La perspectiva de les transicions en les eleccions educatives

El pas a un nivell d'estudis concret representa una elecció dins d''un itinerari juvenil⁵⁹ concret, i fa referència a l'elecció que major respon a les preferències i als recursos de l'individu en cada moment i situació (Furlong, Cartmel, & Biggart, 2006). La perspectiva de la transició que sustenta aquesta forma de comprendre la joventut i les seves eleccions, ens subratlla la importància del context i de la situació de la persona en cada moment a l'hora d'analitzar el seu comportament (J. Casal, García, Merino, &

Quesada, 2006; Pollock, 2009).

No tots els joves que realitzen una elecció educativa es troben en la mateixa situació biogràfica, sinó que ho fan en punts de la seva trajectòria diferents. No només per presentar edats diverses, que també és rellevant, sinó sobretot per configuracions familiars, educatives i laborals variables. Per tant és necessari tenir en compte aquests aspectes per no deslligar l'anàlisi de les eleccions de la situació en la qual es troben les persones que fan l'elecció educativa (Torrents, 2015).

Tot i que això podria sembla evident, no sempre s'ha tingut en compte a l'hora de teoritzar les eleccions educatives. Sovint s'ha deixat de banda aquesta dimensió transicional derivada de la sociologia de la joventut. La situació biogràfica de l'individu influeix en les seves expectatives, les seves preferències, en els seus recursos i en els cursos d'acció que li són factibles. Alhora, la relació entre aquesta situació biogràfica i les eleccions educatives és bidireccional, ja sigui en el sentit que la situació biogràfica limita i contextualitza les eleccions educatives, o que les eleccions educatives acaben configurant i definint les situacions biogràfiques en les que es troben els individus.

La perspectiva biogràfica o de les transicions és una perspectiva de la sociologia de la joventut que està incidint amb força dins l’anàlisi científica en les últimes dècades, degut a la seva adaptabilitat al context de capitalisme informacional caracteritzat per la incertesa, els canvis i la indeterminació que emmarquen les trajectòries juvenils actuals (Casal et al., 2006; Germe, 2011; Simó, 2008). Això és així en la mesura que centra

59Tot i que cada cop més també els adults realitzen eleccions en educació, les transicions educatives es podrien definir com a pròpies de l'etapa juvenil.

95 l’atenció en les trajectòries dels joves i n’observa les seves eleccions preses en un marc d’oportunitats i condicionants concrets.

La perspectiva biogràfica considera el jove, i de forma derivada les seves eleccions i trajectòries personals, com un procés d’emancipació social i familiar plena⁶⁰. Entenem per itinerari o trajectòria aquell seguit de situacions que segueix l'individu seqüencialment en un àmbit concret, a nivell agregat o individual respectivament, mentre que la transició es refereix el procés d’emancipació social i familiar plena que es produeix en una dimensió de la vida (educativa, laboral, familiar...).

Concretament, podem dividir en tres els aspectes teòrics i metodològics de l’òptica tansicional-biogràfica que són rellevants per l'objecte d’estudi d'aquesta recerca:

 L’encaix amb l’individualisme metodològic i l’elecció racional: el concepte d’itinerari és, en el fons, una agregació de trajectòries vitals construïdes a partir eleccions i decisions de l’individu, de forma equivalent al que postula l’individualisme metodològic. La interpretació de l’acció – i l’elecció – de l’individu en base a les seves preferències, les seves creences i els seus límits d'acció, és totalment compatible amb la perspectiva biogràfica. Merino i García (2007) avancen en aquest punt i defensen que l’elecció educativa es basa en quatre inputs diferents que s’articulen:

a) La socialització diferencial, és a dir, les habilitats adquirides pels joves durant la socialització primària marcades per l’origen familiar, el gènere o el grup ètnic.

b) L’orientació rebuda des de l’entorn proper, és a dir les motivacions i la configuració de les expectatives.

c) Les variables escolars en termes d’experiència i eleccions escolars prèvies, així com l’oferta educativa.

d) I l’anàlisi del cost - risc vs. benefici per a maximitzar-ne el rendiment.

 La consideració d’aspectes d’origen social familiar i del passat: els joves estan ubicats en una posició social derivada sobretot de l'adscripció familiar, que delimita

60 Per emancipació familiar plena s'entén el procés pel qual el o la jove construeixen el seu lloc dins de la societat. En el context sociohistòric actual aquesta posició dins la societat es defineix sobretot en termes d'estudis, treball i estatus residencial.

