Capítol 2. Història de la regió del Seraj
2.2. De la història antiga a l’enfrontament britànic
La regió del Kullu va estar probablement sota el control de l’Imperi Gupta (del 320 al 550 dC), que va aconseguir estendre’s fins a Caixmir367. És molt probable que hagi existit un regne monàrquic del Kullu des del segle VI, i potser fins i tot abans368. Els senyors locals, anomenats “Piti thakur”; és a dir, “senyors de la vall de l’Spiti” (en referència a l’Spiti, situat al nord de l’actual Himachal Pradesh), governaven regnes minúsculs369. Es van anar desplaçant progressivament a partir del segle XI pels Rajputs que venien de les planes, sobirans que constituïen la dinastia Pal i que van continuar casant-se amb els seus homòlegs de les planes, anant a buscar les seves dones fins al Gujarat 370.
Al voltant de l’any 1500 un jove que es deia Sidh Pal, descendent de la família reial esmentada anteriorment, va assumir de nou les regnes del regne i va substituir el sufix Pal pel de Singh371. Sembla que la línia dinàstica continuava, encara que ho fes amb un nom diferent. Bahadur Singh (1532-1558) va lliurar diverses batalles al Seraj i va aconseguir vèncer els Thakur i Rana (petits senyors locals) que regnaven a la zona, als quals va obligar a convertir-se en els seus vassalls. Tanmateix, la seva autoritat sobre els clans era bastant limitada. A canvi d’un tribut i alguns serveis, els Raja372 successius
365 Tobdan 2000: 34-35.
366 «El terme “safranitzant” s’utilitza habitualment per fer referencia a les organitzacions vinculades a la dreta hindú, amb una bandera de color groc safrà, associat a l’hinduisme». Daniela Berti, 2009 «Passé, localité et nationalismes dans la région de Kullu (Inde du Nord)», en Gisèle Krauskopff (dir.), Les Faiseurs d’Histoire, Nanterre, Société d’Ethnologie, p.112.
367 Tobdan 2000: 35.
368 Tobdan 2000: 37 i Alam 2008: 64.
369 Hutchison i Vogel II: 432-433, a Tobdan 2000: 40.
370 Tucker 1997: 7.
371 Singh significa “lleó”: aquest canvi de nom es deu, segons la llegenda, a la valentia que el jove Sidh va demostrar en una lluita contra un lleó que s’havia atrevit a atacar una vaca. Tobdan 2000: 46 i Kangra Gazetteer 1917: 16.
372 Sobirans.
104
van garantir als Thakur i als Rana les seves terres i determinats drets. Els impostos, els recaptava un intermediari d’una jerarquia de funcionaris, que més tard mantindrien els britànics. Cada subdivisió (wazîri) estava governada per un wazîr, i dividida en diversos Kothi administrats pels negi (un tipus de personalitat important). Els Kothi (designats pels britànics com a unitats a nivell de poble) estaven compostos per molts Phati, és a dir, per conjunts de diversos assentaments. Els impostos es pagaven en cereals, ghee, oli o productes salvatges (com plomes o banyes). A més d’aquests impostos, s’havia establert el begar, un treball obligatori i gratuït al servei del Raja que consistia normalment en la construcció d’un palau o bé en el transport del sobirà, cosa que no es feia sense sacrifici ja que les necessitats d’aquests serveis coincidien justament amb períodes de treballs intensos al camp (just abans i després dels monsons). Els vilatans tenien, a canvi, certs drets, com l’ús lliure dels boscos (fusta, plantes medicinals i fins i tot desforestació), exceptuant la caça, que es reservava per a la família reial i l’elit militar373. Un dels aspectes essencials del poder dels Raja és que representaven determinades deïtats i governaven sobre el poble en qualitat de virreis. Jagat Singh, per exemple, va fer venir a principis del segle XVII d’Oudh (Ayodhya, actual estat d’Uttar Pradesh) l’estàtua del déu Raghunath, que va instal·lar al tron i es va designar a ell mateix com el servidor del déu374.
Però els Raja de Kullu, així com molts d’altres petits regnes veïns, també van pagar impostos, durant almenys dos segles (des de 1556), als emperadors mogols que regnaven a l’Índia, el que va contribuir probablement a mantenir una certa estabilitat a la regió. Quan l’Imperi mogol estava en decadència, els gurkha vinguts del Nepal van aprofitar per conquerir gairebé tots els regnes de la regió, fins al riu Sutlej (o Satluj).
