CRITERIS DE VALOR PER L’ANÀLISI DE LA MOSTRA

Un cop determinats els treballs de l’alumnat com a mostra d’anàlisi i la informació rellevant a analitzar com la representació del model mental ésser viu i la proposta de preguntes i activitats dins de la unitat didàctica, es fa fonamental definir els criteris que permetran assignar el valor a la mostra. Aquests criteris són un conjunt d’enunciats organitzats que permeten orientar la recollida de dades i establir la distància entre el model conceptual de referència, en aquest cas el model ésser viu, i la mostra, en aquest cas les produccions de l’alumnat. La relació argumentada entre els dos elements permet assignar valor a la mostra avaluada.

Per realitzar l’avaluació de la mostra s’ha definit un conjunt d’unitats d’anàlisi. El disseny de les unitats d’anàlisis pren com a referència el model conceptual d’ésser viu que han elaborat les ciències experimentals durant el segle XX i que incorpora de forma significativa els principis dels models conceptuals complexos. En el bloc C del present treball s’ha desenvolupat amb detall un marc teòric que permet justificar la rellevància de la proposta. Les unitats d’anàlisis s’estructuren en un continum que va de la perspectiva general a l’específica, organitzada en àmbits, categories i indicadors.

La relació que prenen les diferents unitats d’anàlisi es concreta en la figura D13.

Prenent com a punt de referència el model conceptual ésser viu definit des dels principis teòrics dels models conceptuals complexos s’ha establert una estructura radial que es va obrint a mesura que la unitat d’anàlisi es fa més específica i es va tancant cap al centre en la seva dimensió més holística.

Tal i com es pot veure en la figura D13 el primer nivell d’anàlisi se centra en els àmbits que corresponen als quatre grans camps del coneixement definits en el capítol 6 del present treball. Dins de cadascun d’aquests camps s’ha definit categories que permeten fer una l’anàlisi més específica dins de cada un. Dins de cada categoria s’ha definit indicadors que donen una dimensió molt específica i operativa a l’avaluació de la mostra. La seva anàlisi conjunta permet recollir dades

pertinents per poder definir la presència de cada categoria dins de les mostres d’anàlisi.

Constitueix una proposta de definició de criteris de valor per a l’anàlisi de la mostra en la que, a mesura que ens allunyem del model conceptual ésser viu situat al centre de la figura D13 i es va baixant d’escala des d’àmbits a categories i seguidament a indicadors, s’evoluciona cap a perspectives cada cop més específiques i operatives que permeten obtenir dades d’aspectes molt concrets de la mostra d’anàlisi. L’anàlisi en sentit contrari, d’indicadors a categories i de categories a àmbits, permet anar realitzant nivells d’interpretació de la informació que permeten assignar el valor de la mostra des d’una visió de conjunt que es va construint a mesura que avança cap al model d’ésser viu que es representa al treball analitzat.

A continuació s’aprofundeix en el concepte d’àmbit, categories i indicadors utilitzats.

Indicador 1.1...

Categoria 2.1 Categoria 2.2 Categoria 2.n

Àmbit 1 Categoria 1.1 Categoria 1.2 Categoria 1.n

Àmbit 2

Categoria 3.1 Categoria 3.2 Categoria 3.n

Indicador 3.1.1

Categoria 4.1 Categoria 4.2 Categoria 4.n

Indicador 4.1.1

Fig. D13: Relació entre les diverses unitats d’anàlisi

7.4.1. DEFINICIÓ D’ÀMBITS

La primera aproximació a la definició d’unitats d’anàlisi ha estat la proposta de definir quatre grans àmbits (fig. D14). Aquests s’entenen com aspectes significatius del programa que es proposa avaluar. Els àmbits s’han concretat en quatre de les àrees d’estudi relacionades amb les grans teories en les que es fonamenta el model conceptual complex ésser viu i que han servit de referent a l’hora de dissenyar el programa avaluat. Son: Estudis sobre la perspectiva sistèmica, estudis sobre la causalitat, presència de l’atzar i la indeterminació i finalment estudis sobre irreversibilitat.

La definició dels quatre àmbits ha servit per organitzar la informació en grans blocs significatius des de la perspectiva de la investigació avaluativa i per orientar el disseny de les categories. La relació entre àmbits és de caràcter dialògic: a més alt grau de presència dels àmbits en les mostres dels treballs de l’alumnat analitzades en la recerca es dóna una correspondència més altra entre la mostra i el model conceptual que s’ha pres com a referent en el disseny del programa. Conseqüentment, augmenta el valor del treball.

MODEL CONCEPTUAL ÉSSER VIU ESTUDIS SOBRE LA

PERSPECTIVA SISTÈMICA

ESTUDIS SOBRE CAUSALITAT

ESTUDIS SOBRE ATZAR I INDETERMINACIÓ

ESTUDIS SOBRE IRREVERSIBILITAT

Fig. D14: Àmbits en què s’estructura la recerca avaluativa

7.4.2. DEFINICIÓ DE CATEGORIES

La segona aproximació a la mostra es fa a partir de la definició de categories.

Les categories són els elements més significatius i rellevants dins de cada àmbit i permeten aprofundir en els principis teòrics que suporten cadascun dels àmbits definits anteriorment. Les categories són útils per organitzar la informació des d’una perspectiva específica i donar eines conceptuals per argumentar els judicis emesos.

Dins de cada àmbit hi ha un nombre concret de categories que s’ha definit a partir dels elements conceptuals que s’han tingut en compte en el disseny del programa. En tots els àmbits s’ha considerat una categoria amb el símbol Ø que s’utilitza quan no té presència cap dels elements que defineixen l’àmbit que s’està avaluant. La relació entre categories d’un mateix àmbit és de caràcter dialògic, seguint els mateixos principis de la relació entre àmbits.

Dins de l’àmbit de perspectiva sistèmica, les categories que es consideren significatives i que es representen a la figura D15 són:

• El fenomen es presenta de forma estàtica i/o aïllada (Ø)

• El fenomen s’explica per la interacció d’un conjunt d’elements (A)

• El sistema té estructura, flux (de matèria i d’energia) i funcions (B)

• Els sistemes naturals estan en interacció amb el seu medi (C)

• El sistema s’autoorganitza com a resposta de les fluctuacions de l’entorn (D)

• El sistema té límits i emergències (E)

• Consciència de l’existència de diferents nivells sistèmics que es poden estudiar de forma conjunta (F)