LA COMPLEXITAT: UN MARC DE VALORS

La teoria de la complexitat ha tingut referents en tots els àmbits de les ciències socials i en especial en el camp de la filosofia i l’ètica. Edgar Morin es pot considerar un dels pensador amb més tradició i influència del segle XX en aquests àmbit. Aquest autor ha desenvolupat un gran nombre de treballs que han anat constituint un marc i un punt de referència important per associar els principis de la teoria de la complexitat a una perspectiva ètica i a un model de pensament.

A partir dels anys 90, diferents grups de recerca que treballaven en temes propers al pensament complex es posen en contacte per aprofundir en els treballs de Morin i intercanviar les seves experiències en el que s’ha denominat de forma simultània pensament complex i paradigma de la complexitat. En són exemples el Centre International de Recherches et Etudes Transdisciplinaires, el Groupe de Réflexions Transdisciplinaires de Pau, l’Associatión pour la Modélisation de la Complexité i l’Association pour le Pensée Complexe a França, el grup GRECOM de Brasil, el de Animación de Redes de Pensamiento Complejo en América Latina y el Caribe, a Argentina, o el Instituto Internacional para el Pensamiento Complejo (IIPC) de la Universidad del Salvador a Buenos Aires. Tots ells coincideixen en el plantejament que el pensament de Morin pot ser una forma de fer front als problemes globals que apareixen en el nostre món, i prenen com a marc de referència la proposta de treballar un nou model de pensament integrant una perspectiva ètica de caràcter crític.

L’any 1998 es va fer el primer congrés interllatí per al Pensament Complex organitzat per l’IIPC i a l’any 1999 la UNESCO dóna un impuls definitiu al pensament de Morin creant la Càtedra Itinerant UNESCO “Edgar Morin per al Pensament Complex”, què orienta la seva activitat a partir de cinc eixos temàtics que a continuació es citen.

El primer eix fa referència al context i contempla el treball d’allò que és global (les relacions entre les parts i el tot). Un segon eix, denominat epistemologia complexa, estudia els errors, les cegueses paradigmàtiques, les condicions del

coneixement, la incertesa i el coneixement del propi coneixement. El que s’anomena pensament complex constitueix un tercer eix de treball i aborda com a gran temàtica, la relació entre educació i transdisciplinarietat: ensenyar la comprensió, l’esperit reductor, l’egocentrisme, l’etnocentrisme i el sociocentrisme, l’ètica de la comprensió, els conceptes d’interdisciplina, multidisciplina i transdisciplina i la consciència de la complexitat humana. L’

antropologia de l’era planetària constitueix el quart eix de treball de la càtedra;

contempla com a temes nuclears la condició humana, el desarrelament humà, allò humà de l’humà, la unitat múltiplex (la unitat i la diversitat humana).

Finalment, l’últim eix de treball és la complexitat aplicada a la investigació sobre la ment, les màquines, les xarxes i la imaginació.

Els treballs de la Càtedra UNESCO per al Pensament Complex tenen un fort caràcter ètic lligat a perspectives sociocrítiques. Constitueixen una obra de gran influència en l’àrea de França i Amèrica Llatina i són un dels punts de referència ètic de la present recerca.

Molts dels pensadors actuals están d’acord en que el món contemporani està immers en un procés de canvi profund; que a generat diversitat de moviments socials i polítics que fan referència al concepte de globalització. A la idea de canvi pensem que és important afegir dos matisos: un de crític i un altre de transnacionalitat, els quals afavoreixen una concepció de la ciutadania com agent constructor del devenir humà.