D’altra banda, Sansar Chand, Raja de Kangra, dominava sobre els petits sobirans entre el riu Sutlej i el Ravi. Per tant, els Raja del Kullu havien de pagar impostos als gurkha per la regió de Shangri i a Sansar Chand pel Kullu pròpiament dit375. El 1806 l’exèrcit gurkha va envair Kangra, cosa que va portar Sansar Chand a nomenar Ranjit Singh sobirà del regne sikh del Panjab perquè l’ajudés. Va aconseguir repel·lir els gurkha, però
373 Tucker 1997: 7
374 Hutchison i Vogel 1933: II, 427, a Tucker 1997: 8; Diack 1994 (1897): 21. És probable que aquest episodi simbolitzi la introducció de l’hinduisme a les muntanyes, com a mínim entre les famílies que regnaven. Vegeu Diack 1994 (1897): 40 i Brigitte Luchesi 2006, «Fighting enemies and protecting territory: deities as local rulers in Kullu, Himachal Pradesh», European Bulletin of Himalayan Research 29-30, p. 64.
375 Diack 1994 (1897): de 20 a 23.
105
va aprofitar per envair la regió i va exigir un preu molt alt376. El Raja de Kullu es va procurar, llavors, el suport dels britànics, just després de la guerra anglo-gurkha (1814-1815). Intentaven establir un control sobre la regió, amb la finalitat de reforçar les seves fronteres amb la Xina i el regne sikh (Panjab), i al mateix temps controlar el comerç transhimalai377.
Diferents regnes, inclòs el del Kullu, pagaven en aquesta època un impost als sikhs, sense arribar, per això, a acceptar-ne l’administració directa378. Però el 1839, l’exèrcit dels sikhs va buscar una excusa per envair el regne de Mandi, després del Kullu (inclosa la província del Seraj), i va saquejar les riqueses de la regió, va talar molts arbres per enviar-los als rius Beas i Sutlej, fins el Panjab. Els habitants del Seraj van parar una emboscada als sikhs que passaven per la vall amb el seu presoner Ajit Singh, Raja del Kullu. Abans d’alliberar-lo, van matar els soldats sikhs, cosa que no va trigar a provocar una venjança. Quan un nou batalló sikh va entrar al Seraj, els soldats van trobar la regió deserta, perquè els habitants s’havien refugiat en zones inaccessibles dels cims de les muntanyes. Els sikhs van cremar els pobles i després van llogar el Seraj al Raja Balbir Sen de Mandi (un regne proper que pertany avui en dia a l’estat de Himachal Pradesh) a canvi d’una renda anual de 32.000 rupies379. Balbir Sen va aprofitar per envair el regne del Kullu, amb ajuda dels soldats sikhs, i imposar les seves lleis. Va canviar, entre d’altres coses, el sistema d’impostos, i obligava a pagar amb diners en lloc de cereals o ghee.
Així, doncs, a partir del segle XIX van aparèixer els diners. Els excedents d’arròs i oli es venien als mercaders de Lahaul a canvi de sal i llana. Les roselles, conreades a gran alçada per les seves llavors i la llet, es van convertir a finals del segle XIX en la primera font de diners per pagar els impostos (abans que se’n prohibís el cultiu el 1936). Els compradors venien del Kullu, però sobretot de Mandi i de les planes del Panjab. És possible que les poblacions locals del Kullu i del Seraj no participessin en aquest negoci i es conformessin amb el conreu, deixant així una porta oberta per a explotar’ls, a mesura que l’economia monetària es desenvolupava sota la dominació britànica fins al capitalisme modern.380
Amb tot, el poder dels sikhs va començar a enfonsar-se després de la mort del
376 Diserens 2001: 242.
377Alam 2008: 98.
378 Tobdan 2000: 67.
379 Tobdan 2000: 68 ; Tucker 1997: 10; Diack 1994 (1897): 24-25.
380 Harcourt 1870: 74-76 i Diack 1897: 97-100, a Tucker 1997: 9.
106
seu sobirà Ranjit Singh, i el 1846, després de la fi de la primera guerra anglo-sikh, van cedir els seus regnes de Kangra i Kullu als britànics.381