Quarta part: anàlisi d’experiències que fan confluir música del món i projectes de treball

Una vegada hem explorat, d’una banda, les característiques més comunes de la metodologia dels projectes de treball, i de l’altra, els elements més utilitzats en les propostes didàctiques de la música del món, en una quarta part de l’estudi exploratori ens centrem a analitzar experiències que combinin la metodologia dels projectes de treball i la música del món, tal com ho volem fer en la pràctica didàctica.

Tot i que la prova pilot realitzada a l’inici de l’estudi exploratori, en la qual es porta a terme un projecte de treball sobre una música del món, ens serveix com a exemple, considerem que l’exploració sobre altres experiències ens aportarà més informació i ens permetrà dissenyar més acuradament la pràctica didàctica.

Els únics estudis que hem trobat que facin confluir música del món i projectes de treball són els següents: una recerca portada a terme per Lilly Chen-Hafteck sobre música xinesa i una altra feta per Natàlia Nadal sobre diferents músiques del món. Ambdós estudis van ser publicats l’any 2007.

A continuació presentem cadascuna d’aquestes experiències, de les quals analitzarem els elements més rellevants per així extreure’n unes orientacions que ens serveixin per al disseny de la pràctica didàctica. Per analitzar-les, fem un buidatge dels elements més significatius en relació amb les categories que hem utilitzat anteriorment en altres parts de l’estudi exploratori. Finalment, elaborem la taula resum a partir de la suma dels resultats obtinguts en les dues anàlisis.

5.4.1 Anàlisi de l’experiència realitzada per L. Chen-Hafteck⁴⁸

Aquesta autora ens presenta una recerca en la qual participen tres escoles, sis mestres i dos-cents cinquanta alumnes de 5è i 6è de primària de la ciutat de Nova York. Es porta a terme un projecte que dura un període de deu setmanes, en el qual s’estudien tres tòpics de la música i la cultura xinesa: la vida diària, la filosofia i els festivals de la gent xinesa. El projecte inclou demostracions en viu fetes per músics i dansaires xinesos professionals, sessions en les quals s’integra la música i la cultura i sessions en les quals els alumnes han de crear música o fabricar instruments.

48 Chen-Hafteck, L. (2007). In Search of Motivating Multicultural Music Experience: lessons learned from the Sounds of Silk Project. International Journal of Music Education 25(3), 223-233.

138

Es porta a terme amb una concepció metodològica similar a la dels projectes de treball, tot i que no es pot considerar que ho sigui perquè, tot i que es tenen en compte les motivacions i els interessos dels alumnes, no hi ha recerca per part dels nens i nenes i les qüestions que es treballen en relació amb la música xinesa estan escollides per la mestra.

L’objectiu d’aquesta recerca és desenvolupar un programa interdisciplinari que combini l’estudi de la música i de la cultura xinesa i que, alhora, també incideixi en la motivació dels estudiants per aprendre.

A continuació, exposem les particularitats de l’experiència, extretes de l’anàlisi feta en relació amb les categories següents:

En relació amb el tipus d’activitats didàctiques

─ Es fan activitats didàctiques d’audició, de cançó, d’interpretació instrumental, de creació i de dansa:

o Durant el projecte s’escolta música xinesa de diferents estils, orígens i regions que mostren un funcionament diferent de la vida diària. S’aprenen a cantar cançons folklòriques xineses que mostren la vida i la ideologia de la gent. Aquestes cançons s’acompanyen amb instruments de percussió xinesa.

o Els alumnes aprenen una dansa regional.

o S’explica als alumnes quins són els diferents instruments xinesos.

o Creen una nova cançó i s’inventen una coreografia.

o Es construeix un instrument musical xinès, i amb aquest s’improvisa una música que podria estar feta per a la meditació.

o Finalment, es fa un concert amb tot allò que s’ha après.

En relació amb la contextualització musical

─ Es dóna als alumnes informació sobre la població xinesa, la llengua, l’agricultura i l’arquitectura del país.

─ Es parla sobre les tres filosofies xineses: el confucianisme, el taoisme i el budisme, i es fan activitats de meditació i de pintura.

─ S’informa els alumnes sobre els festivals a la Xina i les característiques de la música festiva, com també de la dansa del lleó, de la dansa del drac, de la dansa de les cintes i de l’òpera.

139 En relació amb la formació i coordinació dels mestres

─ El projecte comença amb un taller per als mestres, tant per als tutors com per als especialistes de música, en el qual els proporcionen material, com un llibre guia, un CD i alguns vídeos. Són recursos didàctics sobre la música i la cultura xineses, i també alguns suggeriments d’activitats musicals.

─ La col·laboració entre els mestres és la clau per portar a terme el projecte, ja que és difícil per al mestre de música trobar temps per tractar amb profunditat la cultura que acompanya la música del món, en canvi, el mestre tutor acostuma a disposar d’aquest temps per fer-ho i per incloure la música com una part important de l’aprenentatge sociocultural. D’aquesta manera, l’aprenentatge dels alumnes es desenvolupa d’una manera holística.

En relació amb la motivació i els interessos dels alumnes

─ Els alumnes es mostren motivats per aprendre la música d’una altra cultura.

