit Universitari

40 Des de l'últim any dels títols universitaris previs a l’adaptació al pla Bolonya (EEES) al curs 2007/08 fins al curs 2014/15, el preu del crèdit²⁸ universitari a Catalunya ha augmentat entre un 69% i un 291% en termes reals, és a dir descomptada la inflació, i depenent de la titulació (Sacristán & França, 2013). Tenint en compte, a més, que les titulacions que més s'han encarit han estat les antigues diplomatures i les Enginyeries²⁹. L'augment s'ha produït a tot l'estat espanyol tot i que el cas de Catalunya és paradigmàtic, convertint-se en l'educació universitària més cara de l'estat espanyol (Hernández-Armenteros & Pérez-García, 2014). Les assignatures d’un curs universitari l’any 2007 costaven entre 736 i 1.095 euros segons la carrera, i al curs 2012 van augmentar fins els 1.716-2.372 euros.

En termes comparatius, el model de preus públics a l’estat espanyol s’ha caracteritzat tradicionalment per taxes baixes i poques ajudes econòmiques a l’estudiant. Diferent a les altes taxes i un elevat nombre d’ajudes de països com Regne Unit o Països Baixos, i l'absència de taxes i importants ajudes com a Noruega o Dinamarca (Escardíbul &

Oroval, 2012). La forma de definir els preus públics³⁰ i els graus d’experimentalitat³¹ ha implicat, a més, enormes diferències entre Comunitats Autònomes. Catalunya presenta uns preus que són el doble que els que trobem a Andalusia, i liderant també el major creixement en els últims anys (Escardíbul, Morales, Pérez-Esparrells, & De la Torre, 2013). Tant és així que Catalunya es troba ara entre els països amb els preus públics més cars d’Europa (sobretot de la UE-15), inclús a paritat de poder adquisitiu (Sacristán, 2014b; Tello, 2012).

Com es pot observar en el següent gràfic (figura 1.6) el sistema de preus es veu clarament encarit amb el Real Decret 14/2012, que permet un augment del 66% en el conjunt de totes les universitats catalanes al curs 2012/13. A més, a aquest augment

28Les titulacions estan dividides en crèdits, que corresponen a una mesura de la dedicació exigida a l'estudiant (i del docent).

29 El fet que hi hagi un preu diferent segons el tipus de titulació no és comú en el context europeu, i es vist sovint com una forma de discriminació interna i inequitat dins de la universitat.

30La Conferència General de Política Universitària fixava una forquilla de preus, a partir de la qual cada Comunitat Autònoma decidia l' augment del preu que s'aplicaria en el territori, així com els diferents nivells de preus, anomenats graus d'experimentalitat. A partir del Real Decret 14/2012 es modifica el procés ja que es posa l'augment del preu en relació al cost de la titulació i no a l'augment de l'Índex de Preus de Consum, havent-se de situar el preu entre el 15% i el 25% del cost dels estudis, encara que algun estudi situa els preus actuals per sobre d'aquest percentatge màxim.

31 El grau d'experimentalitat és el nivell i la categoria dels recusos tecnológics i pedagógics que es considera que cada titulació requereix per desenvolupar-ne les competències esperades. És fixat per l'administració i per cada grau d'experimentalitat correspón un nivell de preu concret.

41 directe de preus de matrícula cal afegir-hi l'augment dels cursos necessàris per obtenir el títol d’algunes titulacions, que passen de 3 a 4 anys (com les antigues diplomatures), així com l'encariment de les segones i terceres o successives matriculacions en una mateixa assignatura que poden arribar a un increment del 200% del preu inicial (l'increment al conjunt de l'estat espanyol és del 100% de mitjana). Aquest conjunt d'aspectes fan que aquest increment del preu sigui, en efecte, major.

Figura 1.6. Evolució del preu de grau a Catalunya, amb euros corrents per curs.

Font: Sacristán & França, 2013 ampliat amb dades de 2014 i 2015.

En el cas de Catalunya, no obstant, a partir del curs 2012-13 i a fi de pal·liar els efectes d'aquest augment del preu del crèdit, s'ha vinculat l'augment del preu a la renda de l'estudiant, de manera que l'increment del 66% no sigui per a tothom igual. El increment promig passaria al 37,5% mitjançant les anomenades beques Equitat de la Generalitat de Catalunya. Es calcula que un 60% dels estudiants es poden beneficiar d'aquesta beca anomenada Beca Equitat de la Generalitat de Catalunya (Escardíbul et al., 2013), tot i que dels 70.000 beneficiaris que es preveien inicialment només la van obtenir uns 30.000 estudiants al curs de 2015³². La tendència, però, és a l'alça. La manca d'informació, les dificultats burocràtiques, unes quantitats econòmiques reduïdes per la major part de l'estudiant potencial, o el cobrament de la beca a posteriori (i per tant el

32S'estableixen 7 llindars de preus diferents en funció de la renda familiar. En el llindar 0 correspon a la gratuïtat dels estudis i és coberta per l'administració espanyola. En els llindars següents la reducció és entre el 50% i el 0%.

