ASPECTES CONTEXTUALS DE L’EXPERIÈNCIA AVALUADA

Els aspectes contextuals de l’experiència en la que s’ha desenvolupat la present recerca avaluativa se situen a l’aula on s’ha desenvolupat el programa avaluat. Les seves característiques, així com en els seus continguts i organització, es desenvolupen a continuació.

• Context de l’experiència

L’experiència se situa a la Facultat d’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, i concretament en el marc de l’assignatura troncal de Didàctica de les Ciències Experimentals de l’especialitat d’Educació Primària de la titulació de Magisteri.

Aquesta assignatura és anual i té una càrrega lectiva de 8 crèdits dividits en 3,5 crèdits de sessions teòriques a l’aula i 4,5 crèdits de sessions pràctiques. S’imparteix en un grup de matí un altre de tarda existint una col·laboració estreta entre les dos docents que la porten a terme. Ambdues docents han treballat conjuntament amb l’investigador intern, que coneix l’assignatura, és membre del mateix departament i autor de la recerca que es presenta.

El treball realitzat a la recerca ha consistit en el seguiment del disseny i aplicació de la part corresponent al segon quadrimestre del programa de l’assignatura, prenent com a referents els principis teòrics del paradigma de la complexitat. Paral·lelament s’ha fet un seguiment exhaustiu d’un dels grups, del qual s’ha seleccionat les mostres sobre les que es fa l’anàlisi.

• Descripció del programa

El programa de l’assignatura de Didàctica de les Ciències Experimentals perseguia com a novetat introduir els principis teòrics del paradigma de la complexitat en el seu desenvolupament habitual (vegeu la figura D6). Aquesta finalitat s’havia de reflectir

en els tres grans objectius del programa: el primer, orientat a que els futurs mestres fossin capaços de construir models explicatius des de les ciències experimentals; el segon, dirigit a establir connexions entre aquests models i la realitat de les aules d’Educació Primària; i el tercer objectiu, de caràcter aplicatiu, que fes possible la transposició didàctica del model a les aules d’Educació Primària.

Així doncs, amb la integració dels principis teòrics del paradigma de la complexitat en el programa de didàctica es perseguia en primer lloc que els futurs mestres fossin capaços de construir models explicatius sobre els éssers vius, elaborats a la llum del paradigma de la complexitat. Per al desenvolupament d’aquest primer objectiu resultava important que els models conceptuals elaborats des del paradigma de la complexitat tinguessin una presència significativa en el dia a dia del procés de formació dels futurs mestres, i que aquests entressin en contacte amb una gran diversitat de fonts d’informació que els possibilités aprofundir en les interpretacions que es van construint.

La integració dels principis teòrics del paradigma de la complexitat en el programa de didàctica perseguia, en segon lloc, que els estudiants de magisteri fossin capaços d’establir connexions significatives entre els models explicatius construïts a nivell teòric a les classes de la facultat i el treball que es realitza a les aules de Primària per part de mestres en exercici. Per això, el programa es va estructurar a partir d’un diàleg continu entre els principis teòrics del paradigma de la complexitat i la seva

Programa de l’assignatura Didàctica de

les Ciències Experimental

Paradigma de la complexitat

Fig. D6: El programa de l’assignatura com a espai de diàleg entre la Didàctica de les Ciències Experimentals i les aportacions del paradigma de la complexitat

Font: Elaboració pròpia

transposició didàctica. Per afavorir aquest procés, en el treball teòric i en el de laboratori es treballaven contínuament exemples d’experiències portades a terme a l’escola Primària per mestres que han participat en activitats de formació permanent orientades a la introducció dels principis del paradigma de la complexitat a l’aula de Primària.

Finalment, la integració del paradigma de la complexitat en el programa de didàctica cercava afavorir la capacitat dels estudiants de magisteri per dissenyar actuacions didàctiques concretes. Com a conseqüència, en el desenvolupament del programa es va optar per treballar amb el futur professorat el tema del creixement i desenvolupament humà, mitjançant un diàleg continuat entre el model conceptual de les ciències experimentals i la seva aplicació a l’aula escolar. Paral·lelament, prenent com a temàtica de treball l’estudi dels éssers vius a l’aula d’educació primària, es va proposar als futurs mestres reprendre el treball fet a l’inici de curs i fer un treball de final de curs consistent en elaborar una unitat didàctica que incorporés els continguts treballats al llarg del quadrimestre.

• Continguts i organització del programa

Els continguts del programa es van organitzar en tres àrees. Una primera àrea amb els continguts específics de l’àrea de didàctica de les ciències experimentals com a disciplina que ja s’havien treballat en cursos anteriors. Una segona àrea amb continguts específics propis del paradigma de la complexitat. Una tercera àrea en que, prenent com a eix orientador el model ésser viu, s’integren els continguts de les dues àrees anteriors. Els punts fonamentals del programa es recullen en la figura D7.

El punt de partida del programa és la pregunta mediadora (Màrquez, C. [et al.], 2004) Com arriba el calci de la llet als meus ossos? a partir de la que es van organitzar un seguit d’activitats seguint seqüències de cicles d’aprenentatge. La proposta final es pot veure en el quadre D8.

Fig. D7: Organització dels continguts bàsics del programa de l’assignatura de Didàctica de les Ciències Font: Elaboració de l’equip docent de l’assignatura

Continguts integradors dels dos àmbits

Visió dels éssers vius com a sistemes complexos adaptatius

Elaboració de models explicatius dels fenòmens que integrin els principis dels sistemes complexos adaptatius Continguts del programa en relació

a la didàctica de les ciències Concepte de ciència

Relació ciència i societat

La transposició didàctica complexa, una forma de diàleg entre docent, expert i alumnat

Models d’organització de les activitats L’avaluació reguladora a la classe de ciències

Continguts el programa en relació al Paradigma de la complexitat La rellevància dels principis dialògic, sistèmic i hologramàtic en la construcció de models explicatius Disseny d’espais afavoridors del diàleg disciplinar

a- Fase

a.1.2. Confrontació en petits grups dels mapes individuals. necessàries per poder respondre a la pregunta inicial.

b.1.1.1 On està el calci a l’interior de l’os? calcinats i ossos que han estat submergits en HCL

b.1.2.3 Com creix un os?

Observació d’un os llarg de vedella.

b.1.3. Activitat d’autorregulació de l’aprenentatge

b.2.1. Activitat de

diagnosi b.2.1.1 Com sabem si un aliment

porta calci?

b.2.2. Activitat d’anticipació de l’acció

b.2.2.1 Lectura d’etiquetes de llet

b.2.2.2 Recerca d’informació a Internet

d.1.1 Elaboració per grups d’una unitat didàctica sobre un animal a l’aula conceptual sobre el procés de digestió, absorció, transport i assimilació del calci.

b.1.3.1 Com arriba el calci a l’os?

Joc de simulació sobre la digestió l’absorció, el transport i l’assimilació del calci.

b.1.2.1 Lectura del text: Teixits que constitueixen l’esquelet

Fig. D8: Organització de les activitats del programa avaluat Font: Equip docent de l’assignatura