El paper del mestre

1.3.4 El paper del mestre

Segons Ferrer, Algás i Martos (2007), «els projectes no són una formula, ni una metodologia concreta, ni tenen un protocol d’actuació, són molt més que això». «Els projectes de treball són un posicionament personal i professional del mestre davant la vida i l’escola» (p. 71). I és que cada projecte és únic: els mestres, els alumnes, el tema i l’escola són aspectes que contribueixen a la seva singularitat.

Així doncs, un dels aspectes més importants que cal tenir en compte quan es porten a terme els projectes de treball és el paper del mestre, és a dir, la seva manera d’actuar durant el transcurs del projecte. A part d’acompanyar els nen i nenes en el camí del projecte (Perellada, 2007), d’oferir-los recursos, de crear un clima d’implicació a l’aula i de preparar l’avaluació, el mestre desenvolupa diferents funcions, que detallarem a continuació.

─ Estimula els alumnes mitjançant preguntes

Segons Martín (2006), la formulació de preguntes és el recurs més utilitzat pel mestre en els projectes de treball. Es podria dir, doncs, que els interrogants són el motor del projecte.

28

El mestre planteja als alumnes preguntes amb diferents finalitats:

o La formulació de preguntes té una funció motivadora. Plantejar interrogants és una forma de despertar interessos i generar ganes d’estudiar un tema en els alumnes.

o El mestre també fa preguntes amb la voluntat de fer raonar els alumnes sobre una qüestió, d’estimular-los el pensament.

o També es plantegen preguntes per explorar coneixements i idees prèvies (Sanmartí i Tarín, 2010) i per conèixer el domini que tenen els alumnes sobre algun tema concret.

Segons Martín (2006), el mestre comença amb preguntes senzilles que permetin que els nens i nenes se situïn i recuperin allò que ja saben sobre un fet per avançar cap a un nou coneixement. Aquestes preguntes també permeten recuperar coneixements i relacionar la informació.

o Finalment, es plantegen preguntes per estimular la participació dels alumnes en el diàleg, per generar bones expectatives en el moment d’iniciar el tema i per aportar-los pistes en relació amb els interrogants que s’hagin plantejat (Martín, 2006).

Així doncs, en els projectes de treball cal ser conscient que el mestre que més ajuda els alumnes és el que sap preguntar millor.

─ Ajuda a produir coneixement

Una altra de les funcions del mestre durant el desenvolupament del projecte és ajudar els seus alumnes a produir coneixement. Segons Martín (2006), per aconseguir-ho, a part de formular preguntes, el mestre elabora continguts, ja sigui recollint les aportacions dels alumnes amb la voluntat d’avançar en el coneixement o bé introduint nova informació quan els nens i nenes es troben en situacions que no poden resoldre per si sols. Sanmartí i Tarín (2010) afegeixen que el mestre també intervé per tal que els alumnes prenguin consciència d’algunes idees errònies que tenen. Es contrasten punts de vista diferents per crear dubtes i promoure el diàleg i el debat.

El mestre també participa per fer intervencions pensades per donar continuïtat al tema que els alumnes estan treballant, per ampliar-lo, per enriquir-lo o per fer-ne matisacions.

Finalment, per ajudar els alumnes a produir coneixements, el mestre els proporciona recursos que els puguin servir com a guia per a l’elaboració del seu treball.

─ Garanteix una correcta organització el projecte

Una altra de les funcions del mestre en els projectes de treball és organitzar les tasques que es fan a l’aula. D’aquesta manera, les seves intervencions estan destinades a garantir una correcta organització del projecte.

29

Segons Sanmartí i Tarín (2010), per garantir una correcta organització, els mestres estructuren l’espai i el temps en funció de cada tema, organitzen algunes activitats, fan intervencions que tenen a veure amb les normes de comunicació (respectar els torns, escoltar, emprar correctament el llenguatge) i fan intervencions d’ordre ètic, proporcionen un model concret de comportament davant de certes idees i actuacions.

─ Fer de guia

Per il·lustrar aquesta última funció del mestre, ens servim de la vinyeta següent:

La metodologia dels projectes de treball es basa en el fet que els estudiants construeixen el seu propi coneixement. Per fer-ho, però, necessiten que el mestre els guiï en aquest procés, que els doni suport en la recerca de solucions, que els condueixi cap al coneixement, però sense donar-los la resposta, sinó deixant que els alumnes hi arribin per si sols.

Segons Arpin i Capra (2001), aprendre per projectes promou una interacció dinàmica i contínua entre els tres elements de l’estructura educativa: el mestre, l’estudiant i el coneixement. En aquest procés, el mestre ha d’actuar com a mediador i centrar el seu discurs en el procés d’aprenentatge dels estudiants.

L’estudiant té un paper actiu, i se serveix de l’ajuda del mestre per construir coneixement.

A part de totes aquestes funcions, un altre dels aspectes que els mestres han de tenir en compte a l’hora de desenvolupar projectes de treball és la seva formació en relació amb el tema del projecte que els estudiants hagin escollit.

Finalment, autors com Pozuelos (2007) i Trujillo (2012) comenten que la complexitat que implica seguir la dinàmica dels projectes de treball fa que el treball compartit entre els mestres es converteixi en una cosa gairebé imprescindible. Pozuelos concreta aquesta idea i afegeix que «participar en un projecte de treball fomenta la relació entre ensenyants» (p. 25). Trujillo l’amplia i exposa:

30

Una programació dialogada del projecte o la tasca integrada entre companys d’equip és la millor garantia d’èxit. Sumar les visions que aporta cada membre de l’equip permet enriquir el projecte, ampliar possibles vies de desenvolupament, trobar solucions a problemes i vincular-lo, a més a més, a diferents matèries o àrees de coneixement (p.11).