Naturalesa/ dimensió trastorns de salut, conductes i comportaments socials...
Psicològica Ansietat, depressió, alteracions del son, insatisfacció laboral i síndrome del burnout.
Comportament social a l'empresa/
Actituds davant l’empresa
Satisfacció laboral, implicació laboral, absentisme laboral, incapacitat temporal, duració de les incapacitats temporals, poca puntualitat, conflictes laborals, disminució de la quantitat de treball, qualitat del treball…
Comportament social fora de l'empresa Problemes familiars amb amics/gues, menys participació a la vida associativa i participativa, problemes de conciliació amb les exigències familiars i domèstiques...
Hàbits no saludables per a la salut Tabaquisme, autoadministració i abús de medicaments, alcoholisme, dietes poc saludables, manca d’exercici físic…
Biològica trastorns cardiovasculars(malalties de tipus coronàries, hipertensió, hiperlipèmia), úlcera gastroduodenal, dolors múscul-esquelètics, trastorns psicosomàtics….
Font: Elaborat a partir de Moreno iBáez,2010 i EU-OSHA, 2010.
La gestió dels riscos psicosocials a Europa
Segons l’Enquesta Europea d’Empreses sobre Riscos Nous i Emergents (ESENER) que realitza l’EU-OSHA, les polítiques de seguretat i salut en el lloc de treball estan condicionades pel tipus de país i la grandària de l’empresa, donant-se grans diferències a nivell de tota Europa. Aquest tipus de polítiques són més habituals a països on hi ha una major sensibilització, coneixement i
73 Disponible a: http://occmed.oxfordjournals.org/
7474 Disponible a : http://osha.europa.eu/en/publications/reports/7807118
75 Disponible a:
http://www.insht.es/InshtWeb/Contenidos/Documentacion/PUBLICACIONES%20PROFESIONALES/factores%20riesgos%20psico.pdf
76Val a dir, que la majoria d’aquests estudis i articles són gairebé en la seva totalitat de l’àmbit europeu.
tradició en la gestió de polítiques de seguretat i salut com son Irlanda, el Regne Unit, els Països Baixos i els països escandinaus. Per contra, aquest tipus de polítiques són menys habituals en els països del Sud d’Europa o en els països que s’han incorporat darrerament a la UE. La grandària de l’empresa també és un element considerable ja que és en les més grans on hi ha major pràctica vers les empreses petites on hi ha una carència de pràctiques d’avaluació de riscos o realització de mesures preventives. Les empreses petites sovint no disposen de representants de seguretat ni salut, i tendeixen a no considerar útils les polítiques de seguretat, o no disposar de competències en aquesta línia (EU-OSHA, 2010).
La mateixa enquesta posa de relleu que les majors preocupacions de les empreses europees en matèria de salut i seguretat en el lloc de treball són els accidents laborals, els trastorns muscle-esquelètics i l’estrès laboral.
Amb relació a la gestió dels riscos psicosocials l’enquesta indica que són més habituals en l’àmbit sanitari, educatiu, el sector públic i l’àmbit social, així com en la gran empresa o ens països amb tradició en aquest àmbit i ja mencionats. Altra cop, els països del Sud d’Europa és on hi ha una menor sensibilitat i gestió d’aquest tipus de riscos. El cas d’Espanya –sobretot en determinades comunitats autònomes com són Catalunya, Navarra i Andalusia- sembla ésser una excepció( EUROFOUND, 2012).
De forma general, la principal pràctica per a la gestió d’aquests riscos sol ésser la formació i canvis en les organitzacions del treball. Cal fer menció però que l’enquesta examina la gestió dels riscos psicosocials a través d’esbrinar si existeixen procediments per a la gestió de l’estrès, la violència , l’assetjament de manera formal, i a través de l’observació de si s’han adoptat mesures de control i gestió específica d’aquests riscos. Segons aquest criteri, són pocs els països que formalitzen els processos, només havent-hi més interès a Irlanda, el Regne Unit, els països escandinaus i Bèlgica.