0 500 1000 1500 2000 2500

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Humanitats Ciències socials Enginyeries Ciències experimentals Ciències de la Salut

42 desconeixement de quant acabarà disposant finalment), poden ser alguns desincentius per la sol·licitud d'aquest ajut.

A aquest increment del preu del curs 2012 alguns estudis li atribueixen la reducció de matriculacions que ha experimentat el sistema universitari espanyol, tal i com ja s'ha descrit anteriorment. La preinscripció universitària catalana baixa un 11% entre els cursos 2011-2013, mentre que la reducció demogràfica del gruix de la població potencial (18-20 anys) és només del 5% (Sacristán, 2014a).

Els ingressos de les taxes i les matrícules representaven un 12% del finançament total de les universitats públiques catalanes el 2009, mentre que al 2013 se situaven al 26%, i es calcula que cobreixen al voltant del 40% del cost de la docència, depenent de la universitat (Espuelas et al., 2015). La reducció del finançament públic que va passar de cobrir el 77% del cost del sistema universitari català al 2009 a cobrir-ne menys d'un 66% al 2012 és una de les causes principals de l’increment del preu dels graus que ha assumit l'alumnat. En perspectiva comparada la despesa pública en proporció del PIB a 2011 és inferior a la mitjana de l’OCDE (0,8% respecte 1,27%), tot i que la despesa pública per estudiant està lleugerament per sobre de la mitjana de la OCDE el què significa que Catalunya té menys estudiants en comparació.

Tornant a la política de beques, l'estat espanyol és un dels països amb un menor percentatge d'universitaris becats. Segons l'informe de la CRUE³³ (Hernández-Armenteros & Pérez-García, 2015) al curs 2013 hi havia un 26% d'estudiants becats³⁴, que defineixen com a "poc generós" en comparativa internacional europea³⁵. La tendència, però, és canviant: al curs de l'any 1996 l'alumnat becat era el 18,8%, al curs 2004 disminueix fins al 14%, i al curs de 2010 torna a augmentar fins al 17,7% (Elias &

Daza Pérez, 2014). A nivell del grau de finançament públic dels ajuts a l'estudi també Hernández-Armenteros i Pérez-García (2015) observen aquesta tendència creixent des de 2004, tot i que afirmen que lluny dels nivells de la OCDE (0,11% del PIB a l'estat espanyol en comparació al 0,31% de la mitjana de la OCDE).

33 Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas.

34 Estudiants de centres propis de les universitat públiques presencials. Beques del Ministeri d'Educació.

35A Catalunya el percentatge de cobertura és lleugerament menor.

43 Cal dir que fins a un 40% d'aquest alumnat becari (amb dades del curs 2011) perd la beca del Ministeri d'Educació al final del primer curs (Ministerio de Educación Cultura y Deporte, 2015). Una de les raons d'això són els requisits acadèmics que exigeix la beca tant a l'entrada a la universitat com per la seva renovació (nota d'expedient mínima, nombre de crèdits matriculats o aprovats, etc.). Davant d'això, les universitat públiques presencials han iniciat programes d'ajudes per fer front a aquestes situacions sobrevingudes, fins al punt que pel curs de 2013 el finançament dedicat per les universitats a aquest aspecte era del 18,3% del total de les ajudes del Ministeri d'Educació espanyol (Hernández-Armenteros & Pérez-García, 2015).

El ventall d'ajudes i beques disponibles per a l'estudi és, doncs, un ventall complex i divers, anant des de les beques del Ministerio de Educación, fins a les ajudes que atorgen les universitats. A més de les comentades (que són les més rellevants), existeix un seguit de petites ajudes i exempcions per situacions familiars, premis, diversitats funcionals, etc. En tot cas, el sistema de beques i ajudes espanyol i català està en nivells inferiors als europeus, tenint en compte a més que, com hem vist, presenta un dels nivells de preus més alts.

Un altre canvi rellevant en l’accés a la universitat és la modificació de l’estructura de les PAU que es va aplicar per primera vegada per accedir al curs 2010-11, amb l’objectiu de flexibilitzar la prova en funció dels interessos de l’estudiant. La modificació central és que la nota d’accés va passar de calcular-se sobre 10 a fer-ho sobre 14, com es recull en el següent requadre (taula 1.5). Un element a tenir en compte per l'anàlisi és que eleva les notes mitjanes de l’alumnat al canviar-ne l'escala, fent difícil la comparació entre cursos anteriors i posteriors a la modificació.

Com es desprèn d’aquesta nova prova l’estudiant pren protagonisme en la construcció del seu itinerari, ja que pot escollir si presentar-se a la nova fase específica i de quines matèries avaluar-se en funció de quines són les que ponderen més per a la titulació a la qual es vol accedir. Iannelli et al (2016), pel context anglosaxó, fan un interessant anàlisi de com aquest protagonisme en la tria de les assignatures avaluades pot ser un element més de desigualtat per raó d'origen social a l'hora d'accedir a la

44 universitat, al distingir assignatures facilitadores i no facilitadores triades de forma diferent segons el perfil de l'estudiant³⁶.

Taula 1.5. Principals diferències entre l'antiga i la nova estructura de les Proves