Transformacions sociopolítiques

Les intervencions de la dominació britànica van tenir com a conseqüència un enfortiment, d’una banda, del poder secular dels petits sobirans (el poder existent per la simple voluntat dels britànics i no per mandat diví ni pel clan) i, d’altra banda, dels drets del poble (els sobirans no tenien llibertat per actuar pel seu compte, ja que estaven sota control britànic)³⁹².

Les valls, aïllades entre muntanyes altes difícilment franquejables, havien desenvolupat estructures ecològiques i socials independents, amb un fort grau de similitud a l’interior de cadascuna, però amb contactes esporàdics amb l’exterior. Cada vall estava dividida en diverses comunitats de cinc o sis pobles petits, comunitats autosuficients³⁹³.

La principal font d’autoritat a la comunitat camperola era el déu del clan, que expressava la seva voluntat a través del gur (mèdium). Els diferents oficiants de la divinitat (gur, kârdâr, pujari)³⁹⁴ eren escollits (oficialment pel mateix déu) entre els seus

388 Mark Brentnall, 2005, The Princely and Nobles Families of the Former Indian Empire: Himachal Pradesh, Delhi: Indus Publishing, p. 338 i Daniela Berti, 2006, “Ritual Kingship, Divine Bureaucracy and Electoral politics in Kullu”, European Bulletin of Himalayan Research 29-30, p. 40.

389 Tucker 1997: 11.

390 Vegeu, per exemple, el festival Dusshera al Kullu.

391 Daniela Berti, 2006, “Ritual Kingship, Divine Bureaucracy and Electoral politics in Kullu”, European Bulletin of Himalayan Research 29-30, p. 39.

392 Alam 2008: 127.

393Alam 2008: 5 i 37.

394El gur és el mèdium del deu, el kârdâr n’és l’administrador i el pujari, el sacerdot. Vegeu capítol 6

“Relacions amb el cosmos”.

109

habitants i romanien al seu servei segons la seva bona voluntat. No obstant això, si es consideraven ineficaços, corruptes o desobedients, eren destituïts i substituïts ràpidament.

Hi havia un altre poder, paral·lel, dins de cada clan: el khumri, constituït per un representant masculí de cada família que pertanyia al clan. Dins el khumri, tots els membres eren iguals políticament, ja que tots els llinatges tenien un déu patró comú.

Allà es tractaven qüestions com els treballs agrícoles, l’ús dels boscos i prats, els impostos exigits pel sobirà o pel “Hill State”. Els treballadors agrícoles, subordinats i no pertanyents al clan no podien participar-hi.

El representant del khumri (delegat davant el sobirà o Hill State), anomenat seana, ruhud o mawana, segons la regió, normalment era elegit pels membres, encara que en el moment de la conquesta britànica sembla que hi havia una tendència a heretar el càrrec. Els membres del khumri, que impedien l’establiment d’una jerarquia dins del clan, així com el déu, a través del gur i del pujari, supervisaven estrictament les funcions d’aquest representant. El khumri representava la voluntat general del seu clan, però el déu (devta) era la màxima font d’autoritat, que prenia les decisions en cas de desacord. En resum, el déu patró del clan era literalment el cap del clan. Per aquesta raó els sobirans dels regnes, si volien imposar-se, havien de presentar-se com a “virreis” de qualsevol déu³⁹⁵.

Determinats clans van conservar la seva independència dins dels estats. Molts d’ells van ser reconeguts pels britànics com a minúsculs Hill States independents, que la població local anomenava “Athara Thakurai”³⁹⁶. Aquests regnes minúsculs eren clans per a la majoria dels estats, compostos de vegades només per un o dos clans; és a dir, per entre dos i quatre pobles (que agrupen diversos llogarets), per a una població de menys de dues-centes persones. De totes maneres, els britànics no feien distincions i garantien el mateix estatus a totes les formes d’autoritat política dins del que ells anomenaven l’Himàlaia occidental, de manera que convertien aquests petits caps dels clans en dirigents sobirans.

És sorprenent que tots els sobirans, independentment de la mida del seu regne, diguessin que tenien un origen forà, garantissin que eren descendents d’un avantpassat

395 Alam 2008: de 60 a 64.

396 “Athara Thakurai” significa “divuit prefectures”, encara que, en realitat, existien més de divuit regnes minúsculs, és més, no n’hi havia menys de trenta el 1910. Alam 2008: 65.

110

vingut de les planes³⁹⁷. Aquesta insistència sobre l’origen estranger és primordial, ja que era vital per als dirigents desvincular-se dels clans. La naturalesa igualitària de les relacions socials en el seu interior impedia la separació de la comunitat política, essencial per a l’establiment de l’Estat. Els clans posaven traves al sorgiment d’estructures estatals independents, raó per la qual els sobirans havien de ser d’origen exterior (als clans). Aquesta distinció es feia mitjançant dos mètodes. D’una banda, s’elaboraven genealogies que mostraven l’estatus de Rajput del sobirà (integrant els dirigents del nord de l’Índia), així com la insistència de les famílies reials a seguir les pràctiques de les castes ortodoxes segons el codi Rajput, per diferenciar-se a diari de la població khash; d’altra banda, l’estratègia consistia a regnar en qualitat de virrei d’un déu sobirà. Els déus dels clans van jurar la seva aliança a l’Estat (o regne) en el qual residien, però aquesta aliança estava dirigida al gran devta, no al propi sobirà. D’altra banda, aquesta aliança no reduïa de cap manera el poder dels devta dels clans sobre les terres i els clans. L’autoritat del sobirà estatal no podia, doncs, aplicar-se directament a la població, sinó que havia de passar per l’intermediari del devta sobirà i dels devta dels clans. Això va impedir l’establiment d’una autoritat política unificada a la regió.

