Homes Dones
Règim 2005 2010 Diferència 2005 2010 Diferència
Anglosaxó 11,2 14,2 3 55,0 55,2 0,2
Meridional 9,3 10,8 1,5 34,9 37,8 2,9
Escandinau 10,3 14,8 4,5 31,2 34,3 3,1
Bismarquià 7,9 14,4 6,5 36,3 43,9 7,6
E. de l'Est 7,4 7,9 0,5 14,3 14,5 0,2
UE-24 8,7 10,8 2,1 34,5 38,4 3,9
Font: Elaboració pròpia a partir de l’ EWCS 2005 i l’EWCS 2010
La presència de contractes a temps parcial, tant en homes com en dones, va incrementar en el període analitzat114. El major d’aquests increments es va copsar en el règim bismarquià per ambdós sexes, seguit de l’escandinau i el meridional.
La dinàmica d’aquesta fórmula de treball amb menor presència horària al mercat de treball, va ser desigual entre països i molt en consonància segons l’exposat en els models de règim de benestar denotant importants desigualtats de gènere.
Existia per tant, un patró diferenciat segons els països i el gènere, ja que era més present en homes dels països nòrdics, Països Baixos, el Regne Unit, Alemanya i Bèlgica. Les dones superaven amb escreix els homes amb contracte a temps parcial.
113 A la Figura 19 de l’annex es mostra de forma gràfica aquestes variacions.
114El contracte a temps parcial recollit en la LFS denotava un increment d’un punt percentual a nivell global a la UE, mentre que l’EWCS mostrava 2 i 3 punts superiors en homes i dones respectivament.
Igual que s’ha exposat amb el tema de la temporalitat en tant que transformació de la norma social d’ocupació, gràcies a les sèries anuals de la LFS es va poder observar que aquesta tònica era anterior al període d’observació. Per tant, una dinàmica abans del període de crisi i amb un increment prop al 2% (Merino, 2016).
En nombrosos països el treball a temps parcial doblava o inclús triplicava als dels homes.
Aquest era el cas dels països del règim meridional que històricament s’han caracteritzat per escasses polítiques de protecció a la família, de polítiques de conciliació o polítiques efectives d’igualtats d’oportunitats en el mercat de treball (Flaquer i alt., 2014; Flaquer, 2008).
Malgrat la incorporació massiva de les dones en el mercat de treball en el període anterior a la situació de recessió econòmica en el països meridionals, ho van fer en major grau via contractes temporals i amb temps parcials. Aquesta fórmula tant estesa era tant per a les dones que s’incorporaven per primer cop al mercat com les que es reinserien després d’un temps de treball no remunerat (Carrasquer, 2009; Martín Artiles, Molina, i Carrasquer, 2016;
Torns i alt., 2011). Segons algunes fonts, estaven disposades a treballar més temps i tenir major presència, però era el tipus d’oferta que trobaven115 (Martín i alt., 2016; Sánchez Cruz i alt., 2002; Sánchez Miret i Vall.llosera Casanovas, n.d.).
Altres formes de contractes temporals
Els contractes via empreses de treball temporals així com els contractes d’aprenentatge o de formació tenien poca presència en tots els països de la UE analitzats a l’any 2005. En el cas dels primers tipus tenien una major presència a països com Estònia, França i Espanya per a homes i a Grècia i Irlanda en dones.
En comparació a l’any 2010 va davallar per ambdós sexes en tots els països i va a passar a tenir una presència molt baixa.
El mateix efecte es va observar en el contracte de formació on inicialment era més present a la República Txeca, Àustria, Alemanya, Irlanda, Gran Bretanya i Itàlia, però amb alguns diferències puntuals entre homes i dones. Posteriorment, només mantenia la seva presència i incrementava algun punt en Alemanya i als Països Baixos.
Amb relació a la comparació per règims, l’efecte va ser en consonància a l’exposat, on la presència de contracte via una empresa temporal va davallar tenint una escassa presència percentualment parlant i amb una lògica de manteniment dels contractes de formació o practiques, on només va pujar en el règim Bismarquià més sensiblement en dones.
Val a fer menció que la percepció de les formes d’accés al mercat de treball via empreses de treball temporal o els models de formació i professionalització a nivell europeu són diferents.
Per aquest motiu es van apreciar diferències importants en els contractes d’aprenentatge i de formació en diferents països i règims (Benach i Muntaner, 2010a; Köhler i Martín Artiles, 2005).
115Cal afegir però, que en el cas dels homes la concepció de treballar menys hores no era similar en tors els països.
El treball informal: treballar sense contracte
El treballar sense contracte també va ser expressat en l’enquesta EWCS. A través d’aquesta font, es va detectar una presència mitjana de treball informal de 6,82% en homes i de 7,03%
en dones. La seva distribució entre països i règims era també completament desigual.
A l’any 2005 hi havia països com Dinamarca, Letònia, Àustria i Eslovènia que presentaven valors per sobre de la mitjana europea, però era a Grècia, Irlanda i Gran Bretanya on els percentatges eren molt elevats. Aquesta situació que també es va observar en el cas de les dones a Espanya.
