.Objectiu Exposició Hipòtesi
La distribució del mal estat de salut
En un primer model es va considerar el tipus de règim com a variable associada amb el mal estat de salut, ajustat per les condicions de treball, ocupació i variables de doble presència. Es van evidenciar diferències estadísticament significatives prenent com a variable de referència i contrast el règim escandinau. Aquest està considerat per la literatura com a més protector i on previsiblement l’efecte de la mala salut quedava més moderat segons règims.
Com mostren les ORA de la Figura 18, el règim escandinau tenia millor estat de salut i era protector de la mateixa en comparació a la resta, a excepció dels homes del règim anglosaxó.
Les proporcions més altes es van observar en ambdós sexes de l’Europa de l’Est.
A partir d’aquest model, i com es veurà en els posteriors, l’estat de salut percebut s’associava amb els diferents factors, variables i també amb el tipus de règim. Per tant, va dibuixant un primer element de la importància de considerar els règims de benestar també com a variable explicativa.
Figura 18. Associació del mal l’estat de salut percebut amb els règims de benestar segons sexe.
Referència amb el model escandinau.
Font: Elaboració pròpia a partir de l’EWCS 2010.
La importància del context segons règim de benestar (hipòtesi H3a)
Els models multinivells van facilitar considerar les característiques i factors associats a la població assalariada conjuntament amb variables contextuals de cada país, i així poder observar les desigualtats entre règims de benestar.
Els resultats dels paràmetres aleatoris dels models multinivell van oferir una primera informació sobre les desigualtats entre la població assalariada a nivell europeu i entre règims, tal i com es mostren a la Taula 17.
El paràmetre més important que es va utilitzar per apreciar les diferències sobre la salut segons règims va ser l’ICC dels model multinivell129. Aquest va subratllar que un 11% de la variància dels homes i un 12% de la de les dones podria explicar-se per les diferències entre règims de benestar i els assalariats/des. Aquest percentatge va ser molt proper al que se subscriu en els pocs estudis que han considerat diferents àmbits laborals de forma conjunta i el mal estat de salut a nivell europeu. En aquests es conclou que a l’entorn d’un 10% de les diferències de l’estat de salut en assalariats/des a Europa pot ser també explicat per les diferències entre els models de provisió global del benestar (Bambra i alt., 2014; Foubert, i alt., 2014). Per tant, el model construït anava en consonància a que si existeixen diferències entre règims a nivell macro que incideixen sobre la dimensió individual de les condicions d’ocupació i treball amb l’estat de salut percebut.
Un segon paràmetre que s’utilitza només per la seva expressió és el índex MOR. Aquest paràmetre, malgrat ser força il·lustratiu, no es pot utilitzar com a comparable amb els altres o les ORA. Va interpretar gràficament que la proporció d’augment del risc del mal estat de salut mitjà que tindria un assalariat o assalariada d’un règim de benestar si canviés a un altre, mantenint les mateixes característiques individuals, seria superior a 1,8 en homes i de 1,9 en dones. Aquest altre paràmetre va reforçar aquestes diferències considerables entre règims amb relació a la salut. A més, es dibuixava una proporció notable entre el règim que tenia el pitjor estat de salut i el millor, accentuant sobretot el pes del marc de cada règim si s’aïllaven les singularitats de cada individu.
Val a fer menció però, que s’ha d’actuar amb prudència quan s’utilitza aquest paràmetre aleatori ja que és una mediana de la distribució de probabilitat.. Per exemple, en la Figura 18 les ORA dels diferents règims se situaven entre els valors 1 i 1,5, i l’ICC indicava que un 11-12%
de les diferències tenien a veure amb les dissimilituds entre règims. Però aquest valor indicava que l’augment del risc si un individu canviava de grup era gairebé del doble. Era molt gràfic però pot aportar confusió en el cas que ens ocupa, i s’ha d’entendre com una expressió que descriu que si que hi ha diferències, però no pas que siguin del doble130.
Ambdós paràmetres van ajudar a reforçar la importància de la classificació de règims de benestar proposats per Bambra i alt. (2011b; 2014). En certa manera es posava en relleu la
129Com s’ha detallat en l’apartat metodològic l’ICC facilita interpretar quina part de la variància pot ser explicada per les diferències entre els règims de benestar on s’han agrupat els assalariats i assalariades, i la diferència de les característiques individuals de les condicions de treball i ocupació. Per la seva part la MOR accentua la diferència entre règims comparant un assalariat amb les mateixes característiques individuals però de règims diferents, ajudant a disposar d’un factor de risc mitjà d’un règim on tindria bona salut i un altre amb mala salut. En l’article de la revista Empiria (Merino, 2017) al qual es fa referència al capítol, es facilita major informació sobre aquests paràmetres aleatoris.
130 Molts autors/res no utilitzen aquest paràmetre, malgrat que des l’epidemiologia s’aconsella el seu ús perquè exposa gràficament que existeixen diferències entre grups. Però com s’ha vist, pot donar una interpretació confusa. Per exemple en alguns estudis d’epidemiologia social que se centren en d’altres trastorns, apunten una ICC de 14% la MOR és de 2. Per tant no vol dir que sigui el doble.
importància de la classificació de referència i apuntaven ja a un efecte moderadors en la relació entre les condicions de treball, ocupació i la salut131.