Principals resultats de l’estudi

Pel que fa al primer objectiu de la tesi, en l’estudi de tendència entre l’any 2005 i 2010 es van apreciar alguns canvis sobre les condicions d’ocupació d’ambdós sexes, de manera més accentuada en els països del règim meridional i anglosaxó. També es van observar algunes variacions en les condicions de treball mesurades a partir dels factors de risc psicosocial laboral.

En els països meridionals inicialment la temporalitat era molt més elevada que en altres règims, especialment entre les dones. A l’any 2010 es va detectar una baixada de la temporalitat, sobretot en aquest règim i també en l’anglosaxó, provocat per una destrucció d’ocupació dels anys 2008-2010 que va afectar especialment llocs de treball i sectors amb més eventualitat. Això, i no pas les polítiques laborals d’incentivació o consolidació del treball estable o altres mesures de l’estratègia europea d’ocupació, explicava en termes generals l’augment dels contractes fixos en un primer moment.

Tot i la davallada percentual de la temporalitat, les fórmules contractuals eventuals eren molt presents en els països d’aquests règims, als quals se sumava també el cas de l’Europa de l’Est, ja que provenien d’un escenari d’elevada precarietat i temporalitat previ a la situació de crisi.

Per contra, al règim escandinau, marcat per un tradició laboral més forta, més intervencionista i amb més protecció social, o al bismarquià, amb un sistema de rendiments de treball i una economia menys conjuntural, no es van detectar de manera dràstica grans canvis en les condicions d’ocupació d’aquell període. La mateixa dinàmica es va apreciar en el cas del contracte a temps parcial, que era molt més present en les dones de tots els règims analitzats.

En la valoració de les condicions de treball a partir de l’entorn psicosocial laboral també es van denotar alguns canvis segons règims de benestar i entre sexes que podem destacar. Cal actuar amb certa prudència, però es podria afirmar que el context de crisi va tenir un impacte en les normes socials d’ocupació i en les respostes per part de les empreses que es van traslladar a les condicions de treball i a la dimensió subjectiva dels treballadors i treballadores.

La prevalença de les exigències psicològiques ‒tant les quantitatives com les cognitives i sensorials‒ eren altes per al conjunt de països i règims tant en homes com en dones, i van davallar en els règims anglosaxó i escandinau on eren més altes, mentre s’incrementaven en dones. Per la seva banda, els factors del treball actiu i de desenvolupament d’activitats també van ser més alts en aquests dos règims.

El sentiment del treball mostrava valors molt alts l’any 2005 en tots els països i règims, però a l’any 2010 va davallar de forma generalitzada.

El suport social de companys i companyes, així com de superiors, mostrava una gran heterogeneïtat entre règims i sexes. Al règim escandinau era on abans del període de recessió econòmica es detectaven els valors més alts, que davallaven en el segon any d’observació. Al règim meridional va ser al contrari: els valors eren més baixos però denotaven un increment per ambdós sexes.

La darrera dimensió o factor de l’entorn psicosocial laboral considerat van ser les compensacions que un assalariat/da rebia a canvi del seu treball. Els règims meridionals i de l’Europa de l’Est mostraven els valor més alts.

Els resultats en els models multivariats per observar les associacions de les pitjors condicions de treball i les condicions d’ocupació més precàries amb el mal estat de salut van oferir diferents elements de discussió als debats actuals en sociologia de la salut i epidemiologia social.

Pel que fa al segon objectiu, l’estat de salut percebut, considerat com un bon indicador de morbilitat, es va associar amb factors de caràcter individual, i posteriorment també amb altres variables i covariables de context en models on era considerat conjuntament amb altres àmbits extralaborals i amb diferents variables d’ajustament com van ser l’edat o les categories socioprofessionals.

El treball temporal ‒també els contractes d’aprenentatge i formació en el cas dels homes‒ i la inseguretat laboral es van associar amb el mal estat de salut. En canvi, en el cas del treball

sense contracte en homes i del treball a temps parcial en dones van ser globalment un factor preservador i per tant es va associar amb un millor estat de salut.