La nostra civilització es troba clarament en un moment de canvi profund en el que es produeix una transformació dels actuals referents per trobar-ne d’altres que contemplin la incertesa del futur i la necessitat de generació d’eines d’anàlisi per fer-hi front. Un nou concepte sorgit en el marc de les nostre societats i lligat a aquest procés de canvi ha estat el de globalització. Una paraula polisèmica surgida des de diferents sectors socials. Des de partits polítics, grups d’intel·lectuals, moviments ciutadans i la ciutadania en general s’utilitza aquest concepte que pren diversitat de definicions en funció dels interessos i de cada historia en particular. Una definició de globalització l’aporta Morin recollint a Jaques Levy: “La mundialització consisteix en l’emergència

d’un objecte nou: el món com a tal” (Jaques Levy, any; dins Morin, 1998), al que Morin afegeix “Aquest objecte és caòtic, informe, trasbalsador, contradictori” (Morin, 1998).

La globalitat del món és un fenomen de finals del segle XX que ha causat un alt nivell de contradicció i confusió en la nostra societat. L’editorial del número zero de la revista Complejidad aprofundeix en aquesta idea quan planteja: “La civilització planetària es reconeix en el fet concret de que la majoria dels conflictes, dels problemes, dels desafiaments del present són fenòmens interiors i corresponen a un món satel·litzat i errant. Les diferències econòmiques, polítiques, religioses, nacionals, racials i ideològiques s’han accentuat, però a la vegada estan sent absorbides en el moviment independent i complex d’allò que és planetari” (www.complejidad.org).

El pensament morinià ha aprofundit en el concepte de globalització analitzant la mundialització com a fenomen i dibuixant quins són els grans mals de la civilització occidental, derivats de la forma en què aquesta s’ha plantejat.

Aquests mals per Morin (1998), es concreten en: la individualització que ha degradat la solidaritat en tots els seus àmbits, la tecnocràcia com a forma de relació entre els individus i la tecnociència, la sobrevaloració del diner que ha comportat la pèrdua de rellevància de l’altruisme i l’amistat, el desencís sobre el model de desenvolupament que no ha vingut associat a l’augment de la qualitat de vida de la població.

En l’actual crisi del món es dona una confusió entre globalització i occidentalització constituint aquesta un element clau a l’hora de fer l’anàlisi de l’actual procés de mundialització, ja que situa als individus davant de les grans contradiccions d’Occident (Roger, 1999). Aportant l’opinió de J.J. Sebreli: “és cert que occident sol transgredir els seus propis valors, de fet, mai els ha complert plenament. El racisme, l’esclavitud, el classisme, la desigualtat entre els sexes, la discriminació de les minories, el terrorisme d’estat, la tortura, l’assassinat de masses, els sistemes totalitaris, els camps de concentració, són característiques de l’occident dels segles XIX i XX” (Sebreli, dins Roger, 1999).

Ens trobem davant d’un procés de canvi planetari que permet pensar, des de la incertesa, que és possible definir diferents alternatives de transformació. Com qualsevol canvi social, es planteja l’evidència que hi ha diferents camins per a portar-ho a terme, en els que és fonamental plantejar noves formes d’actuació davant del món assumint la creativitat i la imaginació com a eina fonamental (Mayer, 2002). Han de ser noves formes d’actuació que prenguin com a eix orientador el desenvolupament d’un model de pensament que porti a un subjecte reflexiu, responsable, plural i que tingui la perspectiva de membre de la humanitat, on els drets humans siguin una prioritat dels estats-nacions i de la humanitat en la seva dimensió global (Martinez, en línea). Es una perspectiva en la que es fa fonamental la recuperació de la figura de l’individu com a ciutadà, com a protagonista del seu temps, situant-se per sobre dels aparells tecnicoburocràtics que representen les estructures dels estats-nació. Es un plantejament que ens situa davant de la necessitat de reaccionar com a ciutadania enfront de l’actual projecte de mundialització i amb la necessitat de tenir capacitat per elaborar alternatives possibles.

