Homes Dones
EWCS 2005 11.105 9.627
EWCS 2010 15.279 13.522
Font: EWCS 2005 i EWCS 2010.
Agrupació de països
La classificació segons règims de benestar emprada va ser la proposada per Bambra i alt.(2011b; 2014) i Bambra i Eikemo (2009) a partir de models i aportacions teòriques anteriors (Esping-Andersen, 1996; 1990; Ferrera, 1996), que classificava entre règim anglosaxó, bismarquià, escandinau, meridional i de l’Europa de l’Est. Aquesta agrupació aportava a nivell teòric una tipologia de les varietats del capitalisme avançat europeu a partir d’una organització segons la interacció entre el mercat, el rol l’estat, les institucions de relacions laborals, amb la família i amb l’àmbit comunitari.
Els mateixos autors/a, juntament amb d’altres posteriors, subscriuen que malgrat de la consistència teòrica dels models de benestar es pot caure en algunes imprecisions. La més destacada és el cas de la disposició dels països de l’Europa de l’Est que presenten una disparitat important (Fenger, 2007, p. 24–25), o el dels països meridionals on alguns han iniciat algunes estratègies de modernització específica amb petites transicions cap altres models (Flaquer, 2004).
Malgrat les apreciacions, aquesta tipologia ha permès establir resultats més acurats i precisos per a mostrar l’homogeneïtat dins de cada model, així com l’heterogeneïtat entre règims, al incloure sobretot els països meridionals i de l’Europa de l’Est. Per aquest motiu, en el moment actual és un dels models més acceptats en la recerca mèdica i en salut pública. Aquesta classificació es mostrava en la Taula 2 quan es definien els models teòrics89.
Abans d’emprar aquesta tipologia en base teòrica, es va fer un exercici per a estimar agrupacions de països a partir dels indicadors utilitzats en els models d’aquesta tesi, d’altres disponibles en l’EWCS i comparats amb la Labour Force Survey (LFS) per copsar possibles diferències a nivell teòric i analític. D’aquesta manera, se cercava apreciar l’accent de les diferències entre règims i com es classificaven els països en funció de les variables. Val a dir que aquest estudi previ no s’adjunta en aquesta memòria de tesi, i que va ser objecte d’una
89 A la classificació dels autors de l’any 2009 no s’han considerat Noruega ni Suïssa al no ser membres de la Unió Europea al 2010, i s’han afegit països de l’Europa de l’Est com Letònia, Estònia, Bulgària, Romania i Eslovàquia.
publicació a la Revista Cuaderno de Relaciones Laborales (Merino, 2016)90. Com s’ha dit, es va utilitzar finalment la classificació teòrica.
Figura 5. Classificació dels règims de benestar utilitzats a l’anàlisi i seguint les indicacions teòriques de Bambra i Eikemo (2014)
Font: Elaboració pròpia amb geolocalitzador QGIS
Construcció de variables
La construcció de variables per a confeccionar les diferents dimensions i factors es va fer a partir de les possibilitats de mesura que oferia l’EWCS en els ítems dels qüestionari, així com les possibilitats de comparació entre la quarta i la cinquena edició.
90Es va fer un treball d’agrupació dels països membres de la UE amb relació a diferents variables de condicions d’ocupació, de treball, d’exigències domèstiques i laborals, així com d’altres variables a partir de les dades de l’EWCS i la LFS. La intenció era apreciar les diferències en l’agrupació de països en base empírica a partir de les dades disponible versus la classificació teòrica.
Aquest exercici fet a partir de l’anàlisi de 27 variables per sexe i tenint en compte la informació de l’any 2005 i 2010 va considerar 7 tipus d’agrupacions. Val a dir que no diferien in grosso modo de l’agrupació dels règims utilitzats, però si que hi havia variacions en algun país com va ser el cas de Grècia que per se era un clúster únic, la classificació d’Alemanya en un clúster diferent a França, Bèlgica i Països Baixos o la disposició de l’amalgama dels països de l’Europa de l’Est en clúster diferents.
Les principals conclusions d’aquest treball van ser que el fet d’agrupar els 24 països segons variables de mercat de treball i protecció social va ajudar a apreciar la incidència desigual sobre les condicions d’ocupació i les condicions de treball sobre la població assalariada. Els països anomenats perifèrics de règims meridionals i de l’Europa de l’Est van apreciar un empitjorament de les condicions d’ocupació.
