Homes Dones
Règim 2005 2010 diferència 2005 2010 Diferència
Escandinau 7,17 7,58 0,41 5,95 7,48 1,53
Bismarquià 3,94 3,88 -0,06 4,18 3,89 -0,29
Anglosaxó 1,92 4,21 2,29 1,87 4,75 2,88
Meridional 4,36 5,45 1,09 5,01 7,76 2,75
Europa de l'Est 8,66 6,75 -1,91 7,83 6,44 -1,39
Total 4,78 5,02 0,23 4,79 5,54 0,72
Font: Elaboració pròpia a partir de l’EWCS 2005 i l’EWCS 2010.
En la mateixa manera que s’ha exposat amb el contracte temporal, des d’un punt de vista de la intervenció de l’estat, en aquest països s’han desenvolupat poc i tard les polítiques d’atenció a les famílies en comparació a la resta de països de la UE. Així presenten uns nivells inferiors d’inversió pública en polítiques d’atenció a les famílies, i en altres àmbits de la protecció social.
Així, ofereixen una cartera de serveis més limitada (Flaquer, 2008; Flaquer, Pfau-Effinger i Artiaga, 2014).
Tradicionalment en aquesta països han recaigut en les famílies i concretament en les dones les tasques i funcions de l’assistència i cura de la llar família. Aquest repartiment desigual del treball va ser fruit d’una normal social d’ocupació que es va anar construint durant el segle XX sobre una lògica masculinitzada i que reclamava als homes per al treball de la producció i garant de drets a la unitat familiar, i a les dones les relegava als treball de la reproducció. Un treball invisibilitat, no remunerat i sense cap tipus de protecció i gestionat des de l’àmbit familiar-privat (Carrasquer, 2009; Martín, Miguélez, i Prieto, 2007). Així doncs, la segregació de gènere en el mercat de treball estava fonamentada en una construcció històrica i desigual entre l’esfera productiva i reproductiva, i en part explica aquesta eventualitat i informalitat de les dones que es concentraven en alguns sectors socioprofessionals116.
116En el moment que les feines del treball de la reproducció passaven al mercat de treball ho feien arrossegant l’element de la invisibilitat pública, poc valor afegit i feminització (Sánchez Cruz i alt., 2002; Sánchez i Vall.llosera, n.d.), a la que calia afegir sectors ocupacionals on la lògica de la informalitat també era molt lligada a l’eventualitat.
Quan es mercantilitzaven doncs aquestes tasques, sovint ho feien de manera eventual, a poc temps o sense contracte deixant en total desprotecció a les assalariades que ho feien en aquestes condicions d’ocupació en aquests països. (Carrasquer, 2009; Torns Martín i alt., 2011). Les tasques del treball de la reproducció en d’altres règims, com l’Escandinau per exemple, estan incorporades en la cartera de serveis de polítiques d’atenció a les famílies, o existeix una major articulació a nivell privat o en una esfera públic-privada.
Els canvis en les condicions de treball
Després de la construcció dels factors de risc psicosocial a partir de les indicacions teòriques de forma més plausible, es va procedir a comparar les mitjanes segons règims de benestar. Abans però, es va parar l’atenció en la prevalença dels diferents factors a nivell global. Aquests valors es mostren en la Taula 26 de l’annex a la pàgina 197 detallats també per règims.
En el conjunt dels 24 països analitzats, es van observar valors alts en les exigències psicològiques cognitives i sensorials altes tant en homes com en dones. També es van observar en el cas de les exigències quantitatives altes, malgrat que eren menors en dones. D’altra banda, es van apreciar valors més baixos per ambdós sexes en el contingut del treball i en el suport social alt. Tanmateix, la meitat de la població va expressar tenir una influència alta en el treball, un sentiment del treball també alt i unes compensacions laborals baixes117.
Segons règims de benestar es van apreciar diferències significatives tant en el període inicial d’observació en homes i dones, així com en la seva variació entre l’any 2005 i 2010.
Estudi de tendència dels factors de risc psicosocial laboral
Les exigències psicològiques, tant quantitatives com cognitives i sensorials van ser altes en homes i dones per a tots els règims, tal i com es pot observar en la Figura 10 i la Figura 11.
Per la seva part, les exigències quantitatives eren més altes en homes, destacant el règim escandinau i anglosaxó. En aquests règims va ser on la seva comparació amb l’any 2010 més van davallar, tot i que els valors continuaven essent alts comparats per exemple amb el règim de l’Europa de l’Est. Aquests efectes però, no es va apreciar significativament en dones; però en el cas del règim meridional es va denotar un ascens d’aquestes exigències. entre un període i un altre.
