Disseny de la recerca

En aquest segon apartat es descriuen les eines necessàries que s'han utilitzat per desenvolupar la recerca i respondre als objectius que s'han plantejat. En primer lloc, es presenta l'estratègia metodològica seguida per abordar els diferents reptes de la recerca, així com el disseny de l'anàlisi quantitativa i qualitativa realitzada. A continuació es concreta l'operacionalització de les principals variables utilitzades.

2.1. Estratègia metodològica

El primer objectiu planteja l'anàlisi de l'accés a la universitat posant especial èmfasis en la seva evolució. El segon objectiu, de forma complementària, busca identificar fins a quin punt aquests patrons d'accés responen a característiques socials com l'origen social dels estudiants. Ambdós objectius requereixen d'una metodologia quantitativa que identifiqui els patrons d'accés a la universitat i els posi en relació amb diferents característiques socials i canvis contextuals. Així doncs, en un primer moment es realitza una anàlisi quantitativa de l'evolució de l'accés a la universitat i dels perfils d'estudiants. Representa una aproximació exploratòria de la composició social de la universitat i la seva evolució, així com de les estratègies d'accés que s'hi produeixen i que ens serveix per obtenir una primera imatge suficientment àmplia d'aquestes.

El tercer objectiu busca interpretar els patrons i les relacions que s'identifiquen en l'anàlisi quantitativa anterior. Es pregunta sobre els elements que expliquen la configuració de les estratègies d'accés, recollint les estimacions del risc i les motivacions dels estudiants, així com la gestió que fan d'aquestes a l'hora de configurar l'elecció educativa. La metodologia qualitativa és la més indicada per a abordar aquest objectiu, doncs no busca obtenir un mapa estadísticament representatiu de les estratègies d'accés sinó identificar-ne el procés de configuració i com interactua amb els atributs sociodemogràfics de l'estudiant. La interpretació i la significació dels comportaments vinculats a l'origen social i les dificultats amb les que es troben ha de ser abordada necessàriament a partir de la recollida de les vivències i experiències dels individus des d’una òptica qualitativa.

157 Es tracta doncs d'una estratègia metodològica mixta ja que combina aproximacions quantitatives i qualitatives de forma articulada (Verd & López-Roldan, 2008). Segueix una lògica de triangulació, avaluant a partir de tècniques quantitatives i qualitatives el mateix fet que són les estratègies d'accés i permet respondre a qüestions complementàries integrades analíticament. Alhora cal destacar el disseny seqüencial de l'estratègia metodològica seguida doncs a partir de l'anàlisi quantitativa s'ha definit el mostreig i alguns aspectes rellevants que calia posar èmfasi en l'anàlisi qualitativa, com és el col·lectiu provinent de CFGS, els estudiants d'Enginyeria i la relació de les capacitats amb la configuració de les estratègies.

La pràctica científica té com a objectiu simplificar la realitat per tal de fer-la comprensible i buscar elements explicatius el més parsimoniosos possible. La combinació de metodologies quantitatives i qualitatives possibilita que analitzem pocs factors d'una mostra important d'estudiants per una banda (aproximació extensiva), i molts factors de pocs estudiants per l'altra respectivament (aproximació intensiva). Les dues metodologies simplifiquen aquesta realitat de forma diferent i ens permeten respondre a objectius també diferents i complementaris, fet que enriqueix les possibilitats de la recerca. Per una banda podem aportar llum a la distribució de les estratègies d'accés i els perfils d'estudiants entre el col·lectiu d'universitaris, i per altra podem comprendre els processos d'elecció i configuració d'aquestes estratègies i els significats que tenen per a l'estudiant.

2.1.1. L'anàlisi quantitativa

Per tal de respondre als objectius proposats requerim d'unes dades que recullin diferents moments en el temps per poder observar l'evolució de l'accés a la universitat. Alhora cal que recullin suficients aspectes per a caracteritzar-lo, juntament amb una mostra prou robusta per realitzar anàlisis per a col·lectius molt concrets. Partint d'aquestes premisses, enquestes transversals no específicament especialitzades en l'objecte d'estudi s'han utilitzat com a elements de context en el capítol I d'aquest document⁷⁴.

74 Cal destacar l'Enquesta de Població Activa, l'Enquesta de Condicions de Vida o les Enquestes de Graduats Universitaris de AQU.

158 L'opció més adequada que s'ha identificat és el treball amb dades de registre de la pròpia universitat, doncs recull una mostra prou gran (la totalitat de l'alumnat), així com diverses característiques de l'accés que no es recullen en altres fonts. És evident que amb aquestes dades deixem fora de l'anàlisi l'estudiant que no accedeix a la universitat i la comparació amb els que sí que ho fan; no obstant, no és un objectiu de la recerca.