I dintre d’aquesta apreciació de procediments, el 63% de les empreses que van ser enquestades l’any 2010 van afirmar que els van iniciar o els tenien per tal de complir amb les obligacions jurídiques, o el 36% per la reclamació per part dels treballadors/res o els seus representants. Per part d’aquestes empreses s’expressa que molts dels obstacles que tenen per a la seva gestió són la dificultat que suposa a falta de recursos o de professionals per a treballar-los, o perquè suposen un problema relacionat amb la “cultura d’empresa”.
En conclusió, en aquesta darrer capítol s’ha observat un dels altres àmbits notables i que tenen relació amb la salut que són les condicions de treball. Unes condicions que s’han abordat a partir dels factors de risc psicosocial laborals gràcies als models teòrics que han facilitat una manera més comprensible d’aproximar-se a aquesta realitat considerada en tant que emergent, malgrat que fa molt anys que és estudiada.
Es disposa així gràcies als capítols precedents un abordatge a la lògica dels règims de benestar, condicions d’ocupació i condicions de treball. A continuació, en el proper capítol, es presentarà com aquests àmbits són utilitzats en la recerca actual per tal de poder entendre com es relacionen amb la salut.
5. PRINCIPALS LÍNIES DE RECERCA EN ELS ESTUDIS COMPARATIUS A NIVELL EUROPEU
“As a consequence (dels efectes de la recessió econòmica, com s’ha gestionat pels governs nacionals i l’interès a nivell epidemiològic), we have seen a spectacular increase in the scientific literature of studies analyzing the growth of health inequalities and the reasons for that growth (Navarro, a Bambra, 2011, p. vi).”
El que es presenta a continuació és una revisió bibliogràfica en tant que estat de la qüestió de la temàtica dels canvis en les condicions d’ocupació i treball i la seva relació amb la salut a Europa relacionat amb diferents tipus de provisió global del benestar i seguint el marc teòric exposat en els anteriors apartats77.
5.1. Estat de la qüestió en els estudis integrals de condicions de treball i ocupació amb la salut
Fins on se sap i a partir de la cerca realitzada, actualment no hi ha molts articles, publicacions analítiques o teòriques que tractin de manera integral els canvis en les condicions de treball i ocupació i la seva possible relació amb la salut en el període de la recessió econòmica actual. Si que existeixen més estudis que intenten observar les diferències entre països, centrar-se en els sistemes de provisió global del benestar i la seva relació amb la salut, o estudis de recerques concretes sobre alguns factors de risc. Estudis que han anat incrementat els darrers anys.
Malgrat això, a partir de l’any 2012 comença a haver-hi estudis comparatius que estan aportant coneixement interessant i s’han publicat diverses revisions crítiques que indiquen que hi ha un bagatge previ, tant a nivell teòric com analític, d’associacions d’aquestes condicions amb l’estat de salut. Les diferents publicacions subscriuen i fan esment que, cada cop més, es posa en evidència la relació d’aquestes condicions i factors com a determinants socials de la salut.
D’altra banda, val a dir també que malgrat aquesta especificitat sobre la qüestió d’estudi, l’atenció s’ha focalitzat majoritàriament en el possible augment de les desigualtats socials a
77La cerca es va centrar en les bases de dades d’articles i publicacions de la Web of Science, de SCOPUS i de PUBMED. Els tòpics utilitzats en la cerca bàsica van ser(occupational Health) and (working conditions) and/or (psychosocial risk factors) and (workplace) and/or (occupational arrangements)and (Welfare) and (Europe) and (Health). Els cercadors van oferir 17.694 documents en aquest primer nivell.
La cerca en el segon nivell es va refinar per enviromental occupational Health i Health policy services, i es van triar com a documentsarticles and reviews del període 2008-2014. En aquest nivell es van oferir 1.083 documents. Es van excloure els estudis i documents de disciplines com Environmental Sciences, Toxicology i el casos duplicats. La cerca va cloure amb 71 documents dels quals es va procedir a la lectura de l’abstrac per a escollir 20 articles i documents específics. Com a dinàmica es va revisar també les cites dels estudis que els mencionaven a través del sistema de seguiment de cites de la web of Science Core Collection. No s’ha considerat pertinent incloure al document el quadre explicatiu flowchart.
partir de la crisi econòmica i financera iniciada l’any 2008 als països avançats i la seva relació amb la salut.
