EL PARADIGMA DE LA COMPLEXITAT: UN DIÀLEG ENTRE MODEL, VALORS I ACCIÓ

El paradigma del a complexitat (Bonil [et al.], 2004), es constitueix com un espai que permet integrar els tres elements presentats en el present capítol:

una forma de construir models explicatius a partir d’un estil de pensament, una forma de posicionar-se davant del món a partir d’un marc de valors i una forma d’actuar des d’una perspectiva transformadora a partir d’un model que orienta l’acció. Es constitueix com un espai de diàleg entre les tres perspectives des d’un plantejament que pot ser significatiu i orientador del procés educatiu.

El paradigma de la complexitat és una forma d’estructurar el propi pensament, un pensament que tant en la perspectiva científica com en la quotidiana té la capacitat de dialogar constantment amb el seu entorn. Un pensament que dialoga entre el tot i les parts, entre els antagònics com a complementaris des d’una perspectiva no reduccionista, que integra la imaginació i la creativitat amb la racionalitat, que permet anar d’allò que és local a allò global sense perdre la vinculació entre els dos elements com a parts d’un tot. Un pensament que analitza els fenòmens des del principi sistèmic entenent que els fets no s’expliquen de forma lineal i reduccionista. El pensament complex apareix com una forma articuladora d’organitzar el propi pensament i d’elaborar respostes a les preguntes i problemes que presenta el món. Aquest model de pensament, des de l’àmbit de les ciències experimentals s’ha mostrat amb capacitat de construir models explicatius complerts i coherents dels fets, fonamentant-se en una epistemologia sòlida. En aquest punt, la teoria dels sistemes complexos (Gell Man 1995), apareix com un cos de coneixement capaç de donar resposta a la curiositat humana per explicar-se i preveure els fenòmens a partir d’enunciats validats científicament.

Des de la perspectiva ètica, la complexitat defineix els valors en un continu diàleg entre antagònics. Sense caure en el relativisme del tot val, proposa un marc de valors que constitueixen un marc orientatiu per a la transformació de la societat. Des d’aquesta perspectiva, la sostenibilitat es construeix en la capacitat de diàleg entre les perspectives ambiocèntriques i antropocèntriques

que es troben en el nostre planeta. Configurar la llibertat entre els individus implica dialogar entre l’autonomia i la dependència per assumir el que tenim de socials i afavorir la capacitat d’elaborar el propi criteri davant dels fets del món.

Dialogar entre l’heterogeneïtat i l’homogeneïtat comporta posicionar-se davant de la diferència. Assumint la diversitat com a valor i descobrint en l’altre el que té de comú amb nosaltres. L’equitat es construeix en el diàleg entre allò que tenim d’individual per a definir l’itinerari vital de cada individu i la consideració de la col·lectivitat com a forma d’afavorir el desenvolupament comunitari.

Constitueixen quatre eixos dialògics que es poden ampliar amb d’altres que poden construir el marc de valors orientadors del paradigma de la complexitat, des d’una perspectiva en que cap valor s’entén per si mateix sinó en el diàleg amb els altres com a forma de configurar les relacions socials.

Assumir la complexitat com a paradigma significa entendre l’acció dels individus com un mètode-estratègia que es constitueix com diàleg de caràcter retroactiu entre teoria i acció. Una acció que és capaç de modular-se de forma contínua davant de les respostes que troba del context, on els objectius són clars i el camí per arribar es va construint de forma continuada. En aquest model, l’individu és a la vegada individu-actor-subjecte-estratega (Roger, 1999), agent i pacient, constructor i construït. En un marc on la societat s’estructura amb un model polític en el que la justícia i democràcia real constitueixen la forma d’entendre les relacions entre els individus, on la ciutadania pren una dimensió planetària que constitueix el marc d’actuació sobre el món.

La consideració d’un marc conceptual que considera la complexitat, d’un marc de valors entès des de la perspectiva complexa i de l’acció entesa des de la complexitat permet situar la complexitat com a paradigma, entès com “el conjunt d’assumpcions interelacionades sobre el món social que aporten una estructura filosòfica i conceptual per a l’estudi d’aquest món (Kuhn, 1962). En concret, el paradigma de la complexitat es conforma com un marc teòric coherent en què dialoguen epistemologia, valors i acció en un esquema retroactiu que es genera de forma dinàmica en la interacció entre els tres elements. En aquest espai de diàleg emergeixen com a valors epistèmics els principis sistèmic, dialògic i hologramàtic.

El principi sistèmic li dóna als tres elements que formen la proposta una estructura d’interdependència que permet que des del paradigma de la complexitat, els fets del món s’entenguin com una xarxa on es donen processos autorreguladors que els reconfiguren de forma continuada.

La inclusió del principi dialògic planteja la fugida de tot reduccionisme, assumint que qualsevol disciplina té límits per explicar els fets del món. Assumeix també el diàleg entre certesa i incertesa, linealitat i no linealitat, disciplinar i trasndisciplinar com a forma de posicionar-se davant dels fenòmens.

Assumir el principi hologramàtic comporta reproduir tots els elements del paradigma en qualsevol canvi d’escala. Des d’aquesta perspectiva, focalitzar l’atenció en un sol element del triangle comporta fer l’esforç de considerar la presència dels altres. Afavorint la necessitat de comprendre cada un dels elements que defineixen el paradigma però sense establir desvinculacions amb els altres.

La figura C7 constitueix una representació gràfica del paradigma de la complexitat que pot ser útil com a síntesi de les idees expressades en aquest apartat.

Acció sobre el medi Pensament

Organització cognitiva a partir dels principis de:

Constant construcció.

Assumeix la incertesa Articulant i multidimensional Lògic que integra la imaginació Integra macroconceptes Contextualitza i globalitza

Mètode-estratègia que es constitueix com un procés retroactiu entre teoria i acció.

Estratègia ecològica de l’acció.

Política de civilització.

Marc de valors

Ambiocèntirc /Biocèntric Autonomia/Depèndènica Heterogeni/Homogeni Individual/Col·lectiu ...

Paradigma de la complexitat

Valors epistèmics Sistèmic

Dialògic Hologramàtic

Fig C7: Represetnació del paradgima de la complexitat Font: Bonil et al., 2004

Capítol 5:

L’ EDUCACIÓ CIENTÍFICA