Pel que fa a les condicions de treball, les exigències quantitatives altes i les baixes recompenses van ser un factor de risc, mentre que el valor alt del control del contingut del treball, del suport social i del sentiment del treball van ser-ne protectors.

Tenir exigències domesticofamiliars d’atenció i cura de gent gran i/o dependents va ser un factor de risc per a les dones assalariades. Per tant, la doble presència tenia un efecte negatiu sobre la salut de les dones.

Finalment, en el tercer objectiu es va abordar la relació entre treball, salut i règims de benestar.

Els models multinivell van aportar evidències de la importància de les característiques individuals de les condicions d’ocupació i de treball, així com els elements de tipus contextual de cada règim de benestar segons sexe.

Els paràmetres aleatoris dels models multinivell van indicar que un 11% de les divergències entre població assalariada tant en homes com en dones es podien explicar per les diferències entre règims de benestar. Aquest percentatge va ser similar als dels estudis que han centrat l’atenció en aquesta problemàtica. Un altre paràmetre aleatori explicava que hi havia grans desigualtats entre règims, ja que aïllant les característiques individuals hi havia uns règims on hi havia un millor estat de salut.

L’anàlisi dels factors contextuals de les variables del mercat de treball i de protecció social per apreciar les diferències segons règims van mostrar alguns efectes. En el cas dels homes la taxa d’atur, així con una major variació entre l’any 2005 i 2010, tenien una incidència negativa en els assalariats, mentre que una major presència d’atur de llarga durada tenia un efecte preservador. En contra, per a les dones la taxa d’atur indicava un efecte de protecció sobre les dones que tenien treball, però en canvi, una major presència d’atur de llarga durada tenia una incidència negativa sobre l’estat de salut de les dones. La construcció desigual i històrica del mercat de treball i el tipus de polítiques sustentades sobre aquesta construcció, podrien ajudar a explicar aquestes associacions. Per una altra banda, una despesa més gran en protecció social per habitant va mostrar tenir alguna sensibilitat com a efecte benefactor per ambdós sexes. La consideració d’aquesta variable en els models tenia alguna incidència sobre les ORA d’altres variables de les condicions de treball. Una presència més gran de població assalariada sota el llindar de pobresa no aportava informació significativa en el model final.

En l’exercici segons règims de benestar, es van mostrar divergències considerables en els factors de risc a partir dels models de regressió logística. Aquests resultats van corroborar com determinats tipus de règims moderen la relació entre determinades condicions d’ocupació i treball amb la salut.

En homes, treballar de forma temporal va ser un factor de risc en el règim anglosaxó i en el de l’Europa de l’Est, així com el contracte d’aprenentatge o formació ho va ser en el bismarquià i el meridional. Per contra, treballar a temps parcial va ser protector per a la salut en el règim anglosaxó. En dones, el treball temporal va associar-se amb l’estat de salut no bo en el règim

bismarquià, així com la inseguretat laboral ho va fer en l’anglosaxó i el meridional. En aquests dos, el treball a temps parcial també va ser protector.

Les exigències psicològiques quantitatives i rebre unes compensacions baixes pel treball van ser un factor de risc en tots els règims tant en homes com en dones quan va ser significatiu. El contingut del treball alt en el règim escandinau i anglosaxó i tenir un alt suport social en el meridional i bismarquià va ser protector en homes. També va ser preservador el suport social alt i les exigències cognitives i sensorials en les dones dels règims meridional i anglosaxó.

La doble presència es va associar amb el mal estat de salut en dones quan es detectaven exigències de manteniment de llar i de cuinar en el règim bismarquià, així com tenir exigències d’atenció a gent gran i/o dependents també en el meridional.

En conclusió, el règim escandinau per ambdós sexes i el bismarquià en homes era més protector, mentre que els règims meridionals i anglosaxons protegien poc.