Els principals models teòrics

El model Demanda-Control-Suport

Un dels models més utilitzats per a explicar la relació entre els factors de risc psicosocial i la salut és el basat en les exigències psicològiques, el control sobre el treball, i el suport social.

Aquest també és conegut com el Model de Tensió Laboral⁶⁷ de Robert Karasek on és bàsica la relació entre les exigències o demandes psicològiques i el control sobre el treball, essent el suport social un modificador dels seus efectes. La premissa del model és que la interacció entre aquestes variables pot predir l’estat de salut, els hàbits i el comportament dels treballadors i treballadores tant en l’àmbit laboral com en algunes dimensions extralaborals (Johnson i Johansson, 1991; KarasekiTheorell, 1999).

A diferència del que pugui semblar a nivell inicial, les exigències psicològiques en el model de tensió laboral no fan referència al treball intel·lectual⁶⁸; sinó que fan referència al volum de feina, a la pressió de temps i a les interrupcions que obliguen a retornar a la tasca en el moment posterior. Les demandes del treball venen determinades doncs per les exigències de

67 Job Strain Model en la definició anglesa.

68L’evidència empírica ha demostrat que el treball intel·lectual és predictor del bon estat de salut, trencant amb la prenocions del sentit comú que hi havia sobre això, i que relacionava aparentment aquest com a estressor (Artazcoz i alt., 2001; Borrell i Artazcoz, 2007).

Les exigències psicològiques també són anomenades demandes psicològiques, o en algun article es pot trobar com a exigències de treball. Cal concretar, que aquest concepte s’ha associat en algun cas erròniament amb el de càrrega mental en literatura no científica i que s’utilitza per a referir-se a les tensions induïdes en un treballador/a per les exigències del treball mental (Niedhammer i alt., 2012).

naturalesa psicològica i que poden ser el nivell d’atenció, concentració, responsabilitat i ritme, però també per exigències físiques relacionades amb aquestes com poden ser l’esforç físic, el treball muscular o la postura.

En aquest model, el control sobre el treball implica dues sub-dimensions. La primera és la la possibilitat de poder desenvolupar les pròpies habilitats podent fer una feina variada i creativa on el treballador/a pugui realitzar allò que millor sap fer, on a més pugui aprendre noves coses amb la seva pràctica o realització de les tasques. La segona sub-dimensió és la capacitat de disposar d’autonomia temporal per a poder decidir quan fer les coses, o poder-se organitzar el temps de treball.

El suport social és introduït al model per Johnson i Hall com a tercera dimensió del mateix i que actua com a modificador de la relació entre les exigències i el control (Johnson i Johansson, 1991). El Suport social fa referència tant a la dimensió relacional i emocional entre individus i grups en el entorn del treball, així com als aspectes instrumentals que impliquen comptar amb l’ajut, la cooperació, la comprensió de companys i companyes i que a més poden ajudar en les tasques i desenvolupar la feina. Si es dóna una relació de bon suport per part de companys/es i un bon suport per part de superiors/res pot afavorir l’aparició de benestar; però si les relacions i les estructures de suport no son favorables poden afectar el nivell de salut.

La interacció d’aquests tres factors, que es poden observar en el Figura 3, configuren una sèrie de situacions negatives i positives per a la salut, així com determinats tipus de comportaments.

Figura 3. Interacció dels factors de risc psicosocial en el model de tensió laboral.

Font: Elaboració a partir de la documentació del V foro ISTAS (2007)

Les situacions més negatives per a la salut es donen en el denominat treball en tensió que es caracteritzen per unes exigències psicològiques altes i un baix control sobre el treball. Si a més el suport social és baix, la situació és molt més desfavorable.

Una altra circumstància desfavorable és quan les exigències psicològiques són baixes junt a un baix control. Aquesta situació es denomina de treball passiu. En treballadors i treballadores amb aquests situacions s’han observat un procés d’atròfia de les habilitats apresses en l’etapa formativa o en etapes anteriors. També s’han observat situacions d’analfabetisme progressiu des d’un punt de vista competencial en treballadors i treballadores exposats durant un període de temps molt llarg a aquestes circumstàncies, elements relacionats amb la vida extralaborals com són una vida menys activa i on es pot veure una menor participació electoral per exemple.

Però la interacció d’aquests factors també pot generar situacions més favorables per a la salut.