─ Els estudiants estan motivats perquè són aprenents actius, i comparteixen la responsabilitat de prendre decisions amb el mestre. Un currículum flexible permet als estudiants treballar en allò que els interessa, i fa créixer el seu aprenentatge.

─ L’estudi de la música i la cultura per separat no és suficient per motivar els alumnes; es motiven quan s’estudien conjuntament. Algunes de les motivacions dels estudiants recollides per ordre de preferència són:

o Veure una actuació en viu dels músics xinesos professionals.

o Escoltar música nova.

o Dur a terme l’experiència.

o Aprendre coses sobre la Xina.

o Aprendre cançons xineses.

En relació amb l’educació intercultural de l’alumnat

─ Els alumnes originaris de la Xina que van participar en l’experiència canvien d’actitud i s’integren molt més a l’aula. Semblen petits experts per a la resta de la classe.

140 5.4.2 Anàlisi de l’experiència realitzada per N. Nadal⁴⁹

La recerca que ens presenta aquesta autora està feta al CEIP La Farga de la població de Salt, a Girona. Amb els alumnes del cicle superior de primària es porta a terme un projecte anomenat

«Músiques del Món».

En una primera fase de la recerca, els alumnes decideixen quins són els països que volen estudiar — entre els quals hi ha Gàmbia, el Marroc i la Xina— i què els agradaria aprendre de cadascun d’aquests.

Aquest projecte es porta a terme entre dos cursos escolars, en cada curs es treballa una país diferent i el projecte té una durada de dos trimestres.

En una segona fase de la recerca, es fa extensiva l’experiència a tots els cursos de l’escola, i en cada curs es treballa una tradició musical diferent: a 1r, Catalunya; a 2n, Espanya; a 3r, Senegàmbia, a 4t, l’Amèrica Llatina; a 5è, el Magreb, i a 6è, el flamenc.

Per tant, en aquesta experiència, la primera fase sí que correspon a un projecte de treball, perquè els alumnes escullen i fan recerca sobre el temes d’interès relacionats amb les músiques del món, però la segona fase no correspon a aquesta metodologia, i és que, segons el que s’explica al llibre, ja està tot fet i seleccionat. Tot i això, sí que es proporcionen als alumnes experiències amb cultures d’arreu del món.

Els objectius d’aquesta experiència són, en primer lloc, conèixer diversos aspectes de la música de les cultures que conviuen a l’escola; en segon lloc, aprendre altres aspectes socioculturals a partir de la música, i, finalment, respectar i interessar-se per cultures diferents a la pròpia.

Tal com hem fet anteriorment, exposem les particularitats de l’experiència en relació amb les categories següents:

En relació amb el tipus d’activitats didàctiques

─ Es fan activitats de cançó, d’audició, de dansa, de creació i d’interpretació instrumental:

o S’interpreten cançons.

o Es presenten auditivament i visual els instruments.

o S’explica l’origen d’alguns dels moviments de les danses.

o Es creen moviments per a una dansa que acompanyi una audició.

o Es compon una cançó seguint els criteris de funcionament de les cançons en aquella música concreta.

49 Nadal, N. (2007). Músicas del mundo. Una propuesta interculutral de educación musical. Barcelona: ICE- Horsori.

141 o S’interpreten peces musicals.

En relació amb la contextualització musical

─ De cada tradició musical que es treballa, se’n dóna informació sociocultural, i també es parla de les seves característiques sonores. Aquesta informació està pensada per utilitzar-la per a la formació del mestre, o es proposa com a recurs per als docents per poder donar informació als alumnes.

En relació amb la motivació i els interessos dels alumnes

─ Quan es pregunta als alumnes què els agradaria aprendre sobre les músiques del món que han seleccionat contesten: les característiques geogràfiques generals del país (clima o gastronomia, per exemple), algunes cançons, instruments, danses, artistes coneguts i les festes que celebren amb la seva música.

─ Els alumnes es mostren motivats durant el desenvolupament del projecte, tenen la sensació que han après coses entre tots.

En relació amb l’educació intercultural de l’alumnat

─ Els alumnes immigrants no saben tantes coses de la música dels seus països com esperaven els mestres.

En relació amb l’ús de material

─ Els mestres proporcionen material de consulta als alumnes, que és d’on bàsicament extreuen la informació.

Altres aspectes que destaquen

─ Els mestres comenten que un trimestre és poc temps per fer un projecte d’aquestes característiques.

─ L’autora de la recerca troba a faltar que el projecte s’hagi lligat més amb altres àrees, per exemple, es podrien haver treballat les característiques dels diferents països a coneixement del medi o s’haurien pogut visitar webs interessants a l’aula d’informàtica. En general, ha faltat treballar de manera més globalitzada.

142

5.4.3 Aspectes que cal tenir en compte per al disseny de la pràctica didàctica

Aquestes dues experiències, pel fet d’assemblar-se a la que volem portar a terme, ens donen referències molt clares i ens aporten elements de reflexió a l’hora de prendre decisions sobre el plantejament del disseny de la pràctica didàctica. Algunes de les consideracions que anotem per tenir-les en compte, tenir-les recollim en el quadre següent:

Quadre 4: Aspectes que cal tenir en compte per al disseny de la pràctica didàctica extrets