Així doncs, les preocupacions i les controvèrsies s’han centrat en analitzar les desigualtats en la població amb relació a la classe social, el salari, el gènere, l’educació, el grup ètnic o el lloc de residència, entre d’altres.
Tanmateix, els estudis acadèmics que han incorporar les condicions de com el treball es realitza o com la població es contractada, han focalitzat l’objecte d’estudi en la realitat concreta d’un país i no han pogut aportar a nivell empíric grans elements comparatius en un marc europeu de l’articulació de l’estructura social, les relacions de poder en la producció o les diferents polítiques públiques sobre la salut i sobre el treball.
L’estat de benestar en els estudis comparatius
Tot i que en major nombre de recerques es centren en analitzar el país com unitat d’anàlisi, alguns estudis prospectius estableixen que existeixen diferències importants entre països, que poden ser explicades per les dissimilituds entre models de provisió global del benestar (Chung i Muntaner, 2007). Sembla ser doncs, que hi ha una voluntat d’incorporar la perspectiva política comparada dels estats de benestar. Ara bé, malgrat aquests avenços encara hi ha una gran discussió sobre quina és la tipologia més encertada a nivell teòric o quins models són els més adients per al desenvolupament d’estudis comparats en la denominada “epidemiologia política” (Bambra, 2007; Ferrera, 1996). Però tot i aquesta discussió, les classificacions que es fan en la majoria d’estudis són molt aproximats o gairebé similars als majoritàriament acceptats a partir de la proposta de Bambra i Eikemo (2009)78.
Estat de salut
L’estat de salut percebut ha estat un recorrent com a variable explicada per part de diferents estudis, sobretot gràcies a que es contempla en diferents enquestes internacionals facilitant la comparabilitat i també per la seva acceptació per part de la comunitat científica com a indicador de morbilitat (Borrell, i alt., 2004; Eikemo, i alt., 2008; Foubert, i alt., 2014; Huijts, Perkins i Subramanian, 2010; Manor, Matthews i Power, 2000).
En aquest estudis internacionals de salut pública, una de les tècniques estadístiques d’inferència més utilitzades per a considerar l’efecte de diferents factors a niell internacional és a partir de models multinivells. Aquests models ajuden a apreciar quin percentatge de la variància entre unes variables independents i un fenomen poden ser explicats per les característiques individuals i quin al nivell d’agrupació, com poden ser les regions, els països o models de benestar.
Gràcies a la potencialitat descriptiva i comparativa d’aquestes tècniques, Eikemo i alt.(2008) van intentar analitzar en quina mesura els règims de benestar europeus podrien explicar les
78 En els següents apartats es farà menció de l’apel·latiu que cada autor fa en l’estudi o publicació que es referencia, ja que utilitzen diferents concepcions per etiquetar cada model de benestar.
diferències amb relació a l’estat de salut percebut. Els principals resultats de la investigació apuntava que gairebé el 90 % de les diferències observades en els 21 països de la UE analitzats eren explicades per atributs individuals en congruència amb el que s’ha apreciat en el marc teòric anterior, mentre que el 10% era atribuïble a les característiques dels estats de benestar.
No es van observar diferències estadísticament significatives entre regions, que era nivell jeràrquic inferior, però sí que la població dels règims nòrdics i anglosaxó expressaven un millor d’estat percebut que no pas els llatins-mediterranis o de l’Europa de l’Est un cop considerades les característiques físiques i psicològiques.
Amb relació a les característiques individuals, hi ha un altre estudi a nivell europeu que analitza les diferències segons la clivella d’origen de la població assalariada en 31 països amb dades de l’European Working Conditions Survey (EWCS). Bàsicament es entra en les condicions d’ocupació de treballar més de 10 hores al dia, més de 5 dies a la setmana, dies festius, sense contracte, canvis en el calendari o no poder decidir quan disposar de dies lliures; així com les condicions de treball i la seva exposició a factors de risc químics, físics i psicosocials (Ronda Pérez i alt., 2012).
