MOSTRA ANALITZADA

Per tal de recollir informació pertinent per definir el valor que pren el programa es fa fonamental fer una elecció acurada de les fonts d’informació que constitueixen la mostra d’anàlisi. En la present recerca es va considerar adient acotar la mostra analitzada a les produccions de l’alumnat com a exemple de registre documental.

Alguns elements que justifiquen l’elecció realitzada són:

• La dimensió de la recerca: situada la recerca en el marc d’una tesi doctoral, va semblar adequat dimensionar quin era el volum de treball que es podia assumir i prendre una opció que garantís el diàleg entre el rigor de la recerca i les possibilitats de l’equip humà vinculat.

• Els objectius de la recerca: donat que la recerca presentada se situa en el punt inicial d’un procés d’innovació vinculat a la introducció dels principis del paradigma de la complexitat a l’assignatura de Didàctica de les Ciències Experimentals, es va prioritzar obtenir un coneixement que ajudés a donar valor al programa per orientar el seu canvi en un futur immediat.

• La manca d’un marc avaluador derivat de recerques avaluatives d’experiències semblants: la present recerca constitueix un primer procés avaluador en referència a la incorporació del paradigma de la complexitat a la didàctica de les ciències. Aquest fet ha significat destinar una gran quantitat d’esforços a cercar un marc conceptual i metodològic fiable, limitant la possibilitat de treballar en altres direccions per falta de temps. És un marc que pot ser útil per obtenir informació i per establir una metodologia d’avaluació, que un cop consolidada pot utilitzar-se en altres moments i contextos.

Les recerques avaluatives que prenen com a objecte els registres documentals afavoreixen l’anàlisi acurada i precisa de la informació en un procés que permet apropar-se al fenomen d’estudi des de la perspectiva individual de l’investigador i la col·lectiva de l’equip. La possible distància entre investigador i font documental es va

salvar ja que l’investigador va participar en el disseny del programa i va ser present en la seva posada en pràctica durant el quadrimestre.

La mostra analitzada s’ha centrat en algunes de les produccions lliurades com a treballs inicials i finals dels estudiants de magisteri d’un dels grups-classe on es va aplicar el programa. El treball inicial es va proposar i elaborar durant el primer quadrimestre del curs, en el que no es va posar en pràctica el programa dissenyat.

Constitueix un treball en el que l’alumnat escollia un animal que es pogués mantenir i treballar a l’aula d’Educació Primària i proposava una seqüència d’activitats que es poguessin realitzar dins de l’assignatura de coneixement del medi natural. El treball final es va realitzar en finalitzar el segon quadrimestre, quan ja s’havia aplicat el programa. Es concretava en el disseny d’una unitat didàctica en la que es proposava dissenyar un mínim de dos seqüències d’aprenentatge que prenguessin com a nucli temàtic l’animal presentat en el treball inicial.

Els treballs tenen una estructura oberta, decidida per l’alumnat a partir de les orientacions generals donades per la docent. Es tracta d’un document digital en format ppt, reproduïble en Power Point, en el que s’integren imatges i text. No es van donar directrius entorn a la dimensió del treball o l’estructura de les diapositives, només, a partir d’un esquema donat per la docent, algunes orientacions sobre la forma de plantejar el punt de partida per abordar la temàtica d’estudi. Aquestes directius es van donar a la classe presencial a partir del treball sobre el creixement i desenvolupament humà descrit en un apartat anterior.

El fet que cada treball tingui una dimensió diferent i que les diapositives no tinguin una estructura uniforme dificulta una anàlisi de caire comparatiu des d’una perspectiva quantitativa. Trobem treballs en què una mateixa diapositiva presenta dos activitats d’una seqüència d’aprenentatge i, al mateix temps, en altres treballs una única activitat es presenta en més d’una diapositiva. A la vegada trobem treballs amb dos o tres seqüències i d’altres amb una única seqüència. Aquest fet va fer que s’optés per un model d’anàlisi de caire qualitatiu que permetés la comparació de treballs des d’una perspectiva més flexible.

La mostra analitzada està formada per quatre treballs d’un total d’onze presentats per tot el grup classe al que s’ha aplicat el programa (fig. D9). En tots els casos s’ha avaluat el treball inicial i el final. La selecció dels grups s’ha fet a l’atzar, pensant que aquest criteri donaria dades vàlides per avaluar el programa. Escollir quatre treballs significa analitzar un 36% dels treballs elaborats per l’alumnat i permet situar-se de forma realista en el diàleg rigor i possibilitat plantejat anteriorment.

