1. Desigualts socials de la salut
1.2. Els determinants socials de la salut en el treball. Condicions d’ocupació i condicions
Condicions d’ocupació i condicions de treball
Com s’ha dit, hi ha hagut un augment de la importància de les condicions i relacions socials en les darreres dècades per a explicar els determinants sobre la salut. Això s’ha apreciat en un creixement important en estudis que han remarcat la rellevància de les desigualtats socials i els seus efectes en les desigualtats en salut.
Amb relació als factors intermedis de les condicions d’ocupació i de treball, existeix una llarga tradició d’estudi als països del Nord d’Europa, Gran Bretanya i Amèrica del Nord sobre el paper dels diferents llocs de treball com a determinants socials per a l’estat de la salut. Aquest bagatge des de l’epidemiologia laboral, ha ajudat a establir un marc teòric per a observar com les relacions dins de la institució empresa i el context social poden incidir sobre la salut. Així la salut d’alguns col·lectius i grups socials és una conseqüència dels processos de com es treballa, considerant les seves condicions de treball, les oportunitats d’ocupació i les condicions de vida fruit de les relacions socials (Amable, 2006, p. 46–47).
A nivell global, aquests estudis fan menció que l’augment de l’extensió de la precarietat laboral, les formes de treball com l’esclavatge, el treball forçós, així com formes perilloses d’ocupació i de treball estan relacionades amb lesions per accidents i a múltiples malalties que afecten als treballadores/res, a les seves famílies i a les seves comunitats. A part dels problemes de salut pública que representen, també posen de relleu com es distribueix de forma desigual la justícia social i el benestar arreu del món.
En el cas de les desigualtats de salut relacionades amb les condicions de treball, els diversos estudis subscriuen que formen part d’un procés tecnocràtic no neutre, amb una forta influència de la dimensió ideològica fruit de com s’ha gestionat el conflicte social a nivell de cada país o regió. Per tant, aquests determinats socials, i fonamentals, per a la salut són fruit d’un procés de construcció històrica (Benach i Muntaner, 2010).
Les condicions de treball tenen a veure amb el lloc de treball, amb la manera en que la feina es realitza i s’organitza. En funció de com siguin aquestes condicions pot ser que el treballador/a estigui exposat a determinats riscos de naturalesa diversa en la seva pràctica i poden estar associat amb pitjors estat de salut i trastorns d’aquestes.
Siegrist (2011) menciona que en els darrers anys hi ha hagut un increment de l’interès per a observar els determinants socials de la salut en la sociologia de la salut i l’epidemiologia social.
Entre els determinants relacionats amb el món del treball, l’evidència epidemiològica fins el moment, ha posat de manifest com els riscos ambientals i físics han sigut una de les majors causes de malaltia en la població en edat laboral. A aquests també s’han anat sumat d’altres que influeixen en les desigualtats en matèria de salut en població treballadora com són l’entorn del treball, els diferents estressors i els factors de risc psicosocial del treball, que també estan començant a ser considerats un determinant de la salut pel fet d’estar exposats a situacions de risc o un fort gradient social, (Kristensen, 2007; Moncada, 2012; Rodríguez, 2009).
D’altra banda la literatura científica també ha posat en relleu l’associació entre estar a l’atur i tenir un major grau de mortalitat, morbilitat i pitjors conductes de salut, així com inferior qualitat de vida (Bambra, 2011, p. 8; Benach i Muntaner, 2010b, p. 419).
Les condicions d’ocupació no han centrat tant l’atenció en les investigacions sobre determinants socials de la salut; però això no vol dir que hi hagi hagut un oblit de com el mercat de treball i les polítiques socials determinen unes condicions d’ocupació concretes, i com aquestes poden ser considerats com a factors de producció de les desigualtats de salut3. Malgrat l’evidència empírica creixent sobre els efectes de les condicions d’ocupació sobre la salut, hi ha pocs models conceptuals capaços d’explicar aquests efectes, i poques vegades els estudis es preocupen directament d’aquestes com a determinat social de les desigualtats en salut (Amable i Benach, 2000).
Les condicions d’ocupació fan referència a les condicions o circumstàncies en les quals una persona és ocupada i suposen l’existència d’un acord o relació entre un empresari que contracta i un treballador/a que ofereix la seva força de treball a traves d’un contracte determinat en una jornada laboral concreta a canvi d’una retribució.
Les condicions d’ocupació juntament amb les condicions de treball són també un resultant d’una distribució desigual de poder i de les relacions laborals entre els agents socials i econòmics amb els estats nació (Blanch, 2001; Gómez i de la Calle, 1995; Köhler i Martín, 2005;
Martín, 2003). Aquestes relacions han anat definint i establint un marc legal i social d’ocupació o norma social d’ocupació, de participació i de provisió global del benestar (Adelantado i Gomà, 2000; Hall i Soskice, 2001).
Una determinada provisió global del benestar, juntament amb la norma social d’ocupació interactuen, poden moderar la relació i l’efecte sobre la salut. Per aquest motiu, l’estat de benestar pot ser considerat com un dels determinats socials de la salut i de les desigualtats en salut més notables a nivell macrosocial (Artazcoz, 2005; Bambra i alt., 2014; Benach i Muntaner, 2010b; Benach i alt., 2010).
I es un determinant important perquè com apunten diferents estudis comparatius dels darrers anys, s’han desenvolupat diferents nivells de protecció i graus de desmercantilització (Bambra i Eikemo, 2009; Bambra, 2007; Chung i Muntaner, 2007; Dragano, Siegrist i Wahrendorf, 2011;
Eikemo, i alt., 2008), on s’aprecia que el seu efecte és desigual depenen del tipus d’implementació, característiques i cobertura de les polítiques educatives, sanitàries, de mercat de treball, de combat contra la pobresa i l’exclusió social, així com el tipus d’accés grau de solidaritat en cada regió i estat (Bambra, 2011a, 2011b).
L’estudi dels determinants socials però, s’ha abordat de forma diferents per a homes i dones.
Històricament s’ha centrat l’atenció en els riscos de seguretat i higiene propis dels treballs manuals masculins. Malgrat això, aquest abordatge comença a canviar atès els canvis en la producció, en l’organització del treball i en el mercat laboral. Així doncs, s’ha ampliat el camp d’estudi d’investigació d’altres riscos com són els ergonòmics i els psicosocials, i ha permès
3 Les condicions d’ocupació que més han centrat l’atenció han estat la precarietat laboral, el treball informal, les formes de flexibilitat, les jornades de treball amb relació al temps de treball....
també incrementar l’estudi del col·lectiu femení (Artazcoz, 2005), com també del col·lectiu de població treballadora amb més qualificació (Campos-Serna i alt., 2013).
Aquestes recomanacions fan que quan es parli de desigualtats socials i drets socials de la salut a l’àmbit laboral, requereixi també una apreciació diferent per a homes i dones que facilitin veure els efectes diferents i també fruit de processos de construcció de les desigualtats. Però la relació del treball i la salut no sempre és una relació directa i unidireccional bàsica per a tots els col·lectius; més aviat és fruit de nombroses situacions de desigualtats, elements complexos, recíprocs i incerts (Amable, 2006, p. 7).