Aquest treball va ser publicat a la revista Cuaderno de Relaciones Laborales amb el títol Empeoramiento de las condiciones de empleo y trabajo en los primeros años de la crisis socioeconómica. Relevancia y efectos sobre la salud de la población asalariada europea (Merino, 2016) i es va basar en un treball del Màster Europeu en Treball i Polítiques Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona i va ser presentat en tant que comunicació al VIè congrés català/Internacional de sociologia a l’abril de 2013.
A la Taula 36 es concreten les codificacions de les variables i les dimensions utilitzades de forma detallada, i a la Taula 37 es mostra una comparació entre els ítems de l’enquesta de 2005 i els de 2010. Ambdues taules estan disponibles a l’annex al final del document. A continuació s’exposen les variables incorporades als diferents models.
Variables demogràfiques: Les variables de població que es van considerar en l’estudi van ser el sexe de l’entrevistat, l’edat utilitzada com a variable contínua i el país on es treballava.
Aquestes es recollien directament en el qüestionari de les dues onades.
Les condicions ocupació: Per a les condicions d’ocupació es va considerar el tipus de contracte diferent entre contracte indefinit, contracte temporal, via una empresa de treball temporal, de formació o aprenentatge i treballar sense contracte.
També es va incorporar una segona variable relativa al tipus de jornada, construïda a partir de les hores que es treballava setmanalment en la principal feina remunerada. Aquest valor es va dicotomitzar entre jornada a temps parcial amb contractes per sota de les 35 hores a la setmana vers jornada complerta. L’elecció de les 35 hores va ser per homogeneïtzar la disparitat de jornades existents a Europa.
La darrera dimensió incorporada a les condicions d’ocupació va ser la inseguretat laboral. Els qüestionaris recollien la percepció de perdre el lloc de treball en els propers 6 mesos a la realització de l’entrevista. A partir d’aquesta es va crear la variable a partir de la categoria de resposta “molt d’acord” versus la resta de valors. Es va escollir el valor extrem per a poder copsar millor el fenomen i així poder veure la seva influència i associació en els models analítics.
La precarietat laboral no es va poder abordar de forma multidimensional atès les dificultats que plantejava copsar totes les seves dimensions a nivell comparatiu per les poques possibilitats que oferien les diferents enquestes. Tanmateix, tampoc es va poder desenvolupar un indicador que mesures la debilitat de les relacions laborals. Ambdues dimensions van ser abordades en el marc teòric atesa la seva importància en l’anàlisi de la transformació de les condicions d’ocupació i treball. Però analitzar la temporalitat suposa considerar d’altres factors i dimensions que en aquestes enquestes és difícil de treballar i per tant s’ha utilitzat aquesta mesura de contracte temporal, a temps parcial, d’aprenentatge o pràctiques i sense contracte.
No s’ha pogut desenvolupar alguns consells d’autors com Amable (2006), que ajuden a copsar molt millorar l’heterogeneïtat i complexitat de la mateixa.
Les condicions de treball a partir dels factors de risc psicosocial: En aquest projecte es formula un apropament a les condicions de treball a través de l’observació de la dimensió de l’entorn psicosocial laboral i no s’aborden les dimensions clàssiques com els riscos de seguretat, higiènics o ergonòmics. Com s’ha explicat anteriorment en el capítol quatre, es centra l’atenció en aquesta dimensió tant per la seva rellevància darrerament en sociologia de la salut així com en salut laboral. Aquests permeten aproximar-se a la dimensió social i psicosocial de la institució empresa, i són dimensions que estan agafant certa rellevància a nivell acadèmic.
Per a la construcció dels factors de risc psicosocial es va partir del Model de Demanda-Control- Suport i el Model de Desequilibres entre Esforços i Compensacions, que són actualment dos dels models teòrics més acceptats. Aquests dos models han permès entendre com la prevalença a determinades situacions, considerades com a factors psicosocials, poden incidir sobre el comportament, hàbits laborals, extralaborals i en la salut de la població assalariada.
A partir d’aquestes aproximacions teòriques s’han anat desenvolupant diferents mètodes analítics per tal de poder identificar aquests factors, mesurar-los i estimar la seva relació amb la salut. Aquest mètodes han anat millorant amb l’evidència. Les diferents recerques realitzades en les darreres dues dècades, han anat conformant diferents eines que s’han avaluat.