Després d’ajustar diferents models per l’edat, el sector econòmic i el nivell educatiu es van observar diferències en les condicions d’ocupació i treball, sent el col·lectiu de treballadors no manuals i els immigrants els més exposats a condicions més desfavorables de riscos psicosocials i a pitjors condicions d’ocupació. Amb aquest resultats, Ronda i alt. (2012) apuntaven que la població migrant en el futur podria presentar majors problemes de salut fruit de les seves condicions de treball i ocupació a Europa79.
Amb posterioritat a aquest estudi, Bambra i alt., han afegit alguns elements notables amb relació a les condicions de treball, però els resultats han anat en la mateixa direcció posant en relleu el pes de les característiques individuals, però també amb certa incidència del context (Bambra i Eikemo, 2009; Bambra, 2011a; Bambra i alt., 2014).
La protecció social i el seu efecte moderador sobre la salut
Unes altres aportacions inicials són les que es troben en els estudis que han intentat apreciar les diferències amb relació a l’afectació de la salut i en la població en situació d’atur.
A nivell epidemiològic, els diferents estudis han observat que no tenir feina provoca un increment del risc de morbilitat i mortalitat. Aquesta relació, no és tan clara quan es compara entre models d’estats de benestar, ja que presenten diferències entre els nivells de protecció social i davant la situació de desocupació. En alguns països la resposta davant l’atur ha estat la d’oferir una prestació econòmica sempre que es compleixin uns criteris demogràfics, socials o de salut específics – propi de models socialdemòcrates basats en el principi d’universalisme-,
79Nombrosos estudis a nivell europeu posen de relleu les diferències en el mercat de treball entre població migrant i no migrant, així com diferències entre la població migrant regular i la irregular amb relació a la salut. Existeixen diferències constatables amb relació també als accessos als sistemes de salut, el tractament quan existeix una lesió per causes laborals i l’accés a determinats drets i sistemes de protecció social. Aquestes iniquitats actuen com a factors de risc per la població migrant atès les desigualtats normatives, legals i socioeconòmiques (Pullini, A. 2011).
d’altres països han ofert una prestació econòmica selectiva depenent d’un període de cotització i dels ingressos obtinguts en un període anterior – propi del sistema de seguretat social-, i en d’altres el dret a la prestació ha estat condicionat pel nivell de renda estant per sota d’un mínim sempre i quan s’haguessin esgotat altres sistemes de protecció econòmica personal, familiar o de prestacions socials - anomenat sistema de means-testing o sistema de proves-(Bambra i Eikemo, 2009).
Els tipus de polítiques de protecció social davant l’atur, ja sigui mitjançant estratègies de manteniment i provisió dels ingressos, formació..., així com les accions de millora de salut dels aturats i aturades per a reduir la influència que pugui tenir el mercat de treball sobre aquesta, podrien ser un important factor de mediació en la relació entre la pobresa, la desocupació i la salut. Per tant una millor protecció pot tenir un efecte moderador del pitjor estat de salut.
A aquesta conclusió arriben els autors Bambra i Eikemo (2009) després de realitzar un estudi comparatiu de 23 països amb les dades de l’ Enquesta Social Europea. Després d’ajustar models de regressió logística i posteriorment models multinivell diferenciats per a homes i per a dones, van apreciar que la situació d’atur estava relacionada negativament amb majors problemes de salut a tota Europa, però diferia segons el règim d’estat de benestar. Les proporcions més altes es van observar en els països de models bismarquià, l’anglosaxó, i els escandinaus, i particularment associacions més fortes en el cas de les dones. En els règims del Sud (o meridionals) i de l’Europa de l’Est les prevalences també van ser estadísticament significatives, denotant una proporció superior del mal estat de salut dels aturats en comparació a la població ocupada; però van ser resultats inferiors als anteriors.
Treball, règim de benestar i salut
El sociòleg Johannes Siegrist i col·laboradors (Dragano, Siegrist, i Wahrendorf, 2011) es van sumar al debat per intentar donar resposta si els països amb règims de benestar més proteccionistes preserven la salut de la població treballadora en comparació a d’altres amb polítiques laborals orientades a ideologies més liberals, i per tant menys proteccionistes.
