4. L’observació de l’entorn psicosocial del treball
4.3. Resultats basats en l’evidència
“Para la salud laboral, los factores de riesgo psicosocial representa un campo de creciente interés, especialmente desde que en las últimas décadas la investigación epidemiológica ha aportado fuertes evidencias de su impacto sobre la salud (Navarro i alt., 2005).”
Les exigències psicològiques, el control sobre el contingut del treball, el suport social i les compensacions són quatre eixos bàsics, quatre factors de risc, que poden explicar els efectes de l’entorn psicosocial sobre la salut atès la seva rellevància i validesa predictiva (Kristensen, 2007).
Des d’aquesta tessitura i atenent als models teòrics explicats, els factors de risc psicosocial són condicions que es troben presents en la relació laboral i estan directament interconnectats amb l’organització, el contingut del treball i la realització de les tasques. La interacció d’aquests factors poden afectar de manera negativa tant la salut física, psíquica i social dels treballadors i treballadores, així com també el desenvolupament del propi treball (Álvarez, 2006).
Aquests factors de riscs psicosocials són comuns a qualsevol tipus d’ocupació ja que tots els treballadors/res tenen unes exigències de treball, un determinat control més o menys alt sobre el que fan, l’activitat de treball es fa en un context social i cultural on es dóna un marc de relacions entre els superiors/res immediats/es i els companys/es, i també reben algun tipus de compensació per la seva feina tant de manera més mediata, com a llarg termini.
Els riscos psicosocials en el treball afecten la salut dels treballadors i treballadores. Tal com s’ha mencionat cada cop hi ha més estudis que evidencien aquesta relació, els seus efectes i les seves conseqüències. A més dels articles científics que es poden trobar a la revista Occupational Medicine, State of the art reviews73 que ofereix revisions i nombrosos estudis sobre la relació dels factors de risc psicosocials amb la salut i amb comportaments socials, l’Agència Europea de Seguretat i Salut en el Treball74 recull diverses revisions sobre el tema i comparteix la conclusió dels efectes i les conseqüències dels riscos psicosocials sobre la salut dels treballadors i treballadores. També hi ha un recull elaborat l’any 2012 per la Universidad Autónoma de Madrid per al Institut Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo que compila tot una sèrie d’estudis i articles sobre els efectes dels factors de risc psicosocial7576.
A part d’aquests trastorns, conductes i comportaments que es posen de manifest en els diversos estudis; també es posa de relleu l’elevat cost econòmic que suposa per a una organització o pel sistema de provisió de seguretat social, ja que també s’associen amb aquests factors els accidents laborals, la pèrdua de materials, el baix rendiment i la menor productivitat (Moreno i León,2010).
Taula 3. Factors de risc psicosocial associats amb trastorns de salut de naturalesa diversa.
Naturalesa/ dimensió trastorns de salut, conductes i comportaments socials...
Psicològica Ansietat, depressió, alteracions del son, insatisfacció laboral i síndrome del burnout.
Comportament social a l'empresa/
Actituds davant l’empresa
Satisfacció laboral, implicació laboral, absentisme laboral, incapacitat temporal, duració de les incapacitats temporals, poca puntualitat, conflictes laborals, disminució de la quantitat de treball, qualitat del treball…
Comportament social fora de l'empresa Problemes familiars amb amics/gues, menys participació a la vida associativa i participativa, problemes de conciliació amb les exigències familiars i domèstiques...
Hàbits no saludables per a la salut Tabaquisme, autoadministració i abús de medicaments, alcoholisme, dietes poc saludables, manca d’exercici físic…
Biològica trastorns cardiovasculars(malalties de tipus coronàries, hipertensió, hiperlipèmia), úlcera gastroduodenal, dolors múscul-esquelètics, trastorns psicosomàtics….
Font: Elaborat a partir de Moreno iBáez,2010 i EU-OSHA, 2010.