Hi ha diferents qüestionaris per a recollir la informació i apropar-se a l’entorn psicosocial laboral, però els preeminents, més acceptats i amb major consistència en el moment actuals són el de JOB CONTENT, COPSOQ, DECORE, ERI i COPSOQ- ISTAS 21 en la seva versió espanyola (Kasarek i alt., 1985; Lau, 2008; Moncada i alt., 2008; Navarro, i alt., 2005)9192.
Tot i les indicacions analítiques d’aquests qüestionaris i les aportacions d’autors/res, la construcció d'aquests factors no s’ha pogut seguir de forma precisa, ja que els ítems que ofereix l’EWCS eren diferents. A més, algunes preguntes canvien d’una edició de l’enquesta a l’altra, cosa que ha permès la comparabilitat de les dades. Això va suposar algunes limitacions considerables per a identificar i mesurar tots els factors de risc psicosocial laborals. Malgrat això, l’EWCS va permetre construir diferents ítems i agrupar-los en algunes dimensions psicosocials prosseguint algunes recomanacions d’alguns autors i en consonància als models teòrics més acceptats (Moncada i alt., 2008; 2014; Navarro i alt., 2005).
Els factors de risc psicosocial que es van considerar van ser les exigències psicològiques quantitatives, les exigències psicològiques cognitives i sensorials, la influència o control sobre el contingut de treball, les irrupcions o manca de previsibilitat, el sentiment del treball, el suport o recolzament social i les recompenses pel treball realitzat93.
La construcció d’aquest factors va ser a partir de l’agrupació de diferents ítems a través de l'anàlisi de components principals per tal de disposar de les estructures factorials de les escales
91Val a dir però com s’ha fet menció en l’apartat del marc metodològic no hi ha només un instrument de mesura; sinó que n’hi ha diversos segons la seva finalitat i la dimensió que es vol mesurar. Algun autors com Rick i alt.,(2001, p. 84) subscriuen que davant l’evidència disponible és difícil recomanar una sola forma de mesurar, ja que uns qüestionaris es centren en uns factors determinats o posen més l’èmfasi en d’altres. Malgrat això, existeixen bones eines d’identificació i mesura que han estat contrastats en diversos estudis i sobretot utilitzant aquesta mateixa enquesta o altres enquestes nacionals.
92En el cas de Catalunya a l’any 2006 el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya va elaborar un manual per a identificar i avaluar els riscos laborals. En aquest material es recomanava la utilització del qüestionari CAT21COPSOQ, que era l’adaptació al català del qüestionari ISTAS21 COPSOQ tant pel seu marc conceptual com per la tradició d’estudis i anàlisis realitzats tant a Catalunya com a Espanya per part de diferents investigadors/res i institucions de salut laboral i salut pública; com pels estudis realitzats amb el qüestionari escandinau COPSOQ que han estat acceptats de forma considerable per la comunitat científica(VV.AA., 2010).
93 Malgrat que l’EWCS permetia mesurar la satisfacció /insatisfacció laboral es va veure pertinent no incloure-la ja que tenia una alta correlació amb d’altres factors i en nombrosos estudis es considera com variable dependent. A l’annex s’adjunta les variables i preguntes que inclou cadascú d’aquests factors.
i així poder escollir els grups de variables. Després, es van recodificar els valors per evitar situacions de variables inverses i posteriorment es van calcular les alphes de Cronbach per a mesurar la consistència interna de cada factor. El detall d’aquestes agrupacions es detalla a la Taula 36 i Taula 37 dels annexos.
En la majoria de casos les consistències internes es van considerar com acceptables al estar properes a 0,7 i per tant explicant un percentatge elevat de la variància94.
Observada la consistència interna, es va crear una nova variable categoritzada a partir del valor de la mitjana dels diferents ítems agrupats en cada factor per tal de poder apreciar la seva prevalença i utilitzant com a dimensió de referència les apuntades en la metodologia del qüestionari ISTAS21-COPSOQ, que va ser el que es va seguir.
Aquesta mateixa variable es va classificar en valors alts i baixos per a les anàlisis de regressió en funció del valor de la mediana al no tenir una distribució normal.
La distribució i composició d’aquests factors construïts a partir de les indicacions teòriques, es relacionen a la Taula 6 i de forma més detalla a la Taula 36 on es mostra quina és la seva variància explicada i la correlació amb el factor.
Taula 6. Distribució de les dimensions psicosocials les seves alphes de Croncbach per a cada any de