• Aucun résultat trouvé

Anàlisi de fonts documentals teòriques sobre didàctica de música del món

Dans le document Músiques del món i projectes de treball (Page 143-147)

DISSENY DE LA PRÀCTICA DIDÀCTICA

Font 2: Teaching music with a multicultural approach 44

5.3.3 Anàlisi de fonts documentals teòriques sobre didàctica de música del món

Tal com hem comentat anteriorment, en les fonts documentals que hem utilitzat per extreure informació de les propostes didàctiques sobre música del món, no només hi trobem experiències pràctiques, sinó teoritzacions dels autors d’aquests llibres sobre la manera de portar la música del món a l’aula.

Així doncs, per tenir més elements de contrast, més informació sobre el tractament de la música del món a l’escola i més aspectes per tenir en compte a l’hora de dissenyar la pràctica didàctica, hem volgut complementar el que hem pogut extreure de les propostes didàctiques analitzades amb les idees d’alguns llibres i articles que parlen sobre la didàctica de la música del món.

Ens servim dels tres llibres que hem esmentant anteriorment, i ampliem la mostra amb dues fonts documentals més: l’article «Challenges of performing Diverse Cultural Music», de la revista Music Educators Journal, escrit per Mary Goetze l’any 200046 i el llibre Music, Education and Multiculturlaism, escrit per Theresa Volk l’any 1998.47

Aquesta primera nova font documental ens explica quines són les vuit regles que s’han de tenir en compte a l’hora de treballar la música del món, entre les quals trobem el fet de connectar-la amb la cultura, centrar-se en una única tradició musical, escoltar-la àmpliament, fer-ne una contextualització, buscar peces autèntiques, aprendre la llengua, ensenyar la música tal com es fa en la cultura i interpretar-la. La segona font documental, se centra en el context americà i ens explica què és el multiculturalisme musical en essència, com es va desenvolupar, què significa per als mestres i especialment per a l’educació dels alumnes.

A continuació detallem els elements dels quals ens parla la teoria, i les orientacions i les reflexions que ens dóna per a l’aplicació de la música del món a l’aula. Tal com podrem observar, alguns d’aquests elements són nous, d’altres ens confirmen el que ja hem obtingut a partir de les anàlisis anteriors.

En relació amb les activitats de les propostes didàctiques

46 Goetze, M. (2000). Challenges of performing diverse cultural music. Music Educators Journal, 87(1), 34-37.

47 Volk, T. (1998). Music, education and multiculturalism. Nova York: Oxford University Press.

132

─ La interpretació que es faci pot ser amb instruments de la pròpia cultura o amb els de la cultura que s’estudia. Independentment dels instruments que s’utilitzin, aquesta interpretació s’ha de fer servir per fer entendre la tradició musical d’aquella cultura.

─ És important tenir en compte l’autenticitat del repertori que es presenta als alumnes.

─ L’escolta que es faci ha de ser guiada.

─ Els vídeos s’utilitzen perquè reprodueixen visualment i auditivament el que s’està intentant explicar als alumnes.

En relació amb la formació del docent

─ La majoria d’experts internacionals estan d’acord en el fet que els mestres han de tenir la màxima informació possible sobre els països que s’estudien. S’han de formar per poder compartir la informació amb els estudiants i explicar-los com la música reflecteix la cultura, com i on la música és apresa i interpretada, i si aquesta acompanya activitats extramusicals (activitats que no són pròpiament musicals però que hi tenen relació), entre d’altres.

─ La formació dels mestres hauria d’implicar:

o Escoltar, llegir i investigar.

o Mirar vídeos.

o Tenir algunes experiències interpretatives.

o Donar algunes indicacions sobre els trets característics de la interpretació de la música que s’estudia.

o Incloure mètodes d’ensenyament de les altres cultures.

o Donar oportunitats per desenvolupar sessions, unitats didàctiques o pràctiques.

─ El gran potencial de l’educació musical multicultural és el mestre. Independentment dels mètodes i els materials que es puguin utilitzar, el mestre és el factor que marcarà la diferència a la classe.

En relació amb la contextualització de la música del món

─ Parlar del context ens pot aclarir aspectes com el rol de la música dins la cultura, la seva funció o el fet d’esdevenir músic en aquella cultura.

─ Convé considerar que, a més de la música, també són importants les danses, els vestits, el context i la comunitat. En moltes cultures, aquests aspectes són inseparables del so.

─ És positiu utilitzar algun model preestablert per contextualitzar, com el Cultural Prism Model, proposat per Campbell (2004) i basat en preguntes periodístiques. Aquestes preguntes permeten rebre informació sociocultural.

En relació amb la vista d’una persona experta en la música i la cultura

133

─ Aquests experts serveixen per enaltir la seva cultura i les seves tradicions musicals, per interpretar-les i per ensenyar-les als alumnes.

─ Els mestres en fan ús per formar-se.

─ És molt interessant tenir l’oportunitat d’entrevistar-lo.

─ Els experts poden donar respostes a les preguntes que sorgeixen sobre el context de la música.

