Aspectes que cal tenir en compte per al disseny de la pràctica didàctica extrets d’experiències que fan confluir música del món i projectes de treball

En relació amb la idoneïtat de l’experiència

─ Sembla que als alumnes els agrada dur a terme experiències d’aquest tipus, cosa que ens anima a tirar endavant.

─ La primera experiència analitzada ens serveix per obtenir informació sobre la manera de portar a terme una pràctica didàctica amb música de la Xina.

─ Els estudiants es mostren motivats per la música del món i per la manera com treballen (metodologia flexible, centrada en els seus interessos).

En relació amb els mestres

─ Inicialment, s’ha de donar formació als mestres i proporcionar-los materials.

─ Els mestres poden proporcionar material als alumnes perquè hi busquin informació.

─ És important que el mestre generalista i l’especialista es coordinin.

En relació amb el tipus d’activitats

─ Incorporar activitats d’escolta, de cançó i de dansa.

En relació amb la contextualització

─ És important que la música es relacioni amb la seva cultura, que hi hagi una contextualització que impliqui altres àrees i altres mestres, és a dir, que relacioni disciplines.

En relació amb els interessos i la motivació dels alumnes

─ Els interessos dels alumnes poden girar al voltant de les cançons, dels instruments, de la dansa, dels artistes coneguts, de les festes i de la cultura.

─ Els alumnes es mostren motivats per les actuacions en viu i per les activitats d’escolta.

143

5.5 Cinquena part: creació d’un grup de discussió amb mestres expertes

La cinquena part de l’estudi exploratori es fa amb un grup de discussió format per les mestres del grup de treball Músiques del Món, Contemporànies i Modernes de l’ICE de la UAB, que ja fa anys que apliquen propostes didàctiques sobre la música del món a l’escola.

A grans trets, el grup de discussió és una tècnica de recopilació de dades en la qual un grup de persones amb les mateixes característiques (set mestres de música del grup de treball) es reuneixen guiats per un moderador (la coordinadora del grup) amb l’objectiu d’obtenir informació sobre un tema específic en un espai i un temps determinats. Així doncs, aquest grup de discussió es crea amb dues finalitats concretes: d’una banda, es vol reunir les mestres per debatre la manera de treballar la música del món que s’ha utilitzat en el grup de treball i comentar els aspectes que creuen que funcionen, reflexionar sobre la manera com la treballen a l’aula i fer-ne propostes de millora o de canvi, i, de l’altra, els presentem les primeres idees per al disseny de la pràctica didàctica que volem portar a terme en la segona etapa de la tesi doctoral.

També els expliquem el que hem pogut obtenir a partir de les anàlisis de les propostes didàctiques de música del món internacionals, i les comparem amb les que elles han portat a terme, perquè així ens puguin donar l’opinió que tenen de tot plegat.

5.5.1 Resultats obtinguts en el grup de discussió

Els resultats que podem obtenir del grup de discussió que hem dut a terme amb les mestres, els presentem a partir de les dues finalitats amb les quals l’hem plantejat i els agrupem en algunes de les categories que hem fet servir en l’estudi exploratori.

Pel que fa a la primera finalitat, que correspon a la reflexió sobre les pròpies experiències en música del món portades a cap, les mestres ens comenten el següent:

En relació amb l’educació intercultural de l’alumnat

─ Les experiències resulten beneficioses per als alumnes que són originaris de la cultura que s’estudia a partir de la música.

─ Que els alumnes immigrants pertanyin a la música del món que es treballa no és una garantia que la coneguin ni que hagin de saber-ho tot. A vegades, la música tradicional no és la que els alumnes estan més acostumats a escoltar, tot i que els mestres pensin que, pel fet de provenir d’aquella cultura, l’han de conèixer.

144 En relació amb el tipus d’activitats didàctiques

─ Les mestres valoren positivament que les propostes didàctiques que han fet siguin àmplies, perquè, d’una banda, els alumnes poden connectar amb la música a través de diferents procediments i, de l’altra, ofereixen diferents vessants de la música del món que es treballa.

─ Procuren potenciar les activitats de creació, perquè creuen que la música del món condueix fàcilment cap a la creació, i se n’obtenen molts bons resultats.

─ Un dels aspectes que més valoren és que les músiques siguin autèntiques i de molta qualitat.

─ Com a propostes de millora, les mestres demanen que les propostes didàctiques estiguin plantejades com a temes monogràfics que els permetin treballar amb diferents tipus d’activitats, no només centrades en l’audició. També plantegen incorporar dansa i cançó.