Els devta locals i els seus temples van seguir sent institucions robustes, defensant la seva autonomia. Així mateix, a les regions on el sobirà podia dominar el poder polític dels clans i dels seus devta, com per exemple al Kullu, va ser possible gràcies al devta local o al devta reial. Aquesta estratègia va tenir diversos resultats que evitaven el poder absolut del rei. En primer lloc, els devta reials mantenien, en gran mesura, la seva autonomia enfront del sobirà, amb independència de la riquesa, per exemple. D’altra banda, la submissió dels devta locals no significava, per tant, la dominació del seu poder local; reconeixien la sobirania del déu sobirà pagant-li un tribut i fent-li visites regulars, però conservaven el control absolut sobre els assumptes del clan³⁹⁸.

La població estava composta per tres “estrats” separats: els khash, una “tribu”

que simulava descendir dels invasors aris (indoeuropeus), majoritàriament pagesos i representats pel khumri; els naga, treballadors agrícoles subordinats al khash, i, finalment, els dirigents Rajput i els sacerdots hindús (brahmans), que reivindicaven que descendien de les planes índies.

397 Alguns casos són clarament mitològics, els sobirans descendien de personatges del Mahabharata.

Alam 2008: 65.

398 Alam 2008: 79.

111

Els khash constituïen el 50-75% de la població i estaven dividits en clans, subclans i llinatges. La seva identitat vinculada al clan i al territori s’expressava a través de les institucions del devta del poble i el khumri. Als pagesos també se’ls anomenava kanet³⁹⁹. Els clans khash estaven organitzats en unitats més grans que formaven els bhaichara (germandats), iguals entre si⁴⁰⁰. No seguien les regles de la casta dels Rajput (ni els rituals prohibits, ni la contaminació física o simbòlica, ni les idees de castedat, ni les pràctiques matrimonials o de dol), i els seus devte no tenien cap unió teològica ni genealògica amb els déus del panteó hindú. Només les famílies reials i els sacerdots hindús ortodoxos seguien les regles de les castes (Rajput i Brahman). La subordinació dels naga als khash no es corresponia clarament, segons Aniket Alam, a una jerarquia de castes. Així, doncs, hi havia una nul·la identitat hindú o de casta, però una identitat de llinatge i de clan⁴⁰¹.

Tanmateix, l’estructura igualitària dels clans no significava l’absència total de l’estratificació o de les desigualtats en el repartiment de la riquesa. A més, el mateix tros de terra “pertanyia” sovint a diversos actors (el brahman “propietari” de la terra, el devta local que la governava, el treballador agrícola que la conreava, etc.), el que va dificultar als colons la recaptació d’impostos. Això va comportar una gran quantitat de conflictes en relació amb les terres i els boscos, que implicaven els britànics i la població local, de manera que es van arribar a elaborar nombroses lleis sobre les terres.

Aquesta ingerència en els assumptes interns va minar el poder polític dels devte locals, que tot i així van conservar el seu paper identitari, ja que van continuar controlant els assumptes del clan⁴⁰².

La població local va començar a rebel·lar-se contra les lleis sobre el sòl a partir de 1857. Aquests duhm, violents i ineficaços, es van substituir a partir del 1939 per unes reivindicacions polítiques molt més ben traçades, anomenades praja mandals. En aquesta recerca de noves formes d’acció política, el devta del clan es converteix en un unificador social important per al pagès de l’Himàlaia. Els devte passen, llavors, d’actors polítics a símbols d’identitat social⁴⁰³.

L’interès dels britànics per la fusta dels boscos de l’Himàlaia va ser un altre

399 Per tant, khash i kanet van designar la mateixa població, però khash feia referencia a la identitat tribal mentre que kanet designava la població pagesa.

400 Alam 2008: 86.

401 Idem: 208-209.

402 Idem: 120-122.

403 Idem: 131.

112

element clau de les transformacions polítiques i socials de la regió. Antigament de lliure ús, la fusta es va convertir en un bé preuat, pagador amb diners, el que permetia acumular riqueses⁴⁰⁴. Les diferències de superfície de les terres, que fins llavors no havien provocat fissures socials, van iniciar l’aparició de les classes econòmiques i va ser possible una estratificació social entre els khash. Això va suposar altres transformacions socials, per exemple, en l’àmbit de l’alimentació es va abandonar el conreu del mill i de les llenties en benefici de l’arròs i del blat, demandats pels mercats dels colons anglesos⁴⁰⁵.