En relació amb l’educació intercultural de l’alumnat

─ Guiar els alumnes en la comprensió i en la consciència que hi ha diferents formes d’expressió musical, però de la mateixa manera vàlides. Per tant, cal posar l’accent no només en les diferències, sinó també en les semblances.

─ Estendre l’educació intercultural a totes les escoles, no únicament als centres amb presència d’alumnes immigrants.

─ Trencar estereotips i superar els prejudicis en relació amb determinades persones i grups..

─ Transmetre respecte envers les diferents cultures i prendre consciència que accedim a una informació parcial, ja que la plena comprensió només es pot produir des de la cultura mateixa.

5.3.4 Aspectes que cal tenir en compte per al disseny de la pràctica didàctica

L’exploració que hem fet sobre les propostes didàctiques i la teoria de la música del món ens fa exposar unes consideracions que resumeixen els aspectes més rellevants que hem pogut observar en l’anàlisi i que ens serveixen d’exemple per al disseny de la pràctica didàctica.

Per portar a terme aquesta concreció, no només anotem els aspectes que cal tenir en compte en un quadre, tal com hem fet anteriorment en les altres parts de l’estudi exploratori, sinó que, com que la informació obtinguda en aquest apartat és tan àmplia, abans considerem oportú elaborar una taula en la qual comparem els aspectes que hem extret de la propostes didàctiques sobre música del món del grup de treball de l’ICE de la UAB i els que hem obtingut de les propostes didàctiques d’experts internacionals.

La figura següent ens mostra una part de la taula comparativa, en la qual es pot observar que el contrast entre unes propostes i les altres s’ha fet seguint les categories que hem utilitzat per classificar resultats:

134

Aquest quadre comparatiu ens permet veure les diferències i similituds entre unes propostes i les altres.

A continuació, però, només especifiquem les diferències, perquè considerem que aquestes són les que ens donen els elements de contrast i amplien la nostra visió per poder dissenyar la pràctica didàctica.

A grans trets, el que hem pogut observar és el següent:

─ En relació amb el tipus d’activitats didàctiques

Les propostes didàctiques responen a dos plantejaments inicials diferents, ja els autors internacionals donen molta importància a la interpretació, mentre que des del grup de treball de l’ICE de la UAB es dóna molta importància a l’audició.

Les propostes didàctiques internacionals tenen en compte activitats de cançó, de dansa, d’audició, de creació i d’interpretació instrumental, mentre que les del grup de l’ICE de la UAB només estan basades en l’audició, perquè una de les característiques de les propostes didàctiques d’aquest grup de treball és que parteixen sempre de les activitats d’escolta. També trobem activitats de creació i d’interpretació instrumental, aquesta, però, sempre destinada a la creació posterior.

─ En relació amb la creació d’equips de treball per elaborar les propostes didàctiques

En l’àmbit internacional, formen equips d’etnomusicòlegs, intèrprets i mestres de música per elaborar les propostes didàctiques. A falta de recursos i de temps, des del grup de treball no es poden formar equips per intercanviar informació, i el que es procura és recopilar informació sobre les característiques musicals i socioculturals i proporcionar-la als mestres.

Figura 19: Quadre d’anàlisi comparativa entre les propostes didàctiques de música del món analitzades.

135

─ En relació amb el fet de dur a terme la contextualització abans de la pràctica o després

Generalment, en l’àmbit internacional, donen als alumnes informació sobre la peça que escoltaran i la seva cultura abans de l’audició. En canvi, des del grup de treball de l’ICE de la UAB es dóna molta importància a l’experimentació de la música del món, a dialogar amb els alumnes després d’una primera escolta i abans d’analitzar la música.

─ En relació amb la importància de la contextualització musical

Els autors internacionals donen molta importància a contextualitzar la música i a entendre-la dins la cultura. Es proporciona molta informació, des d’un punt de vista etnomusicològic, sobre les característiques de la música i també de la cultura. Des del grup de treball també es fa, però en menor mesura.

─ En relació amb la visita d’un expert

A escala internacional, es valora la possibilitat que un expert en música i cultura que pugui interpretar música en viu visiti l’escola. El grup de treball encara no ha utilitzat aquest recurs.

─ En relació amb els recursos mediadors

El grup de treball fa servir el moviment i la grafia per seguir i per ajudar a comprendre la música, es fa una escolta guiada. En l’àmbit internacional, en canvi, aquesta escolta guiada es fa emprant la grafia, però no tant el moviment.

Som conscients que la mostra utilitzada és poc representativa per arribar a generalitzar. Per això, ens mostrem curosos a l’hora de fer afirmacions o generalitzacions, i aclarim que sempre que ho fem és segons allò que nosaltres hem pogut investigar. Amb tot, els aspectes que considerem que hem de tenir en compte de cara al futur disseny de la pràctica didàctica són els següents:

Quadre 3: Aspectes que cal tenir en compte per al disseny de la pràctica didàctica, extrets

Dans le document Músiques del món i projectes de treball (Page 143-147)

Outline

Documents relatifs