la darrera crisi socioeconòmica iniciada l’any 2007 a la UE. socialdemòcrata on l’exacerbació de les condicions no haurà estat tan accentuada com els d’altres tradicions menys proteccionistes com serien els Anglosaxons o meridionals. condicions d’ocupació més precàries, les condicions de treball més desfavorables i existeixen diferències entre els països de la UE amb relació al model de poden explicar algunes desigualtats sobre l’estat de salut percebut sobre població
7. ABORDATGE I MARC METODOLÒGIC
Les font de dades utilitzades
Per a procurar donar resposta a les preguntes d’investigació es van utilitzar les bases de dades de la quarta i cinquena edició de l’European Working Conditions Survey (EWCS) realitzades respectivament al 2005 i 2010 i que ofereix l'European Foundation for the Improvement of Living and Working Conditions (EUROFOUND).
L’EUROFOUND és una agència tripartida europea que té com a missió facilitar coneixement als agents socials sobre condicions de vida i treball, relacions industrials, així com informació per a la planificació i gestió de polítiques socials.
L’EWCS és un producte analític que s’ofereix cada cinc anys des de l’any 1975 per tal de disposar de dades sobre les condicions de treball de la població europea. Aquesta enquesta facilita un exercici descriptiu de les condicions de treball als diferents països de la Unió Europea. També ajuda a observar diversos canvis en la força de treball i en la qualitat d’aquesta, ja que incorpora informació sobre el tipus de contracte, els temps de treball, el tipus d’organització en la qual es treballa, els nivells de formació, les estructures salarials, mesures de factors de risc físics, els factors de risc psicosocials, així com diferents dimensions sobre la seguretat al treball.
L’enquesta es realitza presencialment a treballadors assalariats, treballadores assalariades i per compte propi escollits aleatòriament seguint criteris de mostreig per a garantir la representativitat per països, per sexe i per tipus de contractes. L’enquesta es realitza als 27 països de la UE a més de Noruega, Croàcia, Turquia i Suïssa per a l’any 2005. A l’any 2010 es van incorporar Macedònia, Albània, kosovo i Montengero88.
La informació que ofereix aquesta enquesta a nivell europeu, permet avaluar la consecució dels objectius de la millora de la salut i les condicions de treball, donar pistes sobre la dimensió econòmica i social de fenòmens com la globalització, com és la incorporació de les dones al mercat de treball, l’impacte del fenomen migratori en els mercats laborals, apreciar factors del desenvolupament tecnològic, les noves formes flexibles del treball, les transformacions en la norma social d’ocupació i dels sistemes de protecció social, com la crisis econòmica mundial pot haver incidit en la forma en que les persones són ocupades i en quines condicions ho fan.
Tanmateix, permet i ajuda a veure com aquests factors repercuteixen en la salut i el benestar de la població ocupada europea.
Val a mencionar que en el moment de presentació d’aquesta tesi, l’edició de l’any 2015 ja era disponible per a ésser analitzada. Cal justificar però, que no s’ha tingut en compte ja que aquest estudi se centra en diferents hipòtesis de treball essent una d’elles en l’observació dels canvis en les condicions d’ocupació i treball en un període anterior a la crisi socioeconòmica iniciada l’any 2007 i un moment durant la mateixa. L’edició de l’any 2015 es realitza en un
88Informació facilitada per EUROFOUND i també disponible a https://www.eurofound.europa.eu/es/about-eurofound (data de consulta 7-05-2017).
moment posterior de l’aplicació desigual de les mesures d’austeritat a Europa, així com l’aplicació de reformes laborals en alguns països. En aquest sentit, les dades poden estar mediatitzades per aquest context i pot ser un bon objecte d’estudi per a futures investigacions.
Població d’estudi
La població d’estudi van ser els treballadors assalariats i les treballadores assalariades de 24 països membres de la UE que van contestar la quarta o cinquena edició de l’EWCS.
La població que va mencionar que era ocupador, autònom/a o tenia un altre tipus de relació amb l’empresa diferent a assalariat/da no es va incorporar a l’anàlisi. Malgrat que al marc teòric s’ha parlat de les condicions d’ocupació “atípiques” i en les que es podrien agrupar també aquestes categories, s’ha optar per no considerar-les per no caure en possibles errors de no poder interpretar quins treballadors eren “falsos autònoms”, autònoms dependents o altres situacions, atesa l’amalgama plural d’aquest col·lectiu o les diferències notables entre països de la UE. S’ha apostat per centrar-se en la població assalariada, ja que això permetia comparar millor entre països i amb d’altres estudis epidemiològics que s’han centrat en la mateixa població. Analitzar el treball autònom seria un objecte d’un estudi apart i molt més específic.
Els països considerats van ser els membres de la UE al 2010 menys Xipre, Malta i Eslovènia.
Inicialment es pretenia que tots els països que a l’any 2010 pertanyien a la UE estiguessin contemplats; però aquests tres presentaven poques d’observacions i això podria presentar alguna dificultats en algunes anàlisis i comparació entre models. Per exemple, Malta no superava la desena d’individus per sexe o Xipre tampoc la vintena. Aquests problemes de poca presència, no es van superar tampoc després de diferents exercicis de ponderacions de la mostra
Ponderació de la mostra
Atès la diversitat de recollida de dades per als diferents països, la mateixa institució EUROFOUND va facilitar la comparabilitat de l’EWCS al incorporar diversos elements de ponderació per a cada edició.
Així, les dades van ser objecte d’una ponderació múltiple amb la que es va treballar al llarg de l’anàlisi i que es detallen a continuació.
Una primera ponderació va ser segons el nombre de treballadors/res a la llar. Una segona ponderació va ser a partir de la comparació de la mostra de l’EWCS amb l’Enquesta de Població Activa amb relació a les variables sexe, edat, regió, ocupació i sector d’activitat econòmica.
Aquesta ponderació va ser important ja que en l’enquesta, per exemple, hi havia grups sobre-representants a nivell del tipus de contracte per exemple. La darrera ponderació va ser de tipus supranacional i tenia com objectiu garantir el pes poblacional per tal que els països amb major població tinguessin una major representació, ja que els nombre de casos de cada país diferia molt a la mostra.
Per a la realització d’aquestes ponderacions es van seguir les indicacions de l’informe que oferia la institució per a investigadors/res per a treballar amb una mostra amb els 27 països de la UE. Els casos d’estudi i la seva distribució per països es detallen a la
Taula 22 de l’annex juntament amb les taules de descripció general.
Taula 5. Nombre de casos de població assalariada incorporada a l’anàlisi corresponent als 24 països de