La reflexió anterior comporta el repte fonamental de repensar el concepte d’individu treballant en la integració sense perdre de vista la diversitat (Roger, 1999). No caure en la trampa de la uniformitat per a no perdre la perspectiva d’una democràcia real i no caure en la trampa de la falsa universalitat. Segons l’opinió de Giner, “afirmar que els principis universalistes desenvolupats des d’Aristòtil a Kant, passant pel cristianisme i que apel·len a drets universals, la condemna la tortura, la guerra, la discriminació racial i sexual, en una paraula, que afirmen que la santedat de la vida humana i la dignitat de qualsevol persona són expressions particularistes d’una cultura donada, la occidental, toca la insensatesa. Són expressions universals sortides d’una cultura específica, la què, evidentment, no té el monopoli de la capacitat d’engendrar nous valors universalistes” (Giner, dins Roger, 1999).

Paral.lelament es fa fonamental tendir cap a l’universalisme superant la identificació ètnia-cultura-nació, per afavorir el diàleg entre homogeneïtat i heterogeneïtat i avançar cap a la diversitat des d’una perspectiva d’equitat.

Aprofundir en un individu universalista situa la necessitat de definir un nou

model de ciutadà que, des del pensament morinià de la complexitat, es pot concretar en un individu-actor-subjecte-estratega. En aquest marc es fa fonamental assumir que el món contemporani està ple d’incerteses i el protagonisme dels individus i dels moviments socials es fa fonamental per avançar en la creació d’un nou marc de relació planetària. Un marc que plantegi un nou universalisme integrador de la diversitat on es pugui contemplar la idea d’individu i la d’humanitat considerant el que tenim en comú, a la vegada que es valora positivament el que ens fa particulars.

Des de la perspectiva anterior es fa necessària la reacció dels individus orientada a treballar, de forma interrelacionada, la solidaritat, la moral i la responsabilitat, a reivindicar la qualitat de vida i sense cercar un benestar fonamentat en la riquesa material (Morin, 1998). Fer front a aquesta qüestió porta a definir un nou model de pensament que pugui donar sortida a un anàlisi realment complexa dels fets del món. En aquest sentit, l’ experiència històrica i política de la humanitat no dóna suficients eines per analitzar els nous esdeveniments mundials (Motta, 1995), i la ciutadania es troba desorientada i a la vegada vulnerable. Cal, per tant, la recerca d’un nou paradigma de pensament capaç d’integrar les perspectives eco-bio-socio-tecnològica en l’anàlisi de la societat per ser capaç de fer una anàlisi interrelacionada i dinàmica a la vegada.

El pensament complex de Morin pot afavorir l’assoliment d’aquest repte ja que integra un pensament reduccionista i lineal en un pensament complex, multidimensional i relligant (Le Moigne, 1999). Una de les grans aportacions del pensament morinià és la capacitat de lligar pensament científic i polític, el que ell anomena “el do de Prometeo i el d’Hermes”. El model de pensament complex proposat per Morin és fonamenta en tres valors epistèmics que orienten la forma de situar-se davant del món: el valor sistèmic, el valor dialògic i el valor hologramàtic.

El valor sistèmic possibilita veure el món com a conjunt de xarxes obertes que interactuen de forma constant. Xarxes que es caracteritzen per la seva

processos autoorganitzadors (Levy 1998). Una xarxa heterogènia en la que la diversitat i la homogeneïtat es troben de forma contínua a partir de vincles de diversitat d’intensitats (Ford, 1989). Una estructura de xarxa topològica que se situa en l’espai i té una perspectiva contextual a la que està vinculada de forma constant. Una xarxa amb exterioritat ja que es manifesta oberta i amb constants intercanvi de fluctuacions amb altres xarxes. Una estructura reticular amb diversitat de nòduls i centres que canvien de forma contínuament en funció de l’autoorganització per fluctuació.

El valor sistèmic situa la possibilitat de pensar a la vegada en allò que és individual i en allò que és col·lectiu. Pensar en termes d’interacció per posar en contacte l’aquí amb l’allà, l’individu i la societat, lo local i lo global. Des de la perspectiva sistèmica pren rellevància cada nucli de la xarxa a la vegada que la xarxa completa, en un exercici de caminar contínuament entre nòduls per descobrir les interaccions.