També les exigències cognitives i sensorials van ser altres en el règim escandinau amb diferència sobre el de l’Europa de l’Est i el meridional per ambdós sexes. Va ser en aquest darrer on es va denotar un canvi notable i molt accentuat en homes en comparació entre l’any de referència i l’altre. Per contra, aquestes exigències en tots el règims menys en el de l’Europa de l’Est van pujar en les dones de manera significativa.
117 En aquesta memòria no es fa una anàlisi detallada de les prevalences segons països o règims ja que no es objecte d’aquesta apartat. Malgrat això, es pot mencionar que la seva distribució era desigual per règims i sexes.
Per exemple al Règim Escandinau les exigències psicòlogues eren més elevades, així com el treball, el contingut del treball o el suport social. Paradoxalment en ambdós sexes les compensacions laborals també eren molt altes.
Per altra banda els factors de risc psicosocial més desfavorables amb major prevalença es van concentrar en el Règim meridional i en el de l’Europa de l’Est per ambdós sexes. Per exemple el control sobre el contingut del treball va ser molt baix en aquests dos règims, així com la població que manifestava tenir baixes compensacions, o en el cas del meridional on es va apreciar el suport social alt amb menor prevalença.
També per aprofundir alguna informació en aquesta nota al peu en comparació a les prevalences entre l’any 2005 i 2010, es pot apuntar que a nivell global les exigències psicològiques quantitatives, cognitives i sensorials, així com les baixes compensacions, es van mantenir altes amb una petita variació d’algun punt percentual. I va ser va ser a l’Escandinau on es van apreciar uns canvis destacables en gairebé tots els factors de risc psicosocial. Ara bé, l’exposició als factors de risc en altres com el meridional, malgrat no moure’s molt entre un any i altre eren superiors en alguns casos.
Figura 10. Distribució de la prevalença de les exigències psicològiques quantitatives segons agrupacions de països i sexe 2005-2010.
Font: Elaboració pròpia a partir de l’ EWCS 2005 i l’EWCS 2010
Figura 11. Distribució de la prevalença de les exigències psicològiques cognitives i sensorials segons agrupacions de països i sexe.
Font: Elaboració pròpia a partir de l’ EWCS 2005 i l’EWCS 2010
Els factors que mesuraven el control sobre el contingut del treball eren la manca de previsibilitat i la influència sobre el contingut del treball. En el primer dels factors hi havia una tònica similar als factors de les exigències psicològiques. Eren més alts en el règims escandinau i anglosaxó, però en aquest segon amb una prevalença menor.
Amb relació a la manca de previsibilitat i temps va ser en els homes de l’escandinau on es va apreciar una disparitat major tal i com mostra l’interval de confiança de la Figura 12. Per contra, va pujar la seva prevalença en homes i dones del règim bismarquià les dones del meridional.
Figura 12. Distribució de la prevalença de la manca de previsibilitat i control del temps de treball segons agrupacions de països i sexe.
Font: Elaboració pròpia a partir de l’ EWCS 2005 i l’EWCS 2010
El factor de la influència i control sobre el contingut del treball també era superior en l’escandinau. Va ser només en aquest règim, tant en homes com en dones, on es va notar una variació menor i gens significativa. En la resta de règims va caure la prevalença d’aquest factors per a assalariats i assalariades com es pot veure a la Figura 13.
El factor que mesurava el sentit del treball va mostrar que en general els valors eren alts en tots els règims tant en homes com en dones, però alguna dècima superior en l’escandinau en l’escala 1 a 5. En comparació a l’any 2010 en tots els casos la seva prevalença va ser inferior, però val a destacar que va minvar molt poc, malgrat ser estadísticament significatiu.
Figura 13. Distribució de la prevalença de influència i control sobre el contingut del treball segons agrupacions de països i sexe
Font: Elaboració pròpia a partir de l’ EWCS 2005 i l’EWCS 2010
Figura 14. Distribució de la prevalença del sentit de treball segons agrupacions de països i sexe
Font: Elaboració pròpia a partir de l’ EWCS 2005 i l’EWCS 2010
El suport social de companys/es i superiors va mostra moltes dissimilituds com es pot observar en la Figura 15. Tot i que també en general els valors eren alts per a tots els règims, es va observar una prevalença superior en el règim escandinau i el més baix en el meridional per ambdós sexes. En aquests dos règims, va ser on es van apreciar canvis a destacar. En l’escandinau la mitjana del suport social baixava mentre que per al meridional pujava respectivament.
El darrer dels factors de l’entorn psicosocial laboral va ser les compensacions obtingudes pel treball. A nivell general, en tots els règims i sexes la prevalença era menor en comparació als anteriors factors de risc. Va ser al règim meridional i de l’Europa de l’Est on homes i dones expressaven tenir uns valors més elevat en les baixes recompenses obtingudes.