La gestió dels riscos psicosocials a Europa
Segons l’Enquesta Europea d’Empreses sobre Riscos Nous i Emergents (ESENER) que realitza l’EU-OSHA, les polítiques de seguretat i salut en el lloc de treball estan condicionades pel tipus de país i la grandària de l’empresa, donant-se grans diferències a nivell de tota Europa. Aquest tipus de polítiques són més habituals a països on hi ha una major sensibilització, coneixement i
73 Disponible a: http://occmed.oxfordjournals.org/
7474 Disponible a : http://osha.europa.eu/en/publications/reports/7807118
75 Disponible a:
http://www.insht.es/InshtWeb/Contenidos/Documentacion/PUBLICACIONES%20PROFESIONALES/factores%20riesgos%20psico.pdf
76Val a dir, que la majoria d’aquests estudis i articles són gairebé en la seva totalitat de l’àmbit europeu.
tradició en la gestió de polítiques de seguretat i salut com son Irlanda, el Regne Unit, els Països Baixos i els països escandinaus. Per contra, aquest tipus de polítiques són menys habituals en els països del Sud d’Europa o en els països que s’han incorporat darrerament a la UE. La grandària de l’empresa també és un element considerable ja que és en les més grans on hi ha major pràctica vers les empreses petites on hi ha una carència de pràctiques d’avaluació de riscos o realització de mesures preventives. Les empreses petites sovint no disposen de representants de seguretat ni salut, i tendeixen a no considerar útils les polítiques de seguretat, o no disposar de competències en aquesta línia (EU-OSHA, 2010).
La mateixa enquesta posa de relleu que les majors preocupacions de les empreses europees en matèria de salut i seguretat en el lloc de treball són els accidents laborals, els trastorns muscle-esquelètics i l’estrès laboral.
Amb relació a la gestió dels riscos psicosocials l’enquesta indica que són més habituals en l’àmbit sanitari, educatiu, el sector públic i l’àmbit social, així com en la gran empresa o ens països amb tradició en aquest àmbit i ja mencionats. Altra cop, els països del Sud d’Europa és on hi ha una menor sensibilitat i gestió d’aquest tipus de riscos. El cas d’Espanya –sobretot en determinades comunitats autònomes com són Catalunya, Navarra i Andalusia- sembla ésser una excepció( EUROFOUND, 2012).
De forma general, la principal pràctica per a la gestió d’aquests riscos sol ésser la formació i canvis en les organitzacions del treball. Cal fer menció però que l’enquesta examina la gestió dels riscos psicosocials a través d’esbrinar si existeixen procediments per a la gestió de l’estrès, la violència , l’assetjament de manera formal, i a través de l’observació de si s’han adoptat mesures de control i gestió específica d’aquests riscos. Segons aquest criteri, són pocs els països que formalitzen els processos, només havent-hi més interès a Irlanda, el Regne Unit, els països escandinaus i Bèlgica.
I dintre d’aquesta apreciació de procediments, el 63% de les empreses que van ser enquestades l’any 2010 van afirmar que els van iniciar o els tenien per tal de complir amb les obligacions jurídiques, o el 36% per la reclamació per part dels treballadors/res o els seus representants. Per part d’aquestes empreses s’expressa que molts dels obstacles que tenen per a la seva gestió són la dificultat que suposa a falta de recursos o de professionals per a treballar-los, o perquè suposen un problema relacionat amb la “cultura d’empresa”.
En conclusió, en aquesta darrer capítol s’ha observat un dels altres àmbits notables i que tenen relació amb la salut que són les condicions de treball. Unes condicions que s’han abordat a partir dels factors de risc psicosocial laborals gràcies als models teòrics que han facilitat una manera més comprensible d’aproximar-se a aquesta realitat considerada en tant que emergent, malgrat que fa molt anys que és estudiada.
Es disposa així gràcies als capítols precedents un abordatge a la lògica dels règims de benestar, condicions d’ocupació i condicions de treball. A continuació, en el proper capítol, es presentarà com aquests àmbits són utilitzats en la recerca actual per tal de poder entendre com es relacionen amb la salut.