Fomentar l’educació intercultural de l’alumnat

— Utilitzar la comparació entre diferents cultures per així posar l’accent tant en les diferències com en les semblances.

— Transmetre respecte envers les altres cultures.

— Trencar estereotips i prejudicis.

— Aprofitar el coneixement que tenen els alumnes nouvinguts que pertanyen a la cultura que es treballa. Donar-los protagonisme, demanar-los la seva participació. Tenir-los en compte sol ser beneficiós per a ells. Tot i això, cal ser conscients que el fet que siguin originaris d’aquella cultura no garanteix que coneguin la música tradicional, ja que a vegades no estan acostumats a escoltar-la.

153 9) Vetllar perquè els

interessos dels alumnes no es desvinculin de la música.

─ Garantir la presència de la música en totes les fases del projecte.

Els alumnes tendeixen a interessar-se més per l’estudi de les qüestions socioculturals que pel de les musicals. Perquè això no passi, cal:

o Que les intervencions del docent encurioseixin els alumnes, donin valor a la música i relacionin les idees dels alumnes amb la música.

o Fomentar la pràctica musical a l’inici del projecte.

o Procurar que la pràctica musical estigui present en totes les fases del projecte.

o Tenir present quin tipus d’interessos acostumen a escollir els alumnes: els alumnes solen mostrar interès per les cançons, els instruments, les danses, els artistes coneguts, les festes i la cultura, en general.

5.6.2 Concreció dels condicionants de la pràctica didàctica

Una vegada elaborada la llista d’aspectes clau, anem una mica més enllà i seleccionem quines han de ser les bases per a l’aplicació de la pràctica didàctica, és a dir, concretem quins són els condicionants que donem als mestres que participaran en la segona etapa de la investigació abans que portin a terme els projectes de treball sobre música del món a les seves escoles.

De la mateixa manera que anteriorment hem comentat que la llista d’aspectes clau volia ser una guia per a l’aplicació de la pràctica didàctica, els condicionants que presentem a continuació els entenem com els elements necessaris perquè es pugui portar a terme la pràctica didàctica.

Per seleccionar aquests condicionants, que provenen dels aspectes clau, hem tingut en compte la seva singularitat i el fet de ser considerats elements indispensables per a la nostra pràctica didàctica.

Ens hem fixat que en l’anàlisi feta durant l’estudi exploratori, més concretament en la prova pilot, en les experiències didàctiques sobre música del món i sobre projectes de treball i també en les fonts documentals sobre experts en el tema, aquests elements que hem seleccionat com a condicionants apareixen com a aspectes imprescindibles per a la pràctica didàctica de la música del món i dels projectes de treball. És per aquest motiu que hem considerat tenir-los en compte i establir-los com a condicionants.

Així doncs, a continuació, presentem un mapa conceptual amb els aspectes clau que hem explicat en el punt anterior, organitzats i classificats. En aquest mapa també hem marcat amb color lila quins d’aquests aspectes clau actuen com a condicionants de la pràctica didàctica. Després definirem amb detall cadascun d’aquests condicionants.

Figura 21: Llista i explicació dels aspectes clau.

154

Figura 22: Mapa conceptual dels aspectes clau i dels condicionants.

155

 Pràctica musical prèvia

L’anàlisi duta a terme en l’estudi exploratori ens mostra la necessitat de portar a terme aquesta pràctica musical prèvia per poder orientar els interessos dels alumnes cap a la música. A més a més, en l’experiència que proposem encara és més necessària, ja que el tema del projecte és escollit per la mestra, no pels alumnes, per tant, caldrà encoratjar els alumnes perquè els seus interessos esdtiguin relacionats amb el tema que hagi escollit la mestra (una música del món). La raó per la qual és el docent el que escull el tema del projecte és garantir que tingui relació amb la música. Considerem que, si no se centra en la cultura musical que s’estudiarà, els interessos encara són més difícils de canalitzar cap a la música, ja que allò que els alumnes proposen de vegades pot tenir plantejaments inconnexos amb la música.

Aquesta pràctica musical prèvia, a més a més, també es planteja perquè els alumnes tinguin l’oportunitat de viure i experimentar la música abans de decidir què en volen aprendre. Aquesta pràctica musical començarà amb una activitat d’audició. Tal com comentem en el quadre dels aspectes clau, en un projecte de treball sobre música del món hi ha d’haver diferents tipus d’activitats, no només d’escolta, però considerem que l’audició d’una música del món permet als alumnes entrar en contacte amb l’obra des de l’autenticitat de la música, cosa que facilita una descoberta i un apropament més real i proper a les característiques sonores de cada cultura.

Considerem també que, abans d’iniciar el projecte, convé tenir en compte la formació dels mestres en tres aspectes concrets: la música, la cultura i, en el cas que no en tinguin experiència, la metodologia dels projectes de treball. Cal tenir en compte que el mestre té un pes molt important en aquest tipus d’experiències, ja que és el factor que marcarà la diferència, i per aquest motiu ha d’estar convençut i motivat. Tot i això, durant el desenvolupament del projecte, els mestres també s’hauran d’anar formant en els diferents aspectes que es tractin.

 La visita d’una persona experta

Tal com suggereixen els experts internacionals, i tal com s’ha fet a la prova pilot, creiem que el projecte de treball sobre una música del món que portarem a terme ha d’incorporar la visita d’una persona experta. Aquesta persona ha de ser experta en música i cultura i, si pot ser, originària de la cultura que s’estudiarà en el projecte.

