Objectius, preguntes de recerca i hipòtesis

Ens trobem doncs amb processos d'autoselecció dels estudiants per raó d'origen social cap a estratègies de menor o major risc, fet que explicaria la composició social de la universitat i la seva estratificació horitzontal.

1.3. Objectius, preguntes de recerca i hipòtesis

Un cop esbossada l'aproximació metodològica adoptada i conceptualitzat el model d'anàlisi construït, és el moment d'explicitar els objectius, les preguntes de recerca i les hipòtesis que defineixen l'objecte d'estudi.

153 Els objectius que es van formular a l'inici de la recerca i que han marcat les principals preguntes d'investigació i l'estratègia metodològica, anant de menys a més concreció i complexitat, són els següents:

a) Observar la composició social i les estratègies d'accés a la universitat, identificant la seva evolució en els últims anys tenint en compte els diferents canvis contextuals que han tingut lloc a la universitat catalana.

b) Avaluar fins a quin punt aquestes estratègies d'accés a la universitat responen a perfils d'estudiants, destacant l'origen social de l'alumnat com a factor central.

c) Avançar en la comprensió de les eleccions educatives i la configuració d'aquestes estratègies d'accés a la universitat.

El primer objectiu planteja la necessitat d'observar quins són els tipus d’accés a la universitat que identifiquem i com han evolucionat en els darrers anys. En el capítol I s'han descrit alguns dels canvis més importants que ha experimentat la universitat catalana i que encara avui en dia i en el futur imminent experimentarà. El debat social i científic que s'ha produït paral·lelament a aquests canvis sobre les seves causes, evolucions i conseqüències, és un debat viu avui en dia. Però, com aquests canvis contextuals poden haver afectat no només l'accés pròpiament, sinó les estratègies d'accés a la universitat? Nombrosos estudis que ja s'han anat apuntat aborden l'anàlisi d'aquests canvis (veure per exemple: GRET, 2012; Sacristán & França, 2013; Troiano, Torrents, & Sanchez-Gelabert, 2015).

Sovint l'èmfasi es posa en l'estratificació vertical del sistema educatiu, la que es produeix entre diferents nivells d'educaciñó. Des d'aquesta òptica es pregunta sobre si accedeix més gent a la universitat i quins col·lectius ho fan, esperant identificar un efecte decreixent de les característiques socials ja que els que han arribat a l'etapa prèvia universitària estan ja fortament seleccionats (Triventi, 2011). No obstant, cada cop és més rellevant preguntar-nos per l'estratificació horitzontal, aquella que es produeix en un mateix nivell educatiu (Gerber & Cheung, 2008). De l'anàlisi de l'accés a la universitat cal passar a l'anàlisi dels accessos a la universitat, ja que la diversitat d'estudiants ha augmentat aquesta diferenciació i els canvis contextuals poden haver tingut un impacte rellevant en ells. És el que es coneix com els efectes persistents de les característiques socials en la diferenciació de les estratègies d'accés, i que Lucas (2011) defineix com a Effectively Maintained Inequality.

154 En aquesta recerca es pretén aportar noves evidències en aquest debat sobre els efectes dels canvis contextuals a l'accés mitjançant una anàlisi més global i sistematitzada, centrada en les estratègies d'accés tal i com aquí es defineixen.

Anteriorment s'han destacat canvis en la forma d'accés a la universitat, com l'obertura de la via de CFGS al 2010, l'important augment de preus al 2012, el canvi de l'estructura de les PAU al 2010, així com canvis en la forma de docència com la presencialitat i l'avaluació continuada des del 2008. Aquestes modificacions afecten tant els costos dels estudis, com les percepcions del risc a nivell de dificultat o de retorns esperats i, per tant, en la possibilitat d'estratègies de reducció del risc. Les hipòtesis que es deriven d'aquesta pregunta de recerca són dues:

H1. Durant els últims anys hi ha hagut un creixement dels estudiants anomenats no tradicionals a la universitat, entenent principalment com a tal: gent gran, dones, vies d'accés alternatives i d'origen social baix.

H2. Els canvis contextuals i institucionals que han tingut lloc a la universitat en els darrers anys han significat un augment de les estratègies d'accés de menor risc.

El segon objectiu de la recerca planteja analitzar el paper de l'origen social com a factor de diferenciació de les estratègies d'accés adoptades pels estudiants al llarg d'aquest període. Dit d'una altra manera, fins a quin punt les diferències en les estratègies d'accés a la universitat s'expliquen per comportaments d'origen social?

També s'exploren altres factors com el sexe o l'edat de l'estudiant i el seu pes en la definició de les estratègies d'accés. Les hipòtesis que se'n deriven són de tipus sintàctic i es poden agrupar en dues:

H3. L'origen social és un factor que condiciona les estratègies d'accés que segueix l'estudiant.

H4. Altres característiques sociodemogràfiques com el sexe i l'edat, o institucionals com la via d'accés, són també rellevants a l'hora d'explicar les diferències en les estratègies d'accés.

Les tipologies d'estudiants segons perfils sociodemogràfics és un aspecte recurrent analitzat per la literatura científica a l'estat espanyol. Normalment aquesta anàlisi es basa en els perfils sociodemogràfics dels universitaris com a factors actius en la

155 construcció de les tipologies. No és tan habitual, però, l'anàlisi de les estratègies d'accés com a factors de diferenciació dels tipus d'estudiants i les característiques sociodemogràfiques com a factors il·lustradors d'aquests últims, que és el que es planteja aquí. Es tracta doncs d'una anàlisi classista (Carabaña, 1999) en el que l'origen social és la variable independent principal per explicar el comportament educatiu que s'observa, i alhora posa el pes analític en la variable dependent al descomposar-la i buscar-ne les causes que la generen.

Precisament el tercer objectiu planteja avançar en aquesta comprensió de les eleccions educatives que configuren estratègies d'accés diferents. Ens preguntem: com s'articulen i quin significat tenen els elements que expliquen aquest comportament diferencial en funció de l'origen social a l'hora de configurar les estratègies d'accés? El model decisional que s'ha explicitat en l'anterior punt dissecciona com es produeixen aquestes eleccions en base a diferents elements teòrics exposats en el capítol II.

H5.Un risc major, derivat d'una fragilitat del perfil major, portarà a l'estudiant a configurar estratègies d'accés a la universitat que li permetin reduir el risc.

H5. 1. L'estudiant amb unes majors capacitats podrà afrontar estratègies d'accés més arriscades.

H5. 2. L'estudiant amb menors costos relatius podrà afrontar estratègies d'accés més arriscades.

H5.3. L'estudiant amb una baixa percepció del risc, configurada en base a unes dificultats baixes i/o a un retorn alt, podrà afrontar estratègies d'accés més arriscades.

H5.4. L'estudiant d'origen social alt presentarà unes aspiracions molt vinculades a la universitat i, per tant, realitzarà eleccions menys contingents en la configuració de les estratègies d'accés.

Les hipòtesis del tercer objectiu, doncs, concreten i fan més complexes des d'un punt de vista més semàntic les hipòtesis derivades del segon objectiu. Aquestes últimes, alhora, permeten ampliar els resultats de les hipòtesis del primer objectiu. Així doncs es tracta d'uns objectius i unes hipòtesis que van de menor a major complexitat i concreció, de relacions entre elements més simples i genèriques, a relacions més complexes i concretes. Els tres nivells d'hipòtesis es complementen entre ells de forma jeràrquica.

156