Homes Dones
Règim 2005 2010 Diferència 2005 2010 Diferència
Contracte fix
Anglosaxó 68,1 81,5 13,4 67,6 81,1 13,5
Meridional 77,2 78,2 1 63,4 69,8 6,4
Escandinau 85,2 87,6 2,4 81,9 85,1 3,2
Bismarquià 85,9 84,5 -1,4 84 80,7 -3,3
E. de l'Est 76,5 82,2 5,7 78,1 80,7 2,6
UE-24 79,6 82,3 2,7 76,1 78,7 2,6
Contracte temporal
Anglosaxó 11,9 6,8 -5,1 14,6 8,5 -6,1
Meridional 12,1 13,5 1,4 20,4 17,2 -3,2
Escandinau 9 9 0 12,9 11,3 -1,6
Bismarquià 6,5 9,7 3,2 10,2 12,8 2,6
E. de l'Est 15,5 13,5 -2 15,1 16,3 1,2
UE 24 10,3 10,9 0,6 14 13,6 -0,4
Via ETT
Anglosaxó 2,3 1,4 -0,9 2,8 1,5 -1,3
Meridional 2,3 1,7 -0,6 2,1 1,5 -0,6
Escandinau 1,2 0,6 -0,6 1,2 1,9 0,7
Bismarquià 1,8 1,5 -0,3 1,6 1,3 -0,3
E. de l'Est 1,2 0,9 -0,3 1,3 0,8 -0,5
UE-24 1,8 1,4 -0,4 1,8 1,3 -0,5
Contracte formació o pràctiques
Anglosaxó 1,5 0,8 -0,7 0,7 0,2 -0,5
Meridional 1,8 0,5 -1,3 1,8 1 -0,8
Escandinau 0,4 0,9 0,5 0,8 0,4 -0,4
Bismarquià 1,5 1,8 0,3 1,1 2,2 1,1
E. de l'Est 0,9 1 0,1 1,2 0,4 -0,8
UE-24 1,4 1 -1,4 1,2 1,2 0
Sense contracte
Anglosaxó 16,2 9,5 -6,7 14,4 8,7 -5,7
Meridional 6,7 6,1 -0,6 12,3 10,4 -1,9
Escandinau 4,2 1,9 -2,3 3,2 1,2 -2,0
Bismarquià 4,4 2,4 -2 3,1 3,1 0
E. de l'Est 6 3,2 -2,8 4,3 1,9 -2,4
UE-24 6,9 4,4 -2,5 6,9 5,2 -1,7
Font: Elaboració pròpia a partir de l’ EWCS 2005 i l’EWCS 2010
En la comparació entre règims de benestar, el contracte de tipus fix en homes va augmentar essent més sensible en el de l’Europa de l’Est i molt accentuat en l’anglosaxó108. El Règim bismarquià va ser l’únic en el que es va denotar una davallada.
En el cas de les dones, la tendència va ser similar amb la sensibilitat apuntada del règim anglosaxó. Van haver-hi però, alguns canvis més perceptius on s’apreciava una gran diferència entre assalariats i assalariades com va ser el cas de les dones del meridional on els valors de l’increment eren molt superiors als homes, o l’efecte contrari en el cas de l’Europa de l’Est.
Aquests canvis en els contractes fixes es traslladaven als altres tipus de contractes. En el cas dels contractes temporals, l’anàlisi per a tots els països membres de la UE la variació va ser d’algunes dècimes per ambdós sexes, però hi havia notables diferències entre països i entre règims109.
En homes, la davallada més considerable es va observar règim anglosaxó que mostrava un canvi de tendència important juntament amb l’Europa de l’Est.
En el cas de les dones, els contractes temporals van caure en el règim anglosaxó i meridional, mentre que per exemple en el bismarquià pujava alguns punts.
A partir de la comparació entre aquests dos moments i considerant les dades analitzades, s’ha observat un augment dels contracte de tipus indefinit a nivell percentual en aquells països on la temporalitat era molt més alta en l’any 2005. Un exemple clar d’aquesta afirmació, s’aprecia en el cas dels països del règim meridional. Com es defensa a continuació, aquest increment no va ser degut a una política laboral d’impulsar una major incentivació o consolidació cap a l’ocupació estable, ni molt menys per una aplicació o consecució de l’Estratègia Europea d’Ocupació en aquells països; més aviat va ser una resposta a la concentració de la destrucció dels llocs de treball en els primers moments de la crisi socioeconòmica en els assalariats i assalariats que tenien un contracte de tipus temporal.
Els primers anys de la recessió no van tenir un impacte laboral similar arreu. Va afectar amb major intensitat als llocs de treball que tenien unes característiques particulars, relacionades amb el tipus d’ocupació, la duració del contracte i també el tipus de jornada (Rocha i Aragón, 2012, p. 72). Així, la població amb de contractes bàsicament temporals i més precaris, presentaven menys reserves a l’hora d’acomiadar aquella unitat laboral o perquè eren contractes vinculats a la mateixa eventualitat conjuntural de les empreses o era perquè eren més barats d’acomiadar (Benach i alt., 2014; Guamán, Adoración i Noguera, 2013; Hofäcker i König, 2013; Merino, 2016). Així doncs, la destrucció es va concentrar bàsicament en les ocupacions que semblava requerien una qualificació i formació inferiors i estretament
108Les dades facilitades per la LFS diferien en el cas de l’any 2005 amb relació als contractes de tipus fix als països anglosaxons.