Arribats aquest punt ha estat necessari delimitar quin era el camp d'estudi, optant per centrar-nos en la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per vàries raons:

a) No va ser possible identificar dades de registre de les universitats a nivell estatal, ja que són les Comunitats Autònomes les que tenen les competències en universitats i per tant també en disposen de les dades. A nivell de Catalunya l'accés a les dades es va intentar sense gaire èxit. El sistema UNEIX és un repositori de dades on les universitats catalanes bolquen les seves dades, però es va identificar una manca de sistematització en la provisió i la codificació de les dades segons cada universitat, que en dificultava la comparació. No va ser fins ja avançat el projecte de recerca que es va tenir accés a dades del Consell Interuniversitari de Catalunya⁷⁵ (CIC), que recull les dades de l'Oficina de Preinscripció Universitària de totes les universitat públiques⁷⁶ de Catalunya, i que s'ha utilitzat finalment com a complement de les anàlisis exploratòries realitzades.

b) La UAB representa la segona universitat presencial més gran en nombre d'alumnes de Catalunya, amb una oferta educativa prou àmplia per observar perfils d'accés diferents. Amb les seves especificitats innegables, l'estudi de cas de la UAB permet obtenir conclusions prou significatives qualitativament pel context universitari català.

c) La meva vinculació laboral i acadèmica amb la UAB fa que sigui un àmbit territorial més accessible, tant a nivell de mobilitat com a nivell d'informació i canals d'accés a les dades.

d) L'objecte d'estudi – les estratègies d'accés a la universitat – és un fenomen tan ampli i divers que no només requereix una conceptualització clara i concreta, sinó que cal limitar el camp d'estudi a nivell territorial i poblacional (Ballester,

75 Òrgan de coordinació universitària que depèn de la Generalitat de Catalunya.

76 L'accés a les universitats privades no es vehicula pel sistema de preinscripció públic, excepte la Universitat de Vic (UVic) que sí que ho fa.

159 2006). Afegir la distinció entre universitats ampliava i dificultava el ventall d'estratègies, especialment a l'hora d'abordar-lo qualitativament.

e) Amb un criteri de parsimònia, l'ús de dades de la UAB ens serveix per contrastar els objectius desenvolupats, especialment si es complementen amb les dades del CIC. L'elecció de la universitat a l'estat espanyol no és un element tant central en les eleccions educatives dels joves com ho pot ser en contextos anglosaxons (Triventi, 2011).

Així doncs, s'ha utilitzat principalment les dades de registre de la UAB, provinents de l’Oficina de Gestió de la Informació i la Documentació (OGID) de la mateixa universitat. Són dades dels centre propis de la UAB i no recullen les titulacions ofertades en centres adscrits. Cobreixen el període que va del curs 2003-04 fins el 2014-15, moment en el que es va iniciar l'anàlisi qualitativa⁷⁷. Les dades disponibles recullen informacions sobre la titulació cursada, la dedicació i les característiques de l'accés, juntament amb característiques sociodemogràfiques de cada estudiant. També recull la situació laboral de l'estudiant a l'inici del curs així com els ajuts econòmics gaudits.

Algunes d'aquestes informacions, com el nombre de crèdits matriculats, no estan disponibles amb les dades del CIC sent una altra raó per descartar-la com a principal base de dades per a l'anàlisi.

Pel que fa a les mostres utilitzades, utilitzem diferents nivell de població d'anàlisi en funció de l'objectiu (taula 3.1). Per una banda considero el total de l'accés universitari, i per l'altra utilitzo el grup definit com a "nou accés" per tal de treballar amb una població amb característiques de partida més homogènies. La raó d'això és la de poder contrastar les hipòtesis de forma més acurada ja que, per exemple, el col·lectiu d'estudiants que accedeixen a la universitat provinents d'altres universitats o titulacions – el que es coneix com a trasllat d’expedient – ho fan amb un seguit d'informacions, de motivacions i en definitiva d'estratègies diferents que recomanen realitzar una anàlisi diferenciada.

Dit d'una altra manera, les condicions amb les que entra un estudiant que accedeix per primer cop a la universitat, no són les mateixes que les que ho fa havent cursat

77 D'aquests 12 cursos diferents es treballen sobretot amb 4 o 5 d'ells representant punts d'inflexió en el marc contextual.

160 prèviament una titulació universitària. Així doncs es treballa principalment amb la mostra de l'última columna de la taula 3.1, que fa referència als estudiants de nou accés de titulacions presencials de centres propis de la UAB.