A continuació es presenta de forma sintètica l’acceptació o no de les hipòtesis de treball que han guiat aquest treball.
HS1: Empitjorament de les condicions d’ocupació i de treball a tenor de la darrera crisi socioeconòmica a la UE: Acceptada
A la vista dels resultats i la discussió dels mateixos on es consideren dades d’un moment anterior a la darrera crisi del sistema econòmic capitalista, i un moment d’aquesta -ja que en el 2010 encara persistia-, es pot afirmar que en el període de recessió econòmica hi hagut uns canvis notables en les condicions d’ocupació de la població assalariada als 24 països estudiats de la UE.
Un dels principals efectes ha estat la destrucció d’ocupació vinculada a la contractació de tipus eventual o temporal. Van aparèixer noves fórmules flexibles de treball i, segons les fonts utilitzades, va davallar considerablement la informalitat, tot i que encara era present a tots els països. El treball a temps parcial continuava amb la seva tendència iniciada amb anterioritat a la crisi i va continuar creixent, igual que ho va fer la inseguretat laboral percebuda.
La prevalença de factors de risc psicosocial laborals de les condicions de treball van variar a nivell global per assalariats i assalariades denotant-se un davallada en les exigències psicològiques quantitatives altes. Per si sol, aquest factor podria ser entès como una millora de les condicions; però com es va veure també van baixar el contingut del treball i de manera més accentuada en el suport social, així com en el sentiment del treball alt. Aquests darrers exposaven un escenari d’alteració cap a pitjors condicions, com va ser el cas també de les baixes compensacions laborals que van augmentar només en dones.
L’interessant d’aquests factors és analitzar la interacció entre uns i d’altres com indiquen els models teòrics; però en termes globals, la direcció d’aquests de forma aïllada exposava algun empitjorament d’aquestes condicions, tot i que la variació en alguns factors era feble.
En aquest sentit, la hipòtesi HS1 que feia referència als canvis en les condicions de treball i ocupació es pot acceptar amb cert matís, ja que sí que han empitjorat les condicions d’ocupació de manera substancial i també alguns dels factors de les condicions de treball com s’ha fet esment.
HS1a. El tipus de règim de benestar pot explicar els diferents canvis en el període 2005-2010:
Acceptada.
Els canvis en les condicions d’ocupació en població assalariada, així com en les condicions de treball van anar en consonància als models de provisió global del benestar definits en el marc teòric. Aquells règims més proteccionistes i de tradició socialdemòcrata podrien resistir millor els primer anys de la crisi vers d’altres règims. Així doncs, aquesta categorització en models
teòrics de règims de benestar va facilitar apreciar les divergències entre països, que en part podien ser també explicat per les diferències entre models de provisió del benestar.
La incursió del context de crisi socioeconòmica va alterar algunes condicions d’ocupació i de treball de forma desigual en diferents països, tal i com posen de manifest els resultats de l’exercici comparatiu de tendència. Va ser en els països del règim meridional fonamentalment, però també en l’anglosaxó i en el de l’Europa de l’Est, on més es van apreciar algunes transformacions importants, apreciant-se un empitjorament de les condicions d’ocupació, malgrat incrementar-se el contracte de tipus fix en termes relatius. També la informalitat va davallar, o es va detectar menys, malgrat ser-hi present.
En aquest països es va definint però, una situació precarietat prou complexa i en plena transformació com per ser apreciada en un període de 5 anys, malgrat el fort impacte en aquests països dels primers anys.
Amb relació a les condicions de treball, es van observar canvis importants en el règim escandinau davallant els factors que tenien de manera individual un caràcter més protector i augmentar per la seva banda més suaument els factors de risc. Malgrat aquesta tendència de canvis, la situació en termes comparatius amb la resta de règims eren millors.
Es va observar també unes desigualtats de gènere en alguns règims com va ser el cas del meridional, en l’anglosaxó o en el de l’Europa de l’Est on l’empitjorament de les condicions va ser més intents en dones que en homes.
Tot l’exposat porta a acceptar la hipòtesi HS1a amb relació que el règim de benestar pot explicar algunes de les diferències en els canvis produïts de forma significativa. Cal matissar però, i actuant amb certa cautela empírica, que en el cas de les condicions de treball, no en les d’ocupació, del règim escandinau si que es van visualitzar alguns canvis cap a pitjor però no assolint el nivell de prevalença de la resta de règims.
HS2: Relació de les condicions d’ocupació més precàries, les condicions de treball menys desfavorables i les exigències de la doble presència amb el mal estat de salut: Acceptada parcialment.
Els resultats del model que han considerat de forma conjunta les condicions d’ocupació i de treball juntament amb altres dimensions laborals sobre la salut a nivell europeu han mostrat nombroses associacions estadísticament significatives.
L’alta inseguretat laboral sobre l’ocupació i la temporalitat de les condicions d’ocupació són variables que s’han associat al mal estat de salut percebut per ambdós sexes. Aquest no ha estat el cas però del treball a temps parcial o treballar sense contracte, motiu pel qual s’accepta hipòtesi parcialment.
Particularment, les condicions de treball més desfavorables com eren tenir exigències psicològiques quantitatives, expressar una manca de previsibilitat i reconèixer unes baixes recompenses pel treball realitzat, si que van ser indicatives de mala salut en tots els casos i per ambdós sexes en coherència amb el bagatge teòric i analític.