En l’estudi de tendència van haver-hi petits canvis en l’escala de mesura. Va haver un increment significatiu, tot i que curt recorregut com s’expressa en la Figura 16, en els homes del règim escandinau, bismarquià i meridional, mentre hi havia una davallada en l’escandinau i en l’Europa de l’Est en dones.
Figura 15. Distribució suport social de companys/es i caps segons agrupacions de països i sexe
Font: Elaboració pròpia a partir de l’ EWCS 2005 i l’EWCS 2010
Figura 16. Distribució de les recompenses del treball segons agrupacions de països i sexe.
Font: Elaboració pròpia a partir de l’ EWCS 2005 i l’EWCS 2010
Canvis en les condicions de treball en un context de crisi
Les condicions de treball en aquest treball s’han centrat en la dimensió de l’ambient psicosocial laboral. S’han descrit els factors de risc que estan relacionats amb les condicions de treball i amb l’organització laboral (Kristensen, 2007; Moncada i alt., 2008) definits pel model d’Exigències-Control-Suport i en el model de Desequilibris entre Esforços-Recompenses, que són dos dels més acceptats actualment tant en l’epidemiologia social, la sociologia de la salut i la salut laboral (Karasek i Theorell, 1999; Kristensen, 2007; Moncada, 2012; Moncada i alt., 2014; Morenoi Báez, 2010; Salanova i Schaufeli, 2002; Van Yperen i Snijders, 2000).
Es podrien haver utilitzat altres factors, però en consonància als models teòrics s’han intentat plasmar els més característics per a poder observar primer la prevalença d’aquests a nivell global, després apreciar les mitjanes i la seva variació segons règims en el període observat.
En l’estudi de tendència s’ha observat que la proporció de les prevalences apunten a algunes de les conclusions que apunta EUROFOUND (2012), on sembla hi ha hagut un empitjorament de les condicions de treball a nivell global. Però s’ha observat que la distribució no ha estat de forma similar en tots el règims ni per sexe. Aquests elements han estat apuntats recentment per estudis sobre aquests factors a nivell europeu en el cas del règim escandinau i anglosaxó (Burchell, 2007; Niedhammer i alt., Benach i Borrell, 2014; Cabrera-León i alt., 2016; Ronda Pérez i alt., 2012).
Tanmateix en l’exercici comparatiu, s’ha pogut apreciar a grans trets el mateix dinamisme i canvis en les condicions de treball d’altres estudis que denoten un senda de deteriorament d’alguns factors de risc psicosocial laborals en els primers anys de la recessió econòmica (Houdmont, i alt., 2012; Malard i alt., 2013; Utzet, 2014).
Els resultats obtinguts expressen que hi ha hagut un caiguda del contingut del treball tant en la previsibilitat com en la influència, en el sentiment del treball a nivell global per ambdós sexes i de les exigències psicològiques cognitives i sensorials en homes.
La crisi iniciada l’any 2007 va anar estenent-se i va tenir un gran impacte sobre els mercats de treball i tots els àmbits que estaven relacionats, com s’ha fet esment en capítols anteriors. A nivell de l’organització empresarial va comportar en nombrosos casos ajustaments de plantilla i fer front a les noves incerteses que es trobaven en els nous contextos. Les empreses a part dels canvis tecnològics i orientacions cap a clients dels anys previs a la situació de recessió econòmica ara havien d’afrontar aquests nous reptes. Per descomptat, tant el context de destrucció d’ocupació, la davallada de la demanda i la incertesa traslladada als treballadors/des van tenir conseqüències a nivell subjectiu també dels assalariats i assalariades. En aquest sentit, l’entorn psicosocial laboral va alterar-se i per aquest motiu, es podria explicar el perquè d’un empitjorament en alguns casos (Benach, 2012; Vojtovic i Krajnakova, 2014)118.
Però per altra banda, s’ha observat en el detall per règims, que en el meridional per ambdós sexes o l’anglosaxó en homes la mitjana de la prevalença del suport social va millorar, o el cas de les exigències cognitives i sensorials. Tal i com descriuen els models teòrics, aquests factors es consideren com a positius per a la salut si es consideren de manera aïllada, però cal considerar-los en la interacció amb d’altres per a poder apreciar un efecte amortidor de la mala salut (Johnson i Johansson, 1991; Karasek i Theorell, 1999).
A nivell inicial, crida l’atenció el cas dels assalariats i assalariades del règim meridional. En els països membres d’aquest model va ser on de manera més severa es va incrementar l’atur, com mostrava la Figura 8 i Figura 9, i on la conformació del seu teixit empresarial era majoritàriament de tipus conjuntural i on van haver d’ajustar-se poc a poc al nou context. Vers esperar trobar una davallada del suport social entre companyes, companyes i superiors jeràrquics, en aquest escenari de gran transformació – i segurament de competència i de pors a perdre la feina o veure minvants alguns drets- aquest factor va incrementar119.