El segon valor epistèmic és la dialògica, que ajuda a entendre les dinàmiques de les xarxes. Es pot definir com l’establiment de relacions de complementarietat entre elements que a priori poden semblar antagònics (Morin, 2001). Vida i mort, autonomia i dependència, disciplinarietat i transdisciplinarietat, essencial i holístic, són exemples d’eixos dialògics. La dialògica ajuda a fugir del reduccionisme per a veure els fets del món com espais de confluència de diversitat de perspectives. Espais on el continu anar i venir entre estabilitat i canvi, caos i ordre, diversitat i homogeneïtat li dóna a les xarxes, definides per la perspectiva sistèmica, el seu caràcter dinàmic i obert.

Des de la dialògica, el repte fonamental es constitueix en escoltar a l’altre, en integrar la divergència en totes les escales (des de la individual a la global), des d’una perspectiva de canvi on es fa evident la visió d’un món que té format de pel·lícula de cinema en la que són tan importants el fotogrames individuals com la trama de la història.

El tercer valor epistèmic fonamental és l’hologramàtic. Aquest es pot enunciar des de la relació entre el tot i les parts. Des de la perspectiva hologramàtica, el tot està format per les parts i a la vegada dins de cada part hi ha el tot. Des del

punt de vista hologramàtic es dóna una contínua relació escalar que dota de profunditat a l’estructura de xarxa definida des de la perspectiva sistèmica. Des de la perspectiva hologramàtica no té sentit parlar de simplicitat ja que allò que és simple no és més que una aproximació artificial construïda per la necessària focalització en un nòdul de la xarxa. La visió hologramàtica permet veure en els fets del món el reflex de la complexitat. Els fenòmens del món passen de tenir una estructura de xarxa a una dimensió fractal en la que les relacions escalars es donen de forma bidireccional reflectint, en cada un dels nivells, la complexitat que es dóna a altres escales. Des de la visió hologramàtica el repte fonamental es constitueix en pensar alhora allò que és global i el que apareix com essencial des d’una perspectiva inclusiva. Demana una constant connexió entre els nivells micro, meso i macro com a forma d’entendre cada un dels nivells per separat.

A tall de síntesi el següent quadre presenta la definició dels tres valors epistèmics que orienten la perspectiva ètica de la complexitat:

Els tres valors anteriors, sistèmic, dialògic i hologramàtic, dialoguen de forma permanent dotant als individus d’un marc que els pot ajudar a construir la seva visió del món. Un món en el que, a partir de la interacció, el diàleg i la relació escalar, contempla la incertesa i la indeterminació davant del seu dinamisme.

La incertesa, perquè es fa evident la impossibilitat de conèixer tot aquells elements que entren en joc en un fenomen; la indeterminació, per la impossibilitat de preveure la totalitat d’itineraris que poden donar-se en l’evolució d’un fet del món a partir de la diversitat d’elements que poden aparèixer.

Definició dels tres valors epistèmcis de la perspectiva ètica de la complexitat:

Valor sistèmic: Estableix que els fets del món són conjunts d’elements en interacció que formen xarxes obertes.

Valor dialògic: Possibilita establir relacions de complementarietat entre elements que a priori semblen antagònics.

Valor hologramàtic: Situa la relació entre el tot i les parts on el tot està format per les parts i a la vegada dins de cada part hi ha el tot.

