Aportacions de l’ensenyament de la música del món a l’escola

Un dels factors que ha estat determinant per impulsar la introducció de la música del món a l’escola han estat els canvis demogràfics i socials de la nostra societat. Els fluxos migratoris fan que les societats siguin cada vegada més diverses i heterogènies. Segons les dades que proporciona el gener del 2013 la Direcció General per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, la població estrangera en el territori català es situa en un 15,7%. A l’Estat espanyol, la xifra baixa una mica, se situa en l’11,7% (a finals de març del 2013). Si tenim en compte que l’any 2000 la població estrangera a Catalunya representava només un 2,9%, veiem que ha augmentat considerablement fins avui. Així doncs, cada vegada tenim societats més multiculturals, i aquest fet és veu reflectit a l’escola:

En pocs anys, la realitat educativa ha canviat força a Catalunya. Un dels aspectes que ha produït aquest canvi ha estat que el nombre d’infants immigrants ha augmentat de manera ben significativa en molts centres. La nova composició de l’alumnat i la seva àmplia diversitat obliga a fer algunes reflexions sobre la seva acollida i també la seva adaptació i integració posteriors (Álvarez, Terensi, Cervera, 2006, p. 53).

Tot i això, no només els canvis demogràfics, sinó també l’entrada a la globalització, han generat en els mestres la necessitat de fer canvis en el repertori musical escolar i incorporar-hi la música d’altres cultures.

41

En aquesta línia, també s’expressa Veblen (2005) quan comenta que «a causa dels canvis socials complexos, els educadors han d’ensenyar un espectre molt més ampli de músiques que abans» i que

«cada vegada més, els alumnes s’estan convertint en ciutadans del món, més que en ciutadans d’una ciutat o nació concreta» (p. 14).

Una vegada s’introdueix la música del món a l’escola, els mestres i investigadors comencen a observar les aportacions d’aquest tipus de música a l’ensenyament-aprenentatge dels alumnes i comencen a justificar la presència de la música del món en el currículum. La Dra. Patricia Shehan Campbell¹⁰ fa referència a algunes d’aquestes aportacions:

─ Facilitar l’escolta de la música en totes les seves vessants.

─ Potenciar la formació multicultural de l’alumnat.

─ Desenvolupar la musicalitat.

─ Desenvolupar la multimusicalitat.

─ Desenvolupar la consciència sociocultural.

─ Entendre la necessitat de fer música dins la naturalesa humana.

─ Sentir que la música del món hi és, i nosaltres també hi som.

─ Comprendre que conèixer música és conèixer cultura.

─ Entendre que la música és el mirall de l’ànima (Kodaly, 1974).

Algunes d’aquestes aportacions també estan recolzades per diferents experts en aquest tema. Per aquest motiu, a continuació les despleguem i les concretem. A grans trets, aquests experts consideren que la música del món s’ha de treballar a l’aula per tres raons concretes, i si partim de les idees exposades per Chen-Hafteck (2007), les anomenem social, musical i global:

─ Raó social: reflectir a l’escola els canvis demogràfics de la societat

Des del moment en el qual l’escola esdevé un dels principals agents d’interacció social, cultural i personal, cal plantejar-se la manera d’ajudar els alumnes a desenvolupar habilitats i a construir competències per comprendre l’entorn tan divers i plural en el qual vivim. La música, en aquest aspecte, pot prendre un rol important.

10 Informació extreta dels nostres apunts de l’assignatura Etnomusicologia a les escoles, i al curs de pedagogia de la música del món Smithsonian Folkways certification workshop in world music pedagogy, ambdós impartits per la Dra. Campbell a la University of Washington, Seattle (els Estats Units). Aquesta assignatura i aquest curs són una part del programa VISIT (Visiting International Students Internship & Training Program) que vam fer durant l’estada doctoral a la Universitat de Washington, el 2011.

42

És per aquest motiu que autores com Chen-Hafteck (2007) o Weidknecht (2009) exposen que el motiu principal pel qual s’ha d’incorporar la música del món a l’aula és aquesta raó social, ja que amb els canvis demogràfics actuals cal que l’educació reflecteixi, inclogui i doni la benvinguda a aquesta riquesa de cultures que trobem a les aules i a la societat d’avui dia.