Van intentar cercar associacions entre la salut i el món del treball mediatitzat pel tipus de polítiques de cada país. Realitzaven un estudi comparatiu de població major de 55 anys de 12 països a través de models de regressió logística i models multinivell amb dades transversals i longitudinals de dues enquestes i van sumar a la tipologia de règims de benestar, les condicions de treball i indicadors macroeconòmics de política laboral.
Els resultats apuntaven que hi havia diferències importants entre països i la variància entre aquests podia ser explicada en gran mesura pels indicadors macroeconòmics i mediatitzats pels diferents règims de benestar. Des d’aquesta apreciació observaren que les associacions més fortes es van donar en els països de tradició liberal i els països del Sud mediterrani, mentre que les situacions més favorables i beneficiosos per a la salut, es van denotar en els països de tradició socialdemòcrata com són els països nòrdics.
Els epidemiòlegs Kim, Muntaner, Shahidi, Vives i Benach publiquen a l’any 2012 una revisió bibliogràfica crítica a la revista Health Policy on aconsellaven als investigadors/res interessats en el tema a emprar models conceptuals que poguessin explicar com els processos
macroeconòmics, els diferents règims de benestar i les seves diferències, les vides laborals a nivell individual i l’ambient de treball poden estar associats amb l’estat de salut percebut (Kim i alt., 2012).
Arribaven a aquesta conclusió després d’observar en alguns estudis que existien diferències segons règims i aquestes tenien diferents efectes sobre les condicions d’ocupació, el treball precari i la salut de la població treballadora. En aquest sentit, refermaven el que alguns d’aquests autors amb antelació ja havien apuntat: els diferents règims de benestar poden ser un determinat social per a la salut relacionat amb la població assalariada (Benach i Muntaner, 2010a; Borrell i alt., 2004; Narocki i alt., 2007).
Concretant sobre el treball precari, els diferents autors subscrivien que en els règims de benestar menys proteccionistes s’han observat associacions amb el mal estat de salut percebut, diferents trastorns muscle -esquelètics, lesions i amb problemes de salut mental.
Una aportació més recent, és la publicada a la revista International Journal of Health and Services per part de Bambra i col.(2014) on realitzen diversos models de regressió logística multinivell per tal d’estimar l’associació entre les condicions de treball i d’ocupació, i el tipus d’Estat de benestar europeus amb l’estat de salut percebut.
Segons els autors i autores les investigacions a nivell europeu sobre aquestes condicions s’han basat exclusivament en un únic país o comparant un país amb un altre. Això dificulta un exercici comparatiu considerable. A més, exposen que les condicions sovint s’han considerat de forma aïlla a d’altres dimensions, quan existeix una estreta relació i interconnexió amb altres àmbits laborals i extralaborals. En aquest sentit, com mencionen, es perd una gran potencialitat analítica al considerar, o no ajustar, per règim de benestar i condicions de treball.
Expressen que -fins on es té coneixement – que aquesta investigació “is the first to examine the association between self-reported general health and a wide range of working conditions at the European level and by type of welfare State regime (Bambra i alt., 2014, p. 113–114)”.
Des d’aquesta tessitura, animen a emprar models on es tinguin en compte també les diferents dimensions i nivells de forma conjunta, sobretot les característiques sociodemogràfiques, físiques i psicosocials de les condicions i organització del treball.
Les preguntes d’investigació que es van formular eren per un costat quina era la relació entre les condicions de treball i la salut a Europa, i per un altre costat, si aquestes associacions podien diferir segons el tipus de règim de benestar. A través dels resultats, van observar que a nivell sociodemogràfic les dones expressaven tenir pitjor estat de salut que els homes, la població major de 50 anys, la població amb estudis primaris vers les titulacions superiors, així com les ocupacions més baixes. També van observar associacions estadísticament
Les preguntes d’investigació que es van formular eren per un costat quina era la relació entre les condicions de treball i la salut a Europa, i per un altre costat, si aquestes associacions podien diferir segons el tipus de règim de benestar. A través dels resultats, van observar que a nivell sociodemogràfic les dones expressaven tenir pitjor estat de salut que els homes, la població major de 50 anys, la població amb estudis primaris vers les titulacions superiors, així com les ocupacions més baixes. També van observar associacions estadísticament