Per la seva banda, les exigències d’atenció a gent gran i/o dependents del treball de la doble presència també es van associar en el cas de les dones, però no amb les altres exigències domesticofamiliars.
A nivell global i tenint en compte els elements remarcats en la discussió s’han apreciat algunes desigualtats de gènere. La construcció històrica del mercat de treball sobre una lògica masculina, els rols diferenciats en l’entorn empresa i els rols diferenciats en el repartiment de les exigències de l’esfera reproductiva, s’han apreciat en els resultats diferenciadors. El treball de la doble presència ha estat desfavorable cap a les dones mentre que ha estat preservador el treballar a temps parcial en els homes. La temporalitat i la inseguretat laboral, com s’ha dit, ha afectat proporcionalment a homes i dones per igual, així com ho han estat les condicions de treball més desfavorables cap a la salut. S’ha observat un efecte protector en el cas de treballar sense contracte només en homes. S’evidencien algunes situacions on el patró de gènere podria ser explicatiu, però a tenor de la discussió seria més plausible fer una distinció també per règim de benestar on aquest es podria veure de manera més detallada i concreta.
HS3a: Desigualtats en salut percebuda poden ser explicades per les diferències segons règims de benestar, considerant condicions ocupació, treball i altres àmbits laborals:
Acceptada.
L’anàlisi multinivell ha corroborat que part de la variància entre la població assalariada europea i les condicions analitzades amb l’estat de salut ha estat explicada també per les diferències entre règim de benestar. Particularment, el paràmetre ICC ha posat en relleu que gairebé un 11% de la variància de l’estat de salut és explicada per aquestes diferències. Altres paràmetres com la MOR han corroborat aquestes diferències importants i el pes del context, és a dir, el règim de benestar, en l’estat de salut percebut.
Per tant, s’accepta aquesta hipòtesi.
HS3b: Les diferències de variables de mercat del treball i de protecció social poden explicar algunes desigualtats sobre l’estat de salut percebut sobre població assalariada: Acceptada parcialment.
Quan s’han incorporat en els models variables contextuals del mercat de treball i de protecció social han estat significatives tant en homes com en dones a nivell global. S’ha observat que com més elevada era la taxa d’atur també ho era el mal estat de salut, per tant era un factor de risc, però només en homes. En el cas de les dones aquest efecte va ser contrari mostrant un efecte de preservació de la mala salut.
Aquest efecte sobre els homes es va copsar també en una alta variació a l’alça de la taxa d’atur entre el període 2005-2010. Efecte però, que no va ser significatiu per a les dones. Aquest increment fruit d’una finalització de contractes temporals que no es renovaven i de la destrucció d’ocupació va tenir també efectes sobre la població que mantenia el seu lloc de treball. Llavors, aquest efecte podria explicar perquè altes variacions de la taxa d’atur tenien un efecte preservador de la mala salut en població assalariada masculina.
En el cas de les assalariades es va observar com el patró de gènere actuava també en el cas de l’atur de llarga durada. A diferència de l’alta taxa d’atur com a preservador, aquest s’associava
amb el mal estat de salut, indicant que podria ser un factor de risc sobre les dones assalariades una major presència de dones amb dificultats d’inserció laboral, i per tant en situació de llarga durada.
D’altra banda, la despesa en protecció social també estava associada a l’estat de salut.
Concretament, a mesura que es destinaven més recursos per habitant hi havia un efecte de millora de salut de la població assalariada, tot i que l’associació no era molt intensa en ambdós sexes.
Així, aquestes covariables que facilitaven informació de cada país, han posat de relleu que tenien un efecte sobre la salut, independentment de les característiques individuals.
Malgrat això, no es pot afirmar l’acceptació de la hipòtesi de manera taxativa com s’ha defensat en la justificació i cal actuar amb certa prudència.
HS3c: El tipus de model de provisió global del benestar pot afectar i moderar l’associació entre les condicions d’ocupació més precàries i de les pitjors condicions de treball sobre la salut de la població assalariada: Acceptada.
S’ha comprovat que l’associació entre l’estat de salut i condicions de treball i ocupació és diferent segons règims de benestar, tant en el cas dels homes com en les dones.
Particularment, els diferents models han posat de relleu com en el règim més intervencionista i de tradició socialdemòcrata, com és l’escandinau, les pitjors condicions d’ocupació o de treball pràcticament no tenen un efecte negatiu sobre la salut en homes i dones.
Aquest resultat es va apuntar en el cas de la població treballadora masculina del règim bismarquià on l’efecte de la temporalitat i la inseguretat laboral sobre la salut no es van apreciar.
En canvi, en els règims meridional i anglosaxó per ambdós sexes i en el de l’Europa de l’Est en el cas dels homes, les pitjors condicions d’ocupació, de treball i els altres àmbits laborals sí que van ser factors de risc per a la mala salut. En aquests règims hi ha unes característiques pròpies amb relació a la norma social d’ocupació i us sistemes de protecció social més dèbils en comparació als anteriors. Així, aquests règims tenien un efecte menys protector.
D’aquesta manera doncs, es pot afirmar que les característiques de cada règim, la norma social d’ocupació i els sistema de provisió global del benestar, faciliten la interpretació de les diferències en l’estat de salut de la població assalariada europea.