Aquesta raó social, a més a més, desenvolupa la consciència multicultural, l’enteniment i la tolerància, cosa que és molt important, diuen les autores, en la societat multicultural en la qual vivim.

─ Raó musical: entendre millor la pròpia realitat musical

John Blacking (1994) comentava que, després d’haver estudiat durant molts anys la música dels venda, a Sud- àfrica, ja no podia entendre la música occidental de la mateixa manera com ho havia fet fins aleshores. De fet, el coneixement d’altres cultures ens permet disposar de més objectivitat per comprendre la pròpia realitat musical. És per això que una de les aportacions més importants que pot aconseguir la incorporació de les músiques del món a l’escola és relativitzar la idea que es té de la pròpia realitat musical. Diversos autors (Chen-Hafteck, 2007; Drummond, 2005; Howard, 2000;

Nethsinghe 2012; Seeger, 2010, i Weidknecht, 2009) s’afegeixen a aquesta idea, i comenten que l’estudi de les músiques d’altres cultures ajuda a entendre les expressions de la pròpia cultura musical i en fomenta la comprensió.

A més a més, des del punt de visita musical, molts educadors coincideixen a dir que el fet d’incloure un repertori musical divers en les programacions permet tractar els continguts des d’una perspectiva àmplia i reforça el coneixement dels elements musicals: aguditza les habilitats auditives i el pensament crític, i augmenta la tolerància de músiques que no són conegudes (Giráldez, 1997, p. 4).

─ Raó global: comprendre que totes les pràctiques musicals són vàlides

Chen-Hafteck (2007) considera que la raó global se centra en la idea de creure que la pràctica de la música del món amplia la humanitat dels alumnes globalment, és a dir, que desenvolupa una consciència multicultural sobre la basa de la comprensió mútua i de la tolerància. Giráldez (2007) afegeix que també promou més acceptació entre les persones de diferents cultures i afavoreix una mentalitat més oberta.

Es tracta, doncs, de fer comprendre als alumnes que hi ha moltes manifestacions musicals diferents i que totes poden ser un recurs vàlid per il·lustrar els elements bàsics de l’educació musical i els valors de la multiculturalitat.

43

Segons Martí (2002), a l’escola, doncs, cal incorporar materials musicals procedents d’altres cultures, però no com a músiques ètniques, sinó senzillament com a diferents alternatives musicals. L’autor afegeix que segons la manera com s’entenguin i es presentin aquests materials als alumnes, es contribuirà a fomentar el sentiment etnocèntric de la pròpia cultura o s’aconseguirà un interès per les músiques d’altres indrets del món, també importants i respectables.

En aquest sentit, Volk (1993) comenta que ensenyar música des d’una perspectiva global significa entendre la música en totes les seves formes, veure la música com una expressió humana i entendre també els seus creadors. L’escolta de músiques de diferents indrets contribueix directament a promoure la comprensió entre persones de diferents cultures (Rodríguez, 2005; Martí, 2000).

En general, doncs, treballar la música del món a l’aula fomenta que els nens i nenes entenguin que al món hi ha música tan sofisticada i tan vàlida com la seva (Anderson i Campbell, 1996, i Moreno, 1998).

Finalment, Blacking (1987) afegeix que treballar la música del món a l’aula aporta als alumnes no només competències multiculturals, sinó també multimusicals. La multimusicalitat significa obrir les orelles dels nens i nenes a altres possibilitats musicals que existeixen al món.

A part d’aquestes tres raons comentades, també trobem una altra raó, la qual podríem anomenar actitudinal, ja que són diversos els autors (Chen-Hafteck, 2007 i 2010; González, 2004; Howard, 2000, i Seeger, 2010) que expliquen que també és important introduir la música del món a l’aula perquè desperta actituds positives en els alumnes, ja que aquests mostren expectació, curiositat, motivació i atenció pel treball que estan fent.