Un dels condicionants que marquem, pel que fa a la visita d’una persona experta, és que se li ha de fer una entrevista, és a dir, s’ha de plantejar de tal manera que els alumnes hagin de decidir què volen saber i quins aspectes volen preguntar (als quals no han pogut accedir-hi per si sols). Es vol una trobada en la qual la informació que provingui de l’expert estigui condicionada pels interessos dels alumnes i no tant per la tria dels aspectes que l’expert pugui fer com a importants o significatius de la seva cultura. Això no vol dir, però, que l’expert no pugui fer intervencions al marge de les que es relacionen amb les preguntes dels alumnes. Sempre que sigui possible, s’intentarà que aquesta persona expliqui als alumnes coses sobre la música i sobre la cultura, i que també els ofereixi experiències interpretatives en viu.

156

 La contextualització musical

Els resultats de l’anàlisi tant de la prova pilot i el grup de discussió amb les mestres com de les fonts documentals ens deixen veure que la contextualització musical és un dels aspectes que cal tenir en compte a l’hora de portar la música del món a l’aula. Considerem important i indispensable relacionar la música amb la seva cultura, i, per fer-ho, cal també la participació del mestre tutor.

Per tal de contextualitzar, els alumnes, a part de les recerques sobre música que portin a terme des de l’àrea de música, també faran recerca sobre qüestions socioculturals a les àrees amb el tutor. Els temes socioculturals i els musicals hauran d’estar molt relacionats per donar sentit a aquesta contextualització. La contextualització musical, doncs, no només la portarà a terme la mestra de música, sinó també el mestre tutor des de les seves àrees. Això implica una relació entre diferents disciplines i una obertura del projecte, que s’inicia a l’àrea de música, cap a altres àrees.

Això comporta la necessitat d’un contacte constant entre aquests mestres. Dit d’una altra manera, caldrà vetllar per la coordinació entre docents.

 Característiques de la metodologia dels projectes de treball

L’aplicació de la pràctica didàctica també s’ha d’adequar a les característiques de la metodologia dels projectes de treball, que caldrà tenir en compte. Malgrat que, tal com hem comentat anteriorment, el tema general del projecte (una música del món) és escollit per la mestra, els alumnes hauran de manifestar què en volen aprendre, i cada petit grup d’alumnes s’encarregarà de fer una recerca sobre els interessos que han manifestat.

L’estudi exploratori ens ha mostrat que els projectes de treball es desenvolupen en un seguit de fases, tot i això, no hem trobat un consens a l’hora de concretar-les, ja que es considera que cada projecte és únic i que el seu desenvolupament depèn de les circumstàncies en les quals es porta a terme. El que en el nostre cas hem establert com a guia és que en un projecte de treball s’ha d’escollir un tema, s’ha de fer recerca sobre aquest tema, s’ha d’elaborar un treball i finalment exposar-lo. En aquest procés, els mestres hauran de fer de guies i acompanyar els alumnes en el desenvolupament de la pràctica didàctica.

D’aquesta manera, arribarem al final de l’estudi exploratori, que dóna pas a una segona etapa de la recerca, en la qual s’aplicarà, s’analitzarà i s’interpretarà aquesta pràctica didàctica. Cal ser conscients que només n’hem establert les bases, ja que es desenvoluparà segons el context en què es porti a terme i segons els interessos que els alumnes escullin pel fet de ser un projecte de treball. Així doncs, aquests condicionants seran els aspectes pels quals vetllarem durant l’aplicació de la pràctica didàctica i els que també ens serviran com a guia, juntament amb d’altres, a l’hora de descriure-la i d’interpretar-la. Quan finalitzi la recerca, veurem l’efecte que han tingut i si realment es poden considerar els elements característics d’un projecte de treball sobre música del món o no.

157

Descriure narrativament el desenvolupament d’una pràctica didàctica que combina la música del món i els projectes de treball, i que es porta a terme en diferents escoles per poder contrastar cada descripció i trobar-hi uns punts en comú.

La quarta part de la tesi, organitzada en quatre capítols, explica l’entrada de la recerca en una segona etapa en la qual s’aplica la pràctica didàctica i s’analitzen i s’interpreten els resultats que s’obtenen quan s’aplica a l’aula.

En el primer capítol d’aquesta quarta part (capítol 6 de la tesi), s’exposa l’anàlisi de la pràctica didàctica en un format de tipus descriptivonarratiu, que dóna resposta al següent objectiu de la recerca:

En una investigació etnogràfica, considerem que aquesta descripció-narració ens ofereix una visió global dels fets, perquè hi veiem la manera com s’encadenen, les relacions que s’hi estableixen, i tot tipus de vincles i conseqüències que ens permeten observar i comprendre l’abast i l’aportació d’aquesta pràctica des d’una mirada que abraça tot el procés, i no des dels detalls. Tot i això, aquesta descripció-narració no és estrictament literal, sinó que, mentre s’explica el que ha passat, es fa entendre com es construeix l’experiència i quines són les connexions que s’estableixen.

Aquesta anàlisi de tipus descriptivonarratiu de seguida ens permet començar a interpretar els primers resultats de l’aplicació de la pràctica didàctica, que ens fan centrar la nostra atenció en la metodologia dels projectes de treball en general, en la metodologia dels projectes de treball dins l’àrea de música i en la metodologia dels projectes de treball en relació amb la música del món.

Els següents capítols d’aquesta quarta part (capítols 7, 8 i 9 de la tesi) ens condueixen cap a una anàlisi de tipus més interpretatiu, per blocs temàtics o categories, que ens permet donar resposta a l’objectiu següent:

Per fer-ho possible, portem a terme una investigació basada en l’estudi de cas, a partir de la qual concretem quines són les particularitats i les especificitats més rellevants de la pràctica didàctica.

IV. SEGONA ETAPA DE LA RECERCA: APLICACIÓ,