Aplicar els principis de la complexitat a la perspectiva ètica, des de posicionaments sociocrítics, pot ajudar a fer una anàlisi integrant elements clau com la simetria tot i parts, la defensa d’allò que és divers sobre el que és homogeni, la hipòtesi Gaia i el principi d’alteritat (Motta, 1995). La introducció de la perspectiva ètica aportada per Morin és a la vegada un repte i un punt de partida per a un nou anàlisi de la societat (Motta, 1997), constitueix una anàlisi que ha de permetre avançar en la definició d’una alternativa a l’actual itinerari que defineix el model vigent de mundialització

Es un repte que no és nou. La història mostra molts exemples de diversitat de dissenys socials i la importància de la incertesa i del protagonisme dels individus durant els processos de canvi. El model proposat per Morin es planteja superar els canvis proposats al llarg de la història per altres moviments socials que un cop portats a la pràxis es van convertir-se en discurs únic de característiques reduccionistes (Roger, 2000). En aquest sentit, es fa fonamental un model de pensament dialogant, amb capacitat per entendre a l’altre des de l’ètica de la comprensió i el diàleg (Morin, 2001), per avançar cap a un model de democràcia propera a la saviesa (Izquierdo, 2004).

Abordar aquest repte significa assumir un marc de valors que orienti un nou model d’individu. Un model en que els individus apareguin com actors socials que, des d’una perspectiva d’incertesa com a actitud ètica, social i política, tinguin una actitud d’acceptar el dinamisme i, a partir d’aquí, actuar en la recerca de models de canvi des de principis del pensament crític i de constant construcció social (Roger, 1997). Es tracta d’un model d’individu que se sap social, però que a la vegada sap que la societat és dels individus. Amb la consciència d’aquesta realitat, actua sobre la seva societat com a element constructor i a la vegada construït, en una dialògica constant que comporta el dinamisme des de la incertesa (Roger, 1997). Un individu amb capacitat de reformar el seu pensament des d’una perspectiva en la què es contempla l’ètica del vincle i la solidaritat entre individus, la capacitat de pensar en conjunts interrelacionats en que convergeixen la família, la perspectiva local, regional..., des de perspectives cíviques elaborades pels propis individus (Morin, 2001).

La complexitat, des de la seva vessant ètica, vol afavorir la restitució de l’individu en el Planeta de forma simultània des de diferents punts de vista per tal d’assolir una veritable reforma paradigmàtica. A nivell polític es fa fonamental conquerir nous espais, recuperant l’individu com a mitjà, fi i objecte.

En relació amb el medi, el repte és substituir el model guiat pel domini humà per un model que tingui com a eix la convivència, que integri el Planeta en la reflexió política i a la vegada introdueixi la idea d’unitat de destí terrestre al pensament dels individus.

Estimular aquesta reforma situa a la humanitat davant del repte d’afrontar temes com el futur del planeta en termes de diàleg entre antropocentrisme i ambiocentrisme, d’afavorir la regulació de processos globals des del diàleg entre estabilitat i canvi, d’afavorir un model de desenvolupament que consideri el diàleg entre heterogeneïtat i homogeneïtat des de principis d’equitat i de regenerar la democràcia establint un diàleg fluid entre autonomia i dependència per reconstruir el significat del terme llibertat. Tot, des d’una perspectiva de trama entre individus, entre comunitats i entre medi natural i social. Una perspectiva que considera cada escala, cada comunitat, com un reflex de la globalitat i que a la vegada entén la globalitat com a construïda per la relació retroactiva entre cada una de les escales.

Fer aquesta reflexió porta a pensar en el futur des de la perspectiva d’estratègia però sense oblidar el passat que explica el present, establint una relació de complementarietat entre el futur i el passat que permeti que el disseny de futur consideri els aspectes que li aporta l’anàlisi del passat (Morin, 2001).

En definitiva, introduir la complexitat en la seva vessant ètica significa imaginar una nova cultura, una nova forma de veure el món, una nova forma de situar a la ciutadania en el triangle individu-espècie-societat. Un enfocament que, recuperant la perspectiva històrica, busca aportar noves eines per a fer front als reptes que ens planteja el nostre món, proposant una estratègia que permeti als individus ser protagonistes del seu futur, prenent com a valors epistèmics

els elements que la formen i considerant la complexitat del Planeta en totes les

els elements que la formen i considerant la complexitat del Planeta en totes les