D’aquesta manera, el treball de la música del món té més sentit dins l’aula de música, perquè totes les activitats que s’han de treballar en una sessió de música esta relacionades amb una música del món concreta.

─ També demanen que, si s’incorporen cançons, es proporcioni la partitura, la lletra i algunes indicacions sobre la pronunciació.

En relació amb l’ús de material

─ Les mestres demanen que s’incorporin vídeos en les propostes didàctiques per poder-los utilitzar com a recurs visual, ja que el fet de veure com són els instruments i com sonen és molt significatiu per als alumnes. També fa molt d’impacte en els alumnes el fet de veure com van vestits i en quin entorn interpreten la música. Els afecta perquè algunes cultures mostren una realitat molt diferent a la seva.

En relació amb la contextualització

─ Les mestres expliquen que els alumnes se solen plantejar dubtes sobre la història d’aquella música, d’on prové, quant de temps fa que es toca, entre d’altres. Per tant, aquests són aspectes que sempre s’han de tenir en compte.

─ Les mestres creuen que les propostes de la música del món que han fet faciliten el treball interdisciplinari, ja que el fet d’entrar en el factor sociocultural permet arribar als tutors i demanar-los que treballin diferents aspectes en les seves àrees.

En relació amb l’educació intercultural de l’alumnat

─ Les mestres expliquen que els nens i nenes que provenen de la cultura de la música del món que es treballa es mostren satisfets d’escoltar música de la seva cultura. Les mestres demanen als alumnes que els ajudin a traduir la lletra de les peces que escolten, participen i s’integren.

145

─ Comenten que, en general, els alumnes reben molt bé la música del món, i sobretot si hi ha una bona presentació. El fet de treballar aquestes músiques incideix en aspectes relacionats amb valors interculturals, ja que els alumnes es mostren respectuosos amb el món que els envolta, és a dir, propicien el respecte per la diferència.

Pel que fa a la segona finalitat, que correspon a la reflexió sobre el disseny de la pràctica didàctica i la comparació de les pròpies propostes amb la dels experts internacionals, les mestres comenten el següent:

En relació amb la visita d’un expert

─ Veuen positiva la possibilitat de la visita d’un expert. Pensen que portar una persona de la cultura que s’estudia marca una diferència clara, ja que permet parlar molt més de la música i de la cultura, i és molt més significatiu per als alumnes.

En relació amb el tipus d’activitats didàctiques

─ Consideren que el punt més rellevant de les propostes que elles han dut a terme és la importància que donen a la vivència de la música. Consideren que primer cal experimentar i després parlar-ne, ja que l’explicació teòrica, sense cap mena de preàmbul, no té sentit.

En relació amb la contextualització

─ Creuen que la contextualització és important, però també diuen que no s’ha d’oblidar que l’objectiu final és musical, el lloc d’on vingui la música i la seva història no és tan important com la música pròpiament dita.

─ Les mestres diuen que, tot i que sempre han parlat de la música i de la funció de la música dins de la cultura, com més coneixen el país i més experiències reals han tingut —l’han pogut visitar, han fet algun curs sobre aquella música concreta—, més fàcil ha estat el fet de contextualitzar. Pensen que, amb la companyia d’un etnomusicòleg expert o d’una persona originària d’aquella cultura, pot ser molt més fàcil fer aquesta contextualització.

En relació amb la primera idea del disseny de la pràctica

Les mestres comenten que tractar la música del món amb la metodologia dels projectes de treball pot ser factible, i ens fan els següents suggeriments:

─ Sobre l’inici del projecte:

o Que creem expectació a l’inici del projecte.

146

o Hem de tenir en compte el punt del qual parteixen els alumnes, què saben, i, a partir d’aquí, proporcionar-los informació perquè puguin arribar a fer-se preguntes.

o Si es vol que el projecte s’expandeixi cap a les àrees del tutor, hauríem de pensar en la possibilitat que a l’inici del projecte hi hagi el tutor i el mestre de música, que es faci una sessió conjunta.

─ Sobre el desenvolupament del projecte:

o Marcar una temporalització: on volem arribar i quant de temps tenim per fer-ho.

o Tenir clar on volem arribar, així podem conduir les situacions donant als alumnes les eines que necessiten perquè puguin fer-se seu el coneixement.

o Plantejar quines aspectes bàsics haurien d’arribar a saber sobre la música i la cultura.

5.5.2 Aspectes que cal tenir en compte per al disseny de la pràctica didàctica

Una vegada coneixem l’opinió de les mestres, recollim les idees que considerem que ens poden servir per al disseny de la pràctica didàctica en el quadre següent:

Quadre 5: Aspectes que cal tenir en compte per al disseny de la pràctica didàctica extrets