El mateix efecte es va apreciar al homes del règim anglosaxó que també estaven en un ambient similar, malgrat que en un estudi de cas a Irlanda els primers anys de la crisi denotaven un empitjorament de les exigències i del suport de companys i companyes (Houdmont i alt., 2012, p. 102–103).
118 En aquesta memòria no es baixa al detall de diferenciar entre el sector privat i/o públic, mirar el sector d’activitat o la grandària de l’empresa. Seria molt probable apreciar un gran empitjorament sobretot en alguns sectors privats i sobretot els que més es van ressentir del primer moment de la crisi, com sembla apunta EUROFOUND (2012) en el seu informes.
119 Aquest efecte que aquí s’exposa va en coherència a l’escala utilitzada. Si s’hagués fet una anàlisi entre prevalença alta i baixa a partir de la mediana del factor del suport social es podria apreciar que davallaria la seva prevalença. En consonància al que apunten estudis de país com el Utzet (2014).
També en aquest anàlisi per règims, s’ha apreciat com les exigències quantitatives altes baixaven en alguns com l’escandinau i l’anglosaxó. Aquesta tendència però, topa amb un dels arguments d ‘EUROFOUND que apunta que tot i els avenços tecnològics, el procés de terciarització, la millora en la gestió d’equips i temps en les empreses europees els darrers anys, les exigències psicològiques quantitatives altes tenien una prevalença molt alta a Europa.
Històricament ha estat en els països escandinaus on hi hagut el major nombre d’estudis sobre l’entorn psicosocial laboral. Va ser en aquests països on es van desenvolupar importants instruments de mesura i és on hi ha hagut el major nombre d’estudis sobre el seu sistema de benestar i el seu entorn de treball (Dragano i alt., 2011; Lau, 2008; Muntaner i alt., 2011;
Niedhammer i alt., 2012). En aquests països, segons la bibliografia, existeixen factors culturals, tipus de polítiques empresarials i d’organització del treball que fan que aparentment les condicions siguin més favorables que en d’altres països (De Paz, 2013; Lugilde, 2012; Moreno, 1998). Aquests estudis apunten, però, que en aquests països també comença a haver alguns canvis importants i també han iniciat algun camí d’empitjorament d’algun factor a nivell històric.
Malgrat que s’aprecia un canvi important en aquest període de 5 anys al règim escandinau, l’estudi de tendència posa de manifest el manteniment de les pitjors condicions en el règim meridional, l’anglosaxó i de l’Europa de l’Est. Aquesta apreciació ja va ser apuntada per Siegrist (2011) que mencionava que els assalariats i assalariades dels països escandinaus en termes comparatius semblava estaven en millors condicions que els països del Sud d’Europa.
Va ser en aquests països meridionals, on els primer anys de la recessió econòmica es van viure amb especial intensitat. És probable que en aquest context les condicions més desfavorables també sofrissin un deteriorament important tant pels canvis adaptatius en les empreses, les competències externes com l’amenaça de l’atur, el feble sistema de protecció social, així com l’autodisciplina efectiva que feia que els treballadors acceptessin aquests canvis i també treballar en condicions més degradades. (Benach i alt., 2014; Casas, 2015; Merino, 2016; Utzet, 2014, p. 5).
Un altre del elements que s’ha fet menció és el tema de les diferències entre homes i dones segons règims. La bibliografia existent sobre riscos psicosocials laborals exposa que aquests es distribueixen de forma desigual en la població treballadora segons diferents factors; però n’hi ha dos que són molt determinants com són la classe social i les desigualtats de gènere (Artazcoz, 2005; Borrell i alt., 2004; Moreno i alt., 2010). Les classes socials més baixes accedeixen a treballs menys qualificats i més subjectes a eventualitat. D’altra banda, les dones estan exposades a pitjors condicions psicosocials, tenen major prevalença a la doble presència en l’entorn laboral i familiar (com s’exposa en la Figura 20), són més presents en alguns tipus d’ocupacions i pateixen diferents situacions de segregació al mercat de treball que les fa estar més exposades riscos psicosocials (Burchell, 2007; Campos-Serna i alt., 2013; Sánchez i Vall.llosera , n.d.; Torns i alt., 2011).
8.2. Associació de les condicions d’ocupació més precàries i les condicions de treball més desfavorables amb el mal estat de salut
En aquesta secció tercera de l’apartat de resultats, es presenten les associacions de les condicions d’ocupació i les condicions de treball amb l’estat de salut percebut en concordança amb la segona hipòtesi plantejada, així com la seva discussió, a nivell global per als 24 països analitzats.
A partir de la regressió logística multivariada es van apreciar algunes estimacions estadísticament significatives en oportunitats relatives associades, on la temporalitat i la inseguretat laboral van tenir una especial rellevància.