Es podria afirmar que a Europa el fenomen de treball sense contracte, a tenor de l’ EWCS, tenia un accent masculí. Però, de manera més detallada, el major pes d’aquest tipus de condicions d’ocupació va ser més elevat als països de la llera mediterrània en dones, a excepció de Grècia que tenia una presència molt notable per ambdós sexes.
En el cas de la distribució per règims hi havia una presència major en ambdós sexes en el règim meridional i anglosaxó en comparació a la resta.
Comparant amb l’any 2010, en tots els règims aquesta fórmula contractual va baixar per ambdós sexes, a excepció de les dones del bismarquià on les dades van ser similars. Tot i això, l’expressió de treballar amb aquest tipus de contracte continuava essent elevat en el cas de les dones del meridional i l’anglosaxó.
Malgrat el context legal i normatiu en tots els països membres de la UE que compel·leix a que la relació laboral estigui regulada mitjançant algun tipus de contracte de treball, de formació o contracte mercantil, en tots els països hi havia assalariats/des que reconeixien fer-ho sense, és a dir, en condicions d’economia submergida. Una dimensió de difícil detecció, però que sembla ser no ha anat a la baixa, per tant una forma molt precària de treball.
La inseguretat laboral, la por a perdre la feina
Un dels altres factors analitzats de les condicions d’ocupació va ser els valors extrems de la percepció de la inseguretat laboral.
L’any 2005 per als 24 països, la inseguretat laboral era similar tant en homes com en dones per al conjunt dels països analitzats. Els valors més alts es van detectar en assalariats i assalariades de Grècia, Polònia, República Txeca i Suècia, així com en les dones de Bulgària.
A l’any 2010, i tenint en compte l’esment ja realitzat sobre la caiguda de la temporalitat, la destrucció d’ocupació i l’increment de l’atur, la inseguretat a nivell global només va incrementar uns dècimes però amb un gran efecte sobre alguns països. Per exemple va ser a Irlanda, Lituània i Letònia on més va pujar tant en homes com en dones, així com en les dones d’Espanya. Val a dir però, que també va haver països on va davallar com Polònia, els Països Baixos Grècia per l’efecte que s’ha fet esment amb antelació.
Taula 12. Distribució de la categoria molt d’acord en perdre la feina segons països i sexe 2005-2010 (%).
Homes Dones
País 2005 2010 Diferència 2005 2010 Diferència
Alemanya 3,42 2,62 -0,80 3,90 2,84 -1,06
Àustria 4,72 3,99 -0,74 3,13 3,29 0,17
Bèlgica 3,99 7,28 3,30 2,80 5,68 2,88
Bulgària 8,05 10,23 2,19 14,19 9,95 -4,25
Dinamarca 3,35 7,39 4,04 5,26 5,56 0,29
Eslovàquia 5,30 3,33 -1,97 4,81 3,05 -1,75
Espanya 5,14 8,41 3,27 4,14 11,54 7,40
Estònia 5,88 11,11 5,23 5,88 12,20 6,31
Finlàndia 6,76 4,85 -1,91 7,25 9,88 2,64
França 4,35 5,63 1,28 3,90 5,50 1,60
Grècia 10,43 5,49 -4,94 11,94 6,74 -5,20
Hongria 8,24 9,54 1,31 8,37 8,40 0,03
Irlanda 3,15 12,17 9,02 2,11 11,71 9,61
Itàlia 2,50 2,94 0,45 4,40 4,95 0,55
Letònia 1,64 10,61 8,97 3,39 9,72 6,33
Lituània 6,10 15,73 9,63 5,13 16,13 11,00
Luxemburg 0,00 5,88 5,88 0,00 8,33 8,33
Polònia 11,36 2,99 -8,36 10,14 3,63 -6,50
Portugal 4,72 5,30 0,58 4,64 5,36 0,71
P. Baixos 4,73 3,03 -1,70 7,45 2,99 -4,46
Regne Unit 1,83 3,72 1,89 1,85 4,32 2,47
Rep. Txeca 9,54 9,87 0,33 8,02 9,85 1,84
Romania 5,56 7,84 2,28 3,06 5,59 2,52
Suècia 9,93 8,86 -1,07 5,65 7,67 2,02
UE-24 4,78 5,02 0,24 4,79 5,54 0,75
Font: Elaboració pròpia a partir de l’EWCX 2005 i l’EWCS 2010.
En la lectura segons règims de benestar, els valors més alts en l’any inicial eren a l’escandinau que va pujar algun punt. En el cas de l’Europa de l’Est es va observar una davallada per ambdós sexes
El creixements d’inseguretat més elevats es van apreciar en el règim anglosaxó per als dos sexes, així com en el cas de les dones del meridional passant a ser el que major precarietat mencionava a l’any 2010.
S’ha mencionat que va haver-hi una gran supressió de llocs de treball en els països meridionals en apartats anteriors i que aquesta es va centrar en la població més vulnerable que tenia diferents tipus de contractes temporals, inclús en la que treballava sense contracte. En el cas dels homes d’aquest règim, s’ha pogut apreciar un increment de la precarietat en un punt, però va ser en les dones on més es va poder visualitzar que la precarietat incrementava.