Treballs presentats Treballs que s’han analitzat

Ànec Mut ◄

Conill 1 ◄

Conill 2 Conill 3

Escarabat de la farina 1

Escarabat de la farina 2 ◄

Guppys ◄

Insecte Pal 1 Insecte pal 2 Insecte pal 3

Pollet

L’assignació dels noms de les mostres s’ha fet escrivint el nom sencer de l’animal en el que s’ha centrat l’estudi. En el cas que més d’un grup de la classe treballi aquest animal s’escriu un nombre per distingir-lo dels altres treballs. Per últim, s’adjunta la lletra majúscula I o F en funció de si el treball presentat és inicial i final. A tall d’exemple, el nom Escarabat de la Farina 2 PP I, indica que l’animal que es presenta al treball és l’escarabat de la farina, que és el segon treball d’aquesta temàtica presentat a la classe, que es tracta d’una presentació de Power Point i que en aquest cas és la presentació del treball inicial. Quan la referència al treball es fa en una matriu d’extracció de conclusions el nom es codifica tal com es mostra a la figura D10.

Fig. D9: Llista dels treballs presentats per l’alumnat i analitzats a la recerca

La informació analitzada en la present recerca té dues dimensions (fig. D11): una que fa referència a la representació dels models mentals mostrats pels futurs mestres en els seus treballs i una altra que considera les propostes d’unitats didàctiques que elabora l’alumnat en el seu treball.

La primera d’elles se centra en les característiques de les representacions dels models mentals utilitzats per l’alumnat en relació al que es pot considerar un model conceptual complex. En aquest sentit, la informació a analitzar se centra en tots aquells textos i imatges que els futurs mestres utilitzen per presentar a l’animal d’estudi com un ésser viu. Aquestes informacions constitueixen representacions dels seus models mentals i la comparació amb el model conceptual ésser viu aporta eines per avaluar la distància existent entre la representació del model mental dels futurs mestres i el model conceptual de les ciències naturals, un cop aplicat el programa.

La dimensió de la unitat didàctica se centra en els instruments que els futurs mestres dissenyen per estimular a l’alumnat d’Educació Primària a fer evolucionar els seus models mentals cap a models conceptuals complexos. De les diferents propostes fetes pels futurs mestres, la present recerca s’ha centrat en propostes de preguntes i activitats de caràcter científic. S’ha desestimat les activitats de caràcter regulador, entenent que el seu estudi no tenia una relació directa amb els objectius de la recerca.

Nom del treball Assignació de nom a la mostra

Escarabat de la farina 2,

PP I Escarabat del la

Farina2 I EF2I

Escarabat de la farina 2,

PP F Escarabat de la

Farina2 F EF2

Guppys,PP I Guppy I GI

Guppys, PP F Guppy F GF

Fig. D10: Assignació de codis als treballs que constitueixen la mostra

Les propostes d’activitats i preguntes elaborades per l’alumnat s’han classificat seguint la proposta d’habilitats cognitivolingüistiques (Jorba [et al.], 1998). S’han pres com a referents teòrics els conceptes descriure, definir, explicar i justificar, tal i com explica Jorba, (1998) : “Descriure és produir proposicions o enunciats que enumerin qualitats, propietats, característiques, etc., de l’objecte o fenomen que es descriu.

Definir consisteix en explicar les característiques necessàries i suficients perquè el concepte no es pugui confondre amb un altre, amb l’ajut d’altres termes que se suposen coneguts. Explicar és produir raons o arguments (Produir proposicions o enunciats que enumerin qualitats, propietats, característiques, etc.) de manera ordenada. Establir relacions entre les raons o arguments que portin a modificar un estat de coneixement (hi ha d’haver explícitament raons causals). Justificar consisteix en produir raons o arguments. Establir relacions entre les raons o arguments que portin a modificar el valor epistèmic en relació amb els corpus de coneixement en que s’inclou els continguts de la justificació. Examinar l’acceptabilitat de les raons o arguments” (Jorba [et al.], 1998). A continuació es mostra un quadre resum de la diversitat d’habilitats associades a l’objecte d’estudi (fig. D12).

Cadascuna de les habilitats cognitivolingüístiques està associada als tipus de qüestions que li són pròpies i seguidament s’ha definit algunes preguntes que poden orientar quin tipus de finalitat s’associa a cada habilitat.

Treball inicial

Fig. D11: Esquema de la informació que s’analitza

Per afavorir la comprensió del quadre, i a tall d’exemple, es pot aprofundir en l’habilitat cognitivolingúïstica de descriure. L’habilitat de descriure centrada en els éssers vius focalitza la seva atenció en la constatació de característiques estructurals dels éssers vius, els segments corporals, la posició de cada segment...

També permet constatar canvis en l’espai, com canvis en les accions que realitza o la seva posició corporal... Aquests canvis es poden situar en el temps afavorint la situació de cada canvi en un eix temporal que permeti situar aspectes com el moment en què a un ésser li canvia alguna característica estructural, un exemple en aquest cas pot ser el creixement d’un determinat tipus de plomes. Finalment, la descripció permet posar en evidència interaccions entre l’ésser viu i el medi extern, com el tipus d’alimentació, la freqüència amb la que veu aigua, ....

Habilitat Qüestions

Aquestes tipologies han servit per organitzar amb un criteri contrastat les propostes de preguntes i activitats i d’aquesta manera facilitar el tractament de la informació i l’obtenció de conclusions.

Fig. D12: Relació entre les habilitats cognitivolingüístiques i l’objecte d’estudi Font: Adaptació a partir de Jorba 1998