Caracteritzant la UAB i el seu entorn

La UAB és una de les 7 universitats públiques de Catalunya (11 en total, més dues de no presencials), la segona més antiga de Catalunya i la dotzena de l'estat espanyol. És la segona universitat presencial de Catalunya més gran en nombre d'alumnes de grau (35.720 al curs de 2013), encara que lluny dels gairebé de 70.000 alumnes de la Universidad Complutense de Madrid, la universitat presencial més gran de l'estat espanyol. L'alumnat de la UAB representa el 20% de l'alumnat de grau universitari català pel curs 2013 (Fundación CYD, 2016).

El campus principal de la UAB està situat al municipi de Cerdanyola del Vallès (Bellaterra), entre els municipis de Sant Cugat i Sabadell, i a 20 quilòmetres de la ciutat de Barcelona. Es troba, per tant, en un entorn perifèric i suburbà. Presenta forts desnivells topogràfics i dificultats d'accés per a les persones amb mobilitat reduïda (Taula de Mobilitat de la UAB, 2008), i hi destaquen les zones verdes boscoses que representen el 60% de les 260 hectàrees del campus.

Consta de diferents vies d'accés, essent les principals les dues línies de tren (FGC i RENFE⁴¹) i el transport privat motoritzat individual, que acumulen el 73% dels desplaçaments de la comunitat universitària per 2013. És defineix com un campus-ciutat, ja que hi trobem diferents tipus de serveis no directament lligats a la investigació i a la docència, tals com una escola, un institut, diferents establiments comercials, un cinema, residències per estudiants, empreses, etc.

41Acrònims de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i Red Nacional de Ferrocarriles Españoles.

58 Figura 1.7. Emplaçament geogràfic del campus de Cerdanyola de la Universitat Autònoma de Barcelona

Font: Taula de Mobilitat de la UAB, 2008.

Creada al 1968 s’inicià amb 4 facultats: Lletres, Medicina, Ciències i Ciències Econòmiques i amb la posterior compra dels terrenys de Cerdanyola del Vallès.

L’emplaçament de la universitat fora de Barcelona no és casual, respon a la intenció del govern dictatorial de Francisco Franco de dispersar les protestes estudiantils fora de la ciutat de Barcelona. L’any 1971 es creen les Facultats de Dret i de Ciències de la Informació. Al 1982 la Facultat de Veterinària. Posteriorment la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia (1985), la Facultat de Psicologia (1989), la Facultat de Ciències de l’Educació (1992) i la Facultat de Traducció i Interpretació (1993). És als anys 90 que es desenvolupa la universitat com a campus tal i com el coneixem, i finalment a l’any 1998 es crea l’Escola Tècnica Superior de Enginyeria (ETSE) que completa el ventall de centres i estudis a la UAB en tots els àmbits de coneixement. La facultat més recent, per últim, és la de Biociències, a l’any 2005.

Actualment és una universitat molt ben posicionada a diferents rànquings, prenent la 2na posició a Catalunya i 2na a l’estat espanyol, 89ena a nivell europeu i 203era a nivell mundial, segons el QS World University Rankings (QS WUR 2016-2017) que classifica les 500 millors universitats del món. Altres rànquings també la ubiquen a la part alta com l’Academic Ranking of World Universities (ARWU 2016), 4a de l’estat espanyol, QS Top 50 Under 50 Ranking (QS 50u50 2016), 9ena del món, o THE World University Ranking (THE WUR 2016-17), 1ra de l’estat espanyol.

59 La seva vessant investigadora és també àmpliament reconeguda essent la 2na universitat espanyola per volum d’activitat científica indexada a SCOPUS segons el Scimago Institutions Rankings World Report (SIR WR 2016). La UAB va ser reconeguda al 2009 com a Campus d’Excel·lència Internacional, que valora la creació d’ecosistemes de coneixement que promoguin l’ocupació, la cohesió social i el desenvolupament econòmic territorial. Més enllà de rànquings i guardons externs, aquest reconeixement de la UAB és també compartit pel seu alumnat, fins al punt que al voltant del 90% dels titulats a la UAB repetiria la mateixa universitat si tornés a començar una titulació, segons dades de l’Agència per la Qualitat del Sistema universitari (AQU) de 2014.

Com ja s’ha indicat, la UAB es troba en un context perifèric i suburbà dins el què es coneix com la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), que conté una població total de 3’2M d'habitants (el 42% de la població de Catalunya). És una regió tradicionalment industrial encara que en els darrers anys els servis, sobretot els serveis a la producció, han augmentat el seu pes. Entre 2006 i 2011 els treballadors semiqualificats i no qualificats de la indústria disminueixen del 30% al 22% a la regió, i augmenten els treballadors semiqualificats en serveis en 5 punts. A 2012 el 60% dels treballadors estaven ocupats al sector industrial o serveis a la producció, i no es diferencia massa de l’estructura ocupacional i econòmica del conjunt de Catalunya (Trullén, 2014).

L'agricultura en la RMB és minoritària.

La taxa d'atur a 2016 es situa al 17,1% a la província de Barcelona (13,2% a Barcelona ciutat), per sobre de la UE-27 que és el 8,9%. L'efecte de la crisi econòmica a l'atur no ha estat diferent a l'efecte per Catalunya en conjunt, i es situa en nivells i en creixements semblants passant del 7% a 2008 al 24% a 2013, encara que per sota de la mitjana espanyola. Diferent és l'atur juvenil que a 2012 arriba a superar la mitjana espanyola arribant fins al 52%. Cal dir però que la província de Barcelona ha patit més l'atur (10 punts més entre 2008 i 2016) que el que correspondria a Barcelona ciutat (6 punts més).

Un dels efectes de la crisi en la població aturada de la província de Barcelona és que s’ha allargat el temps de cerca d’ocupació. L’any 2008, abans de la crisi, el 78% del aturats/des feia menys d’un any que buscava un treball remunerat. Al 2013, baixa fins al

60 61%, fet que pot tenir un impacte en les dinàmiques d'accés a l'educació reglada (Trullén, 2014).

A nivell d'educació, un 30% de la població de la província de Barcelona té estudis superiors, per sota el 40% de Barcelona ciutat, i creixent més lentament que aquesta última des del 1990. Ens trobem, doncs, davant un context prèviament industrial que, sovint a remolc de la gran ciutat de Barcelona, s'ha transformat paulatinament cap a una economia de serveis i una potenciació dels estudis superiors. Amb l'arribada de la crisi econòmica aquest procés s'accelera, destruint-se l'ocupació industrial. És de les regions més castigades per l'atur, especialment el juvenil.