Podria haver-hi una problema de menor presència d’unitats d’observació per aquest any en l’EWCS.
109 L’exercici comparatiu amb la LFS corroborava aquesta accentuació diferenciada per països en la mateixa direcció.
relacionats amb la gran oscil·lació de la demanda, sobretot d’aquells països on la recessió econòmica i la baixada de la producció més es va notar110.
Malgrat aquesta desolació de contractes temporals, encara continuava essent una fórmula molt present a Portugal, Polònia i Espanya en homes a l’any 2010, ja que es un tipus de fórmula contractual que es va anar estenent amb la transformació de la norma social d’ocupació dels anys precedents (Benach i alt., 2014; Casas Baamonde, 2015; García Nogueroles, 2009; Martín Artiles i alt., 2016; Torres, 2015).
Aquest fenomen de la destrucció d’ocupació va ser molt notable en països com Espanya, Grècia, Portugal i inclús Itàlia, que van incrementar les seves taxes d’atur en el període 2005-2010 de manera molt estrepitosa denotant que el mercat de treball local s’estava sacsejant i estava tenint conseqüències important a tenor de la situació de recessió econòmica i context de crisi. Per exemple, Espanya va doblar la seva taxa d’atur passant del 9,16% al 20,6% en aquests anys de referència afectant a nombrosos col·lectius laborals més enllà dels que tradicionalment concentraven majors taxes com eren la població jove, majors de 45 anys, dones i immigrants. Tot i aquesta afectació d’altres col·lectius atès l’extensió de l’atur i la precarització, en mercats com l’espanyol encara es mantenia una herència de la dualitat on l’atur era més exacerbada en uns col·lectius ver d’altres que semblaven “més protegits” davant l’acomiadament (Consejo Económico y Social, 2013; Cruces i alt., 2013; Laparra i alt., 2012;
Torres, 2015; VV.AA., 2012)111.
Cal remarcar per tant, que aquesta observació d’increment dels contractes fixes a nivell percentual apreciat en l’estudi de tendència, cal entendre-la en un context d’acomiadaments.
Aquesta va ser la formula més estesa per ajustar la flexibilitat, necessitats productives i també de no renovació de contractes de tipus temporals sobretot als anys 2009-2010 en aquests països on es va denotar una major sensibilitat, juntament amb un petit descens de la població activa.
A la Figura 8 i Figura 9 es pot apreciar a través d’un índex en base a 100, com fins l’any 2007 les persones en situació d’atur anaven davallant en tots els règims menys l’anglosaxó tant en homes com en dones. A partir de l’inici de la situació de crisi i la seva extensió global, l’atur va incrementar-se molt en els règims meridional i anglosaxó essent més accentuat en homes. De fet, en el cas dels homes del meridional l’any 2005 eren prop del 21% del total d’aturats dels 24 països analitzats però a l’any 2010 eren més del 34%.
Una dinàmica similar va ser el cas de les dones segons règims, a diferència del règim anglosaxó on es va denotar un increment molt superior en dones.
110 Altres fonts consultades i que en fan menció els autors citats, subscriuen que l’afectació de la crisi sobre l’ocupació també ha ser diferent amb relació al sexe, l’edat, el nivell de formació i l’origen migrant
111 A la Taula 25 de l’annex es facilitin les sèries de les taxes d’atur segons sexe per països.
Figura 8. Evolució de l’atur dels homes en milers de persones segons règims.
Font: Elaboració pròpia a partir de les sèries de la LFS 2005-2010.
Figura 9. Evolució de l’atur de les dones en milers de persones segons règims.
Font: Elaboració pròpia a partir de les sèries de la LFS 2005-2010.
A part de l’afectació de la crisis als països de tradició liberal com eren els del règim anglosaxó, semblava que s’estava definint una situació de precarietat concentrada en els països meridionals anomenats també perifèrics112 bastant complexa, sota un impuls de polítiques
112En aqueta frase es fa menció de l’etiqueta perifèrics perquè des dels organismes i institucions europees en aquest context de destrucció d’ocupació es parlava de conceptes com una Europa de dos velocitats, països centrals i països perifèrics, països que tiraven de l’economia europea i països afectats pe la gran recessió....
neoliberals i mesures de reajustaments que eren molt anteriors al context de crisis, però que en aquest període varen agafar major embranzida (Martínez, 2011; Sapir i alt., 2005). Mesures neoliberals a una crisis neoliberal (Etxezarreta i Junyent, 2009), amb conseqüències en aquests països sobre les condicions d’ocupació, que han estat i són el resultat històric de com s’han gestionat les relacions laborals i el tipus de protecció social facilitat a la població (Benach i alt., 2014).
El contracte a temps parcial
El contracte a temps parcial mostrava una amalgama molt diversa segons països i també segons règims, sent els homes dels països de l’escandinau on els valors estaven per sobre de la mitjana europea. En el cas de les dones hi havia una major presència de les que treballaven a temps parcial a l’any 2005 en aquests mateixos països, al que calia sumar els meridionals on eren uns valors molt alts en comparació als assalariats del mateix país. En definitiva, una gran escletxa de gènere ja molt present en l’any inicial de referència, tal i com es pot apreciar a la Taula 11113.