96 els cursos d'acció i les seves expectatives. Els itineraris, per tant, tenen una relació amb l'estructura social que permeten incorporar elements de l’individualisme metodològic i l’elecció racional, però sense abandonar aspectes estructurals. A més, també posa en valor no només la posició social d'inici, sinó l'efecte que l'entorn familiar té al llarg de la trajectòria, les experiències vitals significatives amb les que es van trobant els individus al llarg de la seva vida, o el recorregut en la trajectòria (singladura) realitzat fins el moment (Ball, Macrae, & Maguire, 1999). L'edat del jove té també un paper rellevant en almenys la llargada d'aquesta singladura i, per tant, en les eleccions dels joves al recalibrar tant les motivacions, com el cost o risc per a cada opció educativa.

Tots aquests elements tenen una influència clara en les eleccions que els joves van prenen en cada punt de la seva trajectòria educativa. Modificant les motivacions, les creences, o els cursos d'acció efectivament disponibles en cada bifurcació.

Podem reconèixer dues hipòtesis sobre el paper de l'origen social al llarg de la trajectòria educativa (Triventi, 2011): per una banda la hipòtesis dels dissipating effects defensa que a mesura que s'avança en el sistema educatiu l'efecte dels pares és menor, ja que com més adult s'és menys dependent dels pares a nivell financer o motivacional. La segona hipòtesis, lingering effects, suggereix que el paper de l'origen social serà més important ja que diferenciarà els estudiants segons, per exemple, el tipus de carrera. Aquest debat es vincula clarament amb el de la desigualtat vertical i la desigualtat horitzontal en un mateix nivell educatiu que ja s'ha abordat anteriorment.

 L’emmarcació de la trajectòria i les eleccions en un context sociohistòric, geopolític i institucional: per últim, la perspectiva biogràfica exigeix analitzar les eleccions educatives sense obviar el context en el qual es produeixen. De la mateixa manera que les variables d’origen social són importants, també les variables contextuals influeixen en l’elecció i per tant en la trajectòria del jove. Les trajectòries estan emmarcades en un context sociohistòric i geopolític determinat, així com en un disseny institucional concret (Hillmert & Jacob, 2002). Per tant, no podem comprendre una elecció educativa sense incloure aquests elements a l’anàlisi. Casal et al. (2006) parlen de la situació social dels joves com el recull dels elements contextuals (socioeconòmics o demogràfics) que tenen un impacte en la modelització dels itineraris dels joves. A nivell de la configuració institucional, Erikson i Jonsson

97 (1996) distingeixen 5 factors que poden magnificar o atenuar els efectes de l'origen social en les eleccions:

a) la duració de les etapes educatives i el grau de comprensivitat d'aquestes, b) les barreres existents com la impossibilitat de passar d'una via o track educatiu a un altre, o la disponibilitat d'ajudes econòmiques,

c) la grandària del sistema, és a dir la disponibilitat d'una oferta educativa repartida territorialment,

d) els principis de transició d'un nivell a un altre, ja siguin més meritocràtics o més lliures i per tant més subjecte a la influència dels pares, i

c) el pes de l'educació privada, tenint en compte que parteix de característiques diferents.

La perspectiva de les transicions no té perquè basar-se necessàriament en dades empíriques longitudinals. Tal com diu Pollock: “els enfocaments basats en esdeveniments, identifiquen esdeveniments clau de la vida i exploren fins a quin punt són un producte de l’experiència prèvia” (2009:36), o el que és el mateix: cal considerar-hi elements biogràfics de forma retroespectiva.

Les transicions juvenils són una articulació complexa d'itineraris formatius, d'inserció professional i d'emancipació familiar, emmarcat en un context sociohistòric concret (J. Casal, 1996). Per exemple, la presència present en el mercat laboral pot acabar influenciant les eleccions educatives que realitzi l'individu en un futur, en poder presentar unes expectatives o costos diferents que el que no té uns compromisos laborals: com l'individu ha anat construint la seva trajectòria laboral limita el seu ventall d'eleccions futures, les seves intencions i les seves capacitats (Staff & Mortimer, 2007;

Sá, Amado Tavares, Justino, & Amaral, 2011).

98

2. Factors diferenciadors de les eleccions educatives segons