Una d’aquestes és l’anomenada de treball actiu, que és disposar d’altes exigències i demandes amb un gran suport social. En aquesta situació el treball pot convertir-se en un repte, ésser més creatiu i haver-hi oportunitats desenvolupament professional.

El model Demanda-Control-Suport és el més utilitzat darrerament en les investigacions sobre l’abordatge de l’entorn psicosocial del treball tant per la solidesa teòrica, com l’existència de mecanismes analítics de mesura que li donen consistència (Moncada, i alt., 2008; Moreno i Báez, 2010; Navarro i alt., 2005; Rodríguez, 2009; Siegrist, 2011)

Model de Desequilibris entre Esforços i Recompenses

Un altre aproximació teòrica a l’estudi de l’entorn psicosocial del treball és el model anomenat de desequilibris entre els esforços i les recompenses o compensacions. Aquest model teòric va ser introduït a mitjans del anys noranta per Siegrist, qui va intentar conceptualitzar els efectes adversos a la salut provocats per factors de risc psicosocials del treball⁶⁹.

Els efectes de salut es poden predir segons aquest model a partir de l’existència de desequilibris entre els esforços extrínsecs (demandes de treball) i esforços intrínsecs (motivacions individuals per al treball) amb les recompenses obtingudes per aquests (Siegrist, 2011). Les compensacions bàsiques considerades contemplen tres dimensions que són el salari adequat a l’esforç, el control de status (entès en aquest model com a canvis no desitjats a la feina, inestabilitat laboral, perspectives de promoció, realitzar tasques per sota de la seva qualificació...) i l’estima. Aquesta darrera compensació fa referència al suport, reconeixement i rebre un bon tracte per la feina realitzada (Martín, Jaén i Luceño, 2005).

69 Bàsicament l’estès laboral i els seus efectes sobre la salut.

Figura 4. Model de desequilibri entre els esforços i les compensacions

Font: Elaboració pròpia a partir del model.

Una de les premisses bàsiques del model, és que els desequilibris entre els esforços i les compensacions no se sol donar durant una freqüència de temps molt llarga, ja que l’elecció racional dels individus tendeix a canviar la situació, cercar alguna millora, o inclòs rebaixar els esforços. En aquest sentit, inicialment es tendeix a equilibrar la balança entre esforços i compensacions. Per tant, la concepció de l’autor cal entendre-la a llarg termini i amb un component de factors de caire individual com són les estratègies personals d’afrontar els efectes divergents del seu treball.

Malgrat aquesta premissa bàsica de l’elecció racional, es donen situacions on l’individu no té tantes opcions de modificar el desequilibri. Aquest component tan ampli de llibertat o capacitat decisòria no és tan similar per a tots els grups de treballadors/res, ni en totes les ocupacions⁷⁰. Hi ha situacions on el desequilibri es manté estable en el temps i de vegades de forma crònica, i això provoca efectes adversos per a la salut si es donen situacions d’alts esforços i molt baixes recompenses. Així doncs, les baixes compensacions o recompenses són un altre factor de risc psicosocial laboral.

Altres abordatges de l’entorn psicosocial del treball

A part d’aquests dos models teòrics més acceptats i el seu desenvolupament a nivell analític, també s’han posat de relleu altres condicionants o determinants per a la salut a l’entorn

70 L’Escenari de precarització, les exigències familiars i altres dificultats de vegades poden provocar que el treballador/a assalariat/da no tingui tant marge de maniobra en un mercat de treball tant inestable, competitiu, desregulat i segmentat i per tant la seva situació de baixes recompenses es cronifica (Castel, 2004).

psicosocial del treball. Les dimensions més estudiades i també les més conegudes a nivell mediàtic, són l’exposició al treball emocional, les situacions d’assetjament moral a la feina o l’anomenat síndrome del desgast emocional.

El treball emocional fa referència a l’esforç que ha de fer el treballador/a del control de les seves emocions per atendre les demandes del seu treball, i que bàsicament són amb altres individus o persones amb les quals interacciona en la seva pràctica professional i laboral gairebé durant tota la seva jornada. En aquestes interaccions, els treballadors/res intenten crear certes impressions mostrant les emocions apropiades per a cada situació en la relació amb els altres persones, i que sovint són emocions intermediades per normes de tipus implícites i no regulades. Segons el tipus de treball emocional, la seva freqüència i el tipus de relació, pot provocar conseqüències tant negatives com positives per a la salut personal (Gracia, Ramos i Moliner, 2014).

Per exemple, el treball emocional es molt estès en el sector dels serveis on sovint a part de les exigències psicològiques quantitatives o el control sobre el contingut del treball es passen moltes estones interaccionant i relacionant-se amb altres persones en un context determinat.

Cada moment té unes emocions que s’han d’expressar i que han de ser aparentment controlades pel treballador/a en la relació amb un altre persona, client, pacient, estudiant...

per tant aquest treball emocional passa a ser un altre component del seu treball i també, segons com sigui, un factor de risc.

Hi ha diferents estudis que han associat diferents contexts i factors de risc del treball emocional amb l’estranyament d’un mateix o amb alguns trastorns de tipus psicosomàtic, així com posar de manifest elements que han afectat directament la motivació dels professionals i les mateixes organitzacions (Martinez i Íñigo, 2001)⁷¹. Però no tot és negatiu en el treball emocional, també hi ha estudis que plantegen elements positius com és la gratificació personal que es trasllada en major autoestima o la satisfacció laboral⁷².

L’assetjament moral – o emprat en la seva denominació anglesa mobbing- es caracteritza per una situació extrema de manca de suport social amb una tipologia diversa de situacions. En aquestes circumstàncies es donen diferents pràctiques en les relacions personals, però un

71Un altre element que també ha centrat l’atenció, sobretot en alguns col·lectius socioprofessionals que ha estat on més s’han centrat aquests estudis o han disposat d’organitzacions sindical més corporativistes que han posat en el debat mediàtic és el fenomen, és el síndrome de cremat o burnout.

72Els estudis sobre satisfacció laboral es remunten als anys 30 i diverses són les seves concepcions i abordatges. Actualment es podria resumir que quan en una organització existeix un equilibri entre els factors individuals i les condicions laborals el treball pot crear sentiments de confiança al treballador/a, augmentar la seva motivació, incrementar la capacitat i el benestar de la persona;

però per altra banda quan les necessitats no estan satisfetes, les habilitats estan infravalorades o sobrevalorades, la persona reacciona de diferents formes essent les més destacades la insatisfacció laboral, la tensió, la irritació, la depressió, la disminució de la capacitat de concentració, la manca de motivació... (Soler, 2008).

Els factors de risc psicosocial estan associats amb la satisfacció laboral i la seva interdependència pot provocar algunes disfuncions en l’organització com són l’absentisme, la rotació, la intenció de canvi, conflictes; i en el treballador/a determinats trastorns de salut o augmentar la possibilitat de patir un accident de treball. Per aquests darrers motius s’aconsella la seva incorporació en les avaluacions de riscos i els estudis sobre l’entorn psicosocial de treball. En aquesta memòria de tesi però, no s’ha considerat atès que s’ha centrat l’atenció en l’estat de salut percebut i a més, podria provocar per se algunes correlacions amb altres factors com s’exposa de manera detallada en el capítol metodològic.

denominador comú és la situació d’hostigament d’una persona o persones a una altra tant en el treball com fora d’aquest entorn. Es produeixen situacions de violència psicològica - i d’altres formes de violència- de manera sistemàtica i recurrent en el temps que poden produir efectes molt negatius sobre la salut i el comportament de les víctimes (Hirigoyen, 2001).

Un altre és el síndrome del desgast emocional és més conegut per la seva repercussió mediàtica en tant que síndrome d’estar cremat atesa la seva concepció en anglès com a burnout. És una dimensió que bàsicament afecta a professionals d’àmbits que tenen relacions amb usuaris, pacients, clients, estudiants... tot i que també s’ha apreciat en professionals d’esports, teleoperadores i fins i tot, en les forces armades.

El síndrome del desgast professional bàsicament és un trastorn psicològic atesa una situació d’estrès perllongada en el temps pels factors emocionals i interpersonals del treball. Pot arribar a tenir conseqüències sobre la salut de persones exposades a aquesta situació, i també efectes cap a les persones a les quan atén o desenvolupa la seva acció professional.

Les dimensions d’aquest síndrome són l’esgotament emocional atès el cansament per les altes exigències del seu treball, la desresponsabilització que tenen sobre el seu objecte de treball – o sigui les persones- com pot ser a través de la indiferència o apatia, i la baixa realització personal que té a veure amb els sentiments d’èxit i la realització personal. (Maslach